Aquest mes d’octubre, diferents mitjans de comunicació s’han fet ressò d’una notícia: l’Associació Holandesa de Museus calcula que 42 centres d’art guarden 170 obres d’art robades pels nazis als jueus abans o durant la Segona Guerra Mundial. Però, el més important de la notícia és que les autoritats treballen per retornar les obres als seus propietaris. De fet, des de l’any 2000, a Holanda hi ha un Comitè de Restitucions que ja ha retornat 460 obres, després de comprovar la legitimitat dels propietaris.

A Alemanya, el Centre Internacional de Rastreig, que es dedica a documentar la persecució del nacionalsocialisme, va posar en marxa una campanya per localitzar les famílies de les víctimes que són les propietàries de més de 5.000 objectes robats, trobats per l’exèrcit britànic en el camp de concentració de Neuengamme. Curiosament, 68 d’aquests cassos corresponen a ciutadans espanyols i alguns dels seus familiars ja han rebut els objectes.

A l’Estat espanyol la situació és radicalment distinta. Ni l’Estat ha retornat les propietats expropiades pel franquisme, ni s’ha exigit als familiars de Franco la restitució dels béns adquirits il·legalment, com el famós Pazo de Meirás, «ofert» a Franco l’any 1938 com a residència estiuenca.

A Mallorca, el cas més flagrant és el de la residència del que fou batle de Palma durant la II República, Emili Darder, assassinat pels feixistes l’any 1937. L’edifici, que també albergava el laboratori on treballava el metge Darder, fou confiscat per un edicte militar juntament amb tots els seus béns: cases, laboratori, mobles, quadres, la seva col·lecció de fòssils, biblioteca…

Durant anys, els familiars d’Emili Darder han lluitat inútilment per recobrar part del patrimoni confiscat. Darrerament, malgrat el poc ús que en fa el Ministeri de Defensa, el mes de febrer d’enguany, el Govern espanyol denegà la petició de l’Ajuntament de Palma, secundada pel Govern de les Illes Balears i pel Consell de Mallorca, que reclamava, d’acord amb els familiars, el retorn de la casa d’Emili Darder per convertir-la en un espai d’homenatge a les víctimes de la repressió franquista.

Cada dia més, la democràcia espanyola queda en evidència davant les democràcies europees. Mentre Europa s’avergonyeix dels crims del feixisme i fa tot el possible per honorar les seves víctimes i per perseguir durament les exaltacions feixistes, a Espanya la dreta segueix sense condemnar el franquisme i l’Estat permet l’existència d’una Fundació que exalta el franquisme, d’un partit polític com Falange Española i de l’associació franquista Hogar Social. I tolera exhibicions i actes violents al carrer d’escamots feixistes. I quan parlam de l’Estat espanyol ens referim a tots els seus estaments: el monarca, les Corts Generals, el Govern, les forces d’Ordre públic, la Justícia (el Tribunal Constitucional manté en llibertat diversos feixistes condemnats per agressions), i bona part de la premsa que encobreix les actuacions d’aquests matons que campen amb total impunitat.

Precisament, aquesta setmana el Parlament europeu aprovà una resolució reclamant que s’il·legalitzin les fundacions que glorifiquen el feixisme. Igualment, «demana a les autoritats espanyoles que eliminin d’una manera efectiva tots els símbols o monuments que exalten l’aixecament militar i la dictadura franquista». En aquest punt, el PP espanyol es va abstenir. I què faran les institucions espanyoles? Acataran la resolució del Parlament europeu? Crec que no, simplement, canviaran les despulles de Franco del Valle de los Caídos a la Catedral de l’Almudena, on serà més fàcil retre homenatge al dictador.