Vladimir Putin: “No hi havia alternativa, tard o d’hora això havia de passar”
Prenent per bona, sense cap distància crítica, la versió absolutament distorsionada dels esdeveniments que presenten aquells que Paul Craig Roberts anomena les presstitutes dels mitjans i els suposats experts (molts d’ells, en realitat, agents estatals i paraestatals transvestits); votant lacais, sempre dòcils a les directrius rebudes, com Pedro Sánchez, Emmanuel Macron o Olaf Scholz; tolerant que en càrrecs de màxima responsabilitat hi siguin col·locats psicòpates com Christine Lagarde, Ursula von der Leyen o Josep Borrell… nosaltres mateixos ens hem convertit en importants peces d’aquest mecanisme infernal que ens està duent cada cop més a prop de L’Abisme.
Som greument corresponsables per la nostra desídia en la recerca d’informació veraç, per la nostra dependència del suposat saber dels presstituts dels mitjans i dels roïns “experts” atlantistes, per la nostra ignorància estúpida… Ja no es tracta només del silenci i passivitat de la gran massa dels bons, que tant lamentaven els líders més carismàtics del segle XX. Es tracta d’autèntic col·laboracionisme criminal. Això nostre cada vegada s’assembla més a l’estupidització de la societat alemanya del període nazi, així com a la seva complicitat i corresponsabilitat en les múltiples agressions internacionals dutes a terme per Adolf Hitler. Sense parlar del genocidi.
Sembla que haurà de tornar a ser Rússia la que acabi amb el nazisme en què ja vivim. Totalitarisme disfressat molt hàbilment de democràcia, gràcies al control absolut de la informació. La diferència més important amb aquella guerra contra el nazisme és que ara les dues parts tenen enormes arsenals nuclears. Mentre que llavors l’Alemanya nazi encara no disposava de la bomba atòmica, gràcies segurament al fet que Werner Heisenberg en va retardar intencionadament el seu desenvolupament.
Paradoxalment, els escassos ciutadans que hem aixecat amb energia la nostra veu davant de semblant bogeria som marginats i fins i tot criminalitzats. Ja va passar també aleshores. Però el temps sempre acaba posant cadascú al seu lloc. Ja ho va fer llavors i ho farà també ara. Ni aleshores es va voler veure ni ara es vol veure el que realment està passant. Com s’afirma amb tota raó des del Govern de Rússia, l’aportació creixent d’armament per milers de milions de dòlars i euros a Ucraïna és, de fet, una declaració de guerra.
Ho és, certament, per més que Occident dugui a terme una guerra, tan nècia com és aquesta, no directament sinó utilitzant i sacrificant els ucraïnesos. No caldrà, per tant, estranyar-se que Rússia reaccioni amb mesures extremes, com està alertant darrerament. Sap bé que el que hi ha en joc no és el seu suposat projecte neoimperial, fantasma inventat per gent extremadament perversa, sinó la seva existència mateixa. I no permetrà la seva pròpia destrucció. Si el que és inconcebible arriba, els nostres laments posteriors (els qui sobrevisquin) seran tan necis com ho estan sent els nostres posicionaments davant d’aquesta guerra.
Es tractarà d’una guerra nuclear que hagués estat completament evitable amb mesures tan senzilles com que l’OTAN aturés l’assetjament a Rússia. Un assetjament cada vegada més aclaparador que ha acabat creuant una perillosíssima línia vermella: utilitzar finalment Ucraïna, tan especial per a Rússia per múltiples raons, com a instrument de facto de l’OTAN. O mesures com acceptar la necessitat que les noves dues repúbliques del Donbass deixin de ser subjugades pel Govern de Kíev. Un Govern nascut d’un cop d’estat orquestrat pels Estats Units i condicionat totalment per neonazis russòfobs. Un Govern presidit per algú incondicionalment lligat a la CIA i tan bel·ligerant que, finalment, no va tenir cap objecció a declarar públicament el seu objectiu de posseir armes nuclears.
