El setembre del 2018 vaig escriure un article sobre el brutal assassinat d’Alexander Zakharchenko, el líder de la República de Donetsk, per agents de Kíev recolzats per l’OTAN, que va ser assassinat per una bomba el 31 d’agost d’aquell any, assenyalant la mort dels Acords de Minsk i la inevitabilitat de l’operació militar especial de Rússia per alliberar Ucraïna del jou nazi-OTAN.
Aquest article ha estat eliminat de Google i podem entendre per què, ja que el 20 d’agost de 2022 una altra bomba de Kíev ha matat Daria Dúguina, la filla d’Alexander Duguin, l’intel·lectual rus, a la regió de Moscou, després que acompanyés el seu pare a un esdeveniment on hi feia una conferència. Pel que se sap dels informes, ell va sobreviure a l’atemptat en optar, el darrer moment, per marxar en un altre vehicle mentre la seva filla es dirigia a casa amb el cotxe amb el que havien arribat.
El Servei Federal de Seguretat de Rússia (FSB) ha identificat l’assassina com Natalya Vovk, membre de la Guàrdia Nacional de Kíev i, segons tinc entès, del batalló nazi Azov, els principals elements del qual van ser destruïts per les forces russes a Mariúpol quan van alliberar la ciutat. Va poder entrar a Rússia utilitzant una identificació falsa i matrícules falses de Donetsk, acompanyada de la seva filla perquè li servís de tapadora, i totes dues van fugir immediatament després d’assassinar Dúguina, a Estònia, on hi van entrar amb matrícules ucraïneses; sens dubte, arreglat amb Estònia per endavant, de manera que en pagaran un preu. Les proves contra ella i, per tant, contra la implicació de Kíev i l’OTAN semblen irrefutables.
Aquest assassinat revela diverses coses. En primer lloc, confirma l’orientació NAZI i la immoralitat del règim de Kíev. En segon lloc, confirma que Kíev i l’OTAN estan tan desesperats amb les contínues derrotes de les forces militars de Kíev, que han optat pel camí de la covardia i l’assassinat de qualsevol que parli en contra d’ells, cosa que no ens hauria de sorprendre ja que han estat assassinant la gent a Ucraïna des del cop d’Estat organitzat per l’OTAN a Ucraïna el 2014, i a escala massiva. Finalment, confirma, una vegada més, la hipocresia d’Occident, que pretenien ser àngels de la justícia i la venjança quan van al·legar que Rússia va intentar assassinar els Skripal al Regne Unit, per exemple, o Navalny a Rússia, quan és clar que Navalny no va ser enverinat en absolut i quan també és clar que les afirmacions britàniques sobre els Skripal són igualment falses. Tanmateix, van utilitzar aquestes afirmacions com a pretext per dur a terme una guerra econòmica contra Rússia i per generar un tsunami de propaganda d’odi antirus a tots els mitjans de comunicació occidentals amb tota mena de llàgrimes de cocodril i falses postures sobre la moralitat i la llei.
I on són els Skripal? Són vius o morts? És probable que estiguin morts, assassinats per un esquadró de la mort del Regne Unit i dels Estats Units, com li va passar al Dr. Richard Kelly el 2003 quan va testificar davant un Comitè Parlamentari del Regne Unit sobre el seu paper en un informe periodístic que afirmava que els Estats Units i el Regne Unit havien fet falses afirmacions sobre les armes químiques que tenia l’Iraq. Va ser assassinat poc després i el govern britànic va afirmar que va ser un “suïcidi”. Pocs s’ho creuen.
Els Skripal tindrien una història interessant per explicar si, com molts sospitem, les afirmacions britàniques d’un atemptat rus contra les seves vides utilitzant un rar verí, van ser fabricades, i tot el drama muntat com a pretext per intensificar la guerra econòmica i política contra Rússia. Ja fa uns quants anys que no se’ls veu ni se’n sap res. El govern rus ha insistit contínuament a reunir-se amb ells, igual que la família, però els Skripal han desaparegut. Com detalla el periodista John Helmer a la seva sèrie de reportatges sobre el tema, ni tan sols han aparegut en la investigació en curs sobre aquest incident que s’està duent a terme a Gran Bretanya, i el govern britànic no deixa que ningú els vegi o parli amb ells. Per tant, és probable que estiguin incomunicats o, pitjor encara, com el Dr. Kelly, que també hagin estat assassinats.
Però quina és la resposta a Occident a l’assassinat, per un agent d’Occident, d’una ciutadana russa, a Rússia? Cap govern occidental ha denunciat encara el crim, indicant el seu suport i complicitat en l’assassinat, i els reportatges dels mitjans de comunicació occidentals estan, més o menys, justificant l’assassinat afirmant, com si això pogués justificar l’assassinat, que Alexander Duguin és algun assessor important del president Putin. Si ho és o no, no estic en condicions de dir-ho, i és irrellevant en qualsevol cas. Però aquesta és la seva línia, fent que els mitjans de comunicació també siguin còmplices d’aquest assassinat. Aquesta és la seva moral: està bé assassinar els amics del president Putin, fins i tot els suposats amics. Està bé assassinar els russos. I, per descomptat, hem escoltat les crides a les capitals occidentals demanant el cap del mateix president Putin.
