La precipitació dels Estats Units i l’OTAN cap a una guerra nuclear amb Rússia
L’addicció dels Estats Units a les armes nuclears no es presta a una estabilitat basada en la dissuasió. Només condueix a la guerra.
“Això és genial, comença amb un terratrèmol…”
No hi ha res com una cançó clàssica de rock dels 80 per excitar la sang, i el clàssic de REM de 1987, És la fi del món tal com el coneixem (I em sento bé), encaixa a la perfecció en aquest calorós i humit dia d’estiu.
L’únic problema és que la cançó podria ser una profecia, perquè des d’on estic assegut, seguint les notícies sobre la ràpida escalada de la cursa armamentística nuclear entre els Estats Units i Rússia, sembla la fi del món tal com el coneixem.
I no em sento bé.
Les notícies no són bones. El mes passat, el 6 de maig, el Ministeri de Defensa rus va anunciar que, per ordre del president rus Vladímir Putin, faria exercicis que implicaven l’ús d’armes nuclears no estratègiques. Segons funcionaris russos, els exercicis eren una resposta a les “declaracions provocadores i amenaces de certs funcionaris occidentals dirigides a la Federació Russa”.
Els russos responien així a les declaracions del president francès Emmanuel Macron a The Economist el 2 de maig, en què va declarar que “no descarto res [pel que fa al desplegament de tropes franceses a Ucraïna], perquè ens enfrontem a algú [Putin ] que no descarta res”. Macron va afegir que “si Rússia decidís anar més lluny [avançant a Ucraïna], en qualsevol cas tots ens haurem de plantejar aquesta qüestió (si enviar tropes o no)”.
Tot i que Macron va descriure les seves declaracions com una “crida d’atenció estratègica per als meus homòlegs”, estava clar que no tothom es creia el que venia. “Si un membre de l’OTAN compromet tropes terrestres [a Ucraïna]”, va dir el ministre d’Afers Estrangers hongarès, Peter Szijjarto, després que les paraules de Macron es fessin públiques, “serà una confrontació directa OTAN-Rússia, i llavors serà la Tercera Guerra Mundial”.
Els russos van dur a terme els seus exercicis en dues fases, la primera de les quals va tenir lloc a finals de maig. Les forces de míssils tàctics del Districte Militar Sud van practicar “la tasca d’obtenir munició especial d’entrenament per al sistema de míssils tàctics Iskander, equipar-los amb vehicles de llançament i traslladar-se en secret a la zona de posició designada per preparar el llançament de míssils”.
L’Iskander-M és la versió amb capacitat nuclear de la família de míssils Iskander i pot transportar un sol cap nuclear amb una potència variable entre 5 i 50 quilotons (a mode de comparació, la bomba atòmica estatunidenca llançada sobre Hiroshima tenia una potència de 15 quilotons). El míssil coet sòlid d’una sola etapa vola a altes velocitats hipersòniques i posseeix una ogiva maniobrable, cosa que el fa virtualment impossible d’abatre. Amb un abast de 500 quilòmetres, l’Iskander-M, disparat des de Crimea, podria assolir bases franceses situades a Romania, que suposadament s’utilitzarien per enviar forces a Ucraïna.
La segona fase dels exercicis va tenir lloc el 10 de juny, quan les forces russes i bielorusses van practicar la transferència d’armes nuclears russes al control bielorús com a part de la nova doctrina russa d’ús compartit d’armes nuclears engegada per Vladímir Putin i el seu homòleg bielorús, Alexander Lukaixenko, a principis d’aquest any. Les armes en qüestió incloïen el míssil Iskander-M i bombes de gravetat que serien llançades per avions bielorussos SU-25 modificats. Les armes posarien tota Polònia i els Estats bàltics sota l’amenaça d’un atac nuclear.
Gairebé al mateix temps que Rússia realitzava els seus exercicis nuclears tàctics, diversos països de l’OTAN, entre ells Alemanya, van anunciar que havien donat llum verda a Ucraïna per utilitzar les armes que havia proporcionat per atacar objectius dins de Rússia. El secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, va declarar el 29 de maig a Praga, al marge de la reunió de ministres d’Afers Estrangers de l’OTAN, que Ucraïna té dret a atacar objectius militars legítims dins de Rússia. “Ucraïna té dret a l’autodefensa”, va declarar Stoltenberg, afegint que “tenim dret a ajudar Ucraïna a exercir el dret a l’autodefensa, i això no converteix els aliats de l’OTAN en part del conflicte”.
