Per què els mateixos mitjans de comunicació occidentals que repeteixen obsessivament acusacions de fa cinc mesos contra Hamàs són tan poc inclinats a centrar-se en les horribles atrocitats actuals d’Israel?
Ostatges torturats fins a la mort. Pares executats davant dels seus fills. Metges apallissats. Nadons assassinats. Agressions sexuals convertides en armes.
No, no són crims de Hamàs. Això forma part d’una llista cada vegada més gran d’atrocitats documentades comeses per Israel els cinc mesos transcorreguts des del 7 d’octubre, a banda dels bombardejos en estora sobre 2,3 milions de palestins a Gaza i la fam provocada per l’obstrucció de l’ajuda per part d’Israel.
La setmana passada, una investigació del diari israelià Haaretz va revelar que se sap que uns 27 palestins capturats als carrers de Gaza els darrers cinc mesos van morir durant interrogatoris dins d’Israel.
A alguns se’ls va negar tractament mèdic. Però és probable que la majoria hagin estat torturats fins a la mort.
Fa tres mesos, un editorial de Haaretz advertia que les presons israelianes “no s’han de convertir en centres d’execució de palestins”.
Els canals de televisió israelians han portat els teleespectadors a visitar els centres de detenció, mostrant les terribles condicions en què es manté als palestins, així com els abusos psicològics i físics a què són sotmesos.
Un jutge israelià va qualificar recentment les gàbies improvisades en què es manté els palestins d’“inadequades per als éssers humans”.
Recordem que gran part dels prop de 4.000 palestins presos com a ostatges per Israel des del 7 d’octubre –probablement la immensa majoria– són civils, com els homes i nens que desfilen pels carrers de Gaza o que són retinguts en un estadi desposseïts de la seva roba abans de ser arrossegats a una fosca cel·la a Israel.
Dones maltractades
Segons els mitjans de comunicació israelians, moltes desenes de dones palestines –incloses dones embarassades– també han estat capturades, però en el seu cas fora de càmera.
Presumiblement, Israel ha volgut evitar soscavar el seu missatge acurat que només Hamàs utilitza la violència contra les dones com a arma.
Tanmateix, segons experts jurídics de les Nacions Unides, les dones palestines pateixen les formes més degradants d’abusos a mans de l’exèrcit israelià.
Els experts han observat que, segons sembla, les dones i les nenes palestines detingudes estaven sent sotmeses a “múltiples formes d’agressió sexual, com ser despullades i registrades per oficials homes de l’exèrcit israelià”.
“Almenys dues dones palestines detingudes haurien estat violades, mentre que altres haurien estat amenaçades de violació i violència sexual.”
També es creu que els soldats han fet fotos de dones detingudes en circumstàncies degradants i després les han pujat a Internet.
Les famílies de dones i nenes palestines de Gaza també han denunciat la seva desaparició després d’entrar en contacte amb l’exèrcit israelià.
“Hi ha informes preocupants d’almenys una nena traslladada per l’exèrcit israelià a Israel per força, i de nens separats dels seus pares, que segueixen en parador desconegut”, han manifestat.
Pallises i ofegament simulat
Un informe separat de l’ONU va revelar la setmana passada que 21 membres del personal –treballadors d’ajuda humanitària– havien estat segrestats per Israel. A continuació van ser torturats per extreure’ls confessions, molt probablement falses, de la seva participació en l’atac de Hamàs del 7 d’octubre. Les tortures van incloure pallisses, ofegament simulat i amenaces a familiars.
Aquestes confessions van ser citades pels aliats occidentals com a motiu –de fet, l’únic motiu conegut– per tallar el finançament a l’agència d’ajuda de l’ONU UNRWA, l’últim salvavides per a la famolenca població de Gaza. Van ser aquestes afirmacions, obtingudes mitjançant tortura, les que van ajudar Israel a racionalitzar la imposició de fam a Gaza.
Dels 1.000 detinguts alliberats posteriorment, 29 eren nens, un de només sis anys, i 80 dones. Alguns patien càncer i malalties cròniques com alzheimer.
Segons la investigació de l’ONU, els palestins han denunciat greus pallisses de càstig, haver estat engabiats amb gossos de presa i haver patit agressions sexuals. Les proves físiques –com costelles trencades, espatlles dislocades, marques de mossegades i cremades– seguien sent visibles moltes setmanes després.
Execucions, escuts humans
Aquests horrors, per descomptat, no només tenen lloc en cel·les i sales d’interrogatori dins d’Israel. Gaza està sent sotmesa a nivells sorprenents de brutalitat i sadisme per part de les tropes israelianes, a banda dels bombardejos en estora i la inanició forçada de civils.
Franctiradors israelians han disparat contra els hospitals de Gaza, matant el personal mèdic i els pacients que hi havia.
L’exèrcit israelià ha utilitzat palestins com a escuts humans, inclòs un home enviat a un hospital, amb les mans lligades, per anunciar una ordre israeliana d’evacuar les instal·lacions. Les forces israelianes el van executar quan va tornar.
S’ha disparat contra els que intentaven seguir aquestes ordres d’evacuació, onejant banderes blanques.
