- Què m’ha inspirat a escriure el llibre “Rwanda: Entendre el creixement d’una economia de guerra durant els darrers trenta anys”
El creixement de l’economia ruandesa és el meu focus de recerca com a economista des del 1986, quan vaig obtenir un doctorat en economia i vaig començar a treballar al Ministeri ruandès a càrrec de la política econòmica. El que em va impulsar a escriure aquest llibre és una mena de propaganda procedent de tot arreu que fa creure al món que els dirigents ruandesos han fet miracles i practiquen mètodes de gestió desconeguts pels dirigents d’altres països africans.
El govern ruandès és sovint acusat de manipular les estadístiques sobre la reducció de la pobresa, fins i tot pels seus propis socis d’Europa i els Estats Units. He volgut avaluar i examinar jo mateix les estadístiques del govern i comparar-les amb allò que es diu fora de Rwanda per confirmar o desmentir les acusacions.
- Resum
Rwanda ha estat en un estat de guerra gairebé perpètua durant els darrers trenta anys, ja sigui per conflictes interns o per guerres a la República Democràtica del Congo, dutes a terme directament o a través de titelles i milícies. Per tant, caldria esperar unes taxes de creixement econòmic molt baixes, i aquesta no és la situació de Rwanda. Està claríssim, l’economia ruandesa va decaure i l’economia real es va enfonsar el 1994. Des del 1996 fins al juny del 2022, aquestes guerres no han tingut aturador, però hi ha altes taxes de creixement anual del PIB global i Rwanda continua sent un país de marcada pobresa i desigualtats entre la població rural i urbana i entre les classes socials.
- Tema general i conceptes centrals
– Diagnòstic de l’entorn macroeconòmic al llindar de la guerra d’octubre del 1990, durant la guerra de 1990-1994 i durant el mandat de Kagame (1994-2019)
– Creixement desproporcionat del PIB entre els sectors econòmics, cosa que anomeno “revolucions intersectorials” i desigualtats socials.
- Lloc
El fenomen examinat té lloc a Rwanda. Els països estrangers intervenen com a donants públics (Regne Unit, Estats Units, etc.) o al camp de batalla en el que es duu a terme el saqueig dels recursos naturals (República Democràtica del Congo).
6-7-9 Interès
Es fan molt poques investigacions sobre les economies de guerra. En general, mentre que l’impacte de la guerra en la gestió macroeconòmica d’un país és considerable, la investigació sobre la relació entre una economia i la defensa encara està en bolquers. El sector implica més aviat una economia subterrània i els fluxos de recursos financers no són registrats per les institucions que normalment se n’encarreguen. Això descriu succintament la situació de Rwanda.
Al llibre s’assenyalen tres particularitats:
– Els dirigents ruandesos són campions en la lluita contra la corrupció quan el beneficiari no és el partit polític al poder (FPR).
– La població es distribueix entre els sectors d’activitat econòmica en funció dels grups ètnics. Les taxes elevades de creixement del PIB han anat acompanyades d’un augment de les desigualtats socials entre els ruandesos urbans i els rurals. Rwanda és a la llista de 14 de 189 països amb el coeficient més gran de desigualtats d’ingressos dins de la seva població durant el període 2010-2019.
– La destinació dels préstecs bancaris i de les inversions estrangeres directes els darrers anys demostra parcialment com es distribueix l’acumulació de capital entre els sectors econòmics, i queda gairebé abandonada l’agricultura. La participació al PIB de l’agricultura, la silvicultura i la pesca durant dues dècades va variar entre el 40% al voltant de l’any 2000 i el 28% el 2019.
- Atractiu del llibre
El llibre és una barreja de política econòmica en la teoria i en la pràctica dins d’una economia de guerra o gairebé guerra. He evitat en la mesura del possible escriure al llibre una cosa semblant a la política pura, encara que he estat perfectament capaç d’exposar informació sobre la mala governança a Rwanda. Vull ser objectivament fiable ja que el meu gran desig és que sigui llegit en diversos cercles, incloent-hi els responsables de la política econòmica, els acadèmics, els estudiants, les ONG implicades en el desenvolupament, a l’Àfrica i en altres continents.
