La setmana passada fou notícia, tal vegada hauríem de dir escàndol, el decret del Govern d’Extremadura que regula subvencions per a adquisició de mobles de la llar: sofàs, cortines, armaris, còmodes… Per a tenir accés a la subvenció el preu del moble ha de ser superior a 300 euros, la subvenció serà del 25 per cent, amb un màxim de 200 euros per cada moble i fins a un màxim de 1.000 euros per peticionari.

Aquest diari va publicar un magnífic estudi comparatiu entre les dades econòmiques d’Extremadura i Balears. Amb una població semblant, Extremadura disposa d’un pressupost autonòmic un 11% superior. La seva despesa en educació és de 1.007 euros per habitant, enfront dels 830 euros per habitant de Balears; en sanitat la despesa és de 1.463 euros per habitant, enfront dels  1.274 euros per habitant de Balears. Amb un deute públic més de la meitat inferior al de Balears, Extremadura es permet un nivell de despesa en serveis públics molt superior a Balears: ordinadors portàtils per a cada alumne, ortodòncia gratuïta… Ara, a més, veim com el govern extremeny es permet subvencionar articles que no entren en la categoria d’imprescindibles (els mobles subvencionats han de valer més de 300 euros).

Tot això no ens afectaria, més enllà de produir-nos una certa enveja, si no fos que bona part dels recursos dels que disposa Extremadura els aportam els ciutadans de Balears. Així és, l’aportació anual de Balears al conjunt de l’Estat és de més de 3.000 milions d’euros, pràcticament la mateixa quantitat que rep Extremadura de les arques estatals. És per això que el decret del govern d’Extremadura que comentam suposa una galtada per als ciutadans de Balears. Literalment se’ns pot aplicar la dita: ens prenen el pèl i els doblers.

Quan, alguns hem plantejat aquesta situació en instàncies estatals se’ns ha tractat d’insolidaris, pel fet que, diuen, a Balears som rics. Això podia ser cert a principis dels anys noranta, quan érem els primers en el rànquing de renda per capita, però ara ja ocupam el setè lloc. I si tenim en compte el diferencial de preus, la nostra renda per capita en poder de compra ja és inferior a la mitjana espanyola. Però, voldria insistir en el concepte de riquesa que serveix per deixar el ciutadans de Balears a la cua en despesa pública. Si partim de la dada que el cost de la vida a Balears és un 19% més car que a Extremadura, qui és més ric, un treballador que cobra el salari mínim a Balears o a Extremadura?; qui és més ric, un pensionista que cobra 800 euros a Balears o a Extremadura?

Diuen que els doblers que es guanyen fàcils es gasten fàcils. Aquesta dita no sols es pot aplicar al govern extremeny, sinó als successius governs espanyols. L’equivalent a la despesa en sofàs més cars de 300 euros serien els trens d’alta velocitat que viatgen sense passatgers entre petites ciutats amb estacions de luxe; serien les autopistes radials de Madrid sense vehicles, rescatades pel Govern Central; serien els aeroports sense viatgers; serien les ambaixades més luxoses per tot el món,…

Fa pocs mesos, el Tribunal Constitucional, a instàncies del Govern espanyol va suspendre el decret contra la pobresa energètica de la Generalitat de Catalunya, amb l’argument que és inconstitucional per discriminar els ciutadans de la resta de territoris de l’Estat. I ara què? Subvencionar l’energia dels pobres és inconstitucional, però subvencionar els sofàs dels rics no? Perquè a Extremadura també hi ha rics que compren sofàs cars subvencionats.

No sé vostès, però jo ja n’estic fart!