Diverses fonts contactades sobre el terreny porten a reflexionar sobre el paper que pot haver jugat el règim ruandès en l’emboscada que el dilluns 22 de febrer va costar la vida a l’ambaixador italià Luca Attanasio, el carrabiner Vittorio Iacovacci i el conductor Mustapha Milambo.

Immediatament va saltar a la llum que els vehicles del PMA (Programa Mundial d’Aliments) en què viatjaven les víctimes de l’emboscada, l’ambaixador italià a la República Democràtica del Congo (RDC) Luca Attanasio, el carrabiner Vittorio Iacovacci i el conductor Mustapha Milambo Baguna, no estaven escortats per la MONUSCO, l’operació de manteniment de la pau de l’ONU, totalment ineficaç.

Els mateixos que no van considerar que aquesta carretera, l’eix Goma-Rutshuru, que és una de les més perilloses de país, fos un risc. On ahir mateix el magistrat militar Williams Mulahya Hassan Hussein va ser assassinat en una altra emboscada. A la zona hi continuen les massacres, amb 32 civils morts només la darrera setmana.

I què fan els cascos blaus de l’ONU a les regions d’Ituri, Kivu del Nord i Kivu del Sud des de fa anys, sota l’atac dels grups armats? La MONUSCO compta amb vint mil homes en una operació que costa mil milions de dòlars l’any: no cal cercar-hi els traïdors esmentats per l’esposa de l’ambaixador?

Un home que no es va acontentar amb la tasca diplomàtica, sinó que va donar suport a projectes humanitaris i de desenvolupament vinculats al món de les organitzacions missioneres i humanitàries. Luca era un home íntegre i en els cercles diplomàtics no agradava perquè volia arribar al fons de les coses, especialment quan es tractava de la solidaritat amb els més necessitats.

Volia veure per si mateix la destinació dels fons d’ajuda humanitària, no poques vegades desviats a d’altres fins per ONGs i organitzacions internacionals, i sobretot estava en possessió d’informació incòmoda sobre les massacres a la zona. Les seves visites periòdiques a l’hospital de Panzi per a reunir-se amb el Dr. Mukwege –Premi Nobel de la Pau 2018 i ferm defensor de les víctimes innocents fins al punt de demanar un Tribunal Penal Internacional per a la RD del Congo– van despertar sospites a les altes esferes.

Sobretot perquè es va parlar d’assassinats en massa. ¿És potser per por que revelés el que havia descobert i comprovés amb els seus propis ulls alguna cosa tèrbola pel que li van tancar la boca com van fer amb el bisbe Munzihirwa, els sacerdots canadencs Simard i Pinard i tants d’altres testimonis de veritats incòmodes?

El 2018, l’estatunidenc Michael Sharp i la sueca Zaida Catalan, funcionaris de l’ONU, van ser segrestats i assassinats per destapar l’assassinat massiu de 40 policies a la regió de Kasai. Gairebé ningú en va parlar, ni tan sols als Estats Units. Aquesta terra mantinguda deliberadament en el caos, plena de misteris, té massa a amagar.

Goma, territori ruandès

Tota la zona de Goma, capital del Kivu del Nord, és de fet i il·legalment territori ruandès. Conquerida per parts des del 1994, quan la veïna Rwanda va esclatar amb dos genocidis: el dels hutus contra els tutsis i després l’invers. Fins al punt de posar en primer pla l’actual president Paul Kagame, el llarg braç dels Estats Units, Anglaterra i Canadà sobre els minerals congolesos, que es reparteixen l'”escàndol geològic” de l’est de la RDC.

Minerals a canvi de kalàixnikovs: els qui viuen a la zona saben bé com funciona. Com més caos regna, millor roben. Hi ha gairebé noranta multinacionals dedicades a l’extracció de cobalt, coltan, or, diamants, estany i gas. I són innombrables els llocs informals on caven amb les seves mans tants menors. També hi ha petroli per extreure al Parc de Virunga, conegut pels darrers exemplars de goril·les de muntanya, on els guardes forestals es van afanyar a defensar Luca Attanasio després de sentir els trets.

Operació “Milà”

Les autoritats de la RDC van acusar immediatament de la massacre l’FDLR (Front Democràtic per a l’Alliberament de Rwanda), el moviment rebel format majoritàriament per ruandesos hutus, el més nombrós de la zona. Però el camí no sembla ser el correcte.

Fonts ruandeses, verificades en detall i confirmades per diversos congolesos contactats, ens conviden a mirar cap a l’altre costat de la frontera, la veïna Rwanda, i arriben a afirmar que l’ambaixador italià a la RD de Congo va ser assassinat en l’operació “Milà”, preparada a la guarnició naval de Butotori pel coronel Jean-Claude Rusimbi, antic soldat de la rebel·lió liderada per Laurent Nkunda, senyor de la guerra investigat pel tribunal internacional per crims contra la humanitat, actualment un dels caps de la intel·ligència ruandesa a la regió militar del Kivu Nord.

Segons l’Informe Mapping de les Nacions Unides, que documenta 617 casos de greus violacions dels drets humans ocorregudes a la República Democràtica del Congo entre el març del 1993 i el juny del 2003, Rusimbi és un dels sospitosos de les massacres de Rutshuru i Masisi.

Quan Rusimbi, membre del Front Patriòtic Ruandès (FPR, el partit-estat que governa Rwanda), va saber que l’ambaixador havia obtingut molta informació sobre aquests assassinats en massa a la RD de Congo i volia visitar els llocs sospitosos (fosses comunes) on hi ha enterrades les víctimes innocents, va planejar eliminar-lo i va enviar el seu lloctinent “Didier” prop de Goma. Didier va arribar el diumenge 21 de febrer amb quatre soldats ensinistrats com a assassins.

Un cop executat l’assassinat, els assassins van tornar a Rubavu, Rwanda, a través de Kanyarucinya, per a informar-ne els responsables. Sobretot el cap de l’operació, Paul Kagame, des de fa més de 25 anys president de Rwanda, i deus ex machina que controla la regió dels Grans Llacs en nom d’altres.

Un senyal per a Tshisekedi

Al cap i a la fi, una operació que ha portat els drames de la RD de Congo a la palestra internacional no es produeix per casualitat. Es desenvolupa en un context polític molt delicat en què l’actual president Félix Tshisekedi, proclamat vencedor a les eleccions presidencials del desembre del 2018 –eleccions considerades arreglades per molts observadors–, es va desfer de la cada vegada més insostenible aliança amb l’antic home fort del país, Joseph Kabila, a més d’home de confiança de Paul Kagame.

Expulsat dels jocs polítics nacionals després de la formació d’una nova aliança política anomenada “Unió sagrada”, caracteritzada per nombroses sospites de corrupció de diputats i senadors, Joseph Kabila es va retirar primer a la seva regió de Katanga, a l’est de la RD de Congo, i després a Dubai per a cercar-hi suport internacional.

Posant el focus en la inseguretat del país, Kagame, que sens dubte no tem el projecte de la “Unió Sagrada”, dóna un clar senyal a Tshisekedi: reitera un cop més qui mana a tota la zona dels Grans Llacs, justifica la presència de soldats ruandesos a l’altre costat de la frontera i fa servir el caos per prosseguir el seu pla de balcanització de la RD del Congo.

Font: Nigrizia