Amb l’èxit de les operacions de Rússia a Ucraïna, ens hem de preocupar que l’OTAN reaccioni a la seva derrota estratègica canviant la seva agressió no només a una intensa guerra econòmica i propagandística contra Rússia, sinó també contra la posició de Rússia a la regió del Bàltic.

El bloqueig imposat a Kaliningrad el 20 de juny per Lituània, membre de l’OTAN, i aprovat per la Unió Europea, amb el pretext de fer complir les seves “sancions” il·legals, és un acte de guerra directe contra Rússia que portarà a una acció immediata per part de Rússia per posar fi al bloqueig, i segueix la lògica de l’OTAN que s’ha expressat obertament des de fa temps.

El febrer del 2016, The Atlantic Council, el think tank de l’OTAN als Estats Units, va publicar un informe anomenat “Aliança en risc.”

En aquest informe afirmaven:

“La invasió russa de Crimea, el suport als separatistes i la invasió de l’est d’Ucraïna han destrossat de fet l’acord de l’Europa de la postguerra freda. Rússia és ara un adversari estratègic de facto. I el que és més perillós, la amenaça és potencialment existencial, perquè Putin ha construït una dinàmica internacional que podria posar Rússia en curs de col·lisió amb l’OTAN. Al centre d’aquesta col·lisió hi hauria les importants poblacions de parla russa dels Estats Bàltics…”.

El document fa servir un llenguatge que indica que les potències de l’OTAN no reconeixen la sobirania de Rússia sobre Kaliningrad que es va establir al final de la Segona Guerra Mundial, afirmant que Rússia “ha destrossat” l’acord d’Europa posterior a la Guerra Freda.

L’OTAN ha augmentat contínuament la seva presència a la zona. Un grup de combat multinacional, dirigit per soldats del 2n Regiment de Cavalleria de l’Exèrcit dels Estats Units, estava estacionat a Polònia, i ara se li uneix la 82a Divisió Aerotransportada, no lluny de la frontera del país amb Kaliningrad. Les unitats de l’exèrcit canadenc es troben ara a Letònia, a prop de Riga, juntament amb altres forces de l’OTAN. La unitat forma part de la Presència Avançada Reforçada de l’OTAN, que té per objecte, segons diuen, “dissuadir d’una possible agressió russa”, i el 19 de juny el diari estatunidenc Politico va informar que 650 soldats alemanys s’havien unit a d’altres unitats de l’OTAN i ara eren a Lituània per protegir-la “d’una agressió russa”.

Això, per descomptat, coincideix exactament amb les exigències de l’Informe sobre l’Aliança en Perill, que demanava que es col·loqués una força de l’OTAN a Polònia.

Hem de preguntar-nos si la visita de Biden a la 82a Divisió Aerotransportada dels Estats Units que va ser enviada recentment a Polònia tenia a veure realment amb els esdeveniments a Ucraïna o amb una altra cosa, és a dir, amb crear una altra amenaça contra Rússia a Kaliningrad. Les restriccions de la premsa a l’hora d’informar sobre els moviments de la Divisió i el seu propòsit són inusualment secretes. Podem especular que estan relacionades amb la declaració realitzada en una entrevista el 10 de març pel general Waldermar Skrzpczak, antic comandant de les forces terrestres poloneses, que va afirmar que:

“L’enclavament està sota ocupació russa des del 1945”, subratllant que el territori pertanyia històricament a Prússia i Polònia, i que “tenim dret a tenir disputes sobre el territori ocupat per Rússia”. No hi ha cap base històrica per a aquesta afirmació, però aquesta declaració no va sorgir del no-res. És clar que es va dissenyar per provocar una resposta russa i fer que els occidentals s’acostumin a la idea que Rússia està “ocupant territori estranger”, per tal de manipular l’opinió pública occidental perquè recolzi un moviment per prendre el territori.

“És imperatiu ocupar-se primer de Kaliningrad”

Diversos grups d’experts estatunidencs han demanat la confiscació i han afirmat que la presa de la regió era clau si l’aliança vol privar Rússia de la superioritat terrestre i aèria local, i de l’ús del port base de la Flota Russa del Bàltic.

Van subratllar que l’OTAN ha de tenir “nervis d’acer” per envair Kaliningrad i van assenyalar que “la propaganda russa pregonarà el ‘sòl sagrat de la pàtria’, i els líders russos amenaçaran amb represàlies nuclears”.

Amb aquest informe, no és la primera vegada que un think tank estatunidenc proposa “neutralitzar” el Kaliningrad rus en un conflicte.

El 2017, la Corporació RAND va emetre el seu propi informe sobre les perspectives d’un conflicte a Kaliningrad, qüestionant si Rússia fins i tot tractaria un atac a Kaliningrad com “un atac a la pàtria russa”.

Pocs dies abans que Rússia iniciés les seves operacions a Ucraïna, un bombarder estratègic estatunidenc B52H va dur a terme un bombardeig simulat de la base de la flota russa del Bàltic a Kaliningrad. Anteriorment, avions russos i de l’OTAN havien tingut trobades sobre l’espai aeri local, amb un incident en què un caça rus va espantar un avió de la Força Aèria Espanyola que es va acostar a l’avió que transportava el ministre de Defensa Sergei Shoigu quan aquest sobrevolava la zona.

El 10 de març, la mateixa Jamestown Foundation va tornar a afirmar que els Estats Units i l’OTAN haurien de prendre Kaliningrad, començant amb un bloqueig de la província mitjançant el tancament de les carreteres i els enllaços ferroviaris a través de Lituània i Polònia, així com el tall dels gasoductes que hi arriben, amb l’esperança de causar malestar entre la població.

El 28 de març, el Pentàgon va anunciar que, en coordinació amb el govern alemany, sis avions EA-18G Growler de la Marina dels Estats Units estan programats per arribar a la Base Aèria de Spangdahlem a Alemanya en aquesta data per tal de “reforçar la preparació, millorar la postura de defensa col·lectiva de l’OTAN i augmentar encara més les capacitats d’integració aèria amb els nostres aliats i les nacions associades”.

Van afirmar:

“Aquests Growlers …. s’especialitzen a volar en missions de guerra electrònica, utilitzant un conjunt de sensors d’interferència per confondre els radars enemics, ajudant en gran mesura a la capacitat de dur a terme la supressió de les operacions de defensa aèria de l’enemic.

No estan desplegats contra les forces russes a Ucraïna. S’estan desplegant completament d’acord amb els nostres esforços per reforçar les capacitats de dissuasió i defensa de l’OTAN al llarg d’aquest flanc oriental.”

És clar que aquests avions els serien útils en cas d’una operació contra Kaliningrad per suprimir les defenses aèries russes i representen una amenaça directa contra Rússia.

Tots aquests think tanks estatunidencs i de l’OTAN disfressen les seves idees d’agressió com una resposta als “plans hostils de Rússia”, però la raó és expulsar Rússia de la seva principal base naval que protegeix l’accés de Rússia al Mar del Nord i a l’Atlàntic, per amenaçar i controlar els accessos a la mateixa Sant Petersburg, i intentar un bloqueig de la ciutat i de les exportacions i importacions a través d’aquesta. Els records del setge nazi a Leningrad a la Segona Guerra Mundial venen ràpidament a la ment.

Amb l’èxit de les operacions de Rússia a Ucraïna i la incapacitat de l’OTAN per reaccionar, excepte a través de la guerra econòmica i la propaganda, i, amb la crisi que s’acosta a Europa amb la negativa a pagar pels subministraments de gas i petroli russos, podem esperar que tractin de traslladar la culpa de la seva crisi autocreada a Rússia. El territori de Kaliningrad és clarament un objectiu en la planificació.

Un dia més tard, el Ministeri d’Afers Estrangers rus va reaccionar, segons informa TASS:

“El 21 de juny, el cap de la missió de la Unió Europea a Moscou, Markus Ederer, va ser convocat al Ministeri d’Afers Estrangers rus. Es va expressar una resolta protesta davant del representant de la UE per la introducció de restriccions unilaterals antiruses al trànsit de mercaderies entre la regió de Kaliningrad i la resta de la Federació Russa. Es va assenyalar la inadmissibilitat de tals accions que violen les corresponents obligacions legals i polítiques de la UE i condueixen a l’escalada de tensions”, va dir el Ministeri d’Afers Estrangers rus.

“Exigim que es restableixi sense demora el funcionament normal del trànsit de Kaliningrad. En cas contrari, es prendran mesures de represàlia”.

Tot i que als mitjans de comunicació russos i d’altres països es comenta inicialment que es podria abastir Kaliningrad per mar, les dificultats per fer-ho i l’insult del bloqueig, que com he dit és un acte de guerra per part de Lituània, fan més probable que es prenguin mesures directes contra Lituània per part de Rússia, ja que quina altra cosa pot significar “mesures de represàlia”? Perquè aquest bloqueig és diferent de la guerra econòmica general que s’està fent contra Rússia. És el començament d’un setge a una important ciutat i base militar russa per part de l’OTAN i és una amenaça directa a Sant Petersburg. No es pot tolerar.

Per descomptat, el perill és que aquest bloqueig estigui destinat a provocar Rússia perquè ataqui un membre de l’OTAN, cosa que Rússia ha dit que no farà, perquè l’OTAN invoqui l’article 5 del Tractat de l’OTAN. Però Rússia pot argumentar, amb raó, que va ser atacada per l’OTAN, no només pel subministrament d’armes a Ucraïna, sinó també per utilitzar Lituània per imposar aquest bloqueig a una ciutat russa, i totes les apostes estan ara en joc. Ja ho veurem.

Sabem que l’OTAN es va crear amb l’objectiu d’esclafar l’URSS. La seva creació va ser una negació de les Nacions Unides a les quals va apartar amb èxit quan va atacar Iugoslàvia (i a la Xina) el 1999. És el puny armat del capital occidental contra totes les nacions socialistes i aquelles nacions capitalistes o economies mixtes del món que intenten mantenir la seva independència, contra Rússia, i la Xina i totes les nacions que intenten mantenir la seva sobirania i la llibertat dels seus pobles per determinar els seus propis destins. És la nostra tasca desemmascarar-la pel que és perquè el món s’hi pugui resistir abans que la imprudent i criminal agressió de la banda de l’OTAN provoqui una guerra mundial generalitzada, a la qual ens pot portar la bogeria del bloqueig de Kaliningrad.

Christopher Black és un advocat penalista internacional amb seu a Toronto. És conegut per una sèrie de casos de crims de guerra de gran repercussió i recentment ha publicat la seva novel·la Beneath the Clouds. Escriu assajos sobre dret internacional, política i esdeveniments mundials, especialment per a la revista en línia “New Eastern Outlook”.

Font: Strategic Culture Foundation