Els líders de la SADC han reafirmat la seva posició col·lectiva de no-alineació

La Comunitat per al Desenvolupament de l’Àfrica Meridional (SADC), durant la 42ª Cimera Ordinària de Caps d’Estat i de Govern celebrada els dies 17 i 18 d’agost al Palais du Peuple (Edifici del Parlament de la RD del Congo), va expressar amb vehemència la seva oposició col·lectiva a una proposta de llei dels Estats Units per contrarestar la influència i les activitats russes a l’Àfrica. La “Llei per Contrarestar les Activitats Malignes de Rússia a l’Àfrica” ​​(H.R. 7311), adoptada per la Cambra de Representants dels Estats Units, ordena al secretari d’Estat que presenti una estratègia sobre Rússia.

Segons la declaració publicada a la seva pàgina web, el bloc regional de 16 membres es va queixar que els Estats Units han convertit el continent africà en “l’objectiu de mesures unilaterals i punitives” i la seva Comissió de Relacions Exteriors del Senat ha impulsat el projecte de llei destinat a impedir que el president Vladimir Putin utilitzi l’Àfrica per eludir les sancions estatunidenques i finançar la seva guerra a Ucraïna, així com a protegir la població africana de les violacions dels drets humans per part de mercenaris russos.

Els líders de la SADC han reafirmat, per tant, la seva posició col·lectiva de no-alineació amb els conflictes fora del continent. La cimera es va celebrar sota el lema “Promoure la industrialització a través de l’agroprocessament, el benefici dels minerals i les cadenes de valor regionals per a un creixement econòmic inclusiu i resistent”.

“L’Àfrica no està en venda. L’Àfrica està oberta als negocis, no a la venda ni al saqueig. Hem de defensar el que és nostre i assegurar-nos que ningú ens prengui el que és nostre”, va declarar el president de Malawi, Lazarus Chakwera, a la cimera, remarcant la postura audaç contra la pugna pels recursos de l’Àfrica per part de potències externes. “Si el món vol el que tenim ho ha de comprar en un comerç just perquè utilitzem els ingressos per construir nosaltres mateixos noves ciutats, noves universitats, noves infraestructures, indústries i nous programes que treguin la gent de la pobresa i la vulnerabilitat”.

El president Chakwera va instar els líders africans i els seus pobles a construir l’Àfrica i les generacions futures, perquè no ho facin els qui s’entossudeixen a saquejar els seus recursos. A més, es va referir a la necessitat que l’Àfrica defineixi el seu destí i traci un nou rumb independent. Que els recursos de l’Àfrica romanguin a les mans dels africans, però no per ser robats per alguns. Aixequem-nos amb una sola veu i diguem al món que l’Àfrica està oberta als negocis, però no està en venda.

“Només es necessiten africans per construir el continent africà. Cap estranger desenvoluparà el continent. No hem de mirar sempre cap a ells perquè el que ens donen no construeix res, sinó que simplement provoca tensions al continent, com han fet en el passat”. En aquest mordaç discurs, va carregar a més contra els països occidentals i orientals que no han de ser a l’Àfrica només per robar sinó per construir. “No hi ha ningú fora de l’Àfrica que pugui construir, ni europeus, ni asiàtics, ni americans”.

La “Llei per Contrarestar les Activitats Malignes de Rússia a l’Àfrica” (H.R. 7311) va ser aprovada el 27 d’abril per la Cambra de Representants per una majoria bipartidista de 419-9 i probablement serà aprovada pel Senat, que està dividit a parts iguals entre demòcrates i republicans. Aquesta mesura legislativa té una redacció àmplia que permet al Departament d’Estat supervisar la política exterior de la Federació Russa a l’Àfrica, inclosos els assumptes militars i qualsevol esforç que Washington consideri com a “influència maligna”. Permetria assenyalar i castigar els Estats africans que mantinguin relacions polítiques i econòmiques amb la Federació Russa.

Les operacions militars russes a Ucraïna són una resposta als esforços de Washington i Wall Street per expandir l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN) cap a l’est d’Europa com una amenaça directa als interessos de la Federació Russa i els seus aliats. Recentment s’han aprovat dos projectes de llei més per mantenir i ampliar les bases militars del Pentàgon arreu del món, a més de proporcionar 40.000 milions de dòlars addicionals per subministrar armes al govern ucraïnès, que està reforçat per milícies neonazis integrades a les forces armades.

Durant la primera fase de les operacions especials russes a Ucraïna, molts estats africans es van abstenir de dues resolucions de l’Assemblea General de les Nacions Unides motivades per Washington per condemnar el govern rus per la seva intervenció a Ucraïna, mentre ignoraven completament el nivell d’infiltració feixista de les forces militars de Kíev i la necessitat d’arribar a una solució diplomàtica al creixent conflicte.

