Amb el pas dels mesos, un cúmul creixent d’informacions fa cada vegada més difícil creure en un origen natural d’aquesta pandèmia. I fins i tot en un origen accidental, donat el conjunt d’esdeveniments “casuals” que l’han fet possible. Esdeveniments que, sobretot, han convertit tal pandèmia –que no té uns índexs de letalitat tan alts com els d’altres pandèmies però amb una potencialitat de contagi molt ràpida i elevada– en una profunda crisi econòmica global. Em limitaré, per motius de brevetat, a només algunes de les moltes referències possibles.
Em referiré, en primer lloc, a aquelles lectures que m’han recordat que Itàlia, l’altre país en el qual, igual que a l’Iran, va sorgir un focus independent del que es va originar a Wuhan, és l’únic país díscol d’Europa i del G-7 que, tot i les moltes pressions, es va integrar fa un any en el que aviat serà un històric projecte xinès, el de la nova Ruta de la Seda. En el gran diari globalista hispà, El País, gens sospitós de vel·leïtats fantasioses ni conspiracionistes, es podia llegir el que segueix el dia 23 de març del 2019:
“Itàlia s’ha convertit aquest dissabte en el primer país del G-7 a formar part de la nova Ruta de la Seda xinesa, l’ambiciós projecte d’infraestructures que pretén connectar Europa, l’Orient Mitjà i l’Àsia. Malgrat els recels de la Unió Europea, que veu Pequín com un ‘rival sistèmic’, el president xinès, Xi Jinping, i el primer ministre italià, Giuseppe Conte, van segellar aquest dissabte a Roma un memoràndum d’entesa per assegurar l’entrada del país transalpí a la gran xarxa d’infraestructures xinesa repartida pels cinc continents i també una trentena d’acords de col·laboració en diferents camps.
Itàlia, en plena recessió tècnica i amb una necessitat urgent d’inversió i finançament, percep l’acord com un respir i la Xina, que veu en els ports italians el lloc perfecte des del qual difondre els seus productes i inversions, és conscient del valor simbòlic i polític de l’acostament per consolidar el seu paper a nivell global.
La pressió i les reticències de les últimes setmanes de la Unió Europea i dels Estats Units, que temen un augment de la influència asiàtica en el vell continent, han limitat en part les negociacions. Dels 50 acords inicials previstos, se n’han signat només 29 i s’ha donat un important pas enrere amb el bloqueig de l’entrada de Huawei, la companyia xinesa líder en la tecnologia mòbil de cinquena generació, en el desenvolupament de les xarxes 5G a Itàlia.”
Així, aquella terrible “advertència”, contra la tendència dels italians a votar a l’esquerra comunista, que va ser el gran atemptat a l’estació de trens de Bolonya el 2 d’agost del 1980, no seria res comparada amb aquest mortífer actual missatge –a l’estil mafiós, un tipus de “missatges” que les cúpules polítiques i econòmiques italianes coneixen bé– perquè Itàlia es deixi de “vel·leïtats” fora del marc “correcte” i “únic possible”, l’atlantista. Recordem que aquest atemptat, que va provocar 85 morts i més de 200 ferits, es va dur a terme per la Xarxa Gladio, la xarxa terrorista secreta de l’OTAN, però adjudicat a les Brigades Roges en una operació propagandística a l’estil de les campanyes actuals de rentat social de cervells.
