Després de l’ultimàtum de 14 dies del govern, els refugiats i altres immigrants es preparen per als saquejos i la violència xenòfoba.

S’ha ordenat a gairebé 50.000 refugiats que abandonin les ciutats i pobles en els quals han estat vivint i treballant per a ser reubicats al camp de refugiats de Dzaleka, a uns 40 km de la capital, Lilongwe. Es tracta d’un camp amb capacitat per a 10.000 persones. Als refugiats se’ls ha donat un ultimàtum de 14 dies, que finalitza el 28 d’abril del 2021, perquè venguin tots els seus béns, treguin definitivament els nens que van a l’escola en el moment en què es preparen per fer els exàmens , deixin els seus petits negocis o la seva ocupació i es reubiquin al camp de refugiats, ja molt superpoblat. I això en temps en què la pandèmia de la COVID-19 ha afectat el camp de refugiats de Dzaleka més que a la majoria de llocs.

La majoria dels 50.000 refugiats van fugir de la Regió dels Grans Llacs (RD Congo, Burundi i Rwanda) i van arribar a Malawi des de mitjans dels 90 fins avui. Malawi ha estat molt acollidor i juntament amb l’ACNUR hi va haver un mínim de suport. Però per tenir una vida decent, molts refugiats van demanar el dret a sortir del camp per poder emprendre petits negocis, anar a l’escola o trobar una feina per tenir una millor oportunitat de tenir una vida decent i especialment per al futur dels seus fills. Des del 2006, l’ACNUR i el govern de Malawi han estat donant als refugiats que ho desitgen targetes que els atorguen el dret a abandonar el camp perquè puguin ser autosuficients de qualsevol manera legal, al mateix temps que renuncien als aliments i altres avantatges de subsistència que els dóna l’ACNUR al camp, però mantenint la protecció de refugiats estipulada per la Convenció de Ginebra. Molts refugiats estan casats amb parelles malawianes. Molts nens han nascut aquí i actualment continuen els seus estudis o estan empleats a tot Malawi.

Tenint en compte aquests elements, resulta encara més sorprenent que el govern de Malawi hagi pres la decisió, per la força si cal, de reubicar aquests refugiats i sol·licitants d’asil, i eventualment les seves parelles i fills malawians, en un camp de refugiats ja superpoblat i sense infraestructures sanitàries i educatives adequades. Quan siguin al campament, aquests refugiats hauran de sobreviure amb no gaire més que l’equivalent a 7 dòlars al mes per membre de la família.

Altres immigrants que no són ni refugiats ni sol·licitants d’asil, com ara comerciants estrangers o fins i tot antics refugiats que han obtingut la ciutadania malawiana, també temen les conseqüències, com la violència xenòfoba i els saquejos que poden produir-se després de la data límit del 28 d’abril del 2021. Ràpidament venen al cap els terribles records de la violència xenòfoba i els saquejos que van patir els immigrants a Sud-àfrica el 2019.

“El govern ha d’adherir-se als principis dels drets humans mentre implementa la seva acció. És important complir amb el dret internacional dels refugiats. Els refugiats són un dels grups més vulnerables, de manera que el govern hauria de assegurar-se que executa les accions dins de les lleis d’aquest país i del dret internacional dels refugiats”, va comentar la Coalició de Defensors dels Drets Humans de Malawi (HRDC).

Quan els representants dels refugiats s’han presentat recentment davant l’ACNUR per a intervenir en aquesta situació, aquest organisme s’ha abstingut de fer cap comentari ni cap altra acció visible.

Els refugiats, sol·licitants d’asil i altres immigrants fem una crida a la comunitat internacional perquè acudeixi en la nostra ajuda mentre ens enfrontem a aquest ultimàtum contra el qual no veiem altra solució que implorar l’empatia i la simpatia de la comunitat internacional.

Per a més informació sobre aquest tema, truqueu a Elie Umukunzi al +265 994.952.522 o envieu un correu electrònic a elie.umukunzi@gmail.com.