Es diu que el Parlament és la cambra de la sobirania popular. Allà on s’asseuen els representants elegits pel Poble, els quals, a la vegada, elegeixen el president del Govern. Els diputats i senadors «gaudiran d’inviolabilitat per les opinions manifestades en l’exercici de les seves funcions», segons estableix l’article 71.1 de la Constitució Espanyola. L’objectiu d’aquesta prerrogativa, establerta a pràcticament totes les constitucions de les democràcies parlamentàries, és preservar la independència dels representants electes. Independència de la Monarquia, en el cas de les monarquies parlamentàries, i independència del Poder Judicial. El parlamentarisme, a més, defensa que en el Parlament s’ha de poder expressar i defensar amb total llibertat qualsevol opinió, per estrambòtica que pugui parèixer. D’això es tracta, que els parlamentaris electes puguin traslladar a la resta de la Cambra les propostes i opinions que els han delegat els seus electors.

La setmana passada va tenir lloc al Congrés dels diputats la solemne sessió constitutiva de la nova legislatura. Una sessió en què els diputats electes juren o prometen acatar la Constitució. Ja és tradició, tant a les Corts Generals com a diferents parlaments autonòmics i ajuntaments, que alguns electes acatin la Constitució fent servir alguna fórmula que faci èmfasi en la defensa d’algun tret diferencial. Les més comunes són «per imperatiu legal», o «sense renunciar al dret d’autodeterminació». Fórmules, per cert, declarades perfectament constitucionals per sentència del mateix Tribunal Constitucional. 

Doncs bé, l’esmentada sessió constitutiva del Congrés dels Diputats es convertí en un gran escàndol, tant pel guirigall organitzat per bona part de les anomenades «senyories», com pel menyspreu als valors del parlamentarisme. Quan els diputats d’Esquerra Republicana i de Junts per Catalunya prenien la paraula per acatar la Constitució, emprant fórmules particulars, els crits, els insults, els cops sobre els escons i les potades impediren que es pogués escoltar la veu dels representants de bona part dels electors. La sensació que va descriure un d’aquests diputats, Jordi Turull, fou «d’ambient de taverna». Començaren els diputats de Vox, l’extrema dreta, secundats de manera entusiasta pels diputats de Ciudadanos i del Partido Popular. Entre tots aconseguiren tapar les veus de diputats que representen més d’un milió i mig de ciutadans, i això és imperdonable en una democràcia.

Encara pitjor és l’odi que transmeten determinades actituds, especialment de Rivera, totalment crispat, fora de si, assenyalant amb el dit als diputats sobiranistes, amb una manca absoluta d’educació. Tal és la imatge que aquesta nova dreta transmet al conjunt de la societat. Si els nostres representants al Congrés criden, insulten, fan tot el renou possible amb cops i potades, amb aquest exemple què pot passar a les tavernes quan es produeixin discussions polítiques, o de qualsevol mena?

Per arrodonir l’esperpent en què s’està convertint la política-justícia espanyola, finalment la Mesa del Congrés acordà suspendre els diputats que estan essent jutjats al Tribunal Suprem. Uns diputats electes —presumptament innocents fins que no siguin condemnats— han estat suspesos, no per un tribunal, ni pel Ple del Congrés, simplement per la Mesa, que només és un òrgan de govern de la Cambra. De pas, s’han alterat les majories parlamentàries. S’ha manipulat la voluntat popular. I encara no ho hem vist tot. El proper capítol tractarà de com s’impedeix a Puigdemont i Junqueres exercir d’eurodiputats.