Putin va aprofitar la seva visita a l’Uzbekistan per respondre, advertint que els membres europeus de l’OTAN estaven jugant amb foc en proposar que Ucraïna utilitzés armes occidentals per atacar a l’interior de Rússia. Putin va afirmar que els atacs ucraïnesos contra Rússia amb armes de llarg abast necessitarien l’ajuda de satèl·lits, intel·ligència i militars occidentals, cosa que convertiria qualsevol ajuda occidental en aquest sentit en una participació directa en el conflicte. “Una escalada constant pot comportar greus conseqüències”, va dir Putin. “Si aquestes greus conseqüències es produeixen a Europa, com es comportaran els Estats Units, tenint en compte la nostra paritat en el camp de les armes estratègiques? És difícil de dir”, va dir Putin, responent a la seva pregunta. “Volen un conflicte global?”.
El 5 de juny, adreçant-se a una audiència de redactors en cap d’agències de notícies internacionals mentre assistia al Fòrum Econòmic Internacional de Sant Petersburg, Putin va observar que “per alguna raó, Occident creu que Rússia no les utilitzarà mai [les armes nuclears]. Tenim una doctrina nuclear”, va assenyalar Putin. “Mirin el que diu. Si les accions d’algú amenacen la nostra sobirania i integritat territorial, considerem que podem utilitzar tots els mitjans a la nostra disposició. Això no s’ha de prendre a la lleugera, superficialment”.
Però els Estats Units i l’OTAN estaven fent precisament això. En una entrevista concedida al diari britànic Telegraph a l’edifici de la seu de l’OTAN a Brussel·les (Bèlgica), Stoltenberg va dir que els membres de l’OTAN estaven fent consultes sobre el desplegament de més armes nuclears, traient-les del magatzem i posant-les en estat d’alerta davant la creixent amenaça de Rússia i la Xina. “No entraré en detalls operatius sobre quants caps nuclears han d’estar operatius i quins s’han d’emmagatzemar, però hem de consultar aquestes qüestions”, va dir Stoltenberg.
Les úniques armes nuclears actualment al sistema de l’OTAN són unes 150 bombes de gravetat B61 controlades pels Estats Units i emmagatzemades en sis bases de l’OTAN: Kleine Brogel a Bèlgica, la base aèria de Büchel a Alemanya, les bases aèries d’Aviano i Ghedi a Itàlia, la base aèria de Volkel a Holanda i Incirlik a Turquia. Funcionaris de l’OTAN van aclarir més tard les declaracions de Stoltenberg, dient que no hi havia canvis significatius en la postura nuclear de l’OTAN, assenyalant que els comentaris de Stoltenberg es referien a la modernització de la dissuasió nuclear de l’OTAN, inclosa la substitució dels avions F-16 per caces furtius F-35, i la modernització d’algunes de les bombes B61 actualment desplegades a Europa.
Els comentaris de Stoltenberg al Telegraph es van produir 10 dies després que Pranay Vaddi, director principal de control d’armament del Consell de Seguretat Nacional, anunciés una “nova era” per a les armes nuclears en què els Estats Units desplegarien armes nuclears “sense limitacions numèriques”.
Les declaracions de Stoltenberg, vistes en el context de la declaració de Vaddi, apunten a un perillós canvi d’enfocament, tant a l’OTAN com als Estats Units, que s’allunya del concepte que les armes nuclears representen una força de dissuasió i, en canvi , es considera cada vegada més a Occident com una arma de guerra utilitzable.
El concepte de dissuasió com a única justificació de l’existència d’armes nuclears es remunta al 1978, quan l’Assemblea General de les Nacions Unides va celebrar la primera Sessió Especial sobre Desarmament. Una de les idees principals que van sorgir d’aquell esdeveniment va ser la noció de les anomenades garanties negatives de seguretat, o NSA, en què els estats declarats posseïdors d’armes nuclears es comprometien a no utilitzar armes nuclears contra estats no posseïdors d’armes nuclears que estiguessin en regla amb el Tractat de No Proliferació (TNP) i no estiguessin alineats altrament amb un estat posseïdor d’armes nuclears.
Font: Scott Ritter Extra
"El mapa global es complica; una espurna pot fer esclatar una guerra mundial” (Antonio Alonso – Negocios TV, 22.06.2024)