Cada vegada s’alcen més veus que reclamen la supressió de les patents dels vaccins contra la Covid 19 a fi de poder-ne incrementar la producció. La setmana passada, el Grup Parlamentari de Més per Mallorca presentava una proposició no de llei en el Parlament de les Illes Balears «per compartir la propietat intel·lectual de la vacuna i garantir-ne l’equitat i l’accés». Al mateix temps, ERC i Junts per Cat han reclamat a la Unió Europea que doni suport a la supressió de les patents dels vaccins en el marc de l’Organització Mundial del Comerç per augmentar-ne la producció global. L’Índia i Sudàfrica ho haurien proposat formalment en el marc de l’Organització Mundial del Comerç, però els estats de la Unió Europea (EU) ho varen rebutjar perquè confien arribar a un acord amb les farmacèutiques que faciliti la difusió de la tecnologia i del coneixement dels seus vaccins. Sens dubte, aquesta postura es pot qualificar d’il·lusa després que les farmacèutiques no hagin pogut complir amb els terminis acordats en els contractes amb la UE.

La veritat és que resulta exasperant la lentitud amb què arriben els lots de vaccins a tot el món, amb l’excepció d’alguns països com Israel i Regne Unit (després de sortir de la UE) o de Rússia, que ha desenvolupat la seva pròpia vacuna, la qual ha resultat de gran eficàcia en contra dels pronòstics del món occidental.

Tot i que ha suposat una gran alegria la rapidesa amb què els equips d’investigadors han trobat els distints vaccins contra la Covid, tenir el remei a l’abast i no poder emprar-lo massivament ens provoca una gran frustració i molt més als habitants dels països del Tercer Món, on pràcticament no han començat les vacunacions. Segons l’ONG Metges sense Fronteres, els països rics acaparen més d’un 99% de les dosis subministrades fins ara.

És evident, per tant, que ens trobam davant un gran dilema moral: què és primer, la salut i l’economia de tota la població mundial o els beneficis de les grans empreses farmacèutiques? La resposta és òbvia, encara que els contraris a l’»expropiació» de les patents tenen els seus arguments. El de més pes és que els projectes d’investigació són molts cars i que sense les expectatives de guanys econòmics les empreses privades no investigarien. Obliden, però, que els grans consumidors dels fruits de la recerca són les administracions públiques. De tota manera, es podrien mantenir els contractes signats fins ara, alhora que s’arriba a un preu just per a l’adquisició de les patents. De fet, segons l’exposició de motius de la proposta de Més, no és la primera vegada que l’Organització Mundial del Comerç ha pres una decisió al respecte. L’any 2001, en plena pandèmia de la SIDA, es varen suspendre els drets intel.lectuals dels medicaments contra la SIDA.

L’objectiu seria que les desenes d’indústries farmacèutiques d’arreu del món capacitades per fabricar vaccins les poguessin subministrar a tota la població en pocs mesos. Aquesta seria l’única manera d’acabar ràpidament amb la pandèmia i aconseguir la immunitat de grup global que salvaria centenars de milers de vides i evitaria una crisi econòmica de conseqüències bíbliques.

L’amenaça és tan greu que tenir el remei a les mans i no posar-lo a disposició de tota la població s’ha de considerar un acte criminal. I s’haurien d’exigir responsabilitats penals als seus autors. En el nostre cas uns buròcrates europeus als quals no ha votat ningú i que donen prioritat als beneficis econòmics d’uns pocs per sobre de la salut dels ciutadans.