Victoire Ingabire Umuhoza és de nacionalitat ruandesa, casada i mare de tres fills. Va viure setze anys a l’exili, als Països Baixos, on va desenvolupar una carrera professional en empreses d’àmbit internacional. Va participar i es va comprometre des dels seus inicis amb un procés de Diàleg Interruandès que s’ha desenvolupat al llarg dels anys (annex 1). Dona d’un coratge i d’una abnegació extraordinaris, destaca pel seu lideratge i per una generositat poc comú. El seu compromís polític i ètic, que va més enllà de la seva pertinença ètnica i nacional, féu que fos elegida presidenta del partit FDU Inkingi amb l’encàrrec de representar-lo a les eleccions presidencials ruandeses d’agost de 2010. Aleshores, l’abril de 2009, la Sra. Ingabire va deixar la seva carrera professional per dedicar-se plenament al projecte de retornar al seu país natal, amb l’objectiu de contribuir a la reconciliació i a la reconstrucció d’un país desfet per un llarg conflicte. És així que decideix de posar fi al seu exili i tornar al seu país amb l’esperança d’oferir al poble ruandès una alternativa de governança democràtica i de pau durable.
En arribar a Ruanda el 16 de gener de 2010, va presentar-se davant el Memorial de Kigali i va fer una al·locució demanant el reconeixement del patiment i el dret de memòria de totes les víctimes de crims de genocidi i contra la humanitat, sense distinció ètnica ni de nacionalitat. Això no va plaure el règim de Kigali que va engranar contra ella una espiral d’acusacions falses. Símbol de la lluita no violenta, Victoire Ingabire va ser empresonada el 14 d’octubre de 2010 per haver gosat expressar opinions diferents d’aquelles que sosté el poder establert a Kigali. Després d’un simulacre de procés farcit de nombroses irregularitats i sense garanties jurídiques, va ser injustament condemnada el 13 de desembre de 2013 a quinze anys de presó.
Aquesta excepcional dona va ser nominada al Premi Sakhàrov a la llibertat de consciència 2012 que atorga el Parlament Europeu, el qual, en la seva resolució número 2013/2641 (RSP) del 25 de maig de 2013 (annex 2) i en la seva pregunta E-010056-14 del 2 de desembre de 2014 a la Comissió Europea (annex 3), va expressar greus preocupacions en relació al seu judici i en va condemnar el seu caràcter polític.
Human Rights Watch va declarar que el veredicte de culpabilitat formulat contra la Sra. Ingabire era la culminació d’un procés judicial equivocat, amb acusacions de tipus polític. En el seu informe final (A/HRC/20/20/Add.2 du 10 juin 2014) el Relator de les Nacions Unides pels Drets Humans encarregat de Ruanda, el Sr. Maina Kiai, que va concloure una visita al país a finals de gener de 2014, va insistir sobre el fet que totes les figures de l’oposició que gosaven criticar el govern -entre elles la Victoire Ingabire- acabaven sistemàticament a la presó.
D’altra banda, com a reconeixement a la seva lluita per la llibertat, la Xarxa Internacional de Dones per la Democràcia i la Pau va crear, coincidint amb el centenari del Dia Internacional de la Dona el març de 2011, un premi que duu el seu nom: “Premi Victoire Ingabire Umuhoza per la Democràcia i la Pau”. Aquest premi vol retre homenatge a la seva valentia i al seu exemple d’iniciativa pacífica i democràtica de resolució de conflictes.
Ens satisfà molt que la candidatura de la Sra. Ingabire al Premi Internacional Catalunya 2015 hagi estat presentada pel Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. A semblança del que succeïa durant la dictadura franquista a Catalunya, ha estat condemnada per haver reclamat el dret cívic de presentar-se a les eleccions i per haver exercit el seu dret a expressar-se, en especial demanant que els autors de crims contra l’ètnia hutu i contra ciutadans estrangers fossin també jutjats. Recordem que nou dels europeus assassinats eren espanyols, entre ells els catalans Joaquim Vallmajó, missioner, i Flors Sirera, infermera cooperant.
La Sra. Victoire Ingabire és una presonera política que mereix el reconeixement públic, i nosaltres estem convençuts que atorgar-li el Premi Internacional Catalunya 2015 seria d’una gran importància. Amb la meva signatura, expresso el nostre suport a la seva candidatura.
1. La carta signada s’ha d’enviar per correu postal (recomanat) a la Secretaria del Premi, a l’adreça següent:
Premi Internacional Catalunya 2015
Departament de la Presidència
C. de Sant Honorat, 1-3
08002 Barcelona.
2. Cal enviar una còpia escanejada a l’adreça mail: pic@gencat.cat
Amb còpia a l’adreça: jpaloul@gencat.cat, del Memorial Democràtic.