Greenpeace ha prestat un gran servei a una part del món els representants de la qual són tan corruptes o tan estúpids per signar els “acords” Transpacífic i Transatlàntic. Greenpeace ha obtingut i filtrat els documents secrets del TTIP que Washington i les corporacions globals estan impulsant a Europa. Els documents oficials proven que la meva descripció d’aquests “acords” quan van aparèixer per primera vegada en les notícies és totalment correcta.
Aquestes anomenades “associacions de lliure comerç” no són acords comercials. La finalitat dels “acords”, que han estat redactats per les corporacions globals, és fer que les corporacions siguin immunes a les lleis dels països sobirans en els qual fan negocis. El dret sobirà de qualsevol país ja sigui social, ambiental, de seguretat alimentària o de protecció laboral –qualsevol llei o regulació– que afecti els guanys d’una empresa és assenyalat com una “restricció per al comerç”. Els “acords” donen a les corporacions el permís per presentar una demanda que anul·li la llei o reglament i també indemnitzi la corporació pels danys soferts, pagant-ho els contribuents del país que ha tractat de protegir el seu medi ambient o la seguretat dels seus aliments i treballadors.
El plet no és vist pels tribunals del país o per qualsevol altre tribunal. És vist per un tribunal corporatiu on les empreses actuen com a jutges, jurats i fiscals.
En altres paraules, els “acords” donen a les corporacions globals el poder de revocar els resultats democràtics. Suposadament, Europa està basada en democràcies. Les democràcies aproven les lleis que protegeixen el medi ambient, la seguretat dels aliments i el treball, però aquestes lleis dictades democràticament redueixen els guanys. La protecció legal per evitar ser una fàbrica d’explotació, amb salaris de fam, sense protecció del medi ambient, sense una legislació de seguretat per als aliments o els treballadors, pot ser revocada a voluntat per les corporacions globals amb el nom d’”associacions”.
Només un traïdor, una persona ben pagada, podria signar un pacte d’aquest tipus.
Al meu entendre, l’impost de societats també pot ser revocat ja que, òbviament, redueix els beneficis.
Els “acords” Transatlàntic i Transpacific s’han dut a terme en secret. La raó és òbvia. Si la gent hagués sabut que estaven sent venuts hi hauria hagut una tempesta de protestes. Els còmplices corporatius i els seus propagandistes als mitjans financers podrien negar les meves revelacions, perquè no tenia documents oficials per divulgar.
Els acords d’”associació” són tractats. En virtut de la Constitució dels Estats Units, els tractats són prerrogativa del Congrés, no la prerrogativa d’un poder executiu nomenat Representant de Comerç que no representa les persones, sinó les corporacions que busquen avantatge. Per evitar la Constitució dels Estats Units, els acords es defineixen com a no tractats. Ja es veu com s’estableixen les bases per a la corrupció.
La forma en què funciona és que el representant comercial dels Estats Units “negocia” amb els representants comercials designats d’altres països. Qualsevol resistència a l’oferta és superada amb el suborn i la intimidació. Tota la negociació es porta a terme en secret. Quan els representants comercials signen l’acord, es presenta als parlaments dels països respectius. Als legisladors se’ls diu que han d’aprovar el pacte i no posar en perill tot el treball dur que s’ha prolongat durant tant de temps i que és de l’interès de tots, com ho testifiquen tots els representants comercials subornats sota coacció.
Aquests “acords comercials” s’originen als EUA perquè les corporacions globals dels Estats Units i els grans bancs estatunidencs són els principals actors de l’economia mundial, i els acords que les corporacions aconsegueixen donen a les companyies americanes l’hegemonia econòmica sobre els països que signen els acords. Els “acords” transatlàntic i transpacífic són eines de l’imperialisme financer estatunidenc.
Avui (3 de maig del 2016) he debatut a Press TV amb Sean O’Grady, l’editor financer del diari britànic The Independent. És extraordinari que O’Grady hagi adoptat una línia totalment oposada a la del seu diari. Li he suggerit que potser hauria de llegir el seu propi diari.
