Segons l’Institut Internacional d’Investigació per a la Pau d’Estocolm (SIPRI), la despesa militar mundial mai ha estat tan alta com el 2019. El pressupost de l’OTAN supera àmpliament el de les Forces Armades dels Estats Units.
Cada minut es gasten uns 4 milions de dòlars arreu del món per a fins militars. Això és el que indiquen les últimes estimacions del Sipri: el 2019 la despesa militar mundial ha arribat a gairebé 2 bilions de dòlars, el nivell més alt des del 1988, descomptant la inflació. Això vol dir que avui en dia es gasta més en armes, exèrcits i guerres del que es va gastar en la darrera fase de la confrontació entre els Estats Units i l’URSS i les seves respectives aliances.
La despesa militar mundial s’està accelerant: en un any ha augmentat un 3,6% en termes reals. Està impulsada per la despesa militar dels Estats Units que, amb un augment del 5,3% en un any, va pujar a 732.000 milions de dòlars el 2019. Aquesta xifra representa el pressupost del Pentàgon, incloent les operacions de guerra.
A més, hi ha altres elements de naturalesa militar. El Departament d’Afers de Veterans, que s’ocupa del personal militar retirat, té un pressupost anual de 217.000 milions de dòlars, que augmenta constantment. La Comunitat d’Intel·ligència, composta per 17 organismes, informa de més de 80.000 milions de dòlars anuals, cosa que és només la punta de l’iceberg de la despesa real en operacions encobertes. El Departament de Seguretat Nacional té una despesa anual de més de 70.000 milions. El Departament d’Energia gasta en un any uns 24.000 milions per mantenir i modernitzar l’arsenal nuclear.
Tenint en compte aquests i altres elements, les despeses reals dels Estats Units ja superen el bilió de dòlars anuals. La de l’OTAN, estimada pel Sipri en 1 bilió 35.000 milions de dòlars el 2019, és doncs en realitat molt més alta.
La despesa militar de Rússia, 65.000 milions el 2019, és 11 vegades menor que la dels Estats Units i 16 vegades menor que la de l’OTAN. La despesa militar de la Xina està estimada pel Sipri en 261.000 milions, prop d’un terç de la dels Estats Units, tot i que la xifra oficial proporcionada per Pequín és del voltant de 180.000.
Entre els països europeus de l’OTAN, França, Alemanya i el Regne Unit estan al capdavant amb uns 50.000 milions cadascun.
La despesa militar d’Itàlia, que ocupa el 12è lloc al món, és estimada pel Sipri en 26.800 milions de dòlars el 2019. Així doncs, es confirma substancialment que la despesa militar italiana, que va augmentar el primer trimestre del 2020 en més d’un 6% respecte al 2019, supera els 26.000 milions d’euros anuals, cosa que equival a una mitjana de 72 milions d’euros diaris. Sobre la base del compromís de l’OTAN, haurà de seguir creixent fins arribar a una mitjana d’uns 100 milions d’euros al dia.
Els Estats Units –va anunciar el secretari d’Estat Mike Pompeo– ha demanat als Aliats que assignin 400.000 milions de dòlars addicionals per augmentar la despesa militar de l’OTAN. Itàlia, dins de l’Aliança sota el comandament dels Estats Units, està compromesa amb els mecanismes de despesa automàtica. Per exemple, forma part de la Iniciativa de Municions Decisives per a la Batalla Terrestre per a l’adquisició de municions cada vegada més sofisticades i costoses (míssils, coets, projectils d’artilleria) per a les forces terrestres. Forma part amb els Estats Units, França i el Regne Unit del grup que, sobre la base d’un acord concertat el passat mes de febrer, proporcionarà amb els seus propis satèl·lits militars “capacitats espacials” a l’OTAN en una àmplia gamma d’activitats. Així doncs, Itàlia està entrant de ple en el nou programa militar espacial de l’OTAN, preparat pel Pentàgon, i a través de cimeres militars europees molt restringides amb les principals indústries aeroespacials, arran del nou Comandament Espacial creat pels Estats Units per “defensar els interessos vitals dels Estats Units a l’espai, el proper camp de batalla de la guerra”.
Tot això implica una major despesa militar amb diners públics, mentre que es necessiten enormes recursos per fer front a les conseqüències socioeconòmiques de la crisi del coronavirus, en particular l’augment de la desocupació. Però una empresa està contractant: l’OTAN, que el 29 d’abril va posar en marxa “un programa innovador de contractació de joves professionals”, als quals promet “sous competitius” i oportunitats de carrera com a “futurs líders i influenciadors”.
Font: Réseau Voltaire