Joan-Ramon Laporte Roselló, professor honorari de la Universitat Autònoma de Barcelona, ​​catedràtic i expert en farmacovigilància, assessor de l’OMS i de l’Agència Europea del Medicament (EMA), durant la seva compareixença davant la Comissió de Recerca sobre la Gestió dels Vaccins del Congrés dels Diputats ha negat que els vaccins redueixin la mortalitat, ha qüestionat l’eficàcia de la vaccinació en menors i ha qualificat com a “experiment” la vaccinació massiva contra la Covid-19.

Vet aquí algunes de les seves afirmacions:

Els assaigs clínics, que són considerats la principal font de proves sobre l’eficàcia dels tractaments, no mostren que els vaccins redueixin la mortalitat.

Estem davant d’un experiment que afecta potencialment la totalitat de la ciutadania.

Els anomenats vaccins de Pfizer i Moderna no són veritables vaccins. Són fàrmacs basats en una tecnologia mai usada en terapèutica fins ara, i menys en campanyes massives. Per això la vaccinació massiva ha suposat un gran experiment global, sense precedents en la història.

El frau és habitual, sovint en la catalogació i arxiu dels esdeveniments adversos dels vaccins.

Els Informes de Farmacovigilància de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris informen de més de 55.000 notificacions d’efectes adversos fins al 9 de gener de 2022. D’aquestes, 375 van tenir desenllaç mortal, i més de 11.000 van ser qualificades de greus, (cito) “entenent com a tal qualsevol esdeveniment advers que requereixi o prolongui l’hospitalització, doni lloc a una discapacitat significativa o persistent, o a una malformació congènita, posi en perill la vida o resulti mortal, així com qualsevol altra condició que es consideri clínicament significativa” (fi de la cita).

La publicació d’aquestes dades pot ser vista com un exercici de transparència, però la realitat és que mancant detalls són difícilment interpretables.

Per exemple, malgrat que en aquesta data s’estava iniciant la vaccinació infantil i d’adolescents, i que se citen 872 efectes adversos en menors de 20 anys, l’Informe no comenta els casos en aquest grup d’edat, precisament el que concita majors incerteses sobre la conveniència de la vaccinació.

Els vaccins no eviten la transmissió de la malaltia, de manera que el passaport o certificat COVID no tenia base científica, i a més pot haver contribuït a augmentar el nombre de casos, ja que donava una falsa sensació de seguretat als qui l’obtenien.

La pandèmia ha fet evident que la legislació europea sobre farmacovigilància, basada en la notificació voluntària i en plans de gestió de riscos desenvolupats per les mateixes companyies fabricants, està més concebuda per protegir aquestes últimes que per protegir els ciutadans.

L’epidèmia va incidir especialment en residències de persones grans, sobretot al principi. La mortalitat va ser 57 vegades més alta a les residències. Presumim de sistema sanitari, però deixem els més vulnerables en mans de la iniciativa privada.

Espanya és el membre de la Unió Europea més permissiu en matèria de conflictes d’interessos i relacions opaques de professionals sanitaris amb les companyies farmacèutiques.