Un vast canvi radical cap a una “economia verda” està sent impulsat ara per forces que poden fer que un ciutadà educat se senti bastant incòmode.
Per descomptat, les notícies mostren diàriament el valent moviment d’”eco-guerrers” liderat per la sueca de 16 anys Greta Thunberg o l’estatunidenca de 17 anys Jamie Margolin, que s’han convertit en una força arreu d’Europa i els Estats Units liderant moviments com la Rebel·lió de l’Extinció, Aquesta és l’Hora Zero, el Moviment Alba i la Croada Ecològica dels Nens. La jove cara d’Alexandria Ocasio-Cortez ven diàriament la idea que l’única manera de reemplaçar les forces capitalistes antiquades que han plagat el món durant dècades és imposant un New Deal Verd que prioritzi la descarbonització com a meta per a la humanitat en lloc de seguir permetent que les forces insensates dels mercats determinin el nostre destí.
La presidenta de la UE, Ursula von der Leyen, ha atacat fins i tot la iniciativa xinesa Belt and Road (que representa irònicament un veritable New Deal del segle XXI) en dir que “alguns estan comprant la seva influència invertint en la dependència de ports i carreteres”… però “anem pel camí europeu”. Quin és el “camí europeu”? No els plans de desenvolupament de Charles De Gaulle o Konrad Adenauer, que veien el creixement industrial i l’augment de la població com una cosa positiva, sinó un New Deal Verd. Von der Leyen va dir el 17 de juliol que “Vull que Europa es converteixi en el primer continent neutre en CO2 del món per a l’any 2050! Presentaré un New Deal Verd per a Europa els meus primers 100 dies en el càrrec…”
Atacar les “forces sense sentit del mercat” i les estructures de poder del capitalisme no són coses dolentes de fer…. però per què ens hem de descarbonitzar? Fa temps que és necessari tornar a regular els bancs massa grans per fer fallida, però per què tants assumeixen que un “New Deal Verd” no donarà el poder a les mateixes forces que han fet estralls al món durant l’últim mig segle i que causen més mort i fam del que ja s’ha patit sota la Globalització?
Hom només podria pensar en fer tals preguntes enfrontant-se primer a l’incòmode fet que darrere de figures de cartró tan joves com Thunberg, Margolin, Cortez o el New Deal Verd hi ha figures a les que no s’associaria amb l’humanitarisme de cap manera.
Bons verds i oligarques
Quan comencem a baixar el teló ens trobem ràpidament amb figures com el príncep Charles, que recentment es va reunir amb els caps de 18 països de la Commonwealth per consolidar la legislació d’emergència climàtica que va ser aprovada ràpidament als Parlaments del Regne Unit i Canadà. Al final de la reunió, Charles va dir que “tenim 18 mesos per salvar el món del canvi climàtic” i ha demanat “augmentar la quantitat de finançament del sector privat que es destini cap al suport al desenvolupament sostenible a tota la Commonwealth”.
Després del Reial decret, el Banc d’Anglaterra i alguns dels bancs més bruts de la xarxa financera Rothschild-City de Londres han promogut “instruments financers verds” dirigits per Bons Verds per redirigir els plans de pensions i els fons d’inversió cap a projectes verds en què ningú en el seu sa judici hi invertiria mai de forma deliberada. L’Índex Ecològic, Social i de Governança (ESGI) s’ha establert en el 51% dels bancs alemanys, incloent la bomba de derivats que està a punt d’esclatar anomenada Deutsche Bank. Els principals banquers que donen suport a l’ESGI, com Mark Carney del Banc d’Anglaterra, han dit que es podrien mobilitzar més de 6,5 bilions d’euros sota aquest nou índex (que actualment representa al voltant de 160.000 milions de dòlars). La creació d’aquests “bons verds” va de la mà amb els mecanismes de Bail-in que ara s’han implementat a les nacions transatlàntiques per robar bilions de dòlars dels fons de pensions, RRSPs i fons mutus la propera vegada que es necessiti un rescat per apuntalar els “massa grans per fer fallida” que actualment es troben a sobre d’una bombolla de derivats de 1.200 billons de dòlars a punt d’esclatar.