Les instal·lacions mèdiques han estat envaïdes repetidament per l’exèrcit israelià, en flagrant violació del dret internacional. S’ha deixat morir sense atenció els qui no podien ser evacuats, com nadons prematurs, fins i tot mentre els soldats israelians ocupaven l’edifici.
Aquesta setmana, la BBC va entrevistar personal mèdic que va denunciar haver estat torturat, copejat salvatgement i atacat amb gossos de presa a l’interior de l’hospital Nasser de Khan Yunis després que els soldats israelians l’assaltessin.
A un d’ells, el Dr. Ahmed Abu Sabha, li van trencar les mans. Va dir a la BBC: “Em van asseure en una cadira que semblava una forca. Vaig sentir sorolls de cordes, així que vaig pensar que m’executarien”.
En una altra ocasió, ell i altres detinguts van ser copejats a la part del darrere d’un camió, quan només portaven roba interior. Els van portar a una gravera, on els van obligar a agenollar-se amb els ulls embenats. Van creure que serien executats.
Durant els seus vuit dies com a ostatge, Sabha mai va ser interrogat.
Es creu que hi ha desenes de metges més desapareguts, presumptament detinguts per Israel.
Fotografies publicades per la BBC mostren també pacients al recinte de l’hospital Nasser en llits amb les mans lligades fortament per damunt del cap.
Els soldats israelians han deixat descompondre els qui han mort. Un metge de l’hospital, el doctor Hatim Rabaa, va declarar a la BBC: “Els pacients cridaven: ‘Si us plau, emporteu-vos-els [els cadàvers] d’aquí’. Jo els deia: ‘No és a les meves mans'”.
Diàriament es documenten altres exemples de crueltat assassina. Soldats israelians han matat a trets palestins desarmats, inclosos els qui onejaven banderes blanques. Pares palestins han estat executats a sang freda davant dels seus fills. S’han repetit episodis en què les forces israelianes han matat a trets en massa palestins desesperats que intentaven aconseguir ajuda, com ha tornat a passar aquesta setmana.
Fins i tot ostatges israelians que intentaven escapar dels seus captors han estat assassinats pels mateixos soldats israelians als que intentaven rendir-se.
Aquests són només alguns dels casos de sadisme i barbàrie israelianes que han aparegut breument en la cobertura dels mitjans de comunicació occidentals, i que aviat cauran en l’oblit.
Esborrar Gaza del mapa
L’estremidor doble raser és impossible d’ignorar.
Els mitjans de comunicació occidentals han anat plens de les més escabroses acusacions de salvatgisme dirigides contra Hamàs, de vegades amb escasses o nul·les proves. Les afirmacions que Hamàs decapitava nadons o els ficava en forns, que apareixien a les portades dels diaris, van resultar absurdes.
Les acusacions contra Hamàs s’han reescalfat sense parar per pintar un quadre d’un grup militant summament perillós i bestial, racionalitzant alhora el bombardeig en estora i la inanició de la població de Gaza per “erradicar-la” com a organització terrorista.
Però les atrocitats igualment bàrbares comeses per Israel –no en el fragor de la batalla, sinó a sang freda– es tracten com a desafortunats incidents aïllats que no es poden relacionar, que no pinten res, que no revelen res important sobre els militars que els han dut a terme.
Si els crims de Hamàs van ser tan salvatges i sàdics que encara han de ser denunciats mesos després que tinguessin lloc, per què els mitjans de comunicació de l’establishment mai no senten la necessitat d’expressar el mateix horror i indignació davant els actes de crueltat i sadisme infligits per Israel a Gaza, no fa cinc mesos, sinó ara mateix?
Això forma part d’un patró de comportament dels mitjans de comunicació occidentals que només porta a una deducció possible: No s’està informant de l’atac d’Israel contra Gaza, que ja fa cinc mesos que dura. Més aviat s’està narrant de manera selectiva, i amb les finalitats més obscenes.
Mitjançant errors sistemàtics i evidents en la seva cobertura, els mitjans de comunicació de l’establishment –inclosos mitjans suposadament liberals, des de la BBC i la CNN fins a The Guardian i The New York Times– han aplanat el camí perquè Israel dugui a terme una matança massiva a Gaza, cosa que el Tribunal Mundial ha considerat plausiblement un genocidi.
El paper dels mitjans de comunicació no ha estat mantenir-nos informats a nosaltres, el seu públic, sobre un dels crims més grans que es recorden. Ha estat guanyar temps perquè el president estatunidenc Joe Biden segueixi armant el seu més útil dels Estats clients al Pròxim Orient, ric en petroli, i fer-ho sense danyar les seves perspectives de reelecció a les eleccions presidencials estatunidenques del novembre.
Si el president rus Vladimir Putin ha estat un boig i un bàrbar criminal de guerra per envair Ucraïna, com afirmen tots els mitjans de comunicació occidentals, en què converteix això als dirigents israelians, quan tots ells recolzen atrocitats molt pitjors a Gaza, dirigides majoritàriament contra civils?