Avui, un article a The Independent informa que “els documents filtrats mostren que les empreses estatunidenques s’atorgaran poders sense precedents sobre qualsevol nova regulació de salut o seguretat pública que s’aprovi en el futur. Si qualsevol govern europeu s’atreveix a aprovar lleis per elevar el nivell social o ambiental, el TTIP atorgarà als inversors estatunidencs el dret a querellar-se per la pèrdua de beneficis dins el seu propi sistema judicial corporatiu que no està disponible per a les empreses nacionals, els governs o qualsevol altra persona. Per a tots els qui van dir que érem alarmistes i que la Unió Europea mai permetria que això passés, ara es veu que teníem raó i ells estaven equivocats”.
Tal com jo ho entenc, la situació és pitjor que la descrita per l’article. El TTIP s’aplica a les lleis que ja estan aprovades, com les lleis de França contra les llavors transgèniques i productes alimentaris.
L’article de l’Independent continua:
“La commoció avui per la fuita del text de l’Associació del Comerç i Inversió Transatlàntica (TTIP) marca el començament de la fi per a l’odiat acord comercial entre la Unió Europea i els Estats Units, i un moment clau en el debat del Brexit. Els negociadors no electes han mantingut fins ara les converses en un nivell fanàtic de secretisme, amb amenaces de persecució penal per a qualsevol divulgació dels continguts del tractat.
Ara, per primera vegada, la població d’Europa pot veure per si mateixa el que la Comissió Europea ha estat fent emparant-se en la foscor, i no és gaire maco. Els documents filtrats del TTIP, publicats per Greenpeace aquest matí, tenen 248 pàgines i abasten 13 dels 17 capítols de l’acord final que ha començat a prendre forma. Els textos inclouen temes molt controvertits, com les normes de seguretat alimentària de la UE, que ja se sap que el TTIP posa en perill, així com detalls d’amenaces específiques, com ara el pla dels Estats Units per posar fi a la prohibició d’Europa sobre els aliments modificats genèticament.
Els textos filtrats també revelen com la Comissió Europea es prepara per obrir l’economia europea a la competència deslleial de les gegants corporacions d’Estats Units, tot i reconèixer les desastroses conseqüències que això portarà als productors europeus, que han de complir amb estàndards molt més alts que els dels Estats Units.
Segons estadístiques oficials, almenys un milió de llocs de treball es perdran com a resultat directe del TTIP – i el doble d’aquesta quantitat si es permet que s’aprovi l’acord complet. No obstant això, ara podem veure que els negociadors de la UE s’estan preparant per enviar fora sectors sencers de les nostres economies a través del TTIP, sense tenir cura de les conseqüències humanes.
La Comissió Europea ha rebut un mastegot a una prohibició de 30 anys sobre l’accés públic als textos de la negociació del TTIP a l’inici de les converses el 2013, en ple coneixement que no serien capaços de sobreviure a la protesta si les persones tenien accés al tractat comercial. En resposta, els activistes van recórrer a una ‘estratègia draculiana’ en contra de l’acord: exposar el vampir a la llum solar i es morirà. Avui dia la porta està completament oberta i els primers raigs de llum solar brillen sobre el TTIP. Els negociadors de la UE no tornaran a ser capaços d’arrossegar-se en la foscor altra vegada.
Per a aquells que estàvem en ple debat sobre el referèndum de la UE, el menyspreu mostrat pels negociadors del TTIP a la població d’Europa és el més potent recordatori del dèficit democràtic en el si de les institucions europees.”
Podeu llegir l’article de l’Independent aquí: http://www.independent.co.uk/voices/ttip-leaks-shocking-what-are-they-eu-us-deal-a7010121.html
Les revelacions són desconcertants per als pobles britànic i europeu. Per exemple, l’Independent informa que el TTIP podria provocar la privatització del Servei Nacional de Salut, i el Parlament del Regne Unit seria incapaç d’aturar-ho. http://www.independent.co.uk/news/business/news/ttip-could-cause-an-nhs-sell-off-and-parliament-would-be-powerless-to-stop-it-says-leading-union-a7006471.html
Vegeu també: http://www.independent.co.uk/voices/comment/what-is-ttip-and-six-reasons-why-the-answer-should-scare-you-9779688.html
En el nostre debat Sean O’Grady ha actuat com un titella, un propagandista dels interessos corporatius que hi ha darrere el TTIP. Ha dit que es tracta d’un acord de lliure comerç que beneficiarà tothom, igual com el NAFTA i altres acords han demostrat. Que ho diguin a tots els treballadors estatunidencs desplaçats.
Ha dit que és lamentable que el secretisme possiblement hagi fet mal a les perspectives de l’acord i que hauria estat millor si les disposicions del pacte s’haguessin conegut tal i com es van negociar. D’aquesta manera, ha dit, l’acord no es veuria amenaçat per l’efecte de xoc dels documents filtrats.
O’Grady també ha afirmat que ningú ha acceptat fins ara el pacte malgrat el fet que els representants hi estan d’acord. Potser el que vol dir és que els Parlaments no han donat la seva aprovació.
El titular de l’article de l’Independent suggereix que la filtració podria impedir la seva aprovació: “Després de les filtracions que mostren el que representa, això realment podria ser el final de TTIP”. Si és així, O’Grady considera que és una gran pèrdua. Per a les corporacions globals, per descomptat, no per als pobles que explotaria.
Les revelacions de Greenpeace haurien de tombar l’acord, però no n’estic segur. El president francès Hollande diu, provisionalment, que França no signarà el pacte tal i com està. En altres paraules, fan servir un llenguatge difús per semblar que ho arreglen.
El cap negociador de la UE, Ignacio García Bercero, un probable beneficiari d’un gran suborn, es va precipitar en la defensa del TTIP declarant que Greenpeace està “rotundament equivocada.” La declaració de Bercero no té sentit. Greenpeace va publicar els documents oficials. Ningú nega que els documents filtrats són legítims. Així, aparentment, la posició de Bercero és que els documents oficials estan equivocats. Sona com un tipus que treballa dur pels seus diners.
Bercero, va arribar a dir, segons la BBC, que “no és correcte dir que els Estats Units estan pressionant per baixar el nivell de protecció de la Unió Europea”. Aquesta és una increïble mentida! Aquells que estan tractant de posar bona cara a la filtració admeten ells mateixos que això és precisament el que els Estats Units estan intentant fer. Afirmen que els europeus encara no han cedit.
És fals pretendre – per part de Bercero, O’Grady o algú altre– que al TTIP no hi ha hagut des del principi la intenció d’establir una hegemonia corporativa global sobre els governs dels països democràtics. Ja ho vaig dir quan les corporacions van fer la seva primera jugada. No hi ha dubte que els “acords” Transatlàntic i Transpacífic estan a punt de donar immunitat al capitalisme global respecte a les lleis dels països sobirans.
La comissària de Comerç de la UE Cecilia Malmström està, segons la BBC, “dirigint les converses del TTIP”. Malmström, una altra destinatària probable d’un gran suborn, diu: “Simplement no estic en el negoci de rebaixar les normes”. http://www.bbc.com/news/world-europe-36185746
La seva afirmació és enganyosa. Ella no està en el negoci de la reducció de les normes. Ella està en el negoci de fer possible que el capitalisme global pugui enderrocar totes les normes, grans i petites.
Des de la meva trobada avui amb Sean O’Grady, una persona la integritat de la qual ja no respecto, espero que el mètode corporatiu de comprar-i-pagar-per a la premsa financera occidental i els governs faci pinya i desacrediti els documents filtrats com una mena de “teoria de la conspiració” de Greenpeace. Fins i tot en la meva presència – he estat exsecretari adjunt del Tresor dels Estats Units i editor de The Wall Street Journal – O’Grady no ha tingut cap inconvenient per tergiversar a la meva cara l’acord presentant-lo com una bona eina perjudicada només pel secretisme. Si no hagués estat secret, ha dit O’Grady, hauria estat bé.
Tota la xerrameca sobre el lliure comerç i la reducció dels aranzels és una simple tapadora per l’únic propòsit de TTIP, que té per objectiu establir l’imperialisme econòmic dels Estats Units sobre els pobles els governs dels quals s’han venut per diners.