“Hem rebut informació complementària que confirma que el petroli controlat per militants de l’Estat Islàmic (ISIS) entra en territori turc a escala industrial. Tenim totes les raons per creure que la decisió d’abatre el nostre avió va ser guiada pel desig de garantir la seguretat de les rutes de lliurament d’aquest petroli als ports on s’envia en camions cisterna.” (President rus Vladímir Putin, París, 30.11.15)

Dilluns, les restes del tinent coronel Oleg Peshkov van ser traslladats a Moscou, on va ser rebut pel ministre rus de Defensa, el cap de la Força Aèria de Rússia, membres de la família i una formació militar. Peshkov serà enterrat amb tots els honors i rebrà el premi més alt de la Federació de Rússia, la Medalla al Valor, pel seu servei en la lluita contra els grups terroristes recolzats per Estats Units a Síria. El Su-24 de Peshkov va ser emboscat dimarts passat per un F-16 turc quan presumptament havia entrat a l’espai aeri de Turquia durant 17 segons.

L’atac per sorpresa, que no va ser precedit per cap advertència, va obligar el pilot a tirar-se, després de la qual cosa va ser assassinat a trets mentre descendia en el seu paracaigudes. El militant antirègim que afirma haver matat Peshkov és un turc ultranacionalista anomenat Alparslan Celik, que és un líder dels Llops Grisos, una organització terrorista que “ha dut a terme desenes d’assassinats polítics des de 1970”. El grup de Celik de jihadistes “moderats” és una de les moltes milícies dispars que són recolzades pels EUA i Turquia en el seu esforç per derrocar el president sirià Bashar al-Assad i fragmentar el país en parts més petites.

L’abatiment del Su-24 no ha desencadenat la reacció instintiva de Moscou que molts havien esperat. En el seu lloc, l’atenció de Putin s’ha centrat en el seu objectiu final de derrotar el terrorisme a Síria i el manteniment de la integritat sobirana de l’Estat. Putin ha impulsat la presència militar de Rússia de 69 avions de combat Sukhoi, 160 bombarders, així com submarins i vaixells de guerra situats al Mar Mediterrani. També ha desplegat el sistema de defensa antiaèria S-400 i Latakia, i ha ordenat la permanència dels míssils de creuer guiats Moskva dins de la distància de tir de la costa de Síria. L’abatiment de l’avió de combat rus només ha intensificat la determinació de Putin per segellar la frontera nord, derrotar els terroristes i guanyar la guerra a Síria. Aquesta no és clarament la reacció que Washington esperava.

En declaracions franques als mitjans de comunicació russos, Putin va implicar els EUA en l’abatiment del Su-24 indicant que l’exèrcit americà va ser informat sobre la trajectòria de vol de l’avió de combat i després va passar immediatament aquesta informació a Turquia. Heus aquí el que va dir:

“Vam dir als nostres socis estatunidencs per endavant on, quan i en quines altituds els nostres pilots operarien. La coalició liderada pels Estats Units, que inclou Turquia, era conscient de l’hora i el lloc on els nostres avions operarien. I és exactament on i quan vam ser atacats. Per què compartim aquesta informació amb els estatunidencs? O ells no controlen els seus aliats, o simplement passen aquesta informació a dreta i esquerra sense adonar-se de quines podrien ser les conseqüències d’aquestes accions. Haurem de tenir una conversa seriosa amb els nostres socis estatunidencs.”

Les declaracions condemnatòries de Putin no han aparegut en cap dels mitjans de comunicació occidentals. La censura d’aquesta informació és similar a la realitzada sobre els comentaris que Putin va fer només dues setmanes abans de la cimera del G-20 en què va anunciar que “40 països” estan finançant ISIS inclosos els membres del G-20. Heus aquí un extracte de la declaració bomba de Putin:

“Poso exemples en base a les nostres dades sobre el finançament de les diferents unitats d’Estat Islàmic per particulars. Aquests diners, com hem establert, procedeixen de 40 països i hi ha alguns membres del G-20 entre ells”, va dir Putin als periodistes.

