La política, que hauria de considerar-se com una de les activitats més nobles que pot fer el ser humà, s’ha convertit en una mena de fangar on es rebolquen els contendents. Les desqualificacions, els insults, les amenaces… són el nostre pa de cada dia. I, si tot això no bastava, darrerament s’hi han afegit les «fake news», que no són més que mentides descarades escopides per alguns candidats i propagades per la majoria de mitjans de comunicació sense cap escrúpol. Tot plegat és el que jo entenc com a pornografia política. Però, afortunadament, encara existeix la Política, així en majúscules, tot i que no ocupi les portades dels noticiaris. I és que a les institucions, diàriament, es prenen decisions que afecten positivament les nostres vides i el nostre futur, encara que la majoria de vegades no ens n’assabentam.

En són un bon exemple les polítiques mediambientals impulsades pel Govern de les Illes Balears en aquesta legislatura. Importants iniciatives legislatives i decrets del Govern han convertit les Illes Balears en pioneres en la defensa del medi ambient.

Destacaria la Llei de canvi climàtic i transició energètica. Una llei ambiciosa que aposta per reduir les emissions dels vehicles amb l’impuls del cotxe elèctric i, sobretot, amb la implantació d’energies renovables, que han de substituir progressivament els combustibles fòssils en la generació d’energia. Les subvencions anuals a empreses i a particulars acceleraran la transició.

Per la seva part, la Llei de residus i sòls contaminants és una norma capdavantera a tota Europa, especialment pel que fa a la reducció dels plàstics, una de les majors plagues que amenacen la humanitat. Ambdues lleis han merescut els elogis de les institucions europees i marcaran la pauta d’altres normes impulsades per estats i regions.

També són importants les iniciatives per protegir el medi marí: el Decret sobre la conservació de la posidònia oceànica, que dóna instruments legals per actuar contra els fondejos sobre les praderes de posidònia; l’ampliació considerable del Parc Nacional maritimoterrestre de l’Arxipèlag de Cabrera; la creació de noves reserves marines, com la de l’Illa de l’Aire a Menorca, la Punta de la Creu a Formentera i la de Tagomago a Eivissa; a més de l’ampliació d’algunes de les existents, com la de la Dragonera o la dels Freus…

O la creació de nous parcs naturals, com el d’es Trenc i l’ampliació d’alguns altres. I el Pla Forestal de les Illes Balears 2015-2035 i el Pla Hidrològic…

El suport a l’agricultura ecològica, que ha impulsat la incorporació de joves agricultors a l’activitat agrària.

I no ens podem oblidar de l’Impost sobre les estades turístiques, dedicat majoritàriament a la conservació del medi ambient, a la restauració del patrimoni i al suport al món agrícola. Ni oblidar-nos de la Llei que regula els habitatges turístics.

Per no parlar de les decisions de l’Ajuntament de Palma que han servit per preservar Ses Fontanelles, el Port Petit del Molinar, Can Tàpera, Son Gual, l’antiga presó…

I dels ajuts del Consell de Mallorca als municipis per fomentar l’estalvi i l’eficiència energètica…

Totes aquestes iniciatives, concentrades en una sola legislatura, fan les Illes capdavanteres en la sostenibilitat mediambiental i la lluita contra el canvi climàtic. Per desgràcia, l’absurda autovia de Llucmajor a Campos ha entelat aquesta extraordinària gestió mediambiental. Vuit quilòmetres de carretera han merescut més titulars i tuïts que totes aquestes iniciatives juntes. Com deia Van Gaal: «siempre negativo, nunca positivo».