Si el Tribunal Suprem t’acusa d’haver robat figues de moro per berenar, encara que tu detestis les figues de moro fins al vòmit, no esperis que el Tribunal Suprem t’indulti mai d’aquest delicte que no has comès. Perquè el Tribunal Suprem no t’ha condemnat per haver robat figues de moro, sinó per ser qui ets: català, catalanoparlant, demòcrata, humanista, amic de la llibertat, del diàleg i de la desobediència civil no violenta, de la convivència política i social, i de les relacions cordials, lliures i pacífiques entre totes les persones i nacions. No només el Tribunal Suprem, ja estigui presidit pel jutge Marchena o per qui sigui, no t’indultarà, ni molt menys t’amnistiarà, sinó que t’humiliarà amb perversitat i avolesa pels segles dels segles, amén. La humiliació espanyola als homes lliures, a la nació catalana i a tots nosaltres els seus ciutadans, no tindrà mai termini ni fi. És i serà infinita.
Ho acabem de veure amb els nostres presos polítics. No hi ha perdó pels innocents. No hi ha indult pels benefactors. No hi ha amnistia pels càndids. Jo no creia veure, ni tan sols somiar mai, que un poble n’odiés tant un altre. Mentrestant, la nova Generalitat presidida per Pere Aragonès continua esperant del Gobierno Central de España un acord per a dur a terme un nou referèndum d’independència. Això sí que és una veritable candidesa, una autèntica ingenuïtat. Tant, que resulta insultant i patètica. Una baixada de pantalons.
No puc continuar escrivint. Se’m fa un pilot d’oi a la gargamella que no em deixa alenar. És superior a les meves forces. Em sento tan humiliat, tan abatut, que m’urgeix sortir al pati exterior a respirar una mica d’aire fresc mediterrani. Amnistia i dignitat. O DUI.
Toni Albà explica l'odi d'España al poble català (07.02.2017)