1.- Parlament Europeu (Sessió de l’1 al 4 d’octubre de 2001)

A més de les xifres aclaparadores i la invitació a trencar el silenci, el Parlament Europeu considerant que:

  • L’explotació il·legal dels recursos del Congo ja ha estat qualificat per l’ONU com a “saqueig sistemàtic”.

  • Alguns dels seus productes són importats a Estats membres de la Unió.

  • Les hostilitats són alimentades per aquesta explotació il·legal.

  • Estima que aquesta catàstrofe sense precedents hauria de ser objecte d’un control i una investigació a escala internacional.

  • Demana al Consell de prendre en consideració les recomanacions de sancions respecte als països que es lliuren al saqueig dels recursos de la RD del Congo.

  • Demana al Banc Mundial i al Fons Monetari Internacional de parar d’alimentar els pressupostos dels països contraventors.

  • Demana als Estats membres d’honorar els seus compromisos pel que fa al control de les exportacions d’armament, així com la prevenció de les vendes il·legals d’armament i les activitats vinculades al tràfic que permetin finançar la continuació de les hostilitats.

2.- Congrés Americà (Audicions del 17 de maig de 2001)

A.- Cynthia McKinney: Acció secreta a l’Àfrica: un revòlver fumejant a Washington

  • Els presidents Museveni i Kagame han justificat la invasió de la RDC per la presència dels Interahamwe. Això és una mentida. Aquesta guerra només està dictada pels seus propis interessos i la seva cobdícia.

  • Malgrat els informes de protesta de l’ONU, que romanen ineficaços, la comunitat internacional ha deixat que aquests dos homes seguissin amb el seu pla al Congo.

  • Aquesta guerra és la més viciosa, la més inhumana i las més sagnant del món d’avui. L’amplada i el grau de salvatgeria dels crims comesos pels exèrcits ruandès i ugandès a la RDC és comparable a les accions esgarrifoses de l’exèrcit nazi.

  • L’ajuda principal enviada pels Estats Units a la regió ha estat sota forma d’ajut humanitari atorgada a les parts bel·ligerants.

  • Sabem pertinentment que Forces Especials americanes i companyies militars privades finançades pels Estats Units han armat i entrenen les tropes ruandeses i ugandeses en accions assassines.

  • El que fa que aquest conflicte sigui particularment fastigós és el paper de les companyies americanes i europees, concertades amb Rwanda i Uganda en el saqueig dels recursos de la RDC: fusta, cobalt, or, diamants, coltan, plata, zinc, urani, germani, etc.

  • L’agència MISNA declara que el febrer d’aquest any l’exèrcit ruandès ha construït camps de concentració a la regió de Numbi, al Kivu Sud, amb l’objectiu de disposar d’una mà d’obra suficient per extreure el coltan i altres minerals preciosos.

  • Robert Raun, president de RESSOURCES, una companyia americana que comercialitza el coltan, ha qualificat aquest comerç puixant de capitalisme en la seva forma més dura.

B.- Wayne Madsen: Genocidi i operacions secretes a l’Àfrica 1993-1999

  • Just abans de la primera invasió del Zaire per Rwanda el 1996, un cos d’agents de seguretat americans va convergir al Zaire. Les seves accions permetien copsar un viu interès pel dispositiu de defensa de l’est del Zaire.

  • Informacions provinents de la regió dels Grans Llacs fant esment d’una base militar construïda pels Estats Units prop de Cyangugu, a Rwanda (prop de Bukavu, al Congo). Aquesta base, construïda en part per la companyia americana Brown & Root, subdivisió de Halliburton, es considera que està implicada en l’entrenament de forces de l’FPR i forneix el suport logístic a les seves tropes a la RD Congo.

  • Es coneix la presència d’avions de l’exèrcit americà, incloent-hi helicòpters de combat molt armats i blindats utilitzats normalment per les Forces Especials americanes, que estaven equipats de canons de 105 mm, míssils, metralladores, llançadores de mines antipersones i, més important, detectors d’infraroigs utilitzats durant les operacions de nit.

  • Cap a la fi de 1996, els satèl·lits espies americans van localitzar els campaments de refugiats hutus per permetre a l’FPR de Kagame i als rebels zairesos de l’AFDL d’atacar-los. Va ser el cas, sobretot, cap a la fi de febrer de 1997, dels 160.000 refugiats que van ser localitzats i després atacats a la regió pantanosa de Tingi-Tingi.

  • La política americana respecte a l’Àfrica durant el darrer decenni, més que dedicar-se a estabilitzar la situació en països on impera la guerra civil i els conflictes ètnics, aparentment no ha fet més que reforçar la desestabilització.

  • L’antiga secretària d’Estat Madeleine Albright, parlant dels dirigents militars pro-USA a l’Àfrica que havien pres el poder per la força per revestir-se tot seguit amb el mantell de Caps civils, els qualifica com a “senyals d’esperança”. En realitat, aquests “Caps d’Estat” d’Angola, Etiòpia, Eritrea, Uganda, Rwanda, Burundi i el Congo (sota LD Kabila), dirigeixen països en què les guerres ètniques i civils són una ocasió per a les companyies mineres internacionals sense escrúpols per a omplir els seus cofres de diamants, or, coure, platí i altres minerals especials, entre els quals el coltan, el germani…

3.- Resum d’aquesta jornada d’audicions en el diari La Presse de Montreal, Jooned Khan, 19 de maig de 2001.

El Congrés americà s’interessa per fi per l’holocaust de l’Àfrica dels Grans Llacs

Una catàstrofe humanitària mai vista en la història del món es desenvolupa a l’est del Congo-Kinshasa, assolat i saquejat pels seus veïns, ha denunciat aquesta setmana un membre de l’arquebisbat de Bukavu davant una comissió del Congrés americà. La situació supera l’enteniment, ha afegit el pare Jean-Bosco Bahala, demanant al poble americà: Com podeu callar davant un drama com aquest? El Congo coneix una crisi humanitària de dimensions colossals, ha afegit davant els americans Raynold Levy, president del Comitè d’auxili internacional (IRC). Fundat el 1933 a instàncies d’Albert Einstein per socórrer els oponents de Hitler, l’IRC acaba de publicar un informe realitzat sobre el terreny en què estima que la guerra a l’est de RD del Congo ha fet 3’5 milions de morts des de l’agost de 1998.

El que passa a l’est de la RD del Congo no és res més que un holocaust a ralentí, ha afirmat Anne Udgerton de retorn d’una missió sobre el terreny a compte de Refugees International.

L’Occident ha continuat saquejant les riqueses de l’Àfrica postcolonial, i fins i tot ha contribuït a les matances dels africans tot cultivant el mite que els drames de l’Àfrica són imputables als mateixos africans, ha dit ella al començar la reunió. Una gran part del que escoltareu avui no ha estat mediatitzat a causa de fortes pressions, ha afegit.

Janine Farrell Roberts, autora del llibre Blood Stained Diamonds, ha revelat que pressions de persones importants i riques, s’havien exercit per bloquejar la seva pel·lícula The Diamond Empire a la sèrie Frontline de la televisió pública dels Estats Units, així com el seu llibre Blood Stained Diamonds. Però ella, sobretot, ha mostrat els lligams entre el milionari Maurice Tempelsman i la multinacional DE BEERS, aixi com la influència que han exercit sobre la política africana dels Estats Units des dels anys 1950, en plena lluita de descolonització de l’Àfrica.

Ellen Ray, cofundadora de Covert Action Quarlerly (CAQ), ha analitzat el suport americà (polític, financer, diplomàtic, militar, informatiu) a diversos actors de guerres civils i d’invasions a l’Àfrica per balcanitzar gegants com el Congo i Angola a fi de poder saquejar millor les seves fabuloses riqueses.

Keith Snow, investigador, ha ridiculitzat l’asserció de l’anterior president Bill Clinton dient que la guerra al Congo és la primera guerra mundial de l’Àfrica. Més aviat és una guerra occidental per africans interposats; ha citat el cas del gegant miner canadenc BARRICK GOLD, del qual George Bush pare, antic president dels Estats Units i antic cap de la CIA, n’és un dels dirigents, i que explota la mina de Kilo-Moto a Bunia, sota la protecció de l’exèrcit ugandès. Tots els programes de cooperació militar com IMET, ACRI i JCET són pretexts per a les activitats de companyies mineres com BARRICK, AMERICAN MINERAL FIELDS, ANGLO AMERICAN, el grup LUNDIN o LONRHO, ha afirmat.

James R Lyons, antic agent de l’FBI que fou cap d’investigacions al Tribunal Penal Internacional per a Rwanda, a Arusha, ha parlat de la investigació que menava per al TPIR sobre l’assassinat dels presidents Juvénal Habyarimana de Rwanda, i Cyprien Ntaryamira de Burundi, en la destrucció del seu avió al damunt de Kigali el 6 d’abril de 1994. Va ser l’espurna que va desencadenar la conflagració a Rwanda, i tothom al TPIR, entre els quals la fiscal en cap Louise Arbour, considerava que això queia sota el mandat del tribunal, ha dit, però quan vam rebre testimonis seriosos implicant el general Paul Kagame, cap de l’Exèrcit Patriòtic Ruandès (APR), en aquest atemptat terrorista, la Sra. Arbour va ordenar de tancar l’expedient.

Wayne Madsen ha estimat que ja és hora que el Congrés examini seriosament el paper dels Estats Units en el genocidi i les guerres civils a l’Àfrica Central, així com el paper de les companyies militars privades en aquests conflictes.

4.- Executive Intelligence Review (EIR Strategic Alert – USA, 05.12.96)

L’aparell de Bush implicat en el genocidi al Zaire

Cada cop és més evident que diversos moviments secessionistes que emergeixen actualment al Zaire estan sostinguts per conglomerats gegants de les matèries primeres, les seus dels quals es troben essencialment a Gran Bretanya, Canadà i els Estats Units. El seu objectiu consisteix a apoderar-se de les enormes riqueses minerals del país, encara que sigui al preu de la mort de milions d’africans. El 27 de novembre de 1996, Le Monde indicava que les zones que actualment els rebels prenen sota control (Kivu) o que cobdicien (Kasai i Shaba), representen juntes la “part útil” del Zaire: el Kivu és considerat com el graner del país, disposant també d’enormes reserves de gas natural i petroli, mentre que el Kasai està curull de diamants i el subsòl de Shaba és ric en coure, manganès, urani i altres minerals.

Le Monde revela una informació inèdita: El nord-est de l’Alt Zaire (amb capital a Kisangani) contindria també or, diamants i petroli; una concessió de més de 83.000 quilòmetres quadrats (més de tres vegades la superfície de Rwanda), acaba d’atorgar-se a una companyia americana, el consell d’administració de la qual compta amb un expresident americà i exdirector de la CIA, i un antic primer ministre canadenc. De fonts ben informades, l’expresident americà i exdirector de la CIA en qüestió no seria altre que George Bush sènior, i el primer ministre canadenc seria Brian Mulroney. Tots dos seuen al consell d’administració de BARRICK GOLD, conglomerat miner amb seu a Toronto (Canadà) i tercer extractor d’or del món. Bush dirigeix oficialment aquest consell d’administració en tant que alt conseller honorari. El 29 de novembre de 1996 un portaveu de BARRICK va confirmar que la societat havia obtingut drets d’explotació de matèries primeres al Zaire. BARRICK forma part d’un holding anomenat HORSHAM CORPORATION, actualment a punt de fusionar-se amb la societat immobiliària TRIZEC, propietat de la família Bronfman. HORSHAM pertany al financer d’origen hongarès, Peter Munk, que seu també al consell d’administració de l’imperi de premsa HOLLINGER, pertanyent al magnat Conrad Black. Munk ha modelat el consell d’administració de BARRICK sobre el que havia estat creat al començament per HOLLINGER, on hi ha Sir Henry Kissinger, la baronessa Margaret Thatcher, Sir James Goldmith, etc.

5.- Patrocinant la guerra econòmica a la RDC: companyies europees i el comerç del coltan – Estudi de cinc casos – International Peace Information Service (IPIS), Gener 2002.

Des de l’esclat de la segona guerra congolesa l’agost de 1998, la població de la República Democràtica del Congo (RDC) és víctima d’una lluita sense treva pels immensos recursos naturals del país.

El sector privat hi juga un rol vital. Aquest informe presenta els resultats d’una investigació realitzada per IPIS sobre les transaccions de societats europees implicades en el comerç del coltan, un mineral que conté el preciós tàntal, un ingredient essencial per a la producció de símbols de moda occidentals com els telèfons mòbils i els ordinadors.

Els tres primers estudis examinen les relacions entre les societats comercials actives al Kivu Sud i els rebels del RCD-Goma (Rassemblement Congolais pour la Démocratie) sostinguts per Rwanda. L’RCD percep taxes sobre les exportacions de minerals per finançar el seu esforç de guerra. Després de l’augment de preus del coltan cap a la fi del 2000, l’administració rebel ha atorgat el monopoli de totes les exportacions del coltan des dels territoris que ella controla a una nova societat anomenada SOMIGL.

Els documents reunits per IPIS estableixen que la societat belga COGECOM SPRL ha estat un associat clau del monopoli instaurat pels rebels. Les transaccions entre SOMIGL i COGECOM haurien reportat 600.000 dòlars al RCD tan sols el mes de desembre del 2000. Altres transaccions similars han tingut lloc entre SOMIGL i COGEAR, una societat amb adreça fiscal a Bèlgica.

La SOGEM, una filial del grup transnacional belga UMICORE (exUNION MINIÈRE) no ha pas acabat les transaccions comercials amb protonoms de la rebel·lió. Amb MDM, el seu associal local al Kivu Sud, ha estat introduït en el negoci pel monopoli de la SOMIGL. Tanmateix, a instàncies de totes les companyies europees actives en el sector del coltan al Kivu, SOGEM ha finançat indirectament la guerra a través de les taxes pagades pels seus associats a l’administració rebel.

La investigació sobre les activitats del grup alemany MASINGIRO GMBH revela tres transaccions comercials realitzades de juny a setembre del 2001 i cobrint l’exportació de 75 tones de coltan. Les quantitats en joc fan pensar que el coltan exportat per la societat alemanya prové d’existències acumulades pel monopoli del RCD (la SOMIGL). Aquest coltan ha estat enviat a Alemanya a través de l’aeroport d’Ostende i el port d’Anvers per les societats de transport TMK (RDC), ABAC i NV STEINWEG (Bèlgica). El coltan estava destinat sens dubte a la fàbrica de tractament de tàntal portada per HC STARCK, filial de BAYER i líder mundial en la matèria.

L’Exèrcit Patriòtic Ruandès (APR) representa una força extremadament organitzada i eficaç en l’economia de guerra de la regió dels Grans Llacs. Ha establert una estructura ad hoc per supervisar l’activitat minera a la RDC i facilitar els contactes amb els clients occidentals.

L’home de negocis suís Chris Huber sembla jugar un paper major en l’esforç de guerra de Rwanda. La investigació demostra que les seves societats “off-shore” FINMINING i RAREMET compren el coltan a RWANDA METALS, una companyia que actua en nom de l’APR, i el reben a la fàbrica de transformació ULBA al Kasakhstan. Vistes les suposades transaccions entre FINMINING i la companyia de transports de Kazakhstan ULBA AVIAKOMPANIA/IRTYSH AVIA per a l’expedició de coltan de Kigali al Kazakhstan, Chris Huber podria estar lligat a Victor Bout, un considerable traficant d’armes proveïdor de diferents grups rebels i exèrcits a l’Àfrica.

EAGLE WINGS RESOURCES (EWR) és una societat conjunta entre l’americana TRINITECH i la neerlandesa CHEMIE PHARMACIE HOLLAND. El representant local de EWR a Kigali és Alfred Rwigema, el cunyat del president Kagame. El president ruandès està acusat de jugar un rol pivot en l’explotació dels recursos naturals de la RDC. La direcció d’EWR afirma haber rebutjat proposicions comercials de GRANDS LACS METALS, una altra societat de coltan controlada per l’APR. Tanmateix, no ha pogut designar els llocs on el seu representant local compra el coltan exportat per EWR.

L’informe conclou amb un conjunt de recomanacions encaminades a crear un entorn on el comerç del coltan pugui beneficiar a la població congolesa en lloc d’alimentar una guerra que destrueix els seus mitjans de subsistència. Una de les recomanacions clau és la necessitat d’imposar un embargament temporal sobre el coltan original de la part ocupada de la RDC i dels països implicats en la guerra. Aquesta mesura temporal hauria de permetre una investigació sobre les companyies i els particulars implicats en el comerç del coltan, i prendre mesures per impedir que aquest comerç continuï contribuint directament o indirecta al finançament de la guerra a la RDC. Es fan recomanacions específiques als governs de Bèlgica, Alemanya, Països Baixos i Suïssa. Les grans societats com ALCATEL, COMPAQ, DELL, IBM, ERICSSON, NOKIA i SIEMENS, que utilitzen condensadors i altres components contenint tàntal, haurien d’abstenir-se immediatament d’utilitzar el tàntal provinent de la part ocupada de la RDC i dels països en guerra, i permetre verificacions independents.

facebook
Twitter
Follow