Els caps d’Estat africans, com el president de la República de Sud-àfrica, Cyril Ramaphosa, han sostingut constantment que el govern del Congrés Nacional Africà (ANC) a Pretòria no recolzarà la guerra d’Ucraïna acompanyada de les sancions draconianes instigades per l’administració Biden. Ramaphosa ha exigit que el Departament d’Estat dels Estats Units i la Casa Blanca donin suport a les negociacions entre Kíev i Moscou, que han estat soscavades sistemàticament per Biden i els membres del seu gabinet.

Molt abans de la invasió del 24 de febrer per part de les forces armades russes, els Estats Units van proferir repetides amenaces contra el president Putin i tot el govern amb seu a Moscou, exigint que consentís l’expansió de l’OTAN. Les sancions sense precedents amb l’objectiu declarat de bloquejar completament Rússia del sistema econòmic mundial gairebé no han aconseguit frenar els avenços de Moscou a l’est d’Ucraïna.

El 2 de març, a l’Assemblea General de les Nacions Unides, amb l’assistència dels 193 Estats membres de l’ONU, un total de 141 països van votar a favor de la resolució que reafirmava la sobirania, la independència i la integritat territorial d’Ucraïna. Els representants africans i els seus vots es van considerar molt interessants. Fins a 17 països africans es van abstenir de votar a l’Assemblea General de l’ONU per deplorar la invasió russa d’Ucraïna, mentre que 28 països més del continent hi van votar a favor.

Entre els que es van abstenir de votar hi havia Sud-àfrica, Algèria, Uganda, Burundi, Senegal, Sudan del Sud, Mali i Moçambic. Altres van ser Sudan, Namíbia, Angola, Zimbabwe, Guinea Equatorial, República Centreafricana, Madagascar, Tanzània i Congo.

Eritrea va ser l’únic país africà que va votar en contra de la resolució. Tanmateix, Egipte, Tunísia, Nigèria, Kenya, Txad, Ghana, Gàmbia, Gabon, Rwanda, Costa d’Ivori, Líbia, Libèria, Djibouti, Mauritània, Somàlia, Níger, Benín, Lesoto, Botswana, Zàmbia, Malawi, Maurici, Comores , Seychelles, Cap Verd, Sao Tomé i Príncep, Sierra Leone i la República Democràtica del Congo van votar a favor.

Burkina Faso, Camerun, Guinea Bissau, Etiòpia i Suazilàndia no eren a la sala. Uganda ha dit que s’havia abstingut a la votació per mantenir la “neutralitat” com a president entrant del Moviment de Països No Alineats (MNOAL). El MNOAL és un fòrum format per 120 països en vies de desenvolupament per afirmar la seva independència davant de les pretensions contraposades de les dues superpotències.

En una piulada, la representant permanent d’Uganda davant les Nacions Unides, Adonia Ayebare, va dir que el país seguiria exercint un paper constructiu en el manteniment de la pau i la seguretat tant a nivell regional com mundial.

Shahid va dir que la resolució reflectia la greu preocupació de la comunitat internacional per la situació a Ucraïna. “M’uneixo als Estats membres per expressar la meva preocupació pels informes d’atacs a instal·lacions civils, com residències, escoles i hospitals, i per les víctimes civils, entre les quals hi ha dones, gent gran, persones amb discapacitat i nens”, va dir citant el text. A la pràctica, els països africans tenen opinions similars sobre els principis de sobirania, independència i integritat territorial, incloent-hi tant els que van votar com els que es van abstenir.

El secretari general de l’ONU, António Guterres, va declarar que tenia el deure de donar suport a la resolució i guiar-se per la seva crida.

“El missatge de l’Assemblea General és alt i clar: Acabin ja amb les hostilitats a Ucraïna. Silenciïn les armes ara. Obrin la porta al diàleg i a la diplomàcia ara”, va dir Guterres, i va afegir: “De cara al futur, continuaré fent tot el que estigui a les meves mans per contribuir a un cessament immediat de les hostilitats i a unes negociacions urgents per a la pau. La gent d’Ucraïna necessita desesperadament la pau. I la gent de tot el món l’exigeix”.

La SADC té com a objectiu col·lectiu, entre d’altres, promoure un creixement econòmic sostenible i equitatiu i un desenvolupament econòmic social que garanteixi la mitigació de la pobresa i millori el nivell de vida de la població de l’Àfrica Austral. Aquesta organització de 16 membres es va crear el 1980. Els Estats membres són Angola, Botswana, Comores, República Democràtica del Congo, Suazilàndia, Lesoto, Madagascar, Malawi, Maurici, Moçambic, Namíbia, Seychelles, Sud-àfrica, República Unida de Tanzània, Zàmbia i Zimbabwe.

Kester Kenn Klomegah, que va treballar anteriorment amb Inter Press Service (IPS), és ara un col·laborador habitual de Global Research. Com a investigador polifacètic, creu que tothom mereix un accés igualitari a reportatges de qualitat i fiables dels mitjans de comunicació.

Font: Global Research