Es produirà un Gran Reinici, però no el que pretenen els globalistes. Potser en el seu lloc s’hauran de conformar amb el Gran Desacoblament.
L’economia verda, la desindustrialització, els passaports sanitaris digitals, les monedes digitals dels bancs centrals, tots són components centrals del pla dels globalistes per al Gran Rinici. El Fòrum Econòmic Mundial ha pintat un quadre de la seva proposta de futur a través de Klaus Schwab i els seus acòlits. “No tindrem res, no posseirem res i serem feliços”. El principal obstacle per a aquesta gran visió és que, com és lògic, molt pocs països desitgen seguir-la. Els globalistes saben que el seu joc està arribant a la fi i el Gran Reinici és la seva manera d’assegurar que la mateixa càbala financera que ha dut el món al seu lamentable estat actual continuarà governant sobre tots en el nou ordre mundial. Els objectors més prominents a aquest insidiós pla són, és clar, Rússia i la Xina. A diferència dels seus homòlegs occidentals, tots dos tenen líders forts que gaudeixen de suport popular, tenen economies sòlides i són optimistes pel que fa a les perspectives de creixement futur. Cap dels dos pretén sacrificar els seus països perquè les elits occidentals puguin mantenir el control sobre el sistema econòmic mundial i imposar la seva voluntat interessada a les nacions més febles. Cosa que, en termes més senzills, és la raó per la qual els dos països han de ser destruïts, almenys econòmicament, abans que el Gran Reinici es pugui imposar al món. El temps, però, no està del costat dels globalistes, els esdeveniments recents han demostrat que en són conscients i estan accelerant els terminis.
El Gran Reinici i els seus objectius declarats han estat en la planificació durant diversos anys, però aquests plans ara estan seriosament endarrerits. L’elecció de Trump el 2016 no havia de passar. Va ser per a Washington el darrer esdeveniment de “Cigne Negre”. Un intrús sense el suport d’un partit polític i amb aparentment tots els mitjans de comunicació en contra, la seva victòria es considerava gairebé impossible. Tot i això, va guanyar, i va semblar que va passar els quatre anys de la seva presidència lluitant contra la facció globalista, tant a nivell internacional com dins dels Estats Units. Washington es va sentir enganyat, ja que Trump no només era un “intrús”, sinó també un pertorbador. Deixant de banda les opinions sobre el divisiu Trump, era indiscutiblement un “nacionalista d’Amèrica primer”, era anti OTAN i un antiglobalista declarat. No hi hauria Gran Reinici sota Trump, ell era un obstacle per a l’agenda i havia de ser eliminat. Cosa que el 2020 en una elecció descaradament fraudulenta va passar. Si Trump es presentés altre cop el 2024, i tot indica que ho farà, probablement guanyaria una elecció honesta de manera aclaparadora. La tornada de Trump proporcionaria un altre gran obstacle a l’agenda globalista. Cal esperar que tots els esforços se centrin a evitar una altra presidència de Trump. Amb una població enutjada i un control electoral més gran la propera vegada, és possible que hagin de recórrer a d’altres mesures per frustrar el retorn de Trump. En cas que Trump torni a la Casa Blanca el 2024, s’espera que el notòriament venjatiu Trump cerqui responsabilitats contra aquells que creu que li van robar l’elecció legítima. Els nervis estan crispats a Washington i saben que el temps corre.
Trump va fer retrocedir l’agenda quatre anys i ara juguen a contrarellotge per recuperar el temps perdut, tot indica que cada vegada estan més desesperats. Les invitacions recents cursades a Suècia i Finlàndia per “accelerar” l’ingrés a l’OTAN són una provocació més a Rússia. Putin vol posar fi al conflicte d’Ucraïna en els seus propis termes i retirar-se, no vol veure’s embolicat en un cul-de-sac que es prolongaria durant anys. L’OTAN vol exactament això. Festejar Suècia i Finlàndia és el seu intent d’assegurar anys de conflicte i de tensió. Putin ho entén molt bé. Mentre trontollen d’una mala idea a una altra, cal parar atenció a la pressa indecent amb què es mouen. Sembla que estan inventant les coses sobre la marxa, tot això sense cap sentit clar de les conseqüències.
La perspectiva de Trump 2.0 no és l’únic assumpte sensible al temps al que s’enfronten els globalistes. L’economia mundial és a la vora de la implosió. Recentment, Sri Lanka ha deixat de pagar els deutes internacionals. Això crearà immediatament un forat d’almenys 500.000 milions de dòlars a l’economia mundial. De manera alarmant, segons el Banc Mundial, més de 70 països es troben en una situació econòmica igualment perillosa. Per a la majoria, els seus deutes són impagables, i la solució de l’FMI d’ajust estructural (austeritat), privatitzacions i retallades als serveis governamentals, condemnaria aquests països a generacions de privacions i malestar social. O bé, podrien repudiar el deute del tot i abandonar el model bancari occidental. Tant la Xina com Rússia tenen alternatives al SWIFT i acullen els països que es volen escapar de la plantació financera neoliberal. Tots dos ofereixen inversió per al desenvolupament, no ingerència i respecte a la sobirania dels països. Coses que tots els països valoren, però que són inassolibles sota la dominació occidental. Molt aviat, els països del Sud Global hauran de decidir amb qui volen alinear el futur.
Una nova proposta que s’ha presentat davant de l’ONU el 22 de maig exigeix essencialment que totes les nacions cedeixin la sobirania a l’OMS en cas d’una altra pandèmia. Que pensin que després de la crisi de la grip aviària l’OMS té aquest nivell de confiança és un deliri. Aquesta transparent presa de poder és fàcilment reconeixible pel que és, en el cas improbable que guanyi suficient tracció esperin una altra pandèmia poc després. La càbala encara té les eines per enganyar, subornar i amenaçar els països perquè se sotmetin, i sens dubte ho intentarà, però fora dels països occidentals capturats, una maniobra tan desesperada obtindrà escàs suport. La Covid no ha aconseguit el Gran Reinici, però ha desencadenat una onada de destrucció a l’economia mundial que pot trigar generacions a reparar-se. Moltes preguntes sobre la mala gestió criminal de la Covid segueixen sense resposta. Hi ha poques nacions que no allotgin un profund ressentiment cap a la notòriament corrupta i inepta OMS i el seu genocida sugar daddy Bill Gates. La mera audàcia de la proposta fa pudor de desesperació. És probable que la propera votació doni als globalistes un altre dur recordatori del seu minvant poder i influència.
Es produirà un Gran Reinici, però no el que pretenen els globalistes. Potser en el seu lloc s’hauran de conformar amb el Gran Desacoblament. Com que la influència d’Occident continua disminuint a un ritme ràpid, la tendència dels països que acudeixen a l’òrbita de la Xina/Rússia està destinada a augmentar. El Nou Ordre Mundial que han estat desitjant durant generacions és probable que es limiti a Europa Occidental i Amèrica del Nord, o al voltant del 15% de la població mundial. Els efectes de la desastrosa provocació ucraïnesa i de les fallides sancions aviat seran innegables. L’escassetat d’aliments i energia, juntament amb la inflació incontrolable, farà que aquest Nou Ordre Mundial més petit sigui més difícil de controlar. L’emperador no té roba, com tots poden veure ara, el seu joc és vell, cansat i previsible, i no tenen noves idees. Pot ser que els globalistes no s’hagin de preocupar pel retorn de Trump el 2024. És molt probable que llavors el temps se’ls hagi esgotat. Podria passar qualsevol dia.
Font: Strategic Culture Foundation