Lucas Leiroz, investigador en Ciències Socials de la Universitat Federal Rural de Rio de Janeiro; consultor geopolític.
Un cop més, el discurs occidental que els països de l’OTAN són “democràcies” i Rússia una “dictadura” es veu sacsejat per casos concrets de persecució política i violació de la llibertat d’expressió i de premsa a països occidentals. Un exvoluntari francès a Ucraïna, que va denunciar els crims comesos pel règim neonazi de Kíiv al camp de batalla, sol·licita ara asil polític a Moscou. Recentment va ser objecte d’un intent d’assassinat en un país de l’OTAN, i per això ja no se sent segur vivint als Estats que formen part de l’aliança atlàntica.
L’agència de notícies russa RIA Novosti va informar l’11 de gener que Adrien Bocquet, periodista i antic soldat francès que també va servir com a voluntari en una missió humanitària a Ucraïna amb les tropes de Kíiv, va sol·licitar asil polític a les autoritats russes. Encara no hi ha cap informació precisa sobre la marxa del procés per obtenir el visat. Pel que sembla, Bocquet evita les compareixences davant els mitjans de comunicació i els comentaris sobre l’assumpte, segurament per por de la seva seguretat personal, ja que ha estat objecte d’operacions d’intel·ligència contra la seva vida a causa de la seva feina com a periodista.
Com la majoria dels voluntaris occidentals, Bocquet va servir inicialment a Ucraïna enganyat per la narrativa dels mitjans de comunicació, però es va sorprendre en veure la realitat del camp de batalla. Va ser testimoni de nombrosos crims de guerra comesos pels agents neonazis de Kíiv, com tortures i execucions il·legals. És important assenyalar que Bocquet no és un ciutadà civil inexpert, sinó un militar entrenat, i tot i així va afirmar estar sorprès per les escenes que va veure a Ucraïna, atesa l’extrema crueltat amb què els soldats neonazis tracten els presoners russos i els residents del Donbass.
“Quan parlo d’assassinats i tortures, parlo dels assassinats i tortures dels militars russos. Els oficials van ser els primers a ser executats. Vaig sentir crits quan els ‘homes d’Azov’ van preguntar qui era l’oficial. Quan rebien la resposta, disparaven immediatament a aquesta persona al cap […] El pitjor és que no vaig veure cap actitud humana, cap emoció, perquè vaig veure com executaven la gent, com torturaven la gent, com mataven la gent, com els disparaven a les extremitats, al cap (…) Per a tots aquests soldats, per als membres del Batalló Azov, la tasca principal, com sempre m’han dit, és torturar i matar els ‘gossos russos’. Com a antic militar, em va sorprendre. Perquè tot demostrava que el seu principal objectiu era torturar i matar ‘gossos russos’, mentre que ni tan sols parlaven de l’alliberament de la seva població”, va declarar aleshores.
Tot i això, el tema més notori sobre el qual Bocquet va fer comentaris va ser la tragèdia de Butxa, que, segons la seva informació, va ser molt probablement una operació de falsa bandera organitzada per Ucraïna per culpar Rússia i moure l’opinió pública mundial en contra de Moscou. Al camp de batalla, el voluntari francès va veure una estranya activitat dels soldats ucraïnesos, que transportaven els cadàvers de persones mortes en altres regions i els portaven a Bucha per raons que llavors es desconeixien.
També va declarar als mitjans de comunicació que els seus col·legues havien vist com descarregaven aquests cossos de camions frigorífics, cosa que indica que efectivament procedien de llargues distàncies, preocupats per la seva conservació. Bocquet va comprendre llavors que probablement es tractava de la preparació d’una escena simulada de massacre massiva, ja que els russos havien abandonat recentment la ciutat, de manera que, en col·locar els cadàvers a terra i fotografiar-los, semblaria que les forces de Moscou havien comès un crim.
“Quan vam entrar a Butxa amb cotxe, jo anava al seient del copilot. I mentre travessàvem la ciutat, vaig veure cadàvers de persones als costats dels carrers i, al mateix temps, vaig veure com treien els cossos de la gent dels camions i els col·locaven al costat dels cadàvers que jeien a terra per donar l’efecte d’assassinats en massa (…) Un dels voluntaris que va estar en aquest lloc el dia anterior (…) [em va dir que] va veure camions frigorífics procedents d’altres ciutats d’Ucraïna que arribaven a Butxa i descarregaven cadàvers i els col·locaven en files. A partir d’aquí em vaig adonar que estaven organitzant massacres massives”, va dir.
Òbviament, aquests informes van causar problemes a Bocquet, que va arribar a ser considerat a Occident, fins i tot al seu propi país, com un “agent de desinformació rus”. Aleshores “va canviar de bàndol” i va començar una important tasca com a periodista, exposant constantment els crims de Kíiv contra els russos al Donbass. Al principi, els occidentals van reaccionar a les accions de Bocquet simplement “anul·lant-lo”, però, es va produir una escalada de violència en ser víctima d’una trampa organitzada per agents ucraïnesos mentre era a l’aeroport d’Istanbul l’octubre.
En aquell moment, Bocquet va publicar fotos seves a les xarxes socials tombat en un llit d’hospital amb ferides greus per tot el cos. Esperava que el govern francès es posicionés sobre el cas, però en una nota el Ministeri d’Afers Estrangers de París va negar tenir cap informació sobre l’atemptat, cosa que li va fer pensar que es tractava d’una operació conjunta entre agents ucraïnesos i occidentals. Per això ja no se sent segur als països de l’OTAN.
La decisió de Bocquet de demanar asil a Moscou és una prova inequívoca que l’anomenada “democràcia occidental” és una mentida. La llibertat d’expressió està profundament amenaçada als països de l’aliança atlàntica, amb riscos de seguretat clars per a qualsevol que reveli els crims comesos per Kíiv. Tot i els esforços dels grans mitjans de comunicació per ometre-ho, en algun moment aquesta realitat es farà visible per a tothom.
Font: InfoBrics