Encara seria molt senzill aturar el lliscament perillós de l’espècie humana cap a la seva pròpia desaparició. Però no es vol evitar la guerra, sinó tot al contrari: en el seu delirant i infernal projecte de dominació mundial, les elits occidentals, que ja controlen la informació, les ments i tot a Occident, estan obstinades a sotmetre la Rússia de Vladimir Putin, sense més demora i costi el que costi. De tota manera, la disminució de la població mundial i l’afebliment d’Europa per mantenir-la sota el seu control formen part també del projecte satànic d’aquests éssers inqualificables, més diabòlics que humans.
Matthew Ehret, en un magnífic article del 27 d’abril passat, titulat “És difícil evitar la Tercera Guerra Mundial? És més fàcil del que es creu”, article ple de punts afins amb aquest meu (que ja tenia força avançat en llegir el seu) però amb un major desenvolupament de certes importants informacions, no es refereix només al fet que estar armant Ucraïna tan poderosament és una autèntica declaració de guerra per part d’Occident, per més que no hi hagi militars “nostres” sobre el territori, sinó que fa un pas més:
“I així ens trobem apropant-nos cada cop més ràpidament a un abisme, ja que membres de les forces especials del Regne Unit han entrat oficialment a Kíev amb ‘les botes sobre el terreny’ el 15 d’abril per tal de proporcionar formació a les forces ucraïneses. Òbviament, això augmenta el risc d’intercanvis militars amb les forces russes (i, per tant, d’activar el pacte de suïcidi col·lectiu de l’article 5 de l’OTAN). […].
El periodista britànic Michael Tracey va assenyalar recentment que ‘Chris Coons, el senador demòcrata de Delaware que ocupa l’antic escó de Joe Biden, i que bàsicament serveix d’emissari personal de l’Administració, ha començat a fer les rondes per fer surar la següent fase de la intervenció estatunidenca’. Reitero: Coons no és un senador qualsevol, és el senador que bàsicament opera com un conducte directe a Biden. Així que el fet que Coons comenci de cop i volta a declarar que ja és hora que el Congrés i Biden decideixin quan estaran disposats a enviar ‘no només armes, sinó tropes en defensa d’Ucraïna’, és molt revelador. ‘Putin només s’aturarà quan nosaltres l’aturem’, va advertir Coons a la televisió diumenge passat.
Alguns afirmen que això no és gran cosa, ja que l’aliança occidental ja ha estat subministrant armes letals i entrenament durant anys per preparar la carn de canó ucraïnesa per a la seva inevitable guerra amb Rússia, així que quina diferència hi ha si les tropes de l’OTAN entren a la contesa ara mentre hi ha en joc una guerra calenta? Rússia és, després de tot, el Hitler modern, i el pobre Zelenski és el millor ésser humà des de Martin Luther King Jr., així que sembla que estem moralment obligats a fer tot el que puguem, oi? […].
Tot i el fet que els grups afiliats a l’ISIS de Síria s’han desplegat a Ucraïna per continuar la seva gihad contra Rússia, i malgrat que fins i tot les agències de premsa dominants han hagut d’admetre a contracor la presència de grups neonazis a Ucraïna, els occidentals amb prou feines parpellegen passant per alt aquests fets incòmodes amb la declaració ‘sempre hi haurà algunes pomes podrides’. […].
Aquests mateixos assessors mediàtics ens asseguren que mai hi ha hagut una solució a aquesta crisi més enllà d’una confrontació militar amb els malvats russos en alguna lluita abstracta a mort per la llibertat i la democràcia. Constantment se’ns diu que la culpa dels terribles esdeveniments dels darrers dos mesos de guerra recau directament sobre les espatlles de Putin, que, segons ens assegura la munió d’experts, realment vol enderrocar l’ordre occidental, soscavar la democràcia i restaurar un imperi autoritari neosoviètic al món.
