Com un tret que rebota a la Porta del Cel, Bob Dylan ha llançat una obra mestra disseccionant l’assassinat de JFK

Quina sincronització tan espectacular! Com un tret que rebota a la Porta del Cel mentre una pandèmia de virus fa estralls i el Confinament del Planeta és la nova normalitat, Bob Dylan ha produït una sorprenent obra mestra de 17 minuts disseccionant l’assassinat de JFK, el 22 de novembre del 1963, publicant-la la mitjanit del dijous a l’hora de l’est dels Estats Units.

Per als baby boomers, sense esmentar els Dylanòlegs obsessius, aquest és l’últim cop d’enginy. Incomptables ulls se submergiran a les piscines revisant tots els records que giren al voltant “el dia que van volar el cervell de rei / Milers estaven mirant, ningú va veure res”. Però això no és tot: el Dylanmòbil ens porta a un màgic i misteriós tour dels 60 i 70, amb els Beatles, l’Era d’Aquari i el “Tommy” de Who.

Si hi ha algun artefacte cultural capaç d’enviar una poderosa sacsejada a través d’uns Estats Units desconcertats tractant de bregar amb una distòpica Filera de Desolació, aquest és, el treball de l’indiscutible i veritable excepcionalista dels Estats Units. Els temps estan canviant. Oh, sí, ho estan fent.

Hi ha tantes joies a les lletres de Dylan que serien dignes d’un tractat, seguint el vòrtex de la música, la literatura, les referències de les pel·lícules i l’entramat estatunidenc.

Això és essencialment un mantra d’encantament al piano, la percussió i el violí. Tenim dos narradors: un Kennedy moribund (“Lliscant al seient del darrere al costat de la meva dona / Dirigint-me directament a l’altra vida / M’inclino a l’esquerra, tinc el meu cap a la seva falda / Oh Senyor, he estat portat a una mena de trampa”) i el propi Dylan.

O això pot llegir-se com a Dylan interpretant el doble de Kennedy, a més d’intervencions ocasionals, com els suposats assassins de Kennedy (“Llavors li van volar el cap mentre encara era al cotxe / Li van disparar com a un gos a plena llum del dia / Era una qüestió de temps i el temps era l’adequat / Tens deutes sense pagar que hem vingut a cobrar / Et matarem amb odi, sense cap respecte / Ens burlarem de tu i et farem tremolar i ens en riurem a la teva cara / Ja tenim algú aquí per ocupar el teu lloc”) .

La perla al cor del mantra té un caràcter apocalíptic: “El van matar una vegada i el van matar dues vegades / El van matar com un sacrifici humà / El dia que el van matar algú em va dir, / ‘Fill, l’era de l’Anticrist acaba de començar'”.

Les paraules addicionals per definir-la serien ocioses. Siguis on siguis en el Confinament del Planeta, seu en mode de distanciament social, connecta’t, sintonitza-la i viatja en el temps. Hi haurà sang a les cançons.

Font: Asia Times