«Mañana puedes ser tú»
PABLO HASÉL
Dia 4 de gener de 1977, el Boletín Oficial del Estado va publicar tres decrets lleis pels quals es suprimia el Tribunal de Orden Público (TOP), es creava la Audiencia Nacional Española i es traspassaven les competències d’un a l’altra. El TOP havia estat creat al final del franquisme amb la missió de reprimir els delictes considerat polítics i la seva finalitat era jutjar els delictes contra l’ordre públic de caràcter politicosocial. El TOP va condemnar milers de ciutadans que lluitaven pels drets humans i per la democràcia. Dels setze membres que tenia el TOP, deu s’incorporaren a l’Audiència Nacional i al Tribunal Suprem.
Amb aquesta herència va néixer la Audiencia Nacional Española, la que acaba d’ordenar l’ingrés a presó del raper Pablo Hasél, que ha estat condemnat per injuries a la Corona i per enaltiment del terrorisme. S’afegeix, així, al mallorquí Valtonyc, exiliat a Bèlgica, i a catorze altres rapers condemnats, a més dels presos polítics i dels exiliats catalans, condemnats o perseguits per la Justícia espanyola.
En sortir de la dictadura franquista, la societat espanyola anhelava llibertat. L’entrada d’Espanya a la Unió europea va significar, a més, rompre amb dècades o segles d’aïllament polític i social. Fins que durant la segona legislatura de José Maria Aznar, amb majoria absoluta, es va fer un gir radical.
A principis dels anys 2000, la FAES (fundació del Partit Popular presidida per Aznar) aprovà un document titulat «Crecimiento económico y cohesión nacional». Parlava, sobretot, de reforçar la unitat d’Espanya. Amb aquesta finalitat, es proposava situar a llocs estratègics persones afins a la seva ideologia, especialment a les altes instàncies judicials, als mitjans de comunicació i a tots els llocs on es pot influir sobre l’opinió pública. Per tal de guanyar adeptes a la causa, establia mecanismes de captació, com la participació a conferències i a debats remunerats, l’encàrrec de ponències generosament retribuïdes i les subvencions als mitjans de comunicació afins. Els resultats estan a la vista. Els grans diaris i televisions estatals s’han convertit en plataformes de personatges que diàriament exalten la ciutadania amb les seves proclames alhora que desqualifiquen tota ideologia que qüestioni les essències patriòtiques.
Però, on les conseqüències han estat especialment desastroses és en la Justícia. Entre els magistrats que provenien del franquista TOP i les noves fornades de jutges conservadors ocupant llocs estratègics, la llibertat d’expressió s’ha vist greument amenaçada; molt més quan les reformes legislatives els han donat instruments per reprimir amb duresa la llibertat d’expressió. La «llei mordassa», aprovada el 2015 pel PP, ha servit per multar un milió de persones per valor de 563 milions d’euros. L’operació «aranya», que persegueix comentaris a internet, ha servit per detenir 77 persones, el 90% de les quals han estat empresonades.
Per no parlar de les duríssimes sentències i de la causa general instruïda contra els promotors del referèndum d’autodeterminació a Catalunya. Per tot això, avui, la Justícia espanyola està absolutament desprestigiada a Europa. Els Tribunals europeus han fallat, reiteradament, anul·lant sentències dels Tribunals espanyols o han negat les euro ordres d’extradició dels exiliats. Però el mal ja és irreparable. La censura ha tornat, de tal manera que alguns poden robar, però dir-los lladres ens pot dur a la presó.
Los borbones son unos ladrones (feat. Frank T, Sara Hebe, Elphomega, Rapsusklei...)