Cal acabar amb el govern criminal dels Estats Units
Quan Damian Williams, fiscal del districte sud de Nova York, Matthew G. Olsen, fiscal general adjunt de Seguretat Nacional, i James Smith, director adjunt de l’oficina de Nova York de l’Oficina Federal de Recerca, van anunciar l’1 de febrer que Joshua Schulte passaria 40 anys a la presó, més que molts assassins, van deixar clar al món que el delicte més greu que pot cometre un estatunidenc és treure a la llum les bàrbares accions del govern contra els seus ciutadans.
L’Estàtua de la Llibertat plora. El líder espiritual de la Revolució Estatunidenca, Thomas Paine, que va escriure: “Qui vulgui assegurar la seva pròpia llibertat ha de protegir fins i tot el seu enemic de l’opressió”, es rebolca a la seva tomba.
Estats Units, com tants altres imperis d’abans, s’ha desfet de tota pretensió de bé comú, de republicanisme, de responsabilitat i transparència, d’Estat de Dret i justícia per a tothom, i al seu lloc ha marcat grollerament el camí per suprimir qualsevol intent de fer pública la seva decadència interna.
No ens enganyem, tots sabem on condueix aquest camí.
Potser no coneguis el judici a Joshua Schulte per fer proves públiques d’irregularitats criminals al si del govern. El cas ha estat ignorat en gran mesura pels principals mitjans de comunicació i, per descomptat, tots els candidats a les eleccions han guardat silenci sobre aquest grotesc abús judicial.
Els informes de que posseïa pornografia infantil es van afegir més tard als càrrecs perquè semblés una mica menys demencial, però tot i que el més probable és que aquest material fos trucat, no va ajudar gens a alleujar la perspectiva ombrívola.
El seu delicte va ser fer públics, a través del lloc web Wikileaks, exemples de delictes comesos pels Estats Units, especialment per la CIA. El més probable és que ni tan sols fos ell qui va fer públic aquests materials condemnatoris.
Tots els qui tenen informació privilegiada sobre defensa i intel·ligència saben perfectament que Schulte i els seus associats van seleccionar delictes relativament lleus comesos pels serveis d’intel·ligència i l’exèrcit i ni tan sols van esmentar els delictes principals d’Estat. Tanmateix, fins i tot aquesta actuació ha hagut de ser castigada de la manera més brutal possible.
Aquesta sentència, en què un programador informàtic amb consciència ha estat convertit en terrorista per a un judici espectacle, constitueix ni més ni menys que una declaració de guerra contra els qui diuen la veritat, els alertadors i, juntament amb la matança de periodistes a Gaza, contra els escriptors i intel·lectuals als Estats Units i arreu del món. Una república infectada pel virus de l’imperi arrossegarà tothom a mesura que la seva titànica figura s’enfonsi cada vegada més al pantà.
Sabem que hi ha persones a tots els nivells del Govern Federal, en aquest moment, que estan arribant al punt de ruptura, que senten que han de parlar en contra de la maldat indescriptible que flueix sota la superfície de gairebé tot aquests dies.
Sentim el vostre dolor, homes i dones de consciència, i fins i tot si els polítics i les figures públiques fugen espantats, mentre actuen valentament a la televisió, estarem amb vosaltres.
Sabem que el fundador de WikiLeaks, Julian Assange, és la propera víctima prevista d’un judici espectacle d’aquesta mena.
També sabem que hi ha centenars, milers, de vosaltres que han estat castigats sense que ningú s’hagi assabentat del que els ha passat. També estem amb tots vosaltres, herois anònims. Com va dir Bobby Kennedy:
“Cada vegada que un home defensa un ideal, o actua per millorar la sort dels altres, o carrega contra la injustícia, envia una petita ona d’esperança, que, creuant-se des d’un milió de centres diferents d’energia i audàcia, crea un corrent que pot enderrocar els murs més poderosos de l’opressió i la resistència.”
Després de tot, el jurat el 2020 no es va poder posar d’acord per condemnar Schulte per violar la Llei d’Espionatge, malgrat la immensa pressió política.
Hi ha molts dubtes que els materials lliurats a WikiLeaks estiguessin ni tan sols relacionats amb Schulte en primer lloc. Però el que és segur és que els responsables dels crims descrits en aquests documents no seran objecte de persecució perquè una fortalesa secreta de directives classificades els protegeix, convertint-los en déus en un imperi podrit.
La informació publicada a WikiLeaks, i atribuïda a Schulte, descriu àmplies operacions criminals que inclouen el desenvolupament de codi maliciós per atacar qualsevol sense deixar rastre, programes d’espionatge destinats a recopilar il·legalment informació sobre els ciutadans que es pugui vendre al millor postor, i tècniques per a culpar altres països i individus de crims dels quals eren innocents.
No cal dir que, en una nació democràtica i transparent, Schulte i altres serien considerats herois. Però avui són els enemics de les forces fosques que s’han allotjat al més profund de Washington.
L’objectiu de la publicació d’aquests materials era iniciar un debat sobre allò que els Estats Units estan fent i en què s’estan convertint. Però el director de la CIA en aquell moment, Mike Pompeo, va titllar aquests narradors de la veritat de “dimonis” i “enemics” declarant que els drets bàsics de qualsevol ciutadà involucrat es perdrien perquè s’havien convertit en una “agència d’intel·ligència hostil no estatal”.
És important assenyalar que Schulte ha complert cinc anys en condicions terribles segons el bàrbar programa de “mesures administratives especials” que el sotmet a soroll blanc en règim d’aïllament en una habitació fosca, totes elles accions destinades a causar-li danys psicològics. No li donen forquilla, ha de menjar amb les mans. Sovint no té accés a un vàter.
Als palestins que protesten contra l’ocupació israeliana de Cisjordània i Gaza no els resultaria estranya la situació de Schulte. Al capdavall, aquestes tècniques de guerra psicològica s’han desenvolupat a Israel. Tampoc no els resultaria difícil d’entendre als immigrants procedents de Sud-amèrica que han estat capturats a la frontera i sotmesos a confinament en camps inhumans gestionats amb fins lucratius per contractistes. Després de tot, la frontera militaritzada conté sistemes de seguretat operats per les mateixes empreses, com Elbit Systems, que treballen als territoris ocupats, i utilitzen la mateixa tecnologia de vigilància, i mètodes d’interrogatori i aïllament, desenvolupats allà. Aquest obscè maridatge de seguretat israeliana i estatunidenca, presons privades i abús opac de la llei es descriu detalladament al llibre de Todd Miller Empire of Borders: The Expansion of the U.S. Border Around the World (Imperi de fronteres: L’expansió de la frontera estatunidenca pel món).
Aquestes fronteres, aquests murs per bloquejar la gent, per tancar els qui diuen la veritat o per ocultar secrets horribles de la CIA o del Departament de Defensa, han de ser defensats tant sí com no pels poderosos.
Ens hem d’aixecar contra aquest embrutiment del govern dels Estats Units i resistir el domini de les corporacions multinacionals, i dels rics que hi ha al darrere, que estan impulsant aquesta política de càstig per a qualsevol que s’atreveixi a dir la veritat.
Font: Fear No Evil
Programador de la CIA declarat culpable de filtrar material de pirateig de la CIA a WikiLeaks (Kevin Gosztola, 14.07.2022)
Es poden activar els subtítols automàtics