“He mostrat als nostres col·legues fotos preses des de l’espai i des d’avions que demostren clarament la magnitud del comerç il·legal de petroli i els seus derivats. La caravana de vehicles de proveïment de combustible s’estenia en desenes de quilòmetres, de manera que a partir d’una alçada de 4.000 a 5.000 metres s’estén més enllà de l’horitzó”, va afegir Putin, comparant el comboi als sistemes de canonades de gas i petroli. (Putin: ISIS financed from 40 countries, including G20 members, RT)

No busqui aquesta història al New York Times, el Wall Street Journal o el Washington Post. No la trobarà. No és d’interès per als grans mitjans de comunicació publicar informació que suggereix que Washington i els seus aliats estan proporcionant suport material a organitzacions terroristes.

És clar que el bombardeig rus de grups gihadistes que operen prop de la frontera amb Turquia i Síria té preocupat al president turc, Recep Tayyip Erdogan. Erdogan ha esperat durant molt de temps que la zona es convertís en una zona segura on militants sunnites -compromesos en derrocar al-Assad del poder- podrien rebre armes i un altre tipus de suport dels seus patrocinadors, mentre que anaven i venien al seu gust. L’intent de la coalició liderada per Rússia de reprendre la zona i segellar la frontera per aturar el flux de terroristes de Turquia, és probablement el que va precipitar l’atac contra l’avió de guerra rus. Ha estat un intent desesperat d’aturar l’ofensiva russa i revertir el curs de la guerra que ha donat un tomb decisiu a favor d’al-Assad. Quant als grups militants que operen en aquest àmbit, l’analista Pepe Escobar ho resumeix d’aquesta manera en un post recent a Sputnik News:

“Els del Su-24 eren en realitat, després de txetxens i uzbeks -més alguns uigurs-, introduïts de contraban amb passaports turcs falsos (i passaport intel xinès també), i operant tots ells en tàndem amb un munt repugnant de turcs islamo-feixistes. La majoria d’aquests gàngsters transiten d’un costat a l’altre entre l’Exèrcit Sirià Lliure (FSA) armat per la CIA i Jabhat al-Nusra. Aquests van ser els qui van metrallar els pilots russos quan queien en paracaigudes després de l’abatiment del Su-24…

Turquia, a tots els efectes pràctics, ha estat una extensa i propera infraestructura salafista-gihadista i un Centre Logístic que ofereix de tot des de les fronteres poroses que permeten innombrables entrades gihadistes amb bitllet d’anada i tornada des de Síria a Europa, facilitats per la policia corrupta, una cruïlla convenient per a tot tipus de contraban i grans operacions de blanqueig de diners.” (Sultan Erdogan’s War on…Russia, Pepe Escobar, Sputnik)

Escobar resumeix el paper d’Ankara a Síria més succintament que ningú. Erdogan ha estat el millor amic de l’ISIS, d’això no hi ha dubte. El problema a què Turquia s’enfronta ara és que la coalició liderada per Rússia està destruint ràpidament la infraestructura que proveeix de fons a ISIS, (refineries de petroli, camps i transport), mentre va reprenent gradualment territori que va ser formalment controlat pels molts grups antirègim o vinculats a Al-Qaida, al nord, oest i centre del país. Només en els últims dies, Rússia i companyia han conclòs el setge de la ciutat més gran de Síria, Alep, polvoritzant un comboi de més de 500 camions de petroli a les proximitats de Raqqa, i intensificat els seus bombardejos a les muntanyes de Turkmenistan, les muntanyes kurdes i les muntanyes del profeta Jonàs. La coalició s’ha mogut cap al nord fins Azaz al llarg de la frontera turca i recapturat la carretera estratègica Alep-Raqqa que talla completament el subministrament de l’ISIS des de la ruta de l’est a Raqqa. Tot el progrés recent ve arran de la reconquesta de l’estratègica base aèria de Kuweris que va ser el punt d’inflexió en els 4 anys i mig de conflicte. Ara la coalició de Rússia s’ha centrat en el tancament de la frontera, una mesura que talla línies vitals de subministrament a les milícies pro-turques que operen a Síria i obliga els terroristes a fugir o a rendir-se. El ministre de Relacions Exteriors rus, Serguei Lavrov, va subratllar aquest punt la setmana passada dient: “Estem convençuts que mitjançant el bloqueig de la frontera resoldrem en molts aspectes les tasques per eradicar el terrorisme en territori sirià”.

