La setmana passada les cadenes de televisió autonòmiques TV3, IB3 i EITB varen emetre el documental titulat «Las cloacas de interior» produït per Mediapro. El documental, malgrat el seu interès polític i periodístic i ser en castellà, no va ser emès per cap altra cadena d’àmbit estatal o autonòmic —finalment pareix que la cadena Gol l’ha emès per a tot l’Estat—. El relat, farcit de testimonis d’àmbits policials, deixa al descobert la trama orquestrada per l’exministre d’Interior, Jorge Fernández Díaz, per tal de desprestigiar polítics independentistes de Catalunya. Un grup de policies que formen la cúpula d’Interior, els quals ja havien mostrat la seva ideologia en temps de la dictadura franquista, s’han dedicat a l’extorsió, fabricació de proves falses, calumnies, falsos testimonis, maquinació per influir en els resultats electorals… El mateix ministre participà d’aquestes maquinacions, com demostren les gravacions de la conversa mantinguda al despatx ministerial amb el cap de l’Oficina antifrau de Catalunya. Un conjunt de pràctiques repugnants que posen al descobert la nul·la consciència democràtica de l’Estat espanyol.
Conscientment, he volgut atribuir al conjunt de l’Estat la manca de voluntat democràtica, ja que, malgrat la trama hagi estat orquestrada pel Govern del Partit Popular, no hauria pogut operar amb tanta impunitat sense la col·laboració dels principals mitjans de comunicació i dels partits polítics estatals. Tot i reprovar el ministre d’Interior, el PSOE i Ciutadans han fet costat al PP per impedir que les conclusions de la Comissió d’Investigació Parlamentària s’enviassin a la fiscalia, encara que hi hagi unes evidències delictives tan clares. Els informes falsos, especialment els que atribuïren comptes bancaris a l’estranger d’Artur Mas o de Xavier Trias —la calúmnia li costà l’alcaldia de Barcelona— varen esser divulgats per individus, mal anomenats periodistes, que diàriament apareixen a mitjans de comunicació pretesament progressistes i que mai no han demanat disculpes als seus damnificats ni als seus lectors, ni la Justícia els ha exigit responsabilitats per la publicació d’informacions falses no contrastades. Fins i tot l’esquerra que va accedir a l’alcaldia de Barcelona utilitzà aquestes informacions falses per guanyar les eleccions.
I és que el procés d’autodeterminació que ha posat en marxa la majoria de la societat catalana ha mostrat les vergonyes d’un Estat que va mal sortir de la dictadura. Diàriament, premsa i ràdios i televisions estatals debaten sobre el procés català, però gairebé mai no hi conviden a participar partidaris del referèndum. Pàgines i més pàgines, hores i més hores d’emissions en què «experts» tertulians es donen la raó uns als altres, amagant als seus seguidors l’opinió de la majoria de la societat catalana, i les pràctiques antidemocràtiques d’un Estat que s’està posant en ridícul davant la comunitat internacional. Contràriament al que divulguen aquests mitjans, no són els ciutadans catalans els qui estan manipulats, sinó el conjunt de ciutadans espanyols que difícilment poden accedir a una informació veraç sobre aquest tema tan important.
A qualsevol democràcia, un document com «Las cloacas de interior» hauria provocat la dimissió fulminant de tot el Govern, començant pel president. Això explica que es pugui mantenir en el poder un partit corcat per la corrupció. Les clavegueres de l’Estat s’han obert i l’olor que desprenen ja és insuportable… per als que tenim nas.