A més d’encapçalar el Banc d’Anglaterra, l’exhome de Goldman Sachs, Carney, també ha aprovat el Grup de Treball del Consell d’Estabilitat Financera sobre Divulgacions Financeres relacionades amb el Clima, que es va crear el 2015 i es va utilitzar com a guia per al Llibre Blanc del govern del Regne Unit de juliol de 2019: “Green Finance Strategy: Transformar les finances per a un futur més verd”. El Llibre Blanc proposava “consolidar la posició del Regne Unit com a centre mundial per al finançament ecològic i posicionar el Regne Unit al capdavant de la innovació financera ecològica i de les dades i anàlisi… recolzats per institucions que representen 118 bilions de dòlars d’actius a nivell mundial”. El Grup de Treball dirigit per Carney també va donar origen a la Iniciativa de Finances Verdes el 2016, que ara és un vehicle principal dissenyat per desviar els fluxos de capital internacional cap a la tecnologia verda.
L’antic ocupador de Carney a Goldman Sachs també ha creat un “Índex Verd per a la ‘inversió virtuosa'”, que inclou dos nous índexs de sostenibilitat per promoure una forta inversió en infraestructura verda anomenada CDP Environment EW i CDP Eurozone EW. L’acrònim CDP s’origina al Climate Disclosure Project (Projecte de Divulgació del Clima), un centre d’estudis amb seu a Londres que va generar el programa de Goldman Sachs. Marine Abiad, de Goldman Sachs, va promoure l’índex CDP dient el 10 de juliol “estem convençuts que les finances sostenibles permeten als mercats financers exercir un paper virtuós en l’economia”.
Per si de cas pensaves que la Rebel·lió de l’Extinció no havia estat tocada d’alguna manera per la mà dels enginyers socials, una figura destacada darrere del moviment anomenada Alex Evans va ser un exconsultor de la Unitat de Sostenibilitat Internacional del Príncep i coautor de Tendències Globals 2025: Un Món Transformat, del Consell Nacional d’Intel·ligència dels Estats Units, que es va convertir en un pla de política ambiental/estrangera per a l’administració d’Obama el 2008. Actualment Evans també dirigeix el Projecte de Psicologia Col·lectiva “on la psicologia es troba amb la política “.
Altres figures destacades de la intel·ligència britànica que dirigeixen el moviment de la Rebel·lió de l’Extinció són Farhana Yamin i Sam Gaell de Chatham House (la institució que controla el Consell de Relacions Exteriors de Nova York).
Podria una dictadura verda ‘benevolent’ ser alguna cosa bona?
L’advocat del diable parla: No podem suposar que aquests bancs centrals, oligarques i gestors de fons d’inversió es preocupen pel medi ambient? I que estan tractant de modificar el comportament de la humanitat per salvar el medi ambient? Després de tot, la humanitat mateixa és una màquina de contaminar egoista i golafre, i no és millor per a tothom si aquesta elit il·luminada només transforma l’economia mundial perquè consumim menys i pensem més en el futur?
Si aquesta línia de pensament s’aproxima a una cosa que has sentit dins teu, llavors t’han rentat el cervell.
Per descomptat, el món s’ha convertit en un culte consumista les darreres dècades que ha sacrificat el pensament a llarg termini per obtenir beneficis a curt termini i, per descomptat, necessitem una reorganització del sistema. Thunberg i els Green New Dealers no s’equivoquen en això. Tot això està molt bé.
Però si penses que anar amb els tipus de reformes que aspiren a establir en dòlars la reducció de la petjada de carboni o la difusió de molins de vent de baixa qualitat (i molt cars) i panells solars arreu del món amb l’expectativa que d’alguna manera aquestes fonts d’energia no causaran un gran col·lapse de la capacitat industrial de la civilització (i una pèrdua associada de capacitat per sostenir la vida humana), llavors t’estàs enganyant a tu mateix. Un quilowatt d’energia eòlica és el mateix que un quilowatt d’energia nuclear quan s’aplica a una equació matemàtica, però no en la vida real. Quan s’apliquen a les funcions de treball amb ús intensiu de capital necessàries per fondre acer industrial, fer funcionar la maquinària, alimentar un vast complex agroindustrial, un sistema ferroviari d’alta velocitat o construir coses com la Iniciativa Belt and Road, les fonts d’energia “verdes” ni tan sols s’acosten a tallar el ferro.