Quin és l’objectiu d’aquest assassinat? Em sembla que l’intent d’assassinat d’Alexander Duguin i l’assassinat de la seva filla, que podria haver estat l’objectiu segons l’FSB, tenien un doble propòsit: enviar un missatge al govern rus, i al president Putin en particular, i el missatge és clar, i fer malbé el dia de la bandera nacional de Rússia el 22 d’agost. Recordem que tant Alexander Duguin com la seva filla van ser “sancionats” per Occident pels seus pensaments i declaracions. Aquest va ser el primer pas cap a la destinació prevista per a ells. Aquests són els veritables valors d’Occident: la supressió de la paraula i el pensament fins al punt d’arribar a l’assassinat s’aprova i defensa obertament. Rússia té la intenció de plantejar la qüestió al Consell de Seguretat de les Nacions Unides.
Europa avança cap a una forma de pogrom contra els russos, prohibint-los viure-hi o fins i tot visitar-la. Davant la derrota del règim de Kíev-OTAN per part de les forces russes i de la República del Donbass a Ucraïna, els Estats Units i la seva banda de fatxendes de l’OTAN s’han desesperat, tant que estan disposats a llançar el seu poble a la pobresa i la misèria amb les conseqüències de la guerra econòmica contra Rússia.
Aixafar Rússia és més important per a les elits globalistes que impulsen aquesta guerra que la vida i el benestar del seu propi poble. Ja no poden prendre decisions racionals. Estan immersos en la lògica de la guerra i estan decidits a prosseguir la guerra contra Rússia, literalment sigui com sigui. Els costos seran grans, ja que Rússia té clars els seus objectius, està segura del seu lloc en la història, confia en la seva capacitat per superar qualsevol enemic, econòmicament i militarment i ho està demostrant sobre el terreny a Ucraïna, com ho va demostrar abans a Síria.
Clausewitz va dir que “la guerra és una pulsió de violència, variable en força i, per tant, variable en la velocitat amb què explota i descarrega la seva energia” i que, “si tenim en compte que la guerra sorgeix d’algun propòsit polític, és natural que la causa primordial de la seva existència segueixi sent la consideració suprema a l’hora de conduir-la”.
La causa primordial de la guerra a Ucraïna, la guerra contra Rússia, és la decadència d’Occident, econòmicament, espiritualment i culturalment, una decadència que s’està accelerant a la vista de tothom. L’Occident que una vegada vaig conèixer, o vaig creure conèixer és mort, l’Occident de la Il·lustració, de la Raó, de la Moralitat, una decadència de què altres han parlat des de finals del segle XIX, ja que els observadors de la societat i els filòsofs ens deien una vegada i una altra el que estava passant amb la vida de la gent comuna que ha passat a estar dominada per la immoralitat de les elits que no es preocupen per ells, que controlen l’Estat, i veuen els seus ciutadans només com un mitjà per fer diners per a ells.
Veiem a la guerra d’Ucraïna l’expressió del propòsit polític angloamericà-alemany: el desig d’obligar Rússia a sotmetre’s a la seva voluntat. Van fracassar a la Primera Guerra Mundial, que va dur a la fallida a Gran Bretanya i a la major part d’Europa, i va conduir a l’ascens del feixisme. L’intent va tornar a fracassar a la Segona Guerra Mundial amb conseqüències catastròfiques per al món. El seu tercer intent de destruir Rússia també fracassarà amb conseqüències semblants si persisteixen.
L’Estat rus que es va aixecar dels dies foscos de la dècada de 1990 ha reunit la seva força i determinació una vegada més i es nega a sotmetre’s als dictats de ningú. Juntament amb la Xina i els seus molts altres aliats, tots els quals han estat víctimes del colonialisme i la brutalitat occidentals des del segle XIX fins ara, Rússia ofereix al món un retorn al dret internacional i a la integritat, a la sobirania de les nacions, al respecte de les seves cultures, a les seves pròpies formes de democràcia, una alternativa al control del capital global occidental.
L’ordre colonial occidental està sent finalment destrossat i ho ha de ser si volem que els assassinats i el caos cessin. Perquè la bomba de l’assassí no només ha matat Daria Dúguina, sinó que també ha anunciat la mort d’Occident.
Christopher Black és un advocat penalista internacional amb seu a Toronto. És conegut per una sèrie de casos de crims de guerra de gran repercussió i recentment ha publicat la seva novel·la Beneath the Clouds. Escriu assajos sobre dret internacional, política i esdeveniments mundials, especialment per a la revista en línia “New Eastern Outlook“.
Font: New Eastern Outlook