Els Estats Units utilitzen els joves asiàtics per crear un front regional antixinès destinat a aïllar Beijing i paralitzar l’ascens econòmic de l’Àsia.

– Els mitjans de comunicació occidentals admeten que les protestes regionals ara estan dirigides a la Xina.

– Les protestes es queixen de la “mala economia”, però apunten al principal soci comercial i inversor de la regió.

– Els partits de l’oposició que donen suport a les protestes tenen polítiques antixineses dirigides a bloquejar la iniciativa de Beijing “Un cinturó, una carretera” (OBOR).

– Els Estats Units financen el moviment de cada nació, organitzant-los en una “Aliança del Te amb Llet” regional.

– Els esforços dels Estats Units per reorganitzar l’Àsia són similars a la desastrosa “Primavera Àrab” dissenyada pels Estats Units.

Fàcilment atrets per tòpics, poesia i temes sostrets d’històries fictícies, els joves a tot Àsia, encapçalats per grups d’oposició finançats pel govern dels Estats Units, s’estan organitzant en un front regional destinat a enfrontar-se a la Xina i paralitzar la prosperitat econòmica de la regió.

En els documents i declaracions de política del propi govern dels Estats Units, la noció de mantenir la “primacia” estatunidenca sobre l’Àsia requereix específicament que la pròpia Àsia no pugui ascendir econòmicament o militar independent dels Estats Units i els seus aliats occidentals. Aquest no va ser només el punt crucial del “Pivot cap a l’Àsia” dels Estats Units, sinó també el tema unificador de l’actual guerra comercial de Washington contra la Xina.

Reuters, en el seu article “Els activistes de Hong Kong es manifesten en suport dels manifestants tailandesos”, admet ara que els manifestants tailandesos i de Hong Kong estan organitzant conjuntament protestes a Tailàndia i la Xina, afirmant (èmfasi afegit):

Han augmentat els vincles entre els manifestants de Tailàndia i Hong Kong en un moviment anomenat “Aliança del Te amb Llet”, que es refereix a les begudes populars en tots dos llocs. Considerats com a defensors de la democràcia, els ciutadans del moviment a Hong Kong, Tailàndia i Taiwan han desencadenat una onada de crítiques a Internet contra la Xina.

Reuters mai explica què té a veure la “crítica a la Xina” amb la “democràcia” a Tailàndia i, encara que l’article assenyala “vincles” entre les protestes de Tailàndia i Hong Kong, mai esmenta el vincle més important: el finançament del govern dels Estats Units.

Els Estats Units financen els disturbis regionals dirigits a la Xina, amagant-se darrere de la “democràcia”

Si bé els moviments individuals de Hong Kong, Tailàndia, Taiwan, Filipines i ara Laos estan suposadament cercant la “democràcia” i la “llibertat”, les demandes dels manifestants han estat ambigües i els únics aspectes concrets de les seves protestes són l’impacte econòmic, la inestabilitat que estan creant i la seva campanya coordinada i cada vegada més transparent dirigida a la Xina.

Tant és així que la “Aliança del Te amb Llet” es fa ressò dels punts de discussió del Departament d’Estat dels Estats Units i no és una sorpresa descobrir que el moviment que pertany a l’aliança està finançat pel govern dels Estats Units.

Els disturbis finançats pels Estats Units a Hong Kong van adquirir un to antixinès des del principi, amb les demandes d'”independència” i la preservació dels dictats colonials britànics al centre del seu moviment.

A Tailàndia, el que va començar com un intent de revertir la derrota de l’oposició a les eleccions generals del 2019 per mitjà de mobilitzacions de carrer il·legals, s’ha transformat ràpidament i previsible en un atac a les institucions tailandeses, en particular a l’exèrcit, la monarquia i les empreses més grans del país, tot això en un intent de soscavar o desarrelar completament els qui han fet girar la nació cap a Beijing.

Els manifestants a Tailàndia estan ara, diàriament, bloquejant les carreteres tailandeses per tal de maleir el govern tailandès i queixar-se de la Xina, el soci econòmic més important de Tailàndia.

Entre els qui es presenten per prendre el poder en cas que l’actual govern tailandès dimiteixi, s’hi troba el multimilionari trenca-sindicats Thanathorn Juangroongruangkit, que es va presentar a les eleccions del 2019 amb una plataforma –i va perdre– per invertir les relacions entre Tailàndia i la Xina, inclosa la cancel·lació de les línies d’alta velocitat que ja s’estan construint a canvi de la tecnologia d'”hiperbucle” fabricada als Estats Units, que encara no existeix.

Amb la notícia que les plataformes d’Internet a Laos estan intentant “enllaçar” amb els manifestants de Thai-Hong Kong, tota la ruta del projecte de ferrocarril d’alta velocitat de la Xina sembla estar ara sota l’atac dels agitadors finançats pels Estats Units, tal com va fer Estats Units a Myanmar, Xinjiang, el Pakistan i moltes altres regions del món.

Abans de les eleccions del 2019, Thanathorn fins i tot va viatjar als Estats Units per pressionar cercant suport abans de les eleccions.

La Xina és ara el major soci comercial de Tailàndia, inversor estranger, font de turisme, proveïdor d’armes i un soci clau en diversos projectes importants d’infraestructura, incloent la xarxa de telecomunicacions 5G de la nació i un sistema ferroviari d’alta velocitat que connectarà Tailàndia amb la Xina a través de Laos.