I el que és més, ¿en què converteix això a Biden i a la classe política estatunidenca per recolzar materialment Israel fins a les últimes conseqüències: enviant bombes, vetant les peticions d’alto el foc a les Nacions Unides i congelant una ajuda que es necessita desesperadament ?
Preocupat per la imatge, el president expressa el seu malestar, però malgrat tot continua ajudant Israel.
Mentre que els polítics i comentaristes occidentals es preocupen per alguna amenaça existencial imaginària que aquests esdeveniments breus de fa cinc mesos suposen per a l’Estat d’Israel, dotat d’armes nuclears, Israel està literalment esborrant Gaza del mapa dia a dia, sense immutar-se.
Hamàs “va començar”
Hi ha hagut dues defenses, en gran mesura implícites, per a aquest flagrant desequilibri en les prioritats occidentals. Cap de les dues no resisteix el més petit escrutini.
Una és l’argument que Hamàs “va començar”, insinuat en la interminable afirmació que, en destruir Gaza, Israel ha estat “responent” o “prenent represàlies” per la violència del 7 d’octubre.
Es tracta d’una justificació per matar desenes de milers de palestins i deixar morir de gana dos milions més que mai haurien d’haver sortit del terreny de joc. Però el que és pitjor, és un sense sentit palès. Hamàs no va iniciar res el 7 d’octubre, tret de donar a Israel un pretext per destrossar Gaza.
L’enclavament ha estat sotmès a un setge aclaparador durant 17 anys, en què la seva terra, mar i aire eren patrullats constantment per Israel. A la seva població se li ha negat el que és essencial per viure. No tenien llibertat de moviment, tret de dins de la seva gàbia.
Molt abans de la fam actual induïda per Israel, les restriccions comercials d’Israel havien garantit alts nivells de desnutrició entre els nens de Gaza. La majoria també mostrava les cicatrius de profunds traumes psicològics pels constants i massius atacs d’Israel contra Gaza.
Biden parla de construir un “moll temporal” –a setmanes o mesos vista– per fer arribar a Gaza l’ajuda que ara es necessita desesperadament. Però hi ha una raó per la qual l’enclavament no té port marítim i aeroport. Israel va bombardejar l’únic aeroport el 2001, molt abans que Hamàs aconseguís el control de Gaza. Fa anys que ataca i mata pescadors que pesquen davant la costa de Gaza.
Des d’aleshores, Israel s’ha negat a permetre que Gaza es connecti amb el món i s’alliberi del control israelià.
Hamàs no va començar res el 7 d’octubre. Va ser simplement una nova fase, especialment truculenta, del que han estat dècades de resistència palestina a la bel·ligerant ocupació israeliana de Gaza.
Narrativa falsa
L’altra defensa implícita dels establishments occidentals que destaquen constantment la barbàrie de Hamàs sobre la d’Israel és que es diu que la naturalesa d’aquestes atrocitats és categòricament diferent, en el sentit de peres i pomes.
Se suposa que Hamàs va demostrar un grau de sadisme en la seva matança del 7 d’octubre dins d’Israel que la distingeix de la matança molt més gran d’Israel a Gaza.
Aquesta ha estat la base de totes les entrevistes dels mitjans de comunicació que exigeixen als convidats que “condemnin” Hamàs abans que se’ls permeti expressar la seva preocupació per la matança de palestins a Gaza. A ningú se li demana que condemni Israel.
També és la base per permetre als portaveus israelians afirmar de manera indiscutible que Israel només ataca Hamàs, no els civils, fins i tot quan al voltant de tres quartes parts dels morts de Gaza són dones i nens.
A les notícies de la nit de la BBC del cap de setmana passat, el presentador Clive Myrie va fer precisament aquesta absurda afirmació en entonar que des del 7 d’octubre “Israel va llançar una implacable campanya de bombardejos dirigida contra membres de Hamàs”.
Però les darreres revelacions sobre les 27 morts registrades en centres de tortura israelians i els testimonis de metges copejats de l’Hospital Nasser confirmen la falsedat de tota aquesta narrativa emmarcada pels mitjans de comunicació occidentals, una narrativa destinada a enganyar i desinformar el públic.
Israel afirma que està atacant Hamàs, però les seves accions expliquen una història totalment diferent. La fam acabarà amb els malalts i vulnerables molt abans que amb els combatents de Hamàs.
La veritat és que Israel no està erradicant principalment Hamàs. Està erradicant Gaza. Els seus crims són almenys tan cruels i salvatges com tot el que Hamàs va fer el 7 d’octubre, i les seves atrocitats s’han dut a terme a una escala molt més gran i durant molt més temps.
Els establishments occidentals i els seus mitjans de comunicació han estat lliurant una gegantina campanya de distracció durant els darrers cinc mesos, com ho han fet contra els palestins en anys i dècades anteriors. S’ha animat l’opinió pública occidental a mirar cap a la direcció equivocada.
Fins que això no canviï, els homes, les dones i els nens de Gaza continuaran pagant el preu més alt a mans d’un exèrcit israelià venjatiu i sàdic.
Font: Jonathan Cook
Primer ministre de Malàisia qualifica d'“hipocresia” l'actitud d'Occident envers Gaza (RT, 14.03.2024)