Aquestes afirmacions són, sens dubte, falses. El fet és que Putin havia fet tot el que és imaginable per evitar l’escalada militar que ara està en marxa, començant pel seu discurs sobre la seguretat a Munic del 2008, en què denunciava els plans de contenció militar de la seva nació i exigia a Occident que respectés les preocupacions de seguretat existencials de Rússia.
Des del moment en què Victoria Nuland va instal·lar un règim titella el 2014, les poblacions ètniques russes predominants de l’est del Donbass van veure com les hordes de nazis cremaven vius els seus conciutadans a Odessa i no van perdre temps per votar per la seva secessió de Kíev en forma de dues repúbliques escindides.
Putin podia haver reconegut ràpidament aquests nous aspirants a Estats el 2014, però en lloc d’això va triar seguir el camí de Minsk II, fent tot el possible per mantenir les Repúbliques Populars de Donetsk i Luhansk com a membres integrals d’una Ucraïna indivisa. Durant vuit anys vam veure els diplomàtics russos intentar tot el que és imaginable per mantenir viu Minsk II i durant vuit anys només vam veure l’abrogació d’aquest procés de pau i alhora més de 14.000 vides d’ucraïnesos de l’est perdudes.
El desembre del 2021, el fet d’una intervenció militar planejada a l’est del Donbass i Crimea era impossible d’ignorar, i Putin va deixar clar que tot el conflicte es podria evitar fàcilment simplement complint el tractat de Minsk II mentre se signaven acords vinculants per mantenir Ucraïna com un territori neutral fora de qualsevol bloc militar russòfob. Senzill.
Els beneficis d’una solució tan elegant són infinitament més favorables que la ruptura accelerada de les cadenes de subministrament, la producció d’aliments i el subministrament d’energia, que perjudicaran els europeus, els estatunidencs i, el que és més important, els ucraïnesos, fins i tot més del que perjudicaran els russos, que estan trobant nous mercats afamats dels seus abundants recursos a l’Àsia. L’òbvia prevenció d’una guerra termonuclear tampoc no és una petita victòria per a aquells que decideixin pensar amb el cap clar durant aquest temps de crisi existencial.”
També el 27 d’abril era Bruce Gagnon el qui, entrevistat a Grandangolo de Pangea, feia unes revelacions que confirmen tot això, així com la gravetat de la situació mundial. Les forces de Kíev, especialment els neonazis, estan sent entrenades pels Estats Units, que de fet les dirigeix. Segons la seva experiència directa, l’exdirector adjunt de París Match, Régis Le Sommier, també ho confirma:
“[…] poc després del cop d’Estat del 2014, orquestrat pels Estats Units, aquest país i l’OTAN van establir una base d’entrenament militar a l’oest d’Ucraïna. I a aquesta base hi van ser portades unitats de les Forces Especials dels Estats Units des de Fort Carson, Colorado. I el seu treball consistia a entrenar aquests nazis, i després treure’ls els uniformes que duien insígnies nazis i tota la resta i posar-los uniformes proporcionats pels Estats Units perquè semblés un exèrcit real.
Així que vaig saber això perquè el fill d’un dels meus estimats amics és a les Forces Especials de l’Exèrcit dels Estats Units i estava destinat a Fort Carson, Colorado. I dues vegades, el fill del meu amic va ser enviat a aquesta base d’entrenament a Ucraïna. Així que ho sabia directament. I després he assenyalat abans que vaig veure un vídeo de l’ambaixador d’Obama el 2016, un tipus anomenat Jeffrey Piat.
Ell va formar part d’aquesta famosa trucada telefònica amb Victoria Nuland el 2014, just després que passés el cop a Maidan, on estaven parlant de l’ONU, la UE: Triarem a qui vulguem triar com el nou líder d’Ucraïna . Així que de totes maneres, des d’aquell moment sabem que Ucraïna ha estat inundada pels estatunidencs i altres de l’OTAN. I en aquest mateix moment en què estem parlant, a la ciutat de Mariúpol, a l’est d’Ucraïna, els nazis han estat majoritàriament derrotats. Uns quants milers s’han rendit als russos. Però dins d’aquesta enorme fàbrica d’acer, diuen que hi ha un sistema subterrani de l’era soviètica de sis a vuit pisos de profunditat. I dins d’aquest lloc, diuen que hi ha diversos milers de nazis i, el que és més important, crec que assessors militars dels Estats Units i l’OTAN.