Thanathorn i les protestes que ell i els seus patrocinadors estatunidencs estan organitzant cerquen revertir aquests crucials llaços econòmics, de defensa i infraestructura amb la Xina, i igual que els plans de Thanathorn per al ferrocarril d’alta velocitat de Tailàndia no tenen cap solució viable per reemplaçar aquests llaços una vegada que es desfacin.

Si bé els actuals manifestants esmenten l’economia com un dels seus motius de queixa, és evident que atacant la relació de Tailàndia amb la Xina s’aprofitaria l’actual recessió econòmica temporal esperonada per la crisi de la COVID-19 per transformar-la en un col·lapse econòmic irreversible i permanent.

Com a Hong Kong, els Estats Units financen tots els aspectes dels moviments de carrer de Tailàndia

El gruix dels manifestants als carrers de Tailàndia hi són perquè han estat manipulats, però pràcticament totes les organitzacions que dirigeixen o donen suport a les protestes, inclosa la manipulació de la gent, estan finançades pel govern dels Estats Units.

El lloc web oficial de la National Endowment for Democracy (NED) dels Estats Units té una llista d’aquestes organitzacions, així com la quantitat de diners que la NED admet que els dóna anualment.

El govern dels Estats Units, a través de la NED, finança la Unió per la Llibertat Civil, que inclou el nucli de la protesta del líder Anon Nampa, Advocats Tailandesos pels Drets Humans (TLHR), el Diàleg per a la Reforma Jurídica a Internet –també conegut com a iLaw– que intenta que es reescrigui la constitució de Tailàndia, i els mitjans de comunicació com Isaan Record i Prachatai, que figura com la “Fundació per als mitjans educatius comunitaris”.

L’oposició encapçalada per multimilionaris recolzats pels Estats Units, que inclouen Thanathorn Juangroongruangkit i el multimilionari fugitiu Thaksin Shinawatra, també té un paper important amb les seves pròpies organitzacions de mitjans de comunicació i la maquinària política utilitzada per manipular i dividir la gent, organitzar el nombre de persones als carrers i finançar els aspectes logístics de les protestes.

A mesura que la “Primavera Àrab” arriba a l’Àsia, també ho faran la mort, la destrucció i el col·lapse econòmic

Els Estats Units, una potència mundial en decadència, no és probable que “guanyi” en la seva competència amb la Xina. La seva aposta per reorganitzar l’Àsia és similar als seus intents de fer el mateix a l’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica (MENA) durant l’anomenada “Primavera Àrab” del 2011.

La “Primavera Àrab” també es basava en “promoure la democràcia”, però de totes les coses que “van brollar-ne”, la democràcia no en va ser una.

En canvi, la regió de MENA s’ha vist sumida en la guerra, el terrorisme, el desastre econòmic, la dissolució de tota la nació de Líbia, la gairebé total destrucció de Síria i una guerra en curs al Iemen, que les Nacions Unides cataloguen com la pitjor crisi humanitària del món.

Tot i que els Estats Units tenien poques possibilitats de conquerir la regió de l’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica el 2011, han aconseguit transformar els possibles socis econòmics i aliats militars de Rússia i la Xina en ruïnes fumejants.

La joventut de Tailàndia ha de mirar el món i després mirar-se al mirall

Els joves de Tailàndia s’han de preguntar si copiar el model de “Hong Kong” és realment una idea intel·ligent, considerant que els disturbis a Hong Kong finançats pels Estats Units han fracassat.

Els joves de Tailàndia també han de preguntar-se on veuen realment que condueixen les seves activitats, ja que les “primaveres” en altres llocs del món, sense excepció, només han portat a la tragèdia nacional, la violència perpètua, la destrucció econòmica i, en alguns casos, la pèrdua de sobirania, com a Líbia, l’Iraq i Ucraïna.

Els Estats Units estan duent la joventut d’Àsia a un carreró sense sortida únicament per impedir l’ascens de la Xina i de les nacions que han decidit fer negocis amb ella, entre elles Tailàndia. Els Estats Units ho fan deliberadament sabent les conseqüències que tindrà en les nacions en les que aquests disturbis s’estenen sense control.

I si els manifestants creuen que aquest no és el cas, ho han de declarar específicament, exposar i desarrelar tots els aspectes del finançament, el suport i la influència dels Estats Units en el seu moviment, incloent el suport que ells mateixos han demanat als mitjans de comunicació occidentals i als fronts finançats pels Estats Units que es fan passar per ONG, incloent Advocats Tailandesos pels Drets Humans, iLaw, Prachatai, Amnistia Internacional, Human Rights Watch i molts més.

I si la joventut de Tailàndia no ho pot fer, no pot sostenir-se a si mateixa sense ajuda estrangera, és un reconeixement que la majoria no està darrere del seu moviment i que, en última instància, no té res a veure amb la democràcia.

El “creixement” del seu moviment no es deu al mèrit de les seves idees o el seu programa, sinó a les butxaques profundes dels seus patrocinadors estrangers i a la interminable onada de propaganda produïda pels mitjans de comunicació occidentals per tal de manipular i dividir la població tailandesa.

També vol dir o bé reconèixer que els manifestants estan involucrats sabent-ho en una sedició finançada per l’estranger, intentant deliberadament repetir el caos i les conseqüències sofertes pels objectius de la “Primavera Àrab” de Washington, o bé reconèixer que són aliens a les qüestions estratègiques i per tant no tenen res a veure amb aquesta política.

Font: Land Destroyer Report