Hamish de Bretton-Gordon, una fosca figura de la intel·ligència britànica, va estar al capdavant dels enganys amb armes químiques a Síria. Ara, a Ucraïna, torna a fer de les seves.

Mentre Washington i els seus aliats de l’OTAN es veuen obligats a observar de reüll els avenços militars de Rússia per l’est d’Ucraïna i envolten Kíev, funcionaris estatunidencs i britànics han recorregut a una tàctica preocupant que podria desencadenar una escalada massiva. Després de les afirmacions similars del seu secretari d’Estat i del seu ambaixador a les Nacions Unides, el president estatunidenc, Joseph Biden, ha declarat que Rússia pagarà un “preu molt alt” si fa servir armes químiques a Ucraïna.

Les advertències que emanen de l’administració de Biden contenen ecos esgarrifosos de les emeses per l’administració del president Barack Obama al llarg de la guerra bruta dirigida pels Estats Units contra Síria.

Gairebé tan aviat com Obama va posar en pràctica la seva nefasta política de “línia vermella”, prometent una resposta militar estatunidenca si l’exèrcit sirià atacava amb armes químiques l’oposició recolzada per Occident, les faccions de l’oposició alineades amb Al-Qaida van sortir a la palestra amb afirmacions de bombardejos amb sarín i clor amb víctimes massives entre la població civil. El resultat va ser una sèrie d’atacs amb míssils dels Estats Units i el Regne Unit sobre Damasc i una crisi perllongada que va estar a punt de desencadenar el tipus de guerra desastrosa de canvi de règim que havia desestabilitzat l’Iraq i Líbia.

En cadascun dels principals esdeveniments relacionats amb les armes químiques, hi va haver indicis de muntatge i engany per part de l’oposició armada siriana. Com va dir un antic ambaixador dels Estats Units al Pròxim Orient al periodista Charles Glass, “la ‘línia vermella’ era una invitació oberta a una operació de falsa bandera”.

Els elements d’engany van ser especialment clars en l’incident del 7 d’abril del 2018 a la ciutat de Douma, quan una milícia antigovernamental a punt de ser derrotada va afirmar que els civils havien estat massacrats en un atac amb clor per l’exèrcit sirià.

Tanmateix, els veterans inspectors de l’Organització per a la Prohibició de les Armes Químiques (OPAQ) no van trobar proves que l’exèrcit sirià hagués dut a terme cap atac d’aquesta mena, suggerint que tot l’incident havia estat muntat per desencadenar la intervenció occidental. El seu informe va ser censurat posteriorment per la direcció de l’organització, i els inspectors van ser objecte d’una campanya de difamació i intimidació.

Al llarg del conflicte sirià, un autoproclamat “guerrer químic” anomenat Hamish de Bretton-Gordon va estar íntimament involucrat en nombrosos enganys sobre armes químiques que van sostenir la guerra i van augmentar la pressió per a una intervenció militar occidental.

Aquest 24 de febrer, moments després que els militars russos entressin a Ucraïna, de Bretton-Gordon va tornar a aparèixer als mitjans de comunicació britànics per afirmar que Rússia estava preparant un atac químic contra els civils ucraïnesos. Des de llavors ha exigit que es proporcioni als ucraïnesos una guia que ell mateix va escriure titulada “Com sobreviure a un atac químic”.

Aleshores, ¿qui és de Bretton-Gordon, i potser la seva sobtada reaparició com a veu experta en la guerra entre Rússia i Ucraïna és un senyal de retorn a la perillosa política de línia vermella dels Estats Units i el Regne Unit?

Hores després de l’esclat de la guerra, un “guerrer químic” exigeix ​​una escalada occidental

Després de mesos de febrils especulacions sobre una imminent invasió russa d’Ucraïna, quan finalment es va produir la matinada del 24 de febrer, a la majoria els va agafar totalment per sorpresa. Els mitjans de comunicació i els experts es van afanyar a elaborar les seves històries, mentre que els líders occidentals es van afanyar a construir una “resposta” cohesiva.

En canvi, Hamish de Bretton-Gordon, un veterà de l’exèrcit britànic identificat pels mitjans de comunicació del Regne Unit com a “antic espia”, no es va veure embolicat en un batibull com aquest. En només tres hores, tenia preparat un ardent article d’opinió per a The Guardian, en què exigia als Estats Units i a Europa que “mostressin la seva fermesa davant l’agressió de Putin”. Advertint que Vladimir Putin estava “molt més disposat a enfrontar-se a l’OTAN” que abans, de Bretton-Gordon va denunciar que Occident “a Síria es va quedar mirant” i “no ha de fer el mateix a Ucraïna”.