Tinguin en compte que Erdogan no és l’únic que ha dissenyat l’anomenat “corredor Afrin-Jarabulus”, a l’est de l’Eufrates. Els poderosos polítics dels EUA, incloent-hi a John McCain, Lindsay Graham, Jeb Bush, Hillary Clinton i altres, tots han al·ludit a aquesta zona com el lloc més adequat per a una zona d’exclusió aèria. I tot i que Obama es nega a enviar forces terrestres dels Estats Units per combatre a Síria, ha seguit alimentant el conflicte en altres formes menys visibles. Just dimecres passat, sota la cobertura de les vacances d’Acció de Gràcies, quan els mitjans de comunicació estaven preocupats per altres assumptes, Obama va signar la Llei d’Autorització de Defensa Nacional de 2016, que ofereix uns altres 800 milions de dòlars en ajuda als extremistes armats de Síria i Ucraïna. La NDAA, que preveu efectivament el tancament del camp de concentració de Guantánamo, reflecteix la determinació d’Obama de continuar la política viciosa de Washington a Síria, que ha causat la mort de més de 250.000 persones i el desplaçament de 11 milions més .

Això ajuda a explicar per què l’ofensiva russa ha encès les alarmes a Washington; és perquè la intenció dels EUA d’establir una base d’operacions permanent per als terroristes a Síria s’està convertint ràpidament en fum.

L’investigador geopolític i escriptor establert a Bangkok, Toni Cartalucci, explica exactament el que està en joc per a les parts en conflicte en un article brillant a Global Research titulat “‘Subministraments Humanitaris’ per a l’Estat Islàmic (ISIS): Combois de Terror de l’OTAN detinguts a la frontera de Síria”. Heus aquí un extracte:

“L’augment de l’activitat de Rússia a la frontera siro-turca significa el final de les fases del conflicte sirià. Amb les forces sirianes i kurdes sostenint l’est de la frontera de l’Eufrates, el corredor Afrin-Jarabulus és el conducte únic que queda per als subministraments amb destinació als terroristes a Síria per passar… Quan aquest corredor estigui tancat i els subministraments tallats, les faccions de ISIS, al-Nusra i tots els grups recolzats per l’OTAN s’atrofiaran i moriran, i els militars sirians restabliran l’ordre a tot el país…

Amb aquest suport tallat i la perspectiva d’aquests militants eradicada, els veritables patrocinadors d’aquest conflicte s’estan movent més directa i obertament per salvar la seva conspiració fallida contra l’Estat sirià. El que veiem sorgir és el que se sospita i fins i tot s’obvia tot el temps: una guerra per delegació que va començar i es va desenvolupar per ambicions hegemòniques occidentals a la regió, alimentant intencionadament les forces de l’extremisme, no lluitant contra elles” (Humanitarian Supplies for the Islamic State (ISIS): NATO’s Terror Convoys Halted at Syrian Border, Global Research).

Des d’aquesta perspectiva, la recent petició d’Obama a Turquia per desplegar “30.000 (soldats) per segellar la frontera al costat turc”, (veure Wall Street Journal) s’ha de veure amb escepticisme extrem. És clar que Washington no ha cedit en absolut en la seva política “Assad se n’ha d’anar”, de fet Obama va reiterar aquest mantra fa menys d’una setmana. Això vol dir que l’equip d’Obama podria tenir l’esperança que les forces de terra turques puguin tenir èxit on els seus jihadistes han fracassat, és a dir, que els 30.000 soldats seran utilitzats per netejar i mantenir una extensió de 60 × 20 milles de territori sirià que es podria utilitzar com a zona de seguretat. Tot el que Turquia necessitaria és un pretext per envair i una mica de cobertura aèria de la USAF. No seria la primera vegada que una falsa bandera ha estat utilitzada per iniciar una guerra.

La conclusió és aquesta: És millor que Putin actuï amb rapidesa abans que Washington i Ankara tinguin els seus ànecs en fila i comencin a mobilitzar-se. Ara és el moment d’apoderar-se de la frontera.

Mike Whitney viu a l’estat de Washington. És col·laborador de Hopeless: Barack Obama and the Politics of Illusion. Hopeless també està disponible en edició digital.  Pot ser contactat a fergiewhitney@msn.com.

facebook
Twitter
Follow