La ira està esclatant arreu del món, i la gent té molts motius per estar enfadada. La Covid, la fam, l’escassetat d’energia, la inflació.
“L’argúcia més gran del diable ha estat convèncer el món que no existia”. Aquesta cita s’atribueix a l’escriptor, filòsof i poeta francès Charles Baudelaire en un article publicat a Le Figaro el 1864. Era una època d’agitació i descontentament a França, de malestar social, de desigualtat i de tornada a un statu quo aristocràtic després del fracàs de la Revolució Francesa. Era una època confusa i conflictiva. L’article de Baudelaire es considerava una metàfora de les forces fosques i malignes que governaven l’atribolat poble francès de l’època. El Diable de Baudelaire no es va amagar, va ser obert i va ser-hi per als qui tenien ulls per veure. Tampoc no es disculpava ni explicava la seva maldat. Aquest Diable, la mateixa personificació de totes les coses dolentes, estava protegit per la bondat inherent de la majoria. Les masses que no podien comprendre el nivell de malvolença que dominava i controlava les seves vides, malgrat que aquestes forces eren molt evidents. El Diable havia convençut la gent que no existia. I així el Diable va romandre in situ. La guerra francoprussiana de 1871 i les dues catastròfiques guerres mundials van ser obra seva i, tanmateix, el poble va seguir negant la seva existència. El Diable viu encara avui, se’l veu a Davos, al grup Bilderberg, a la City de Londres i a Wall Street. El Diable és el Càrtel Bancari Internacional. Aquesta Camarilla ha iniciat i finançat tots dos costats de cada conflicte important durant segles. Cap país guanya mai una guerra, el rendiment de qualsevol victòria és sempre “pírric”, la pèrdua de sang i recursos no pot justificar mai els guanys. I tanmateix, els banquers sempre guanyen i es beneficien del conflicte, la guerra crea deute, i més deute amb els banquers significa més control. El diable sempre rep els seus beneficis.
Per molt rellevants que fossin els escrits de Baudelaire a l’Europa de mitjans del segle XIX, ho són més actualment. Hi ha una dissonància cognitiva que encara existeix a les ments de la majoria del món occidental. Tot i que molts estan despertant a causa de la Covid i al cada cop més evident Gran Reinici, encara hi ha una majoria que pot reconèixer els actes de maldat, però no al Diable que hi ha darrere. Aquest relativisme moral és el tracte fàustic que els occidentals es veuen obligats a fer sobre quins són els nivells de maldat acceptables.
Aquest fenomen de dissonància cognitiva sembla principalment una aflicció occidental. Fins no fa gaire, l’Occident col·lectiu de la postguerra gaudia d’un alt nivell de vida i confort en relació amb el món en desenvolupament. Aquestes afortunades generacions mai van patir les dures realitats de l’era colonial de la mateixa manera que els pobles del Tercer Món. Les nacions abans colonitzades de l’Àsia, l’Àfrica i l’Amèrica Llatina no necessiten estar convençudes de l’existència del mal. Està al seu ADN, transmès a través de les generacions dels seus avantpassats oprimits. Els occidentals tenien poques raons per qüestionar seriosament el sistema que els governava, els colonitzats, per contra, sempre ho van fer.
Com amb els alemanys, els occidentals són molt menys propensos a reconèixer el mal evident que els de l’antic Est, que en van ser testimonis de primera mà després de la caiguda del Mur de Berlín. La dictadura dels banquers que va seguir va destruir les seves societats i va desposseir la gent de les dignitats que els quedaven. Són els pròspers alemanys occidentals d’antany els qui estan més inclinats a confiar en el sistema i en el seu govern. Els de l’antic Est ho saben millor. El mateix passa amb els russos que van viure la dècada perduda dels 90, quan Rússia va ser saquejada i humiliada per les forces depredadores del capitalisme occidental. Putin va restaurar la sobirania i la dignitat del poble rus. Putin coneixia l’enemic, cosa que explica el suport massiu i la popularitat de què gaudeix per part del poble rus. Comprenen l’enemic al que s’enfronta, han vist la veritable cara del Diable i saben que existeix.
La gent entén que la naturalesa de l’home és agrupar-se i perseguir objectius comuns. Els treballadors de l’acer, les infermeres, els agricultors, etc. s’uneixen per promoure i protegir els seus interessos col·lectius. També s’accepta àmpliament que hi ha una “elit” rica i poderosa que es veu desproporcionadament afavorida pels seus governs, per la qual cosa qualsevol expectativa d’equitat ha desaparegut. Tot i això, el suggeriment que aquestes mateixes persones riques i poderoses també es reuneixen per promoure els seus interessos es considera una ridícula “teoria de la conspiració”. Els occidentals han arribat a acceptar les mentides, la corrupció i la incompetència dels governs, s’hi han tornat gairebé insensibles. Tanmateix, l’existència d’un pla, elaborat per una “Camarilla” de poderosos que intenta governar el món és considerada, per la majoria dels occidentals, una fantasia treta de la ficció.
Tot indica que la camarilla es troba ara en una cursa contra el temps. Amb el col·lapse de les economies arreu del món, la finestra per implementar el seu pla s’està tancant a mesura que la seva influència global disminueix ràpidament. El seu sistema ha seguit el seu curs i ells ho saben, cosa que explica la pressa poc comuna amb què estan intentant impulsar el seu demoníac Gran Reinici. La ira està esclatant arreu del món, i la gent té molts motius per estar enfadada. La Covid, la fam, l’escassetat d’energia, la inflació. Tots són problemes que individualment són devastadors, l’efecte compost de tots plegats dóna lloc a una tempesta perfecta, com el món no ha vist mai. L’única cosa que impedirà el Gran Reinici és una massa crítica de persones despertes que es neguin a complir. Perquè això passi es requereix que la gent entengui que tots els problemes mundials actuals esmentats anteriorment poden ser rastrejats a una font. És el Càrtel de la Banca Central, amb seu a la City de Londres. Ha controlat a través d’apoderats el sistema financer estatunidenc i mundial des d’almenys 1913, quan va crear il·legalment el Sistema de la Reserva Federal dels Estats Units. S’ha utilitzat com una arma de guerra contra la humanitat des de llavors. Aquest càrtel està fortament implantat a totes les grans indústries multinacionals, especialment al sector de la defensa. Igual que abans de la Primera Guerra Mundial, quan “els mercaders de la mort”, els fabricants d’armes, eren tots propietat dels mateixos banquers. Totes les guerres són guerres dels banquers, el conflicte d’Ucraïna que està passant ara, no és essencialment diferent.
És una camarilla que es nodreix del caos i la devastació. Crea depressions per poder comprar actius a centaus de dòlar. Derroca governs i massacra civils innocents. El seu model de negoci ha estat el comerç de la misèria i el patiment humà des dels dies de la Companyia de les Índies Orientals, fa més de 300 anys. És la mateixa camarilla que va llançar el crim contra la humanitat més gran de la història amb la mentida de la Covid. I una vegada més el Diable no va amagar la seva maldat, ens van dir que es tractava de despoblació. I aquest mateix objectiu declarat de despoblació és al cor del seu absurd “Nou Acord Verd”. Quan el Diable et diu que vol matar la major part de la humanitat, segurament has d’acceptar que existeix.
L’autor estatunidenc Henry David Thoreau va dir: “Per cada mil homes que tallen les branques del mal, n’hi ha un que talla l’arrel”. Els Bidens, Johnsons, Macrons, etc., són només les branques, igual que els Schwabs i els Gates. No són més que els testaferros, els soldats rasos de les forces veritablement poderoses que els van crear i els posseeixen. Els crims contra la humanitat comesos per aquests “homes menors” no tenen precedents en la història. Per desgràcia, no hi ha un càstig proporcional als seus crims. Tanmateix, la sola eliminació d’aquestes persones repugnants, fins i tot si finalment rendeixen comptes (podem esperar) canviarà poca cosa. No n’hi ha prou de tallar les branques si l’arrel segueix al seu lloc, és el sistema bancari central i el poder que exerceix el que cal destruir perquè no torni a arrelar.
El Diable ja no pot convèncer prou al món que no existeix. El mal que ell és només pot existir quan els homes bons no fan res, i estem veient que els homes bons d’arreu del món s’uneixen en la resistència contra l’enemic comú. Ha arribat l’hora en què tota la gent necessita entendre què està passant i què hi ha en joc, o podria ser el Diable qui decideixi el futur de la humanitat. I no es pot permetre que això passi.
Font: Strategic Culture Foundation
Pintura: Signatura de la Llei de la Reserva Federal el 1913
Breu història de la Reserva Federal (FED)