És sorprenent el dogmatisme fonamentalista que regna en la informació sobre la qüestió estrella d’aquest 2021 a Europa: la vaccinació contra el Coronavirus SARS-CoV-2. Sobre alguns pocs fets certs s’ha construït una mena de paradigma que no només està ple de falsedats sinó que, sobretot, “oblida” multitud d’altres fets i qüestions que no hi semblen cabre. Aquest paradigma se’ns presenta com un paquet compacte. En el cas de no ser acceptat en el seu conjunt com un tot indestriable, els transgressors són condemnats excàtedra ipso facto als inferns del conspiracionisme i el negacionisme.

“Sense vaccinació –ens diuen– no hi ha Salvació”

Aquest sembla ser a Occident el dogma fonamental en aquest moment històric: la vaccinació és l’única manera d’acabar amb la pandèmia. Un dogma “científic” tan fonamentalista com el que va imperar a Occident durant segles: “Fora de l’Església no hi ha salvació”. Va acompanyat d’un altre gran dogma: la covid 19 és l’única responsable de l’enorme crisi econòmica que vivim. Aquest darrer és, si és possible, més inqüestionable encara. Qüestionar-lo, cosa que jo ja he fet, és una cosa de bojos. Tot i que aquests dies aquest dogma fonamental, “Sense vaccinació no hi ha Salvació”, està sent eclipsat pel mantra de l’actualitat, un mantra de segon nivell però que ara arrasa a tots els titulars: “En aquest moment, l’OMS considera que els beneficis del vaccí d’AstraZeneca superen els seus riscos i recomana que se segueixi vaccinant”. S’escolta fins a la sacietat tant en boca d’experts com en boca de senzills ciutadans.

Comencem intentant deixar en evidència la feblesa del dogma fonamental sobre el qual es recolzen tots els altres, el dogma que la vaccinació és l’única manera d’acabar amb la pandèmia. Com és llavors possible que a la Xina, amb un vaccí d’una eficàcia menor que els vaccins atlantistes i amb una població que no té massa interès en vaccinar-se, no hi hagi pràcticament contagis des del maig del 2020? És tanta la manipulació mediàtica de les ments que quan, en un parell d’ocasions, m’he referit a la inexistència de contagis a la Xina, la reacció ha estat la mateixa: “Han d’estar mentint. Com ha de ser possible això ni més ni menys que a la Xina!” A la Xina –se sobreentén– de productes i aliments barats, a la Xina comunista sense democràcia. Els que reaccionen així ni s’interessen per comprovar mínimament aquesta realitat. És impossible encaixar-la mentalment en la doctrina amb la qual se’ns bombardeja tothora i que ens està convertint en una mena de provincians ignorants que menyspreen el que és diferent i es burlen dels estranys.

“No es poden imprimir –ens diuen– tants dòlars i tants euros”

Malgrat tan poderosa propaganda per imposar el citat dogma fonamental, la realitat inqüestionable és que a la Xina ni hi ha contagis, ni és obligatori l’ús de mascaretes, ni hi ha crisi econòmica. No hi havia ni contagis ni crisi econòmica ja abans de l’inici de la vaccinació. Tot i que, per arribar a aquest punt, hi ha hagut moltes importants diferències prèvies entre ells i nosaltres. Allà s’han realitzat controls exhaustius, atenció primerenca, codis QR personals indicant l’estat de salut (una cosa molt més segura que el certificat de vaccinació, que no dóna gaires garanties contra el contagi), confinament estricte, importants ajudes econòmiques directes no només per rescatar “l’economia” sinó sobretot perquè la gent real pogués suportar sense problemes l’estricte confinament… el veritable “problema” és que totes aquestes mesures suposen una enorme quantitat de diners. Aquesta és la diferència fonamental: a Occident l’economia està en mans privades, en mans d’unes elits que controlen absolutament els bancs centrals i que han decidit abandonar a la seva sort la plebs.

Imprimir tants bilions de dòlars o euros per a tot allò que a ells mateixos els interessa, com vénen fent des de la “crisi” de l’any 2008, i a més també per rescatar ara la plebs és massa endeutament, massa circulant. “No hi ha diners per a més ajudes”: aquesta és la gran mentida que ens inculquen els experts i mitjans d’aquestes elits, cada vegada més escandalosament riques i poderoses mentre la pobresa creix acceleradament. Però la realitat és que van ser i continuen sent possibles ajudes per a tota la població semblants a les que s’han realitzat a la Xina.

