“El nostre imperi global esclavitza un major nombre de persones que els romans i totes les potències colonials que ens han precedit” (John Perkins)

En el llibre “Confessions d’un gàngster econòmic”, publicat l’any 2004, John Perkins detalla les activitats que efectuà, durant anys, al servei del que ell denomina “la corporatocràcia” dels EEUU, que està formada per l’administració, la banca i les corporacions, i les seves pràctiques destinades a “elaborar dictàmens financers fraudulents, eleccions amanyades, suborns, extorsions, trampes sexuals i assassinat. I això ho fan canalitzant els doblers del Banc Mundial, de l’Agència Internacional per al Desenvolupament i d’altres organitzacions internacionals cap a les arques de les grans corporacions i cap a les butxaques de les famílies riques que controlen els recursos del planeta”. Els governants dels països amb recursos naturals són enganyats o subornats perquè permetin el pillatge de les seves riqueses. Quan algun governant no es doblega, intervenen els “xacals” i l’eliminen per mètodes violents. 

És el que va passar a Sudamèrica, amb els cops d’Estat provocats contra Allende i Chávez, o amb els assassinats de Jaime Roldós (president d’Equador que plantà cara a les petrolieres), o Omar Torrijos (president de Panamà, que volia controlar el Canal i treure les bases militars nord americanes), tots dos morts en un “accident” d’avió. És el que està passant a Àfrica des de fa dècades, especialment a la Regió dels Grans Llacs, amb l’assassinat del president del Congo, dos de Burundi, de Ruanda… i el genocidi de milions de persones, del qual sentències de tribunals de França i d’Espanya culpen l’actual president ruandès, Paul Kagame, protegit dels EEUU i de Gran Bretanya. És el cas de l’Orient Mitjà, on sabem que les guerres provocades a Afganistan, Iraq, Líban, Líbia, Síria… no responen a revolucions democràtiques, sinó a actes terroristes provocats per mercenaris finançats per Estats Units, Gran Bretanya, França, Turquia, Aràbia Saudita, Qatar…

Tot això, avui ho coneixem amb certesa gràcies a testimonis com el de Perkins; als papers desclassificats de l’Administració nord-americana; als cables de Wikileaks, que demostren les pressions dels governs occidentals sobre governants i mitjans de comunicació. El darrer testimoni és el d’un personatge tan poc sospitós com l’advocat Robert Kennedy jr., nebot de l’expresident, el qual ha denunciat que la guerra contra Al-Àssad està provocada per interessos del gas de Qatar.

Bé, el que sorprèn de tot plegat és que, malgrat totes aquestes informacions són públiques, la pràctica totalitat dels mitjans de comunicació occidentals, quan informen de la guerra a Síria només informen dels morts civils provocats pel “règim dictatorial d’Al-Àssad” o pels bombardejos russos, mentre que diversos grups terroristes que han incendiat el país són qualificats de l’oposició siriana. Així, diàriament, els noticiaris ens informen de l’èxode de milions de refugiats sirians, que fugen d’una guerra abstracta, sense analitzar i denunciar les causes d’aquest desastre humanitari. I, mitjans independents, es limiten a reproduir imatges i informes facilitats per agències de notícies internacionals, clarament manipulats per amagar els poderosos interessos econòmics i geopolítics que han provocat tantes guerres. Amb això aconsegueixen que ens sentiguem avergonyits i, fins i tot, culpables davant tant d’horror; però no indignats i rebels per exigir responsabilitats als culpables, dirigents d’un món no tan civilitzat ni democràtic.

facebook
Twitter
Follow