“… no s’hauria de confiar en els discursos dels senyors, perquè en ocasions com aquestes als senyors els agrada dir coses agradables, però no tenen gaire importància i, una vegada pronunciades, se n’obliden per sempre, però, certament, en la propera ocasió es torna a caure en el seu parany”.

Amb aquestes paraules, Kafka va descriure la condició moderna, cadascun de nosaltres atrapats en la xarxa enganxosa de la tecnologia i l’engany dissenyats per manipular-nos a fi d’actuar i pensar contra nosaltres mateixos, per acceptar el paper dels micos als qui ofereixen plàtans en una gàbia, oblidant-se de la lluita per escapar-se’n.

L’element més perillós d’aquesta tecnologia és la contínua i creixent inundació d’imatges de guerra, de “terror”, de ciutats destruïdes, de cultures esborrades, de sistemes socioeconòmics destrossats o d’amenaces de destrucció, no dels “terroristes” sinó dels estats que han declarat la “guerra contra el terrorisme”, dels estats que en realitat han creat el terror en totes les seves formes; la pitjor és la constant amenaça d’aniquilació instantània i universal en una guerra nuclear.

Aquesta amenaça, l’amenaça de la guerra nuclear, és més perillosa cada dia que passa, ja que veiem que l’OTAN acumula forces al llarg de les fronteres occidentals de Rússia igual que l’acumulació nazi abans de la seva invasió l’any 1941, la invasió de Síria per part de les forces estatunidenques i els seus aliats, la retòrica histèrica i els moviments militars contra Corea del Nord i el creixent menyspreu de la sobirania xinesa. Qualsevol d’aquestes amenaces dels Estats Units podria portar a una guerra nuclear, però l’amenaça que ens afecta a tots és la que es fa contra Rússia, ja que d’una guerra nuclear amb Rússia, com ha assenyalat el president Putin recentment, no se’n pot sobreviure. No obstant això, és l’amenaça contra Rússia la que s’està construint, construint, construint; l’augment de la pressió militar en tots els fronts, l’augment de la guerra econòmica anomenada “sancions”, una major guerra híbrida que va des del pirateig dels sistemes informàtics russos, els atacs directes a les forces russes a Síria, l’expulsió de diplomàtics, l’escalada verbal i l’assassinat d’ambaixadors. Però l’augment del perill no s’ha de veure fora dels Estats Units, sinó en l’agitació política interna que es produeix a l’interior dels Estats Units.

Aquesta propaganda contra Rússia com a “enemic” que intenta destruir els Estats Units a través de diverses formes de subversió, és la quota diària en tots els mitjans de comunicació. La suposada subversió s’explica com un fet. El fet que les acusacions siguin totalment absurdes no vol dir res quan els qui fabriquen opinions es neguen a dir-ho i menteixen obertament a la gent amb cada paraula que pronuncien. Però el nivell de l’amenaça contra Rússia es veu en la disposició a sacrificar qualsevol persona, sense importar qui sigui o quina posició tingui, per avançar en aquesta propaganda. Ara veiem que el Congrés dels EUA celebra audiències en què els funcionaris superiors del govern estan cridats a defensar-se de les acusacions d’haver tingut connexions russes. El mateix president del país està sotmès a una allau d’acusacions de traïció.

Aquest escàndol no és només per la disputa entre la part perdedora i la guanyadora en les eleccions estatunidenques en què els perdedors estan disposats a arriscar la seguretat de les persones del país en un intent de prendre el poder que se’ls va negar a les urnes. Hi ha una part d’això. La facció de guerra vol tenir el dit directament al botó. Les eleccions i la democràcia no els diuen res si no poden prendre el poder. Però poden utilitzar qualsevol escàndol per intentar fer-ho. Han inventat l’”amenaça russa a la democràcia” perquè volen la guerra amb Rússia i convèncer la gent dels Estats Units i del món que aquesta guerra és necessària i justa, i estan disposats a destruir fins i tot els seus propis líders i el seu sistema democràtic, tan feble i no representatiu de les necessitats de les persones, per aconseguir el seu propòsit.

