Darrerament els patrocinadors del règim dels inkotanyis, un règim campió entre totes les categories en el que sembla ser un esport nacional: segrestos, assassinats, violacions, terrorisme, crims de guerra, crims contra la humanitat, genocidi… sembla desconcertat pel destí de l’altre Paul, Paul Rusesabagina. I hi ha raons per a estar-ne, també és un assumpte que crida molt l’atenció i porta llum a una regió que es voldria mantenir en la foscor. Qui coneix el destí dels refugiats hutus ruandesos a les selves congoleses? Una omertà total. Diabolitzats per a poder-los exterminar millor sense cap defensor, lluny de les càmeres, en un territori tancat molt poc visible. Les mirades indiscretes no deixaran d’advertir la incessant i desigual lluita per acabar amb el règim de Paul Kagame i els seus, i el problema dels refugiats. El món hauria de descobrir la magnitud de les conseqüències polítiques d’un règim despietat rescatat financerament pels supremacistes blancs amb milers de milions de dòlars cada any. Així mateix, una de les qüestions i reptes polítics és enjudiciar els països, els mitjans de comunicació, les empreses multinacionals, les universitats i les institucions financeres que han permès i permeten als inkotanyis dur a terme els seus macabres projectes. L’import dels danys és considerable i pot estimar-se en un bilió de dòlars, si es considerés una acció concertada amb els ciutadans congolesos. Tots i cadascun dels ciutadans ruandesos n’han de prendre consciència i no vendre la riquesa futura de Rwanda contraient aliances amb postures de captaire. Els polítics que somien amb superar Paul Kagame i la seva família mitjançant els seus propis patrocinadors s’arrisquen a regalar la nostra riquesa per ocupar els seus llocs. És per la força que els supremacistes blancs abandonaran el règim supremacista tutsi. Ells s’han compromès amb Paul Kagame i la seva gent per al que és millor, però per al que és pitjor tenim dret a dubtar-ho i s’han tacat fins a la medul·la. Només queda ficar el dit a la nafra per a impulsar un aixecament de la gent desinteressada en el món dominant contra les actuacions dels seus governants. Un viatge al que és desconegut dius? 10 persones i a intervals regulars poden desbloquejar les coses per menys de 10.000 euros. Una sola persona seria presa per boja.

Lloat sigui Déu a un preu raonable

Des que existeixen els inkotanyis, el món sempre ha estat espectador de les massacres, i els mitjans de comunicació dominants han jugat i juguen un paper d’animadors, cosa que tornarà a passar a la més mínima ocasió. Absteniu-vos de cridar a la revolta perquè és amb sang que l’horda d’assassins reprimirà les manifestacions. Que el qui vulgui donar la seva vida triï un lloc on la seva acció sigui memorable. On la seva vida tindrà una aura i un impacte global. La mà generosa amb l’horda d’assassins de Kigali és una mà sense pietat, és una mà còmplice. És una mà esmolada, odiosa i perversa. És a aquesta mà a la qual cal apuntar. Se’n diu sembrar la discòrdia entre l’enemic. Poques persones al segle XXI, conscients de la difícil situació del poble ruandès, s’han adonat de la manera com els supremacistes blancs es burlen de nosaltres amb els seus informes sobre l’estat de les violacions dels drets humans a Rwanda, com si el règim que és l’autor d’aquestes violacions no estigués a les seves ordres i no fos lloat arreu del món a través dels seus mitjans de comunicació. Se’ns parla dels èxits econòmics d’un règim genocida, genocida a falta d’una paraula més forta, com si l’ànsia de riquesa d’aquesta gent fos encomiable. El president estatunidenc Bill Clinton va dir una vegada que Paul Kagame és el seu model d’home. És a imatge dels Estats Units blancs, dels Estats Units negres o simplement dels Estats Units? La seva germana Louise Mushikiwabo, que va reivindicar l’assassinat del coronel Karegeya, és a imatge i semblança de la França lliure del senyor Macron i la seva francofonia. En la col·lecció dels premis del seu campió, només li falta el Premi Nobel de la Pau. Penseu-hi.

La veritat insuportable

L’altre esdeveniment d’actualitat a Rwanda que està sent notícia és l’aparició de la Sra. Iryamugwiza Yvonne Idamange en el debat públic. Actualment, l’FPR-Inkotanyi ha activat el seu escut de cúpula de ferro a l’estil ruandès per abatre aquesta jove a l’aire com ha de ser amb tots els umugome n’umugambanyi, siguin els qui siguin. Espereu aquí, la cúpula de ferro ruandesa blinda totes les institucions i associacions que giren al voltant de l’anomenat genocidi tutsi per donar aixopluc al genocida inkotanyi. Umugome n’umugambanyi és el dissident del règim i el conspirador. El seu destí s’estableix en el jurament d’afiliació, d’unir-se al partit de forma voluntària o forçada; és simplement una administració de la mort. Què ha fet o dit per atreure la ira dels supremacistes tutsis? Entre d’altres coses, se l’acusa d’acusar el lleó inkotanyi d’haver convertit l’anomenat genocidi tutsi en un negoci. I tanmateix, el més xocant és en una altra part de l’organigrama del Consell Nacional per a la Lluita contra el Genocidi (CNLG); allà hi ha un departament anomenat Agència d’Atenció als Ciutadans dins el departament de la Unitat de Finances i Administració. En francès és un servei d’atenció al ciutadà en el departament d’administració i finances. Ingabire Marie Immaculée i el Dr. Jean Damascène Bizimana, Tom Ndahiro… han de donar explicacions al públic en general sobre la naturalesa dels productes i serveis de les activitats lucratives del CNLG. Per descomptat que hi ha un negoci al voltant del genocidi anomenat genocidi tutsi, la preocupació per un gran nombre de persones no és la seva recepta. És la seva cultura i tradició política nyiginya-tutsi al voltant de les restes de cossos humans. Una pràctica odiosa i obscena que intriga més d’una persona. Ara se sap que l’anomenat genocidi tutsi genera riquesa. Això pot llegir-se a l’organigrama del CNLG.

Llibertat per a Madame Idamange Yvonne Iryamugwiza

Un cop més, la incompetència del Dr. Jean Damascène Bizimana és flagrant. Com és que no van trobar un nom més neutre del tipus: servei de gestió dels intercanvis amb l’exterior? Totes aquestes persones altament qualificades que s’estan engreixant al CNLG, per a què serveixen, a banda de difondre l’odi primari i cec en la societat ruandesa? No és la intel·ligència el que falta a Rwanda, és la consciència dels homes i dones en el poder el que falta. Paul Kagame i els seus han de prendre consciència de la intolerable línia de defensa de promoure la política supremacista tutsi sota una disfressa judicial. El seu govern ha de tancar totes les institucions i associacions que graviten al voltant de l’anomenat genocidi tutsi, ja que, d’una banda, actuen al marge dels textos legals i, de l’altra, són perjudicials per a la cohesió social. El cas del CNLG amb el seu servei d’atenció al ciutadà ho demostra. Estan més preocupats per la política i descuiden la seva funció principal. Pel que fa als organismes internacionals, la lluita contra els supremacistes tutsis ha de ser la seva principal preocupació.

Font: The Rwandan

Moment de la detenció d'Idamange Yvonne a casa seva per part de la policia de Rwanda, el 15 de febrer