Context i conclusions

Aquesta visita s’ha fet esperar. És cert que des de la seva primera elecció el 2018, el president Félix Tshisekedi ha visitat sovint França. Aquesta primera visita, qualificada d’“oficial”, acaba de ser anunciada oficialment. Tindrà lloc el dilluns 29 i el dimarts 30 d’abril, segons informen els mitjans de comunicació.

La visita, de dos dies de durada, és molt intensa. El programa inclou una cerimònia als Invàlids, reunions amb les autoritats polítiques a l’Elisi, l’Assemblea Nacional i el Senat, i un fòrum econòmic abans d’una trobada amb la diàspora congolesa.

La visita es produeix en un moment en què la República Democràtica del Congo viu una guerra d’agressió i part del territori està ocupat des de fa més de 2 anys per tropes d’agressió d’un país veí, Rwanda, sota el dictador Paul Kagame.

Expectatives

En aquest context, la visita del president Tshisekedi a França pot suscitar moltes expectatives, sobretot per l’experiència de França a l’Àfrica, amb referència al passat colonialista. França és també membre permanent del Consell de Seguretat de l’ONU, amb dret de veto, sense el qual no pot tirar endavant cap decisió o mesura a l’ONU. Per tant, per a un país en guerra, l’opinió i la posició de França s’han de prendre seriosament.

Finalment, en un conflicte entre dos països membres de la Francofonia (OIF), creació de França, que acull la seva seu i també una organització la direcció de la qual França va oferir a un dels bel·ligerants, Paul Kagame, després de la prohibició del francès al seu país, la mateixa França hauria de ser la primera interessada. Sobretot perquè l’altre bel·ligerant, l’agredida RDC, és el país francòfon més gran del món; per tant, França no hauria de romandre al marge ni ser indiferent.

També cal assenyalar que en aquesta guerra imposada a la RDC per Paul Kagame, les expectatives de França són de diferents tipus:

* Les poblacions congolesa i ruandesa, que pateixen des de fa 30 anys i encara més des de fa 3, poden esperar que França, com a potència militar i primer exportador d’armes a l’Àfrica, proporcioni massivament a les Forces Armades de la República Democràtica del Congo (FARDC ) armes tan sofisticades com les del seu enemic Paul Kagame. Això els permetria expulsar-lo del territori congolès, alliberar les terres de les quals han estat expulsades aquestes persones perquè puguin tornar a les seves possessions i abandonar els campaments improvisats al voltant de Goma, ella mateixa assetjada.

* Els polítics i responsables congolesos, a més de coincidir amb les expectatives i desitjos de les poblacions martiritzades, esperarien que França, com a membre permanent del Consell de Seguretat de l’ONU, proposés i aprovés una resolució sancionant la Rwanda de Paul Kagame per crims de agressió, crims de guerra, crims contra la humanitat i fins i tot genocidi, com va fer espontàniament contra Rússia després del conflicte d’Ucraïna.

Exigències mínimes

En geopolítica, cal ser realista i no somiar gaire. És evident que França, sigui quina sigui la injustícia i el patiment patits pel poble de la RDC a causa de l’agressió de Paul Kagame, no reaccionaria contra l’agressor com ho fa quan un país com Ucraïna és “atacat” pel seu veí. De la mateixa manera, com cada país actua en primer lloc en funció dels seus propis interessos, la RDC no pot pretendre representar tots els interessos de França a l’Àfrica, sobretot perquè els aliats de França (els Estats Units i el Regne Unit) li farien creure que els seus interessos podrien ser salvaguardats pels seus auxiliars a l’Àfrica, com Paul Kagame, i que els posarien en contacte entre ells per fer-ho.

En aquesta situació encara hi ha motius per esperar i exigir de França una actitud mínimament lògica en relació amb la guerra d’agressió que pateix la RDC.

Aquesta visita hauria de ser una oportunitat per demanar i exigir a França un mínim d’actituds responsables, humanes i coherents… fins i tot sense posar-la en conflicte amb els seus poderosos aliats anglosaxons.

* El govern de Macron hauria d’aclarir la seva posició i revisar la seva actitud envers el règim de Paul Kagame. Els observadors informats se sorprenen quan veuen o escolten França repetir les mentides de Paul Kagame per justificar els seus crims a la RDC des del 1996. És més, alguns s’escandalitzen quan veuen funcionaris francesos (inclosos antics caps d’Estat o ministres) agenollar-se davant Kagame a Kigali, amb el pretext d’expiar la seva responsabilitat en el genocidi del 1994, desencadenat pel mateix Paul Kagame en assassinar dos caps d’Estat hutus i els seus seguicis i tres oficials francesos en missió el 6 d’abril de 1994. Aquest joc s’ha d’acabar.

* Sense arribar a atemptar contra la llibertat de premsa, França hauria de vigilar de prop la cobertura pels mitjans de comunicació públics de la guerra d’agressió a la RDC o dels programes relacionats amb aquesta, en col·laboració amb els organismes de regulació i control competents. Els africans en general, i els congolesos i ruandesos en particular, estan indignats per la manera com alguns mitjans de comunicació francesos cobreixen aquest conflicte. Semblen els walkie-talkies de Paul Kagame!

* Finalment, respectant la independència del seu poder judicial, el govern francès hauria de permetre que aquesta justícia reprimeixi com ho ha fet durant més de 25 anys als opositors hutus del règim de Paul Kagame exiliats a França i presumptes “genocides”, així com a les personalitats de l’entorn de Kagame acusades de greus crims comesos a Rwanda i sobretot a la RDC, inclòs el de “genocidi”.

Per concloure, ens agradaria assenyalar que hi haurà moltes oportunitats per avaluar els resultats de la visita del president Félix Tshisekedi a França del 29 al 30 d’abril del 2024, i aquestes oportunitats no trigaran a arribar. N’esmentarem tres:

Sortir del punt mort en el procés de Luanda

Haurem de veure si, després d’aquesta visita, França utilitza la seva influència per desbloquejar el procés de Luanda i si el president angolès, anomenat “mediador”, pot presentar per fi un balanç de la seva actuació. Tot i això, com que no s’ha complert cap de les condicions fixades per endavant (retirada de les tropes ruandeses, que l’M23 deposi les armes i evacuï les zones ocupades, etc.), no hi ha lloc per a l’optimisme.

Probable contraofensiva de les FARDC i els seus aliats

Caldrà seguir amb interès l’actitud i la reacció de la França de Macron quan les FARDC, després d’haver guanyat força, decideixin finalment llançar una contraofensiva llampec per alliberar el Kivu del Nord i expulsar-ne els invasors.

Finalment, seguirem i prendrem bona nota de la resposta de França a les ordres internacionals de detenció que emetrà la RDC contra els “presumptes criminals” ruandesos de la camarilla de Paul Kagame, per crims comesos a la RDC.

Font: Echos d’Afrique

Crisi a la RDC: Rwanda és responsable, el món és còmplice, diu Tshisekedi (France Inter, 04.04.2024)