Com més duri aquest espectacle als Estats Units, pitjor serà. Però els qui estan sota l’atac no semblen entendre el que els està passant, que els estan utilitzant per avançar en aquesta propaganda, que els estan fent servir com a caps de turc i, de fet, fins i tot participen en el joc, amb Jeff Sessions, el fiscal general dels Estats Units, avui, el 13 de juny, dient a la comissió d’intel·ligència del Senat dels Estats Units que l’acusació que ell “va col·laborar” amb Rússia era “una mentida inquietant i detestable”, però va exercir el seu paper en aquest espectacle de propaganda afegint que “preocupat pel president no es va adonar de la gravetat de l’amenaça d’interferència de Rússia que mai es pot tolerar”.

L’exdirector de l’FBI James Comey, un home amb connexions amb l’estat profund, va declarar al mateix comitè que va ser acomiadat a causa de la seva investigació sobre les denúncies russes tot i que no va proporcionar proves que hi hagués res per investigar. De nou, els fets no importen. L’únic que importa és la impressió que queda, que Rússia està intentant subvertir els Estats Units i ha aconseguit infiltrar-se en els seus agents de la presidència i alts nivells governamentals i militars.

Per avançar encara més en aquest tema de propaganda, les purgues són necessàries per afegir al drama i hem vist fora a Comey, el general Flynn dimitir i d’altres forçats o amenaçats a deixar el càrrec. Però l’objectiu principal d’aquestes audiències i la cobertura dels mitjans de comunicació és generar hostilitat del poble cap a Rússia, i això sembla tenir èxit, com indiquen les enquestes. El següent nivell de la guerra de propaganda serà crear una situació tan intensa als Estats Units que les crides a la guerra per part de la gent seran la reacció natural a la seva indignació i, en tot cas, això és el que els favorables a la guerra i els mitjans de comunicació ens diuen, que la gent demana acció.

El president Putin pot reunir-se amb celebritats com Oliver Stone per corregir els fets i declarar la veritat. Pot fer giragonses pomposes en entrevistes dirigides a periodistes americans, però no pot controlar els mitjans de comunicació occidentals que rarament permeten sentir els punts de vista russos. Tanmateix s’ha d’intentar.

Els Estats Units estan en crisi. Els jocs que s’estan jugant són perillosos per a la gent. La lògica de les demandes que fan els acusadors porten a què el president Trump hagi de renunciar o ser acusat de traïció. Si es nega a marxar, hi haurà intents per forçar-lo. Si és forçat a plegar, les persones que van votar per ell i li donen suport se sentiran amb raó estafades i reaccionaran. I qui el substituirà? Només pot ser una de les persones favorables a la guerra o un titella i si això no es pot resoldre pacíficament, els militars podrien entrar a “gestionar” les coses en uns moments d’”amenaça” i “urgència”. Hi ha hagut cops d’estat abans als Estats Units. Ara estem assistint a un altre.

Els Estats Units estan en una crisi generada per persones que no tenen ni idea de com controlar totes les possibles conseqüències dels esdeveniments que han iniciat i, per això, són molt perilloses per a ells mateixos i per al món. Mentre els russos es preparen per al pitjor i esperen el millor, nosaltres a occident hem de fer tot el possible per desafiar la propaganda de guerra, la propaganda de l’hostilitat i l’odi que ens infligeixen els criminals que tenen el control dels governs i els mitjans de comunicació occidentals. Cadascun de nosaltres és només una sola veu, però les nostres veus unides esdevindran un crit i amb el nostre crit podem fer caure les parets d’hostilitat que ens impedeixen la convivència pacífica que els pobles del món necessiten per continuar la lluita per la justícia econòmica i social, per la democràcia real, pel progrés, contra les forces reaccionàries i feixistes que sempre ens amenacen. No quedem “atrapats altra vegada en el seu parany”.

Christopher Black és un advocat penalista internacional amb seu a Toronto. És conegut per diversos casos de crims de guerra d’alt perfil i recentment ha publicat la seva novel·la “Beneath the Clouds”. Escriu assaigs sobre dret internacional, política i esdeveniments mundials, especialment per a la revista en línia “New Eastern Outlook”.