En segon lloc, una altra lectura que ha “agreujat” la meva “paranoia” ha estat la d’un article de la igualment gens sospitosa Renee Parsons, esposa de Bob Parsons, soci de Bill i Melinda Gates i Warren Buffett en el projecte The Giving Pledge. Cal tenir en compte que Bill Gates fins i tot ha estat acusat d’estar darrere d’aquesta gran crisi sanitària, donada la gran informació que tenia fa temps sobre aquesta possible pandèmia. Ja el 2015 va oferir un missatge premonitori en una xerrada de Tecnologia, Entreteniment i Disseny (TED): “Si alguna cosa ha de matar més de 10 milions de persones les pròximes dècades, probablement serà un virus molt infecciós més que una guerra. Potser hi hagi un virus amb el qual les persones se sentin prou bé mentre estan infectades per pujar a un avió o anar al supermercat i això faria que s’estengués per tot el món de manera molt ràpida”. Fins i tot el mallorquí més universal en l’actualitat, el gran tennista Rafael Nadal, va ser alertat per Bill Gates. Durant el febrer passat li va dir a Sud-àfrica que el que estava succeint a la Xina era més preocupant del que semblava.[1] Per això, per pertànyer al cercle íntim d’algú acusat fins i tot de conspirador, em referia a la dona de Bob Parsons com una persona gens “sospitosa”. Tanmateix, el passat 16 de març escrivia això a Global Research:
“Si hem après alguna cosa des del 1963 [per què fa aquesta referència?: es tracta de l’any de l’assassinat del president John F. Kennedy], és a qüestionar tot el que el gran govern, els grans mitjans de comunicació i el gran diners ens diuen, ja que sempre hi ha alguna cosa més que la història ‘oficial’. […]
A primera vista, sembla una curiositat passatgera que els dos següents països més afectats per les infeccions del coronavirus, cadascun d’ells diferenciat de la Xina i entre si, tinguin àmplies relacions comercials amb la Xina. […]
Itàlia va ser l’únic país del G7 que va signar la iniciativa “Cinturó i Carretera” amb acords de ciutats agermanades arreu d’Itàlia. Algunes d’aquestes ciutats agermanades han estat les més afectades pel coronavirus. L’Iran també ha patit un augment de les infeccions ja que els funcionaris del govern han estat especialment afectats, com si fossin un objectiu específic. L’Iran ha tingut una àmplia associació estratègica amb la Xina des del 2016 i, desafiant les sancions dels Estats Units, ha seguit important productes embargats de la Xina mentre hi venia el seu petroli.
Cal preguntar-se per què, dels 175 països de tot el món, aquests dos països, en particular, han experimentat específicament la major presència de coronavirus que cap altre. Pot suposar-se que la “coincidència” no ha passat desapercebuda per als governs xinès, iranià o italià.
[…] En el cas que no ho hagin notat, abans del coronavirus hi ha hagut una lluita titànica pel domini global que s’està duent a terme per part dels Estats Units, Israel, Rússia i la Xina a través dels seus representants sobirans. La manifestació més actual d’aquesta lluita, per casualitat o no, és el brot de coronavirus.
[…] qualsevol crisi pot ser utilitzada per crear una nova col·lectivització de la societat amb un control global centralitzat com la nova realitat […]
El Banc Federal de Nova York es va moure ràpidament per aprovar un préstec a curt termini d’1,5 bilions de dòlars als bancs per la ‘inusual’ interrupció dels serveis durant la crisi del coronavirus que fa olor més aviat a un rescat per la porta del darrere per a Wall Street.
L’OMS, els CDC i les vacunes obligatòries
Una pandèmia fora de control encoratja el públic a confiar en els CDC (Centres per al Control i Prevenció de Malalties dels Estats Units) o en l’OMS (Organització Mundial de la Salut) com a “experts mèdics” definitius en matèria de salut pública. Mentre que tots dos estan completament mancats d’escrúpols en els seus compromisos amb el domini de la Gran Farmàcia […]
Robert F. Kennedy Jr. en un vídeo recent va revelar una corrupció massiva als CDC i a l’OMS amb tots dos en el negoci de les vacunes en lloc de com agències reguladores que duen a terme la supervisió de les grans farmacèutiques i protegeixen la salut pública. Kennedy va informar que amb un pressupost anual d’11.000 milions de dòlars i una porta giratòria amb la indústria, els CDC són amos de les seves pròpies patents de vacunes i recapten milions en beneficis cada any. Assenyalant l’OMS com un ‘titella’ per a la Gran Farma i els Gran Diners, Kennedy va dir que l’OMS està controlada de dalt a baix per la indústria farmacèutica que proporciona la meitat del pressupost de l’OMS.
Fet per l’home o per la mare naturalesa
Tot i que l’origen del coronavirus encara no s’ha determinat definitivament, la qüestió és si es tracta d’una arma biològica militar, tant si el virus es va filtrar fora d’un laboratori per error humà com si va ser alliberat deliberadament en l’àmbit públic.
Dos científics experimentats (inclòs un exanalista antiterrorista de l’Agència Nacional de Seguretat) suggereixen que la Covid-19 sembla estar feta per l’home, mentre que el seu document d’investigació, que ha estat retirat de la circulació a Internet, va concloure que
‘En resum, algú es va involucrar en l’evolució del coronavirus 2019-nCoV. A més dels orígens de la recombinació natural i l’hoste intermedi, el coronavirus assassí probablement es va originar en un laboratori de Wuhan.’
