A vegades, els alts comandaments militars diuen als presidents de guerra estatunidencs la dolorosa veritat.

Això va passar ahir quan l’almirall retirat Mike Mullen, cap de l’Estat Major Conjunt sota George W. Bush i Barack Obama, va instar el president Biden a iniciar negociacions per posar fi a la més recent guerra interminable dels Estats Units.

I una peculiar guerra interminable és… Estats Units malbaratant el seu tresor desesperadament necessari perquè Ucraïna pugui malbaratar la seva economia, la seva infraestructura i la seva preciosa sang en una guerra que no pot guanyar si no és que els Estats Units bombardegin Rússia.

El president Biden està fent precisament el contrari: canalitzar una infinitat de milers de milions per mantenir la guerra mentre descarta de ple les negociacions.

Mullen no va anar amb embuts i li va dir a Biden que “deixés de banda” les paraules alarmistes sobre l’Armagedón nuclear i que portés ràpidament Ucraïna i Rússia a la taula de negociacions. Va qualificar els comentaris de Biden com “a dalt de tot de l’escala de llenguatge” i que no estava sent complementari.

Mullen estava canalitzant aquells de nosaltres que formem part de la comunitat de la pau quan va dir: “Com és típic en qualsevol guerra, s’ha d’acabar i normalment hi ha negociacions associades a això. Com més aviat millor, pel que fa a mi”.

La conducta bèl·lica de Biden ha estat pitjor que simplement menysprear les negociacions. Va soscavar directament un possible acord de pau de 15 punts el març amb la mediació de Turquia que podria haver posat fi a la guerra el primer mes.

Turquia, beneïda sigui, ho tornarà a intentar demà quan el seu president Erdogan es reuneixi amb el president rus Putin per parlar de la mediació de Turquia en una nova ronda de converses de pau.

Això hauria de ser encoratjador. Però és probable que no porti enlloc atès que els Estats Units, en el seu afany per degradar i afeblir Rússia, mantenen vius els somnis desesperats de victòria del president ucraïnès Zelenski.

Biden i el partit de la guerra dels Estats Units segueixen veient la guerra perpètua com la riquesa de l’Estat. Més aviat és la mort de l’Estat. Aquesta vegada ens pot incloure a tots.

Font: Heartland Progressive