I. Introducció
Una de les tasques més importants de l’oposició és examinar constantment el treball del govern perquè sigui responsable davant de la gent. Ajuda a posar en el punt de mira els assumptes d’interès nacional i a pressionar el govern en el poder perquè els abordi ràpidament.
Tanmateix, el partit FPR governant a Rwanda ha establert marcs legals i polítics que criminalitzen la dissidència política i, per tant, descarten una veritable oposició política. El marc inclou procediments administratius enutjosos que fan difícil, si no impossible, que els partits polítics de l’oposició legítima es registrin i, per tant, els obliguen a infringir la llei relativa a “l’organització de reunions il·legals, la creació o direcció il·legal d’una organització política”.
La Constitució de Rwanda consagra la llibertat d’expressió, la llibertat d’associació i la llibertat de reunió als seus articles 38, 39 i 40. La mateixa Constitució al seu article 54 reconeix el sistema multipartidista. En conseqüència, es va establir la llei que regeix els partits polítics a Rwanda.
Lamentablement, el règim de l’FPR ha establert altres lleis que entren en conflicte amb la Constitució i la Llei nº 005/2018 que regeix els partits polítics. Destaquem-ne algunes.
II. Lleis clau que limiten la llibertat d’expressió i d’associació
II.1. Llei nº68/2018 de 30.08.2018.08 que determina els delictes i les penes en general (Codi Penal)
Aquest és el Codi Penal de Rwanda. Aquesta llei entra en conflicte amb la Constitució en els seus diversos articles, especialment:
Article 194: Difondre informació falsa o propaganda nociva amb la intenció de generar una opinió internacional hostil contra el govern de Rwanda.
D’acord amb aquest article, qualsevol informació que contradigui la narrativa del govern pot ser considerada com a informació falsa o propaganda nociva.
Article 202: Delicte contra el poder governant o el president de la República.
Això vol dir que qualsevol posició que no estigui en línia amb les polítiques del govern o amb les declaracions del president pot ser interpretada com un acte criminal destinat a desestabilitzar el règim de l’FPR.
Article 203: Conspiració contra el govern establert o el president de la República
Segons aquest article, qualsevol acció que condemni el govern pel seu fracàs en qualsevol aspecte pot ser castigada en virtut d’aquest article.
Article 204: Causant de revolta o disturbis entre la població. Tota persona que públicament, ja sigui mitjançant un discurs, escrits de qualsevol tipus, imatges o qualsevol símbol, ja sigui exhibit, distribuït, comprat o venut o publicat de qualsevol manera, inciti a la població a rebutjar el govern establert.
Aquest article prohibeix a les persones, especialment als dirigents polítics, expressar o transmetre públicament els seus propis programes polítics que no s’ajustin amb els del govern.
Article 225: Manifestacions il·legals en un lloc públic o reunions públiques. Comet un delicte tota persona que celebri il·legalment una manifestació o una reunió o que es manifesti en un lloc públic sense autorització prèvia. La manifestació a la qual es refereix el paràgraf primer d’aquest article és qualsevol acte d’un grup de persones reunides en un lloc públic amb la intenció de demostrar els seus sentiments o opinió mitjançant discursos, accions o crits. Per reunió pública s’entén una reunió oberta al públic o en la qual es convida el públic. Aquest article entra clarament en conflicte amb la llei que regeix els partits polítics.
D’acord amb la llei que regeix les organitzacions polítiques, en particular el seu article 19 estipula que l’organització política que desitgi celebrar una reunió pública dels seus membres ha d’informar les autoritats administratives competents, i l’article 20 estipula que per organitzar manifestacions haurà d’informar i sol·licitar l’autorització de les autoritats administratives competents (totes elles són membres del partit en el poder) almenys cinc dies abans de l’esdeveniment.
L’article 225 del Codi Penal estipula que per celebrar una reunió o una manifestació es necessita una autorització. Aquest marc jurídic és contrari a la convenció internacional sobre drets civils i polítics. No afavoreix l’exercici lliure i sense traves del dret a la llibertat de reunió pacífica.
Només la notificació prèvia hauria de ser suficient per permetre a la policia prendre mesures per protegir la seguretat i l’ordre públic i els drets i llibertats dels altres. El Consell de Drets Humans també deixa clar que “tota persona ha de poder expressar les seves queixes o aspiracions de manera pacífica, fins i tot mitjançant protestes públiques, sense por a represàlies o a ser intimidada, acorralada, ferida… arrestada [i] detinguda arbitràriament”. Aquestes recomanacions no han estat respectades pel govern de Rwanda, com es desprèn clarament de l’examen periòdic universal sobre la situació dels drets humans a Rwanda (març del 2016).