A més, al lloc web Biondt.org es va publicar un article amb les troballes que el coronavirus va ser dissenyat amb ‘proteïnes estructurals clau’ identificant ‘quatre insercions de seqüències d’aminoàcids homòlogues a les seqüències d’aminoàcids en el VIH 1’. Aquest document també va ser retirat amb l’advertiment de l’editor de que les seves conclusions no han de ser considerades com a ‘concloents’. […]
L’estàndard del Laboratori BSL és del més alt nivell de risc biològic i està qualificat per manejar els ‘patògens més perillosos del món’. És el primer del seu tipus a la Xina i és a 20 milles d’on es diu que es va originar el coronavirus. No obstant, també s’ha determinat que els Estats Units és l’únic país que se sàpiga que té les cinc soques de coronavirus de les que descendeixen totes les altres, cosa que suggereix un paper més important dels Estats Units en la pandèmia.
Esdeveniment 201
En el que podria considerar-se una altra coincidència, la Fundació Bill i Melinda Gates es va associar amb el Centre John Hopkins per a la Seguretat de la Salut i el Fòrum Econòmic Mundial per dur a terme un exercici simulat de cinc hores específic per a una pandèmia de coronavirus. El simulacre es va dur a terme a la ciutat de Nova York el 18 d’octubre i es va anomenar ‘Esdeveniment 201’. L’esdeveniment, en què hi van participar empreses estatunidenques, el sector de la salut pública, líders governamentals i funcionaris militars, va tenir lloc sis setmanes abans que es produís el brot a Wuhan, tot i que ara hi ha informes no confirmats d’exposicions anteriors en altres llocs.
En una altra coincidència, els Jocs Mundials Militars del 2019 van començar a Wuhan el 19 d’octubre amb l’assistència de 300 atletes militars estatunidencs. S’ha informat que cinc atletes sense nom van ser hospitalitzats durant els jocs amb una infecció no identificada.
Com si es tractés d’un simulacre, l’Esdeveniment 201 va abordar la forma en què el món hauria de respondre a un brot de coronavirus, centrant-se especialment en com controlar les notícies de ‘conspiració’ amb una Junta d’Emergència de Pandèmia formada per gestionar la pandèmia. El govern xinès no va ser convidat a participar en el simulacre.”
Per la seva banda, el periodista Pepe Escobar, en un article publicat el 17 de març a Àsia Times, https://l-hora.org/?p=13309&lang=ca, feia la següent anàlisi [no reitero els elements comuns que aquest article té amb el de Renee Parsons]:
“Afegint tot això al fet que les variacions del genoma del coronavirus a l’Iran i Itàlia van ser seqüenciades i es va revelar que no pertanyen a la varietat que va infectar Wuhan, els mitjans de comunicació xinesos estan ara fent preguntes obertament i dibuixant una connexió amb el tancament l’agost de l’any passat de l'”insegur” laboratori militar d’armes biològiques de Fort Detrick, els Jocs Militars i l’epidèmia de Wuhan. Algunes d’aquestes preguntes s’han fet, sense resposta, dins dels mateixos Estats Units.
[…] La hipòtesi de treball que el coronavirus és una arma biològica molt poderosa però que no provoca l’Armagedón, el revela com un vehicle perfecte per a un control social generalitzat a escala mundial.”
El 18 de març, Alexandre Hassanin publicava a The Conversation un article titulat “Origen del Coronavirus: l’anàlisi del genoma suggereix que dos virus poden haver-se combinat” La seva conclusió és l’expressió del desconcert que li produeix a aquest científic[2] el fet que el covid -19 no seria possible sense l’estranya circumstància que dos virus divergents hagin infectat el mateix organisme simultàniament:
“El desembre del 2019, 27 de les primeres 41 persones hospitalitzades (66%) van passar per un mercat situat al cor de la ciutat de Wuhan a la província de Hubei. Però, segons un estudi realitzat a l’Hospital de Wuhan, el primer cas humà identificat no freqüentava aquest mercat. En el seu lloc, una estimació de datació molecular basada en les seqüències genòmiques de la SARS-CoV-2 indica un origen el novembre. Això planteja interrogants sobre el vincle entre aquesta epidèmia de COVID-19 i la vida silvestre. […]
El 7 de febrer del 2020, ens vam assabentar que s’havia descobert en el pangolí un virus encara més proper a la SARS-CoV-2. Amb el 99% de concordança genòmica reportada, això suggeria un reservori més probable que els ratpenats. Tanmateix, un estudi recent que s’està revisant mostra que el genoma del coronavirus aïllat del pangolí de Malàisia (Manis javanica) és menys similar a la SARS-Cov-2, amb només un 90% de concordança genòmica. Això indicaria que el virus aïllat en el pangolí no és responsable de l’epidèmia de COVID-19 que s’està produint actualment.
