Aclaparada i sorpresa pel fulgurant desenvolupament de l’Emirat Islàmic, grup gihadista que ella mateixa va crear, la CIA (Agència Central d’Intel·ligència dels Estats Units) serà objecte d’una profunda reorganització. Però el problema que actualment enfronta l’Agència és realment inèdit: una retòrica inventada per la CIA per a justificar la signatura de comunicats reclamant l’autoria d’atemptats terroristes sota bandera falsa s’ha convertit en una poderosa ideologia en entrar en contacte amb una població l’existència de la qual la intel·ligència nord-americana ni tan sols coneixia. Per a Thierry Meyssan, la reforma de la CIA és ineficaç i no permetrà a l’Agència manejar el cataclisme que ha provocat al Llevant.
El director de la CIA, John Brennan, no entén per què hi ha civils que donen suport al Emirat Islàmic, malgrat els crims que cometen els seus mercenaris, alletats per la mateixa Agència nord-americana.
El novembre passat, la CIA va ser incapaç d’avaluar la situació a Síria. Totalment desorientada per les seves pròpies mentides, l’Agència ja no aconseguia identificar les motivacions dels seus «revolucionaris». Pitjor encara, ni tan sols va poder determinar de quant suport disposava l’«oposició» ni de quant suport gaudia la República Àrab Síria. Aquest fracàs no ha fet altra cosa que empitjorar, la qual cosa va quedar demostrat, a finals de febrer del 2015, amb l’ensorrament del Moviment de la Fermesa (Harakat Hazm), l’exèrcit oficial de la CIA a Síria. Per descomptat, la vida segueix el seu curs i la CIA ja ha reagrupat les seves forces en el si d’una nova formació, batejada com a Front del Llevant (Shamiyat Front).
Amb la creació d’al-Qaida, i posteriorment en crear l’Emirat Islàmic (Daesh), la intenció de la CIA era tenir a la seva disposició certa quantitat de mercenaris que utilitzaria en la realització de missions que ella mateixa no podia reconèixer com a pròpies. Però l’Agència mai va imaginar que els civils podien arribar a prendre’s seriosament la fraseologia barata que els seus experts van inventar per redactar els comunicats d’aquests grups gihadistes. De fet, ningú va donar importància al galimaties d’Ossama bin Laden, quan afirmava que la presència dels militars no musulmans de l’OTAN a sòl saudita, durant l’operació «Tempesta del Desert», era un sacrilegi que exigia reparació. És impossible trobar a l’Alcorà alguna cosa que justifiqui aquella maledicció. I els mercenaris d’al-Qaida no van tenir cap escrúpol a lluitar al costat de l’OTAN a Bòsnia i Hercegovina i a Kosovo. Així que no semblava que hi hagués raons per creure que ara seria d’una altra manera.
No obstant això, ja en el moment de la guerra contra la Yamahirya Àrab Líbia, vaig observar que alguns mercenaris d’al-Qaida semblaven realment desitjosos de tornar a la manera de vida «dels temps del Profeta» … al segle VII. Almenys aquest era el cas en el fosc emirat islàmic que Abdelkarim Al-Hasadi governava a Dernaa. Però no es tractava per a ells del segle VII llevantí, cristià i on no es parlava àrab. Ni tan sols es referien al segle VII francès del rei Dagobert, sinó al segle VII de la Península Aràbiga, amb una societat estancada en el temps i que es componia -segons l’Alcorà- de beduïns astuts i cruels que el Profeta es va esforçar per convertir i apaivagar.
Posteriorment, durant la guerra contra la República Àrab Síria, vaig observar que els sirians que donaven suport a al-Qaida (i que avui donen suport a l’Emirat Islàmic), sense intervenir-hi mòbils financers, eren tots membres de famílies molt nombroses les dones de les quals no estaven autoritzades a controlar la seva fecunditat. La divisió que anava apareixent al país no era de caràcter polític, en el sentit modern de la paraula. La ideologia dels civils que donen suport als gihadistes es resumeix en el desig de retornar a una època d’orígens mítics, la dels camellers d’una Aràbia de l’Edat Mitjana. I la CIA, que va provocar l’aparició d’aquesta “ideologia”, no va saber entendre la força del que estava fabricant ni seguir la seva expansió.
Ni tan sols es tracta en aquest cas del clàssic bumerang que torna i colpeja a qui el va llançar, atès que l’Emirat Islàmic no s’ha tornat contra la CIA. Es tracta més aviat de la transformació d’un grupuscle terrorista en un Estat, i del triomf, entre alguns sectors de la població, d’una retòrica ridícula.
La CIA es veu ara davant el problema de totes les administracions. La seva manera d’organització, que li va valer en el passat nombroses victòries en diverses regions del món, ja no funciona perquè l’Agència no ha sabut adaptar-se. Organitzar un cop d’Estat i manipular les masses perquè donin suport a una organització terrorista són dues coses molt diferents.
És per aquesta raó que, el director de la CIA, John Brennan, ha anunciat, al cap de 4 mesos de consultes internes, una completa reestructuració de l’Agència.
Fins ara, la CIA es componia de
• La Direcció d’Intel·ligència, encarregada d’analitzar la informació i les dades obtingudes;
• La Direcció d’Operacions, rebatejada Servei Clandestí, encarregada de l’anomenat “espionatge humà”;
• La Direcció de Ciències i Tecnologia, especialitzada en el treball vinculat a la informació científica i de caràcter tècnic;
• La Direcció de Suport, encarregada de gestionar el personal, el lliurament d’equipament i del finançament.
El personal de la CIA es distribuïa en funció de les seves capacitats: els intel·lectuals a la Direcció d’Intel·ligència, els “durs” a la Direcció d’Operacions, els “estudiosos” a la Direcció de Ciències i Tecnologia i els organitzadors en la Direcció de Suport . Per descomptat, cada direcció disposa a més de col·laboradors amb perfils diferents per poder garantir la seva feina però, esquemàticament, cada direcció corresponia a un perfil humà ben definit.
Els documents revelats per Edward Snowden confirmen que la CIA és l’agència d’intel·ligència més gran del món, amb un pressupost de 14.700 milions de dòlars el 2013 -el doble del pressupost total de la República Àrab Síria. No obstant això, la CIA és només una més de les 16 agències d’intel·ligència que hi ha als Estats Units.
En poques paraules, amb tots aquests diners i totes aquestes “habilitats”, la CIA estava disposada a vèncer la URSS, que va acabar per ensorrar-se sola -sense ajuda de l’Agència- fa més de 25 anys.
Per fer avançar l’Agència, John O. Brennan ha decidit generalitzar el model del Centre contraterrorista, creat el 1986 en el si de la Direcció d’Operacions, un model ultrasofisticat que fins i tot ha aparegut públicament en la sèrie de televisió 24 hores. Aquesta unitat multidisciplinària va fer meravelles per respondre instantàniament a totes les preguntes que se li plantejaven. És capaç d’identificar una persona, localitzar-la i eliminar-la en un temps ínfim, per a gran alegria de la Casa Blanca. I ja sabem que el president Obama visita diàriament el seu búnquer subterrani per assenyalar els blancs dels seus drons i ordenar l’assassinat de qui a ell li sembla oportú assassinar, quan a ell li sembla i on a ell li sembla.
Segons John Brennan, es tracta ni més ni menys que de fer entrar la intel·ligència -o l’espionatge- en l’era de les noves tecnologies, els ordinadors i els satèl·lits. Per a això l’Agència hauria de sotmetre’s a una ràpida reestructuració al voltant de 16 centres “a càrrec” de cada regió del món i de diferents objectius generals.
Però com hauria pogut el Centre contraterrorista adonar-se que una fraseologia infantil es transformaria en una poderosa ideologia?
L’èxit de l’Emirat Islàmic prové, en primer lloc, del suport dels estats que el recolzen, del seu armament i dels seus diners. Però el suport que ha trobat entre certs sirians no té res a veure amb l’Alcorà ni amb la lluita de classes. És la rebel·lió d’una manera de vida que està desapareixent, d’una societat violenta i dominada pels homes contra una manera de vida on es respecta a les dones i s’obre la porta al control de la natalitat. A Europa, aquesta transformació es va produir amb l’èxode rural i les dues Guerres Mundials, sense donar lloc a guerres suplementàries. L’Iran de l’imam Khomeiny la va realitzar, a inicis dels anys 1980, amb rotund èxit i poc a poc es va estendre pel món àrab fins ensopegar amb l’Emirat Islàmic. Es tracta, per tant, d’un conflicte que no té res a veure amb la divergència teològica entre xiïtes i sunnites.
Els propers esdeveniments són perfectament previsibles. Com sempre, els nord-americans creuen poder resoldre el problema recorrent al progrés tecnològic i tractaran d’entendre la situació a l’«Orient Mitjà» amb un enorme desplegament de mitjans informàtics.
Però com podria Estats Units, nació fundada fa tot just 2 segles, entendre l’enorme cataclisme que ha desencadenat al si de la civilització més antiga del món? Com podrien els nord-americans -des de la seva posició de bàrbars adinerats- i els beduïns del Golf “organitzar” pobles que són civilitzats des de fa 6 mil·lennis?
Perquè és precisament aquí on resideix el secret del Llevant. Es tracta d’una regió on resideixen gran quantitat de pobles diferents, que tenen cadascun la seva pròpia història, la seva pròpia llengua i la seva pròpia religió i que parlen a més una mateixa llengua vernacla i col·laboren tots en mantenir-la viva. Els nasseristes i els baasistes van tractar de convertir aquest mosaic en una força política única. Van voler conformar una «nació àrab» amb pobles majoritàriament no àrabs. Un somni del que només subsisteix avui dia … la «República Àrab Síria». Aquest és el projecte polític que l’Emirat Islàmic està atacant. Aquesta és la civilització que avui es veu amenaçada pels civils que donen suport a Daesh.
Mentre que els Estats monoétnics resulten fàcils de conquerir, els pobles del Llevant han après amb el temps que la seva diversitat i la seva imbricació els fan invencibles. És precisament per això que van protegir els supervivents d’un món antic, supervivents que avui es rebel·len contra ells i els minen des de dins.
Com podia anticipar la CIA que joves europeus, igualment nostàlgics d’aquells temps antics, s’unirien per desenes de milers a l’Emirat Islàmic per oposar-se a la marxa del temps i destruir obres d’art mil·lenàries?
El 2006, la derrota israeliana al Líban va mostrar com uns quants ciutadans resolts eren capaços de fer fracassar l’exèrcit més sofisticat del món. L’home ja es va imposar a les màquines. És un error creure que el progrés tècnic és un criteri de civilització, creure que els ordinadors permetran entendre alguna cosa i fins i tot dominar-lo. El que poden fer, en el millor dels casos, és contenir gran quantitat d’informació, classificar-la i sintetitzar-la. La reorganització de la CIA permetrà a aquesta agència nord-americana d’espionatge respondre les preguntes del moment, però no predir el futur.
Nord-americans i europeus són incapaços de reconèixer que els pobles als quals ahir imposaven la seva tutela colonial han aconseguit sortir del seu endarreriment tècnic, mentre que ells mateixos segueixen sense sortir del seu propi endarreriment en matèria de civilització. Avui es veuen per tant davant els seus propis límits i han perdut tota capacitat d’influència sobre el cataclisme que involuntàriament han suscitat.
[1] «Dissolució de l’exèrcit de la CIA a Síria», Réseau Voltaire, 4 març 2015.
[2] L’àrab és la llengua comuna que es parla al Llevant. Però també es parlen en aquesta regió les diferents llengües kurdes, l’armeni, el turc, l’arameu, el siríac, l’hebreu, etc. I gairebé cap dels seus habitants és ètnicament àrab.