Massa experts “de reconegut prestigi”, autèntics negacionistes de tota aquesta realitat, estructuren fosques, i sovint deshonestes, doctrines oficials. Doctrines que ens injecten des de tots els mitjans sense donar-nos cap respir, doctrines que oculten i neguen aquestes claus tan importants… mentre desqualifiquen com a negacionista qualsevol que surti del guió el més mínim i tregui a la llum el que ells estan ocultant i negant. Infantilitzats per tanta informació “seriosa”, molts encara no s’han adonat que en la gestió d’aquesta pandèmia tot és qüestió de diners, com gairebé sempre.

La vaccinació massiva no és “la” panacea universal

Per què, doncs, gent que tenen molta informació presenten com “la” panacea universal una vaccinació massiva que en realitat no ho és? No és “la” panacea universal perquè té els seus seriosos problemes, molt més freqüents i greus del que transcendeix als telenotícies. Només al Regne Unit (més transparent informativament que la majoria de països europeus en tot al que a la Covid 19 es refereix), entre el dia 9 de desembre de 2020 i el dia 26 de gener de 2021 es van registrar, segons xifres oficials, uns 70.000 efectes adversos greus. Personalment, només en el meu reduït cercle de coneguts s’han donat tres casos de mort dies després de la vaccinació. Tres casos amb unes característiques que apunten clarament a una causalitat i no una simple casualitat. Però aquests casos mai figuraran als registres perquè els mateixos familiars no ho han posat en coneixement, ja que consideren “absurd” relacionar-ho amb la vaccinació que el seu familiar mort havia rebut.

La vaccinació massiva tampoc és “la” panacea universal per altres diversos motius. No ho és perquè, a més de seriosos problemes, té unes notables limitacions, com són les causades per les freqüents i perilloses mutacions del virus. O perquè, fins i tot en el cas de tractar-se d’una mesura eficaç i que no tingués conseqüències futures (cosa de la qual no n’estan segures ni fins i tot les mateixes farmacèutiques), la vaccinació necessita anar acompanyada de moltes altres mesures.

Una “solució” prou barata i tranquil·litzadora alhora que rendible?

Presentaran la vaccinació massiva com “la” panacea universal, cosa que en realitat no és, perquè es tracta d’una campanya molt més barata que les mesures integrals desplegades a la Xina? O perquè és una mesura prou tranquil·litzadora que, un cop dissimulats els seus considerables riscos i limitacions, cobreix aparentment les responsabilitats polítiques sense necessitat de desplegar un veritable rescat de la plebs? O perquè, a més, és una mesura que procurarà enormes rèdits a les elitistes empreses farmacèutiques, que tenen uns beneficis pràcticament comparables als de la indústria militar? Indústria que tots sabem que no cerca precisament la pau i que no poden dissimular els seus veritables interessos com sí que ho poden fer les farmacèutiques…

És molt alliçonador el tractament que va donar TV3 el passat dia 14 a aquesta qüestió de la vaccinació a la Xina. El titular era que el vaccí xinès és molt poc efectiu, tant que ni els mateixos xinesos tenen interès en posar-se’l. Després, entre línies, es va comentar que “només” ha estat injectat a un 40% de la població (a Espanya, a dia d’avui ha estat vaccinat el 23% de la població). De la mateixa manera, més “de passada” encara, es va dir que “molts xinesos no tenen interès en rebre’l ja que allà pràcticament no hi ha contagis”. I per acabar, el corresponsal de TV3 va deixar molt clar que, tot i que la Xina “vol incentivar la vaccinació per a marcar lideratge” mundial, ara veu com “els Estats Units s’estan immunitzant més ràpid”. Va faltar un “petit” detall: comentar que durant aquests darrers dotze mesos, en els que a la Xina no hi ha hagut contagis, als Estats Units han mort més de 500.000 persones, segons el recompte independent de la Universitat Johns Hopkins.

Hi ha vegades, com és el cas d’aquesta “notícia” de TV3, en què l’anècdota arriba a la categoria de símbol. Jo em pregunto: i qui se la posaria aquí si no hi haguessin contagis i si la gent no visqués en la permanent angoixa en què la tenen sumida cada dia, cada hora, totes les nostres cadenes de televisió? A sobre, l’endemà ens arribava des de l’Amèrica Llatina la notícia que el vaccí xinès Sinovac és molt més efectiu del que ens diuen a Europa. Potser caldria “felicitar” TV3, de la qual fa anys jo pensava –ingenu de mi– que era una televisió més honesta que d’altres.