Per tant, és clar per a mi, després d’haver rebut informació repetidament sobre aquests assessors militars dels Estats Units i l’OTAN arreu d’Ucraïna en aquest moment, és clar que els Estats Units i l’OTAN segueixen dirigint aquesta operació. L’estan dirigint. I és obvi per a mi que l’exèrcit ucraïnès es compon de nazis, però també de reclutes que han estat obligats a entrar a l’exèrcit. Joves sortits de les granges, sortits de les ciutats a la recerca de feina o realment forçats a ser-hi.
Probablement no estaven gaire motivats per lluitar contra els russos sabent que s’enfrontaven a un dels exèrcits més poderosos del món. I per això escoltem repetidament que els nazis diuen que qualsevol que es rendeixi serà afusellat. I estic segur que els assessors dels Estats Units i l’OTAN estan forçant aquesta mena de dinàmica en aquesta batalla que es produeix avui.
Però les darreres dues o tres setmanes hi ha hagut diversos intents per part del govern ucraïnès d’enviar helicòpters a aquesta zona de la fàbrica d’acer de Mariúpol per intentar treure algú. I en totes les ocasions els russos han abatut els helicòpters, però en una van abatre un helicòpter i dues persones van viure, no van morir quan els helicòpters es van estavellar.
I es rumoreja, no ho sé del cert, però s’ha rumorejat repetidament que una de les persones capturades era un General de Divisió dels Estats Units. Per tant, és obvi per a mi que els Estats Units i l’OTAN estaven molt desesperats per arriscar les vides d’aquests pilots d’helicòpters, arriscar les vides de qualsevol que poguessin posar als helicòpters per ajudar-los a escapar-se. Hi havia algunes persones importants allà i Rússia també diu que estan recollint les comunicacions, les comunicacions telefòniques des del fons d’aquesta fàbrica en sis idiomes diferents.
I els russos han dit que han identificat l’anglès, el francès, el suec, l’alemany i probablement també l’italià. Per tant, crec que no hi ha dubte que els Estats Units i l’OTAN són en aquesta guerra. No és només una guerra d’Ucraïna contra Rússia, és una guerra dels Estats Units i l’OTAN que utilitzen Ucraïna com a eina per lluitar contra Rússia.
[…] justament els darrers dos dies, hi ha hagut una notícia de CBS Television News on van entrevistar un senador, un senador dels Estats Units amb el nom de Chris Coons, de l’Estat de Delaware. És del mateix estat que Joe Biden, es diu que Chris Coons és el senador més proper a Joe Biden.
Va declarar a CBS News que els Estats Units ara haurien d’enviar tropes a Ucraïna per ajudar el govern ucraïnès. Òbviament, veuen que Ucraïna està perdent molt en aquest assumpte. I per això, crec que hi haurà un moviment per enviar tropes estatunidenques i de l’OTAN, especialment potser a un país com Polònia, per exemple, just a la frontera, enviar-hi també les seves tropes. Així que estem en un moment molt perillós. I altre cop, crec que aquest desig d’enviar-hi tropes estatunidenques i de l’OTAN subratlla immediatament aquest desig de mantenir aquesta guerra.
Així que no veig cap final immediat. Fins i tot si Rússia acabés completament les coses les properes setmanes, un parell de setmanes, crec que els Estats Units i l’OTAN continuaran amb tots els esforços que puguin per desestabilitzar, per continuar armant. Ara mateix, als Estats Units estan entrenant la gent de l’artilleria ucraïnesa, els donaran nous equips d’artilleria i els enviaran de tornada a Ucraïna, i podran disparar a la regió del Donbass des de molt lluny. Això significa que Rússia haurà d’intentar desfer-se contínuament d’aquestes posicions d’artilleria. Així que aquest assumpte es prolongarà durant algun temps.