- Com vaig descobrir el tema?
Les reflexions sobre l’economia ruandesa van començar el 1986, quan vaig obtenir un doctorat en economia per la Universitat de Friburg (Suïssa) i un diploma de tercer cicle en gestió per les universitats dels Estats francòfons de Suïssa. Les meves anteriors credencials com a director general de promoció d’inversions a la indústria de Rwanda durant dos anys i com a ministre encarregat de la planificació econòmica de Rwanda durant quatre anys mantenen vives les meves reflexions sobre l’economia ruandesa. Observo i analitzo amb la major atenció els indicadors macroeconòmics ruandesos.
- Fitxa personal
13.1. Principals elements destacats del meu Curriculum Vitae
– Vaig néixer a Rwanda el 12 de gener de 1957.
– Del 1976 al 1981, vaig ser estudiant a la Universitat de Friburg (Suïssa).
– Durant un breu període de temps, el 1981, vaig estudiar a la Universitat de Cambridge (Anglaterra). Vaig estar al Clare Hall College.
– Del 1981 al 1986, vaig preparar un doctorat en economia sota la direcció del professor Bernard Shmitt i vaig ser alhora assistent del professor Florian Fleck. El 1983, vaig cursar estudis de postgrau en Gestió a les Universitats dels Estats francòfons de Suïssa. El 1988, vaig cursar estudis sobre “Nous instruments financers internacionals” a l’International Management Group de Washington (EUA).
– Del 1986 al 1994, vaig ser professor d’economia a temps parcial a la Universitat Nacional de Rwanda.
– De 1987 a 1990, vaig ser membre de la Junta de Governadors de la Banque Rwandaise de Développement a Rwanda.
– Del 1990 al 1994, vaig ser ministre de Planificació Econòmica i ministre de Planificació i Cooperació Internacional. Durant dos mandats, el 1991-1992, vaig ser president del Consell de Ministres dels Estats d’Àfrica, el Carib i el Pacífic (ACP), amb seu a Brussel·les (Bèlgica).
– Del 1994 al 1998, vaig impartir classes a la Universitat Omar Bongo/IST ia l’Institut d’Economia i Finances de Libreville (Gabon), i vaig ser durant un breu període director de l’Institut d’Estudis Avançats en Economia i Gestió (ISEM) de Libreville (Gabon).
– Del 1998 al 1999, vaig ser investigador-consultor al Centre de Desenvolupament de l’OCDE a París, (França).
13.2. Altres publicacions (llibres i articles)
– NGIRABATWARE, Augustin, Les taux de change flottants et les pays sous-capitalisés. Théories du change, choix des régimes de change et les nouvelles stratégies monétaires. Editions St-Paul, Friburg (Suïssa), 1986
– MEAD, D., MUREMBYA, L. y NGIRABATWARE, A. Medium and Large Private Manufacturing Firms in Rwanda: Diagnostic Study of current Situation and Policy Impact, PRIME Working Paper N° 9, Kigali, agost de 1988, publicat a Working Papers of Michigan State University;
– ISEM & A. NGIRABATWARE, L’avenir de la coopération ACP-UE face au dysfonctionnement des Etats : une perspective africaine, European Centre for Development Policy Management, ECDPM n°1, Maastricht, febrer de 1999
– NGIRABATWARE, Augustin, La Banque Africaine de Développement : un état des lieux, ACCOMEX, Chambre de Commerce et d’Industrie de Paris, N° 29, París, setembre-octubre de 1999
– NGIRABATWARE, Augustin, L’Afrique Centrale face aux exigences de la mondialisation, ACCOMEX, Chambre de Commerce et d’Industrie de Paris, N° 30, París, novembre-desembre de 1999
– NGIRABATWARE, Augustin, Rwanda. Le faîte du mensonge et de l’injustice, Editions Sources du Nil, Lille (França), 2006
– NGIRABATWARE, Augustin, Rwanda. Comprendre la croissance d’une économie de guerre pendant 30 ans, Editions du Pantheon, París, febrer de 2022, www.editions-pantheon.fr
13.3. No tinc cap web