La propaganda ha fet possible l’Antropocè

Sembla que l’impacte de la humanitat en el nostre planeta està sent tan gran que ha sorgit el terme “Antropocè” per expressar que possiblement estiguem sortint de l’Holocè i vivint l’inici d’una nova època geològica. L’Holocè hauria tingut el seu inici uns 11.700 anys abans de l’any 2000, any en què el guanyador del Nobel de química Paul Crutzen va encunyar el terme “Antropocè”. Tanmateix, no s’ha d’oblidar que l’enorme i continuat efecte humà en la biosfera tan sols ha estat possible perquè durant massa temps els grans mitjans van negar l’escalfament global o la seva relació amb l’activitat humana. Igual que negaven dècada rere dècada moltes altres coses, com la relació entre tabac i càncer. Tal és el poder de la propaganda, capaç de provocar fins i tot un canvi d’època geològica.

Amb el segrest d’una cosa tan perillosa com la genètica i amb una propaganda molt més poderosa encara que la de les passades dècades, què poden seguir provocant en l’espècie humana aquestes elits sense cap empatia ni ètica, l’únic afany de les quals és el benefici i el poder, i que decideixen per tots nosaltres, ja que els nostres representants polítics no semblen tenir l’autonomia d’un autèntic líder servidor del poble? Tornarà la humanitat a veure sorgir autèntics estadistes?

Ara, després de l’evidència de la relació directa entre la vaccinació i els primers efectes greus d’ella, ¿es prendran amb suficient radicalitat totes les decisions necessàries o només les mínimes que permetin “complir l’expedient” mentre segueix endavant l’agenda de les elits burocràtiques de Brussel·les? Quan es donarà espai en les cadenes de televisió a la pluralitat, a les veus d’aquells experts que alerten sobre la probabilitat que vagin apareixent els propers anys molts altres efectes igualment greus? No és una obligació garantir que els ciutadans siguin informats dels riscos d’esdeveniments adversos de qualsevol tractament? Serà Europa capaç d’acabar amb la pandèmia amb una gestió com l’actual o estem condemnats a patir durant anys aquesta embogidora muntanya russa de restriccions i “normalitzacions”?

Cal donar sortida a l’estoc de vaccins d’AstraZeneca

Com he escrit a l’inici, el mantra de l’actualitat és aquest: els beneficis del vaccí d’AstraZeneca superen els seus riscos i cal seguir usant-la. És possible. Però, ja que estan en joc unes conseqüències molt greus per a centenars de milers de persones (no per a “unes poques”, com s’entossudeixen a dir), almenys hauríem de preguntar-nos per què hem arribat fins aquí. A l’inici els dirigents europeus van optar per un determinat camí: el de la solució fàcil, el d’una vaccinació massiva presentada com “la” panacea universal. I van descartar altres mesures integrals que inclourien un estricte confinament acompanyat del ple finançament de les necessitats de la gent. A continuació, en la següent cruïlla, descartant qualsevol altre vaccí que no fos el de “les nostres” farmacèutiques “amigues” (que no han complert o que ens han venut un producte defectuós), ens van encaminar directament a la vora del precipici (ho és realment per a milions dels nostres conciutadans) en què ens trobem.

Ara ens diuen que cal arriscar-se a jugar a la ruleta russa. I que ja veurem a qui li toca el “premi”. O d’altres coses fora de lloc, com aquella que el tabac té moltes més possibilitats de provocar-nos trombes que el vaccí d’AstraZeneca. Perdonin senyors, a la meva gent això li importa un rave, perquè no fumen. El mínim que es podria esperar per part d’aquells que per les seves pèssimes decisions han portat desenes de milions d’europeus a aquest perillós dilema, seria un reconeixement dels seus errors. Per contra, es dediquen no només a presentar com a inevitable aquesta situació a la que ens han portat després de moltes decisions prèvies molt qüestionables, sinó a més a seguir acusant d’irresponsables els qui prefereixen no vaccinar-se per ara i creuen que no tindríem per què haver acabat aquí on ara ens trobem.

Sospitós secretisme

I hi ha la greu qüestió del possible frau per part de les elits burocràtiques europees que prenen totes aquestes decisions, frau per col·lusió d’interessos amb les farmacèutiques “amigues” Sabrem algun dia amb quins criteris es van prendre aquestes decisions i quins preus es van pagar a les farmacèutiques? Quan una petita empresa o administració local ha d’adjudicar un projecte de tan sols 15.000 € se li exigeix ​​que faci públics els motius que la van dur a optar per una determinada empresa executora entre d’altres.

Però a aquesta gent de Brussel·les no sembla que els importi gens l’opinió dels centenars de milions de ciutadans als quals imposen, sense la més petita explicació o rendició de comptes, uns determinats vaccins de farmacèutiques “amigues”. Què passaria si una administració local fos tan poc diligent en la gestió de diners destinats a coses molt més banals que la vida i la mort dels seus ciutadans? Què passaria si l’amiguisme fos descarat i evident?

Experimentant en humans els nous “vaccins”, donada l’emergència sanitària

És evident que s’estan experimentat directament en les persones uns “vaccins” de noves característiques. Diversos científics prefereixen qualificar-los com a “teràpies gèniques en experimentació”.  I la qüestió no és menor perquè només els vaccins gaudeixen del privilegi de saltar-se, per motiu d’una emergència, les estrictes normatives existents pel que fa a terminis d’experimentació. Més enllà de la superficialitat dels titulars dels telenotícies, les mateixes farmacèutiques reconeixen que els seus vaccins estaran en fase experimental fins a finals de l’any 2022 o començaments del 2023. Però se’ns diu que és l’emergència la que justifica assumir riscos.

Tanmateix, mentre se seguien produint desenes de milers de víctimes mortals, la maquinària burocràtica europea, cada vegada més allunyada no només dels pobles sinó fins i tot dels governs, no ha arribat a facilitar la utilització del vaccí rus Sputnik, el primer fabricat al món i que ja està autoritzat en una quarantena de països. Fins al punt que són els estats els que han començat a intentar desbloquejar una situació tan absurda i perillosa, obrint contactes directes amb el Centre Gamaleya, el seu fabricant. Fets tan greus com aquest provoquen la fundada sospita que la urgència en fer servir els vaccins de “les nostres” farmacèutiques “amigues” no estava motivada per la preocupació per la salut sinó per interessos econòmics i geoestratègics.

Una Europa segrestada per les elits, una Europa en perill

Tot el que s’ha dit respecte a la mala gestió del vaccí als països d’Europa, en total submissió als dictats de les elits (dictats possiblement delictius fins i tot per col·lusió d’interessos) i amb una utilització aclaparadora de la propaganda, és un perfecte reflex de les causes de la decadència d’Europa: una Europa en la qual la propaganda ens està convertint en uns provincians ignorants; una Europa en la qual es dóna una total submissió dels nostres dirigents polítics a les elits econòmiques que fan i desfan al seu caprici, principalment mitjançant el control del Banc Central Europeu; una Europa en la qual falta una regulació que impedeixi realment la col·lusió d’interessos entre els qui prenen les més importants decisions polítiques i els lobbies empresarials…

Per acabar, vull referir-me al sistemàtic menyspreu de la gestió de la Xina davant de la pandèmia, així com al també sistemàtic boicot i intent de desprestigi del vaccí rus Sputnik. Són un seriós toc d’alerta: cap a on i fins on ens pot portar la submissió dels nostres dirigents polítics a unes elits que, per doblegar la Rússia de l'”assassí” Putin (greu i estúpida acusació del president Biden, clara senectut o autèntica declaració de guerra?), són capaços de posar Europa en greu perill. Són les elits que acaben d’aconseguir col·locar a la Casa Blanca uns dòcils lacais disposats a executar el perillós enfrontament amb el qual pretenen sotmetre la Xina i Rússia. Enfrontament del qual ja hi ha pertorbadors indicis.

Conclusió

Des del meu punt de vista hi ha alguns elements evidents en el relat oficial europeu sobre la pandèmia i la gestió davant d’ella, elements que seria de negacionistes negar-los. Però en aquest relat hi ha també massa altres coses tèrboles i fosques, alhora que moltes altres hi són absents tot i ser substancials. Per a mi hi ha alguna cosa indubtable i important: si veritablement Europa està en mans d’unes elits realment psicopàtiques, la pèssima gestió davant d’un esdeveniment tan extremadament greu, com aquesta pandèmia, és una ocasió privilegiada per obrir els ulls i iniciar per fi la revolució que acabi d’una vegada amb el Sistema econòmic, polític i mediàtic que està arruïnant des de fa dècades la vida de milions de famílies. Aprendrem la lliçó?