[…] crec que a tots els nostres països, tots hem de treballar més i més per mobilitzar-nos i intentar aturar això perquè podria portar a la Tercera Guerra Mundial, que podria ser nuclear en un instant.”
De manera semblant, un altre article uns dies anterior als dos que acabo de citar extensament, concretament del 23 d’abril passat, publicat també per Strategic Culture Foundation, i titulat “Fora màscares… Els lacais dels Estats Units i Europa són piròmans psicòpates que alimenten l’incendi d’Ucraïna”, insisteix en la tesi que les potències occidentals estan empenyent Rússia i el món cap a un abisme catastròfic. La guerra s’està convertint cada cop més en una confrontació directa entre dues potències nuclears.
I continuant amb l’hàbit de referir-me als darrers articles sobre la guerra d’Ucraïna publicats per www.l-hora.org, continuo amb l’indecent procés no només de rentat d’imatge del criminal Zelenski sinó fins i tot del seu exalçament i mitificació: Un Zelenski que supervisa personalment, juntament amb els seus assessors de la CIA, una tremenda campanya d’assassinats, segrestos i tortures d’oponents i fins i tot de simples dissidents. Destaco especialment la desaparició d’un gran nombre de batlles que intentaven pactar amb Rússia corredors humanitaris per a milers de civils. De civils que els batallons neonazis ucraïnesos necessiten com a escuts humans.
A la darrera entrevista que Victor Ternovski m’ha fet a Sputnik (podeu sentir-la al capdavall d’aquest article), he comentat, referint-me a això, que alguns estem immunitzats davant d’aquestes farses: les dècades passades vam seguir amb estupor un exalçament i mitificació semblants del criminal de masses Paul Kagame. No només ha anat rebent successius doctorats honoris causa sinó que l’ONU el va arribar a nomenar copresident dels Objectius del Mil·lenni amb José Luis Rodríguez Zapatero. Aquests són els models que la CIA i Occident ens proposen davant l’autòcrata Putin. De moment, abans de continuar amb la Xina.
És tan gran la nostra desídia i ignorància que ni les evidències de les anteriors agressions internacionals atlantistes i les grans manipulacions “informatives” fan efecte en els nostres absurds paradigmes mentals. Les actuals estan com calcades, però la nostra capacitat de comprensió i discerniment estan pel que sembla absolutament anul·lades. Abans van ser els gihadistes els qui van fer que gent com Hilary Clinton expressessin la seva gran satisfacció per comptar amb aquests col·laboradors. Ara “treballen” en una cosa semblant amb la nova Al-Qaida: els nazis supremacistes blancs.
Mentrestant segueix l’incessant bombardeig amb armament de gran calibre: amb “informacions” que al meu article anterior vaig qualificar no d’armes de desinformació massiva sinó d’armes d’autèntica destrucció massiva. La gran farsa sobre les enormes fosses comunes de Mariúpol està batent tots els rècords anteriors. Es van superant ells mateixos.
Però la vida i la realitat no són tan fàcilment controlables i manipulables. La supèrbia de les elits occidentals serà la seva perdició, com ho va ser per a Hitler, Llucifer, Sàruman o el mateix Sàuron. Al meu anterior article citava les afirmacions de Paul Craig Robert sobre l’autodestrucció de la seva pròpia hegemonia per part dels idiotes de Washington en imposar a Rússia unes sancions que perjudicaran més Occident que Rússia i que provocarà el naixement de noves alternatives. Ara Sergey Glasyev, entrevistat per Pepe Escobar, exposa el nou sistema monetari mundial, sustentat en una moneda digital, que estarà recolzat per una cistella de noves monedes estrangeres i recursos naturals. I que alliberarà el Sud Global tant del deute occidental com de l’austeritat induïda per l’FMI.
Entrevista a Joan Carrero per al programa de ràdio "Octavo Mandamiento" (Sputnik, 03.05.2022)