La policia antiterrorista britànica va detenir el periodista Kit Klarenberg en arribar a l’aeroport londinenc de Luton i el va sotmetre a un llarg interrogatori sobre les seves opinions polítiques i el seu treball com a periodista per a The Grayzone.
Tan aviat com el periodista Kit Klarenberg va aterrar al seu país natal, la Gran Bretanya, el 17 de maig del 2023, sis agents antiterroristes anònims vestits de paisà el van detenir. Ràpidament el van escortar a una habitació del darrere, on el van interrogar durant més de cinc hores sobre els seus reportatges per a aquest mitjà. També li van preguntar la seva opinió personal sobre tota mena de temes, des dels actuals dirigents polítics britànics fins a la invasió russa d’Ucraïna.
En un moment donat, els interrogadors de Klarenberg van exigir saber si The Grayzone tenia un acord especial amb l’Oficina Federal de Seguretat de Rússia (FSB) per publicar material piratejat.
Durant la detenció de Klarenberg, la policia va confiscar els dispositius electrònics i les targetes SD del periodista, li van prendre les empremtes dactilars, li van prendre mostres d’ADN i el van fotografiar intensament. El van amenaçar de detenir-lo si no hi accedia.
L’interrogatori de Klarenberg sembla ser la manera que té Londres de prendre represàlies pels reportatges reeixits del periodista, que treuen a la llum importants intrigues dels serveis d’intel·ligència britànics i estatunidencs. Només el darrer any, Klarenberg ha revelat com una càbala de conservadors de línia dura de seguretat nacional va violar la Llei de Secrets Oficials per explotar el Brexit i instal·lar Boris Johnson com a primer ministre. L’octubre del 2022, es va guanyar els titulars internacionals amb la seva revelació dels plans britànics per bombardejar el pont de Kerch, que connecta Crimea amb la Federació Russa. Després va venir el seu informe sobre el reclutament per part de la CIA de dos segrestadors de l’11-S aquest abril, una sensació viral que va generar una atenció massiva a les xarxes socials.
Una de les revelacions més importants de Klarenberg va ser el seu informe del juny del 2022 en què desemmascarava el periodista britànic Paul Mason com a col·laborador de l’Estat de seguretat del Regne Unit entossudit a destruir The Grayzone i altres mitjans de comunicació, acadèmics i activistes crítics amb el paper de l’OTAN a Ucraïna.
Com que el reportatge de Klarenberg sobre Mason es basava en gran mesura en correus electrònics filtrats, Mason el va acusar falsament d'”ajudar una campanya de desinformació d’hackeig i filtració recolzada per l’Estat rus”. Mason també ha denunciat la filtració dels seus correus electrònics a la policia britànica.
Emma Briant, una autoanomenada experta en desinformació que va participar a la campanya de Mason per sabotejar els crítics de l’OTAN, va enviar advocats per exigir a Klarenberg que retirés d’Internet tots els seus articles en què l’esmentava. Les cartes dels advocats també amenaçaven amb costosos mandats judicials per impedir que se seguís informant, i qüestionaven l'”autenticitat” del contingut dels correus electrònics.
A més, a les cartes de cessament i desistiment s’hi abocaven acusacions falses i difamatòries contra Klarenberg, com que havia participat personalment en el pirateig del seu correu electrònic i el seu compte de Twitter.
Les denúncies falses i òbviament malintencionades de Paul Mason o Emma Briant van portar la policia britànica a detenir i investigar Klarenberg?
Els informes de Klarenberg no contenen ni falsedats ni res que s’acosti a la “desinformació”, que és precisament per la qual cosa figures vinculades als serveis d’intel·ligència com Mason se senten tan frustrades per la seva existència. Tot i les acusacions de Mason i Briant, ni tan sols hi ha proves contundents que els hackers russos fossin la font de les filtracions.
Mentre informava sobre el material filtrat, Klarenberg es va dedicar a la mateixa pràctica periodística de què depenen els diaris més importants d’Occident, des de The New York Times fins a The Washington Post, per publicar ells mateixos les notícies. De fet, Thomas Rid, autoanomenat expert en desinformació i professor d’Estudis Estratègics a la Universitat Johns Hopkins, ha declarat que els periodistes “no haurien de defugir” cobrir les filtracions de les que Klarenberg va informar per primera vegada.
Per tant, sembla que les autoritats britàniques no van detenir Klarenberg per cap infracció legal, sinó perquè va informar sobre fets reals que posaven al descobert les pròpies violacions de la legislació nacional i internacional per part de l’Estat de seguretat nacional, així com les conspiracions malignes dels seus lacais mediàtics.
