L’oportunitat que vaig tenir d’estudiar al Yale College com a estudiant universitari i més tard a la Universitat de Harvard per obtenir el meu doctorat, l’oportunitat que vaig tenir de passejar entre els edificis gòtics, d’impregnar-me de confiança i propòsit, i aprendre a pensar, d’aprendre com funcionen les coses, de la mà de distingits erudits, va ser un punt de tenaç orgull per a mi quan vaig començar la meva carrera com a professor, però aquest llegat ha esdevingut un malson, una paròdia.

Vaig observar de prop com els homes i dones reflexius i perspicaços que van ser els meus companys de classe a Yale i Harvard, que van ser els meus col·legues com a professor, van respondre a l’horrible decadència institucional dels Estats Units les dues darreres dècades. Tristament, encara que recordo amb afecte els moments de profunda perspicàcia i els amables intercanvis d’aquells bons temps, vaig observar com ells, com a intel·lectuals, com a advocats, metges, enginyers, executius, professors i funcionaris del govern, van trair els seus conciutadans i van enterrar la saviesa que havien obtingut en aquests temples del saber a les profunditats de l’excrement del frau i la hipocresia.

Es van oblidar de tot el sentit d’aquella educació d’elit que havien rebut. No se suposava que fos una cosa del que es presumís, o que es posseís com un iot o un cavall de carreres, una clau especial que et permetés entrar al club. No. Aquest tipus de pensament és el resultat d’una profunda decadència moral.

Que l’educació era un privilegi, sí, però que comportava l’obligació absoluta de servir la societat, de defensar amb valentia els interessos de la nació i, sobretot, els qui no han tingut l’oportunitat d’aprendre com funciona el sistema , d’estudiar sobre ciència i tecnologia, sobre terres estrangeres i coses antigues.

Així és, se us van donar eines especials a les que pocs hi tenien accés. Se us van donar perquè les poguéssiu fer servir, utilitzar-les per ajudar la societat, especialment en moments de necessitat, en moments de crisi.

I sí, aquell moment de crisi va arribar inevitablement. Van arribar les eleccions del 2000, un moment en què tot el govern federal va ser pres per les corporacions multinacionals i un grapat de rics. Vaig mirar al meu voltant i els meus col·legues i amics van actuar com si no hagués passat res. Prenien les ficcions del New York Times com el seu evangeli i s’aferraven cada cop més als seus privilegis.

Aleshores va arribar l’esfondrament de les torres bessones, l’última carta de la baralla del Tarot, un miracle modern que pertany al Llibre de les Revelacions. En altres paraules, un frau massiu que qualsevol estudiant de secundària que hagi cursat un semestre de física podria desxifrar.

I una vegada més, els meus col·legues de Yale i Harvard van guardar silenci; en molts casos, van aparèixer en seminaris de think tanks, a la televisió, per promoure aquesta ficció descarada, i utilitzar-la com a justificació per a les interminables guerres estrangeres, per a la transferència de riquesa als multimilionaris.

Tristament, no era altra cosa que la traïció dels intel·lectuals.

Sé que els multimilionaris estaven en última instància darrere d’això, utilitzant els seus peons i mascotes, però si els intel·lectuals, els membres íntegres de la societat que tenen el coneixement especialitzat, la capacitat d’escriure amb eficàcia, i la confiança per utilitzar aquestes habilitats , si no s’haguessin posat del costat de l’establishment, si haguessin fet les preguntes més bàsiques, l’impuls de la guerra a l’Afganistan, a l’Iraq, a Síria, i a una altra dotzena de nacions, acabant a les portes de Rússia i la Xina, aquesta espiral descendent no podria haver començat mai.

I llavors allà estava jo altre cop, el gener del 2020, allà mateix a Washington DC, observant amb sorpresa com la pandèmia de la COVID-19, totalment artificiosa i poc convincent, es presentava per al consum massiu. Sabia que els meus col·legues eren prou intel·ligents per veure a través d’aquest circ des del principi, però gairebé sense excepció van comprar la farsa amb entusiasme, amb orgull i alegria.

Alguns amb experiència mèdica van prestar les seves credencials a aquesta sinistra operació.

Sóc un home extremadament limitat i no puc reclamar cap èxit notable, però puc dir que era obvi per a mi que les eleccions del 2000, els atemptats de l’11 de setembre i l’impuls de la guerra amb l’Afganistan i l’Iraq eren un frau i vaig parlar obertament, i sense ambigüitats, sobre aquests crims en aquell moment.

Vaig sentir que era la meva obligació com a estatunidenc educat. En cert sentit, era tot el propòsit de l’educació que havia rebut.

Els meus esforços, el meu acomiadament de la feina i com em van obligar a sortir del país, segueixen sent temes tabú per als meus col·legues de Yale i Harvard. Mencionar el que em van fer a mi, i a d’altres com jo, per oposar-me al frau de la COVID-19 també és un tema prohibit als millors cercles.

Permeteu-me dir, estimats col·legues, que jo també en vaig tenir la culpa. No vaig fer prou, sobretot per involucrar els treballadors, i vaig sobreestimar la meva pròpia capacitat per aconseguir el canvi. Estava limitat per la subtil arrogància de la Ivy League de la qual m’havia impregnat i em va portar dues dècades tornar a aprendre.

Aquesta és la meva confessió, la meva disculpa i la meva promesa de fer-ho millor.

Ara, estimats col·legues, és el vostre torn. Admeteu davant vosaltres mateixos, i davant els qui us envolten, que us vau equivocar, que vau trair la confiança dipositada en vosaltres per la societat, pels qui us envolten i que no van rebre tan il·lustres educacions, quan us vau fer els ximples davant les eleccions del 2000 , l’incident de l’11-S, l’impuls de la guerra mundial que es va iniciar a l’Afganistan i, finalment, l’operació de la pandèmia COVID-19.

Podem ser indulgents amb els vostres errors, però només si esteu disposats a demanar perdó.

Ara esperem les vostres respostes, les vostres promeses i les vostres accions. Esperem que feu un ús adequat de l’educació que heu rebut en aquest moment de crisi nacional.

Font: US Provisional Government