El problema sempre ha estat el control de la població
Els oligarques que dirigien el “gran disseny verd” des que Sir Alexander King, del Club de Roma, va iniciar l’estudi dels Límits del Creixement el 1970, sabien que les fonts d’energia verdes de “baixa densitat de flux d’energia” limitarien la població mundial, i això és exactament el que volien. Sir King va dir molt el 1990 quan va escriure: “A la recerca d’un nou enemic que ens uneixi, se’ns va acudir la idea que la contaminació, l’amenaça de l’escalfament global, l’escassetat d’aigua, la fam i altres coses per l’estil… Tots aquests perills són causats per la intervenció humana, i només a través d’un canvi d’actitud i de comportament poden ser superats. El veritable enemic llavors, és la humanitat mateixa.”
Sir King, després de tot, només seguia l’exemple del fundador de la UNESCO (i president d’eugenèsia), Sir Julian Huxley, que va escriure el 1946: “Serà necessària una unificació política en alguna mena de govern mundial… Encara que… qualsevol política eugenèsica radical serà durant molts anys políticament i psicològicament impossible, serà important que la UNESCO s’asseguri que el problema eugenèsic s’examini amb la major atenció i que s’informi l’opinió pública dels problemes que hi ha en joc de tal manera que molt del que ara és inconcebible, almenys pugui arribar a convertir-se en alguna cosa imaginable…”
Només uns anys més tard, Huxley cofundaría el Fons Mundial per a la Naturalesa juntament amb el Príncep Philip Mountbatten i el Príncep Bernhardt dels Països Baixos. Els tres van estar presents a la reunió fundacional per part de Bernhardt del grup Bilderberg el 1954 per promoure aquesta gran conversió de la societat en una autoexterminació voluntària i mentre Huxley no hi era present el 1970, els altres dos oligarques van cofundar el 1001 Nature Trust juntament amb altres 999 misantrops rics per finançar el florent moviment ambiental. Aquestes forces també van estar darrere del cop d’Estat als Estats Units que va posar en el poder la Comissió Trilateral sota Jimmy Carter i va desencadenar la “desintegració controlada de l’economia estatunidenca” de 1978-1982 (aquest serà el tema d’un altre estudi). Aquesta agrupació, liderada per Zbigniew Brzezinski, no només va jugar la carta de l’Islam radical contra la Unió Soviètica, sinó que també va establir un programa de reducció de la població a través de la promoció de fonts d’energia verda molt abans que fos popular.
Els oligarques que actualment estan tractant de reformar la humanitat avui en dia no es preocupen pel medi ambient. S’ha escrit que el príncep Philip i Bernhardt han matat més espècies en perill d’extinció en safaris que la majoria de les persones matant mosquits. Simplement no els agrada la gent. Especialment la gent que pensa. Persones que es pregunten com i per què s’apliquen regles arbitràries per justificar guerres, pobresa i oligarquisme que destrueixen vides tant ara com en el futur.
La Iniciativa Belt and Road i la tendència al creixement quantitatiu i qualitatiu de la població humana que suposen aquests grans projectes és l’objectiu del New Deal Verd.
El llegat de progrés científic i tecnològic que va llançar la civilització occidental d’una era fosca a un renaixement el segle XV està sota atac perquè és aquesta ètica perduda que l’oligarquia SAP que encara pot despertar-se i que posaria Occident en harmonia amb el programa de creixement i desenvolupament Rússia-Xina sota una filosofia de “cooperació beneficiosa per a tots” tant a la Terra com a l’espai.
Els efectes de les idees del renaixement van coincidir amb la major taxa de descobriments de principis universals a mesura que la humanitat buscava conèixer la ment de Déu estudiant el llibre de la natura amb un cor d’amor i una actitud d’humilitat exemplificada en la figura de Leonardo Da Vinci. L’explosió de les noves tecnologies que van sorgir no només va revolucionar l’astronomia, la medicina i l’enginyeria, sinó que va donar origen a la moderna economia industrial, que va coincidir amb el major augment de població de la història. Aquest augment exponencial ha estat utilitzat pels malthusians durant segles com a prova que la humanitat és “un altre creixement cancerós més” de la “puresa de la mare Gaia”.
Així que si no estàs d’acord amb la filosofia d’humans=càncer i vols alguna cosa una mica més optimista a la teva vida, llavors dóna suport a un veritable New Deal avui mateix.
Matthew Ehret és un periodista, professor i fundador de la Canadian Patriot Review. També és cofundador de la Rising Tide Foundation.
Font: Strategic Culture Foundation