“Síria mostra el que passa quan es fan els ulls grossos i s’està massa influenciat pels pacifistes”, va fulminar de Bretton-Gordon. “Els qui hem participat en intervencions a l’Iraq i l’Afganistan els darrers 30 anys… mirem Síria i sabem que ho hauríem d’haver fet millor. Aquest coneixement ara hauria de servir de base per a la nostra resposta a l’agressió de Putin”.

En realitat, Washington i els seus aliats no van romandre de braços plegats a Síria, sinó que van emprendre una guerra per delegació que va durar una dècada i en què van fer servir paramilitars gihadistes i atacs aeris contra Damasc, després van ocupar parts del país productor de petroli i van sotmetre els seus ciutadans a sancions paralitzants, que fins avui els priven d’aliments, electricitat i subministraments mèdics vitals.

De totes les persones, de Bretton-Gordon –el perfil de Twitter del qual el va identificar una vegada com a membre de la 77a Brigada, la divisió oficial de guerra psicològica de l’exèrcit britànic– està en una posició única per conèixer aquests horrors. Després de tot, va exercir un paper fonamental en la promoció i ampliació de la guerra bruta mitjançant la gestió de la informació relativa als incidents amb armes químiques.

Manipulació, absurds i fraus evidents

Com ha revelat The Grayzone, la implicació de Bretton-Gordon en el conflicte sirià es remunta almenys al 2013, quan, segons ha admès, va participar en un esforç encobert per treure mostres de sòl de les zones ocupades per l’oposició. Aquest treball l’hauria col·locat inevitablement en una posició molt propera als elements gihadistes que es beneficiaven del finançament occidental i de la formació i les armes de l’OTAN.

Els informes dels mitjans de comunicació contemporanis revelen que l’MI6 del Regne Unit estava participant en un esforç de recollida de mostres al país el mateix moment en què de Bretton-Gordon estava dins de Síria, cosa que suggereix fortament la seva vinculació amb l’agència d’intel·ligència estrangera. Un article deixa ben clar que l’objectiu de l’exercici de recollida de mostres del sòl era empènyer els Estats Units a intervenir demostrant la culpabilitat del govern en els suposats atacs amb armes químiques.

De Bretton-Gordon també va recollir altres mostres sobre el terreny i les va proporcionar a diverses investigacions oficials sobre atacs químics. Almenys en un cas –una investigació del Mecanisme Conjunt de Recerca (MCI) de l’OPAQ i l’ONU sobre un suposat atac químic a Talmenes, l’abril del 2014– es va descobrir que els vídeos presentats per CBRN Taskforce, una organització fosca que ell va fundar a Alep, mostraven clars signes de falsificació.

De Bretton-Gordon va posar encara més en dubte la seva experiència en armes químiques quan va declarar als mitjans de comunicació britànics que qualsevol frigorífic comú podia transformar-se en una arma química, afirmant falsament que els cilindres de refrigerant R22 contenien material per a bombes de clor improvisades. “Algú podria anar a un abocador on la gent llença els frigorífics [al Regne Unit] i agafar un munt d’aquestes coses i fer-les explotar”, va afirmar el suposat especialista en armes.

De Bretton Gordon ha arribat a afirmar en una publicació sensacionalista britànica que Rússia podria desplegar míssils i granades de mà que continguin l’altament mortífer agent químic de l’era soviètica Novichok “en qualsevol guerra futura amb Occident”.

Tanmateix, aquests absurds comentaris i subterfugis no han fet efecte en la credibilitat de de Bretton-Gordon. El seu perfil no ha fet més que créixer amb el temps, i els mitjans de comunicació el presenten invariablement com un valent defensor dels drets humans que es juga la vida per formar els metges i socorristes locals.

Tot i això, en més d’una ocasió, de Bretton-Gordon ha involucrat directament periodistes occidentals en els esforços de recollida de terra de l’MI6. Per exemple, durant una entrevista en un podcast del 2014 amb Wilton Park, una ONG finançada pel Ministeri d’Afers Exteriors del Regne Unit, de Bretton-Gordon va presumir de ser el responsable d’una notícia publicada al Times de Londres en què es denunciava un atac químic sirià a la localitat de Sheikh al-Maqsood.

“El març de l’any passat es va informar d’un atac amb gas sarín a Sheikh al-Maqsood i jo vaig ajudar el Times –un tipus anomenat Anthony Lloyd que, lamentablement, va rebre un tret fa dues setmanes– a cobrir aquesta història i vaig intentar dur mostres al Regne Unit per a la seva anàlisi… No entraré en els detalls d’això”, va recordar.

El qui aleshores era primer ministre, David Cameron, va invocar l’incident de Sheikh al-Maqsood per augmentar la pressió sobre Damasc, citant “la imatge que em va descriure el Comitè Conjunt d’Intel·ligència” com a base per a la seva afirmació d’un atac químic contra la ciutat per part de l’exèrcit sirià.

Al llarg de la guerra bruta contra Síria, de Bretton-Gordon va aparèixer habitualment als mitjans de comunicació atribuint els atacs amb gas i els crims de guerra a les forces sirianes i russes, i va generar por sobre les seves implicacions en futurs conflictes amb Occident.

Aquest darrer paper és el que Bretton-Gordon ha reprès amb entusiasme al llarg de la guerra a Ucraïna, exagerant agressivament l’amenaça per als països occidentals. El seu missatge ha coincidit perfectament amb el del govern estatunidenc, que va iniciar un programa mesos abans de l’operació militar russa per preparar el sector de la seguretat d’Ucraïna per a un imminent atac amb armes de destrucció massiva.

Mesos abans de la guerra, els Estats Units entrenen els ucraïnesos en l’amenaça d'”atacs amb armes de destrucció massiva”

Ja el maig del 2021, el Departament d’Estat va anunciar que Washington havia fet un “exercici d’entrenament virtual” amb “socis” a Kíev, inclosos els serveis nacionals de seguretat, les forces de l’ordre i els equips de primera resposta, per “identificar, respondre i investigar els assassinats amb armes de destrucció massiva”, a causa dels “esdeveniments recents a Europa” que posen de relleu “l’amenaça real d’atacs amb armes de destrucció massiva dirigits i sancionats pel govern”.

Durant el curs, els ucraïnesos van ser instruïts en “[la identificació] dels símptomes mèdics que indiquin l’ús de material d’ADM, el cicle d’atac implicat en els intents d’assassinat amb ADM, i les mesures específiques que permeten una detecció i resposta segures als incidents amb ADM”.

No és clar per què es va donar aquesta instrucció en aquest moment concret, igual que els “recents esdeveniments a Europa” a què es referia el comunicat de premsa. Potser el Departament d’Estat al·ludia al suposat enverinament amb novichok de l’opositor rus Alexei Navalny l’agost del 2020. Ningú sap per quina raó aquest assassinat fallit requeria un gran exercici d’entrenament de múltiples agències per fer front a “atacs selectius amb armes de destrucció massiva”.

Sigui quin sigui el propòsit del programa de formació dels Estats Units, el personal de seguretat ucraïnès ara pot afirmar que té la formació necessària per identificar els “símptomes mèdics necessaris que indiquin material d’ADM”.

Això és significatiu, perquè des que va començar el conflicte, Kíev ha mostrat un entusiasme infinit per mentir, havent distorsionat o fins i tot inventat completament els esdeveniments i els fets per promocionar els seus objectius en innombrables ocasions.

Les afirmacions més perilloses avançades pels propagandistes ucraïnesos han estat reforçades per la suposada autoritat de de Bretton-Gordon, que ha sostingut que els atacs químics russos eren absolutament inevitables, basant la seva predicció en la seva opinió que Moscú “no té moral ni escrúpols” .

L’autoanomenat expert en armes químics ha arribat a advertir que Putin podria desplegar armes nuclears o crear una pandèmia “més mortal que la Covid” amb una arma d’Ebola. A més, ha especulat que les forces russes podrien alliberar un virus mortal confiscat en un dels diversos biolaboratoris finançats pel Pentàgon a Ucraïna, i després culpar-ne els Estats Units.

De Síria a Ucraïna, està passant altra vegada

En una típica aparició als mitjans de comunicació, el 10 de març, de Bretton Gordon va dir al programa de ràdio LBC de Londres que “no hi ha res fora de la taula en aquesta etapa”. Entre els horrors que va pronosticar hi havia l’ús de fòsfor blanc “per incendiar pobles i ciutats”.

Justificant la seva certesa, de Bretton-Gordon va afirmar amb contundència que “l’única manera de prendre una gran ciutat o poble en última instància és fer servir armes químiques”. Assenyalà Síria per provar la seva teoria, però sense referir-se al seu paper fonamental en l’escalada d’aquest conflicte a través de la manipulació de les proves i l’alarmisme científicament erroni en els mitjans de comunicació.

Ara, de Bretton-Gordon ha reaparegut al centre de l’agressiva pressió per a l’escalada amb una Rússia armada nuclearment. Si el seu paper a Síria és una guia, una sèrie d’enganys cínics podria estar en camí.

Font: The Grayzone