Tot i que les protestes i manifestacions patrocinades pel partit en el poder es duen a terme sense cap tipus d’impediment, per exemple les protestes contra la detenció de Rose Kabuye a Alemanya i contra el documental de la BBC “Història no explicada”, qualsevol indici de protesta contra la política del govern, una cosa tan simple com escriure una petició, s’aborda amb mesures de mà dura. Per exemple:
❖ Els partidaris de la Sra. Ingabire Umuhoza van ser colpejats i empresonats per portar insígnies amb les inscripcions “democràcia i justícia” i “Ingabire lliure”. Entre ells s’hi trobaven el Sr. Sylvain Sibomana, secretari general del partit de l’oposició Forces Democràtiques Unificades FDU-Inkingi i el Sr. Dominique Shyirambere, representant del Partit Socialista-Imberakuri al districte de Kicukiro. Tots dos van ser acusats de desacatament als funcionaris públics, manifestació il·legal i incitació a la insurrecció i al desordre públic.
❖ També es van detenir 20 estudiants el setembre del 2013 per presentar una petició al primer ministre per protestar contra la reducció dels préstecs estatals als estudiants matriculats en universitats públiques.
❖ 7 dones cristianes van ser arrestades i posteriorment acusades d’incitar a la insurrecció i als disturbis entre la població per portar una carta a l’oficina del president, amb un missatge suposadament de Déu, demanant al president que canviï el seu estil de lideratge per evitar un desastre imminent.
❖ El president del PS-Imberakuri, Sr. Bernard Ntaganda, va ser detingut setmanes abans de les eleccions presidencials del 24 de juny del 2010 i acusat de posar en perill la seguretat nacional, intentar organitzar una manifestació il·legal i recórrer a accions que divideixen la població. El Tribunal Suprem va confirmar la seva condemna de quatre anys de presó el 27 d’abril del 2012.
❖ Un membre de les FDU-Inkingi va ser detingut a l’oficina del primer ministre el desembre del 2015, on havia anat a lliurar una còpia d’una carta que els partits polítics FDU-Inkingi, PDP-Imanzi i PS-Imberakuri havien escrit demanant autorització per celebrar una manifestació pacífica contra el canvi de la Constitució.
II.2. Llei 46/218 de 2018.08.18 relativa a la lluita contra el terrorisme
Article 18: Pertinença a un grup terrorista. Comet un delicte la persona que és membre d’un grup terrorista o accepta unir-se a un grup terrorista o que participa deliberadament en els actes d’un grup terrorista o d’un grup que contribueix al foment de la capacitat d’un altre grup terrorista. Un cop condemnat, serà castigat amb una pena de presó d’entre quinze i vint anys.
Article 19: Cometre actes terroristes i participar-hi. Comet un delicte la persona que comet, intenta cometre, participa o dona suport a actes terroristes. Després de la condemna, serà castigat amb una pena de presó d’entre quinze i vint anys. Si el delicte a què es refereix el paràgraf 1 d’aquest article afecta un dirigent del grup o qualsevol altra persona que hagi participat en la seva formació, la pena serà de presó per un període mínim de vint anys i un màxim de vint-i-cinc.
Article 33: Terrorisme amb finalitats polítiques. Comet un delicte tota persona que comet un acte terrorista amb fins polítics, amb la intenció de desestabilitzar els òrgans públics o provocar un canvi en el seu funcionament. Un cop condemnat, es pot castigar amb una pena de presó d’entre vint i vint-i-cinc anys.
El govern aprofita qualsevol oportunitat per imputar a qualsevol contendent polític que es consideri perillós per al poder de l’FPR i acusar-lo, mitjançant els articles 18, 19 i 33 de la Llei 46/2018 combinats amb els articles 202 i 203 del Codi Penal, de formar part o haver format un grup armat amb la intenció de derrocar el govern.
Actualment, la Sra. Victoire Ingabire Umuhoza i el Sr. Bernard Ntaganda són citats a comparèixer dues vegades al mes davant els agents del RIB. I les suposades acusacions es basen en els articles citats anteriorment.
Se’ls acusa d’estar en connexió amb alguns dels anomenats grups terroristes formats per ruandesos que van fugir del país. Aquests grups tenen la seva base a la R.D. del Congo i la majoria d’ells van ser creats mentre aquests líders de l’oposició estaven a la presó.
Aparentment, aquestes lleis es fan servir com a eines polítiques per intimidar i silenciar els líders polítics que romanen com els únics polítics que operen a Rwanda i que s’atreveixen a desafiar obertament l’FPR. Estan operant en condicions crítiques difícils d’afrontar.
III. Dificultats perquè els partits polítics de l’oposició aconsegueixin membres
Cap partit pot existir sense aconseguir membres. En el cas de Rwanda, només el partit governant, l’FPR, pot organitzar activitats públiques de captació. És encara més difícil per als partits polítics que encara no s’han inscrit perquè els possibles membres temen caure en l’incompliment de la llei amb els qui participin en una suposada reunió il·legal, o ser etiquetats com “els enemics de país”. És difícil trobar gent per incorporar sense que els diferents organismes estatals ho impedeixin.
La llei que regeix l’organització política és molt clara pel que fa a tot el procés d’incorporació abans de la celebració de la primera assemblea general, però l’Oficina d’Investigació de Rwanda (RIB) no compleix amb aquesta llei. Això mostra la seva clara intenció de desbaratar la creació del partit de l’oposició, ja que coneix molt bé la llei que regeix els partits polítics.
La Sra. Victoire Ingabire Umuhoza, presidenta del partit DALFA-Umurinzi, està sent interrogada per l’Oficina d’Investigació de Rwanda des del febrer per una suposada reunió il·legal. Aquesta acusació està relacionada amb una reunió a casa amb 6 persones amb les que estava discutint sobre els estatuts i regles del nou partit.
De fet, els quadres polítics de l’FPR, tots els dirigents administratius locals, la policia, els reservistes de l’exèrcit i el DASSO (Òrgan de Suport a la Seguretat de l’Administració del Districte)[1] vigilen la comunitat a les seves respectives localitats per assegurar-se que qualsevol visitant procedent de fora de les seves localitats sigui registrat donant motiu de la seva visita. Han d’assegurar-se que s’aplica la política del partit governant i perseguir i intimidar tota persona que es negui a afiliar-se al partit polític de l’FPR.
Tots, independentment de la seva lleialtat al partit, són constantment assetjats i amenaçats pels funcionaris locals per negar-se a pagar les quotes al partit de l’FPR quan no pertanyen a aquest partit.
IV. Inscripció dels partits polítics
La llei relativa a la formació d’organitzacions polítiques ha estat formulada de manera que fa difícil, si no impossible, que un partit polític sospitós de no seguir la línia del govern es registri. El procés és excessivament molest, i l’administració és totalment partidista.
L’article 8 de la Llei 005/2018.ol, que regeix les organitzacions polítiques i els polítics, estipula que es crearà una organització política per decisió de la primera assemblea general dels seus membres en la qual aquests aprovin els seus estatuts i el seu reglament intern. Les reunions que preparin o decideixin la creació d’una organització política han de complir les lleis que regeixen les reunions públiques. Com ja s’ha esmentat, és difícil obtenir l’autorització per celebrar una reunió.
L’article 11 estipula que han de sol·licitar el registre d’una organització política.
Els fundadors d’organitzacions polítiques han de presentar a l’autoritat encarregada del registre d’organitzacions polítiques una carta en la qual sol·liciten el registre de la seva organització amb justificant de recepció.
El nombre de membres que signin els estatuts que regeixen l’organització política serà d’almenys dos-cents a tot el país, amb almenys cinc persones que tinguin el seu domicili a cada districte. És difícil que una organització política d’oposició sigui registrada per l’òrgan governamental que s’encarrega del registre de les organitzacions polítiques, ja que aquesta institució està sota el control total de l’FPR així com de totes les institucions públiques, fins i tot les privades. Tot i que és molt simple aconseguir aquest nombre requerit de persones i més encara.
Des del novembre del 2019, la Sra. Victoire Ingabire Umuhoza ha demanat una cita amb la persona encarregada del registre d’organitzacions polítiques per la Junta de Governació de Rwanda (RGB), i fins al dia d’avui no ha estat rebuda.
En resum, l’experiència històrica demostra que no hi pot haver desenvolupament sostenible sense democràcia i altres valors de qualsevol societat moderna, d’acord amb la raó. Per tant, demanem encaridament als països amics de Rwanda que aprecien aquests valors i el seu poble que ajudin a establir la democràcia i l’imperi de la llei a Rwanda per tal de construir un futur pròsper per aquest país. Per aconseguir aquest objectiu, els països amics de Rwanda han de fer servir tots els mitjans al seu abast perquè el règim de Rwanda faci el següent:
- Obrir l’espai en què els partits polítics puguin operar lliurement i oferir a tots els ciutadans el dret i l’oportunitat de formar i inscriure lliurement un partit polític.
- Eliminar les restriccions legals i de facto a les activitats polítiques.
- Alliberar tots els presoners polítics i deixar d’assetjar els membres de l’oposició dins i fora de país.
- Concedir la rehabilitació als líders polítics que han estat alliberats fa temps de la presó.
Kigali 17 de març del 2020
Sra. Victoire Ingabire Umuhoza
Presidenta de DALFA–Umurinzi
Sr. Bernard Ntaganda
President fundador del Partit Socialista–Imberakuri
[1] Les principals responsabilitats del DASSO: 1r donar suport a les autoritats del Districte per fer complir les seves decisions i instruccions que s’hagin adoptat en relació amb la seguretat; 2n col·laborar amb altres òrgans per garantir l’ordre públic al Districte; 3r detenir tota persona sorpresa en flagrant delicte d’alteració de l’ordre públic i portar-la a la comissaria de policia més propera; 4t informar els òrgans administratius més propers de tot el que, segons ell, representi una amenaça per a la seguretat; 5è ajudar altres òrgans de seguretat si és necessari; 6è col·laborar amb altres òrgans en la prevenció i el control de catàstrofes en el Districte.