Interrogat en virtut de les disposicions antiterroristes, interrogat sobre vincles inexistents amb Rússia
El periodista Kit Klarenberg va arribar al Regne Unit el 17 de maig procedent de Belgrad (Sèrbia), on resideix. Tenia previst visitar amics i familiars, però abans hauria de superar una carrera d’obstacles que li va parar la policia britànica.
Quan el seu vol va aterrar a l’aeroport de Luton, el pilot va anunciar que la policia de fronteres estava “a tocar”, i va demanar a tots els passatgers que preparessin els seus passaports. La policia esperava Klarenberg al peu de les escales que conduïen els passatgers des de l’avió a la pista. Immediatament el van conduir a una habitació del darrere i el van informar de la seva detenció en virtut de la Secció Quarta de l’Annex Tres de la Llei Antiterrorista i de Fronteres del 2019.
Sis agents de paisà van envoltar Klarenberg i li van explicar que s’enfrontava a una detenció si es negava a respondre les preguntes i a lliurar els dispositius electrònics personals. Es van negar a dir-li els seus noms i al seu lloc li van oferir indicatius de trucada.
“Esperava una cosa així des que vaig rebre una sol·licitud d’entrevista de la policia l’estiu passat”, va dir Klarenberg a The Grayzone, referint-se a un comunicat que va rebre d’un detectiu britànic d’alt rang el 27 de juliol del 2022. El correu electrònic sol·licitava a Klarenberg que es presentés a una comissaria per ser interrogat sobre les acusacions d’un denunciant anònim de “delictes tipificats a la llei d’ús indegut d’ordinadors”.
Tot i això, el setembre del 2022 es va notificar a Klarenberg (vegeu a sota) que la investigació policial s’havia tancat.
De tornada a la sala d’interrogatoris de Luton, li van preguntar a Klarenberg quins passaports tenia al seu poder. “Semblaven sorpresos que només portés amb mi un passaport britànic”, recorda. A continuació, la policia el va interrogar sobre si tenia propietats a l’estranger, quins països havia visitat i per què. El van obligar a donar la direcció a Belgrad, a revelar quant pagava de lloguer i, estranyament, si les despeses d’energia estaven incloses. Tot seguit, els agents li van preguntar per què vivia a Sèrbia.
A partir d’aquí, els interrogadors de la policia es van centrar en la feina de Klarenberg amb The Grayzone. “Em van preguntar per a quines publicacions escrivia i els vaig dir que per a moltes”, va explicar. “Un fins i tot va comentar que mai havia sentit a parlar de MintPress Zone. El seu interès aclaparador, si no exclusiu, era The Grayzone“.
Els agents van preguntar a Klarenberg per articles com l’informe sobre el reclutament per part de la CIA de possibles segrestadors de l’11 de setembre, així com per la seva opinió sobre les teories conspiratives de l’11 de setembre.
Després va venir una allau de preguntes relacionades amb The Grayzone: Quant pagava aquesta publicació a Klarenberg, amb quina freqüència i en quin compte bancari? De qui era la pàgina web? Quin contacte tenia amb Max Blumenthal, autor d’aquest article i editor de The Grayzone? Havia conegut Blumenthal en persona?
Tot seguit, els agents antiterroristes van formular una sèrie de preguntes infundades relacionades amb Rússia: Té The Grayzone alguna mena d’acord amb l’Oficina Federal de Seguretat de Rússia (FSB) per publicar material piratejat? Klarenberg ha estat en contacte sabent-ho amb algun agent de l’FSB? Està en contacte amb personal actual o antic dels mitjans de comunicació estatals russos? Qui és el propietari de The Grayzone i si està patrocinat per Rússia?
(Com s’ha dit públicament moltes vegades, The Grayzone és un mitjà totalment independent fundat per mi, Max Blumenthal. A diferència de molts dels nostres adversaris, aquest mitjà no accepta finançament ni suport de cap Estat, inclosa Rússia).
En aquell moment, els agents van treure les targetes bancàries de Klarenberg de la sala durant un llarg període de temps. També van confiscar les targetes de memòria de la seva càmera i de les sims, exigint-li que proporcionés els codis pin per obrir-les. “No sé què van fer amb les meves targetes bancàries. “El mateix amb les SD: no estava clar què en treien d’aquestes targetes velles i amb prou feines utilitzades”.
A continuació, els interrogadors de Klarenberg li van preguntar si tenia material periodístic a mà, demanant-li que els “avisés” del seu contingut i d’on es trobava perquè no el rastregessin “per accident”.
Es va plantejar si la pregunta era una maniobra de relacions públiques ideada en resposta a l’enrenou mediàtic que va causar aquest mes d’abril la detenció per part de la policia antiterrorista britànica d’Ernest Moret, un editor francès retingut i interrogat sobre les seves opinions respecte a l’àmpliament menyspreada reforma de les pensions d’Emmanuel Macron. També hi havia la possibilitat que volguessin que els conduís a continguts sensibles que tenia o planejava cobrir.
Els interrogadors de Klarenberg van mostrar un gran interès per saber si pertanyia a alguna organització de premsa, si tenia carnet de premsa o alguna qualificació professional. A continuació van indagar en la seva trajectòria professional, preguntant-li com havia entrat al món del periodisme polític i quines “llacunes” laborals percebien en l’historial professional de Klarenberg.
Se’l va interrogar repetidament sobre la seva trajectòria des de la cobertura de temes financers fa una dècada a la informació política i de seguretat nacional. “La policia va manifestar confusió davant la transició”, tot i que Klarenberg va explicar que va estudiar política a la universitat. “Els agents van tornar repetidament sobre aquest punt, clarament pensaven que això no tenia sentit”, va relatar. “¿Estaven indagant si m’havien ‘reclutat’ en algun moment, o si havia estat un ‘agent dorment’ tot el temps?”.
Al llarg de l’entrevista, la policia antiterrorista va interrogar Klarenberg sobre les seves afiliacions i creences polítiques. Estava involucrat en alguna causa activista a Belgrad? Què pensava del govern rus? Tenia alguna opinió sobre la detenció per part de Rússia d’Evan Gerskovich, del Wall Street Journal? Què pensava de Rishi Sunak? Un dels oficials es va queixar incessantment que Keir Starmer era un “inútil”, cosa que va portar Klarenberg a preguntar-se si els comentaris no eren una maniobra per estirar-li la llengua.
Quan Klarenberg va assenyalar que havia criticat públicament la invasió russa d’Ucraïna, el policia va exigir saber si “algú” del govern rus s’hi havia posat en contacte per queixar-se. “Presumiblement, volien saber si les meves crítiques havien emprenyat els meus ‘controladors'”, va dir Klarenberg. “La qual cosa és una proposició completament ridícula”.
Va seguir una llarga discussió filosòfica sobre el periodisme i l’interès públic. “La teva feina pot ser interessant per al públic”, va dir un oficial a Klarenberg, “però no és d’interès públic”. Va insistir que un periodista podria afavorir els interessos d’un actor estatal hostil en informar sobre qüestions de seguretat nacional.
“Vaig intentar explicar que si el material es pot autenticar, llavors el material és la font. No estem citant afirmacions d’una font humana que va proporcionar el material, estem informant sobre el material de la font proporcionada d’una manera objectiva”, va dir Klarenberg.
Al cap de cinc hores, la policia antiterrorista semblava haver-se quedat sense preguntes. Aleshores, ja li havien requisat tots els seus dispositius electrònics, l’havien obligat a proporcionar els codis de desbloqueig del telèfon i la tauleta, s’havien endut les targetes SD i havien revisat milers de les seves fotos personals. “Llàstima de qui hagi tret la palla més curta i hagi hagut de mirar detingudament milers de fotos d’arquitectura brutalista de tot el món que he fet al llarg dels anys”, ha comentat.
Les autoritats també van prendre les empremtes dactilars de Klarenberg, el van sotmetre a frotis d’ADN i el van fotografiar repetidament. “Mentre les teves empremtes no apareguin en un artefacte explosiu improvisat a l’Afganistan, esborrarem aquestes dades en sis mesos”, va afirmar un policia amb accent nord-irlandès.
Una setmana després de deixar en llibertat Klarenberg, la policia li va tornar la tauleta amb cinta adhesiva sobre les càmeres, juntament amb dues targetes de memòria. La policia es va quedar amb una targeta SD antiga, que contenia sobretot música, al·legant que podia ser “rellevant per a un procés penal”.
En el moment de la publicació d’aquest article, continua sent investigat per l’Estat britànic.
Font: The Grayzone
La policía britànica deté a l'aeroport a Kit Klarenberg, de The Grayzone, pel seu periodisme (Redacted News, 01.06.2023)
Es poden activar els subtítols automàtics en català