No obstant, el coronavirus aïllat en el pangolí és similar en un 99% en una regió específica de la proteïna S, que correspon als 74 aminoàcids implicats en el domini d’unió del receptor ACE (enzim convertidor d’angiotensina 2), el qual permet al virus entrar a les cèl·lules humanes per infectar-les. En canvi, el virus RaTG13 aïllat del ratpenat R. affinis és molt divergent en aquesta regió específica (només un 77% de similitud). Això vol dir que el coronavirus aïllat de pangolí és capaç d’entrar a les cèl·lules humanes mentre que l’aïllat del ratpenat R. affinis no ho és.
A més, aquestes comparacions genòmiques suggereixen que el virus de la SARS-Cov-2 és el resultat d’una recombinació entre dos virus diferents, un proper al RaTG13 i l’altre més proper al virus de pangolí. En altres paraules, és una quimera entre dos virus preexistents.
Aquest mecanisme de recombinació ja s’havia descrit en els coronavirus, en particular per explicar l’origen de la SARS-CoV. És important saber que la recombinació dóna lloc a un nou virus potencialment capaç d’infectar una nova espècie hoste. Perquè es produeixi la recombinació, els dos virus divergents han d’haver infectat el mateix organisme simultàniament.
Queden dues preguntes sense resposta: En quin organisme es va produir aquesta recombinació? (un ratpenat, un pangolí o una altra espècie?) I sobretot, en quines condicions es va produir aquesta recombinació?”
Al seu torn, Larry Romanoff[3] publicava dos nous articles a Global Research. Un el 19 de març, titulat “COVID-19: Tota veritat té tres etapes”, https://l-hora.org/?p=13411&lang=ca. Aquest era el seu inici:
“Primera, s’ignora.
Segona, és àmpliament ridiculitzada.
Tercera, s’accepta com una cosa evident.
Amb el Covid-19, hem entrat a l’Etapa 2. Al principi, els mitjans de comunicació van ignorar les afirmacions i l’anàlisi que el virus podria haver-se originat als Estats Units. Però la difusió de la informació i la reafirmació de les proves de tot arreu, fins i tot als propis Estats Units, s’ha tornat massa intensa […].
Breument, els viròlegs xinesos van descobrir de manera concloent que la font original del virus no era la Xina, ni Wuhan ni el mercat de marisc, sinó que s’havia rastrejat fins als Estats Units, sent un possible escenari que el virus podria haver-se originat al laboratori d’armes biològiques de les Forces Armades dels Estats Units a Fort Detrick (que va ser tancat pel CDC el juliol a causa dels brots), i portat a la Xina durant els Jocs Militars Mundials l’octubre del 2019.
A més, els viròlegs japonesos i taiwanesos van arribar independentment a la conclusió que el virus podria haver-se originat als Estats Units.
Els estatunidencs van fer tot el possible des d’abans de l’inici per desviar la culpabilitat elaborant contes de ratpenats, serps, pangolins, el mercat de marisc, la Universitat de Wuhan com a instal·lació d’armes biològiques (que no ho és), […]
Van ignorar el fet molt real que poques nacions crearien o deixarien anar una arma biològica que s’ataca principalment a si mateixa. També van ignorar la probabilitat geopolítica d’una “fi del joc”: que un virus és una arma poderosa de guerra econòmica, capaç de fer a l’economia de la Xina el que una guerra comercial no podria fer.
Els lectors ocasionals tendeixen a ignorar el fet que en la mentalitat estatunidenca hi ha moltes raons geopolítiques sòlides per atacar la Xina, l’Iran i Itàlia, i la resta dels països constitueixen simplement un desafortunat dany col·lateