El dissabte 25 de setembre vaig anar a caminar pel GR4 des de Castell de l’Areny fins a Sant Romà de la Clusa, a la serra del Catllaràs (Berguedà). Quan era al Cap dels Rocs van arribar dues persones que em van demanar si venia des de Castell de l’Areny pel GR i els vaig dir que sí. Em van dir que no s’hi podia passar perquè és propietat privada. Jo els vaig dir que un GR no es pot tallar. Em van dir que un jutge els havia donat la raó i que no s’hi podia passar. Vam discutir, però en cap moment els vaig insultar ni faltar al respecte. Em vaig acabar aixecant per marxar. Un d’ells, el més alt i ferm, se’m va acostar agressivament, em va agafar un dels bastons de caminar i me’l va apretar a la panxa pel cantó de la punta. Després va fer un gest estrany fent veure que volia agafar una pistola de la butxaca i finalment va agafar un roc gros de terra i quan li vaig dir què volia fer-ne em va dir: “estoy jugando con piedras”. Em va recriminar que jo portés els dos bastons de caminar, que sempre els porto. L’altra persona, que després em va dir que es deia Pere, duia una destral, i quan li vaig dir va respondre que ell sempre la duia quan anava al bosc. En Pere va anomenar Jim a l’altre.

Tot plegat, em va semblar clarament un gest intimidatori perquè no tornés a passar per allà. He passat infinitat de vegades per aquest tram del GR4. Cada setmana acostumo a anar a caminar un dia a la muntanya des de fa molts anys. Mai m’havia trobat res de semblant, mai ningú m’havia agredit. Això que m’ha passat està totalment fora de lloc, no es pot permetre de cap manera, ni l’agressió ni el tall del GR4. Per tornar de Sant Romà de la Clusa sempre acostumava a passar pel mateix camí, però aquest cop vaig tornar pel camí principal, el dels cotxes, que és molt més llarg i pesat. No hi ha alternativa a aquest tram del GR4, és un corriol per on fa segles que s’hi passa i el dret de pas està més que consolidat. Ara, hom es veu obligat a passar pel camí ample dels cotxes perquè l’altre està tallat.

Em vaig dirigir a l’ajuntament per denunciar-ho i em van dir que es tracta d’un propietari nou, dels Estats Units, que quan veu algú que passa pel camí l’envesteix de mala manera. Ell és qui em va agredir, i el qui l’acompanyava és l’antic propietari que li va vendre el terreny. A l’ajuntament em van dir també que s’han denunciat altres agressions i que afegiran la meva denúncia a les altres que ja han traslladat als mossos d’esquadra. El GR no passa a tocar de la casa que ell s’hi ha construït, la casa ni es veu des del GR, i els senderistes no som gent de fer soroll ni molestar ningú. La major part del bosc a Catalunya està en mans privades i ningú talla els GR ni els PR, com a molt s’hi posa un filferro per les vaques que es pot obrir i tornar a tancar. Si tothom fes com aquest senyor, no es podria anar a caminar pel bosc.

Pel tall del GR hi ha una querella oberta des de fa temps i en primera instància el jutge s’ha pronunciat, incomprensiblement, a favor del propietari. L’ajuntament ha presentat un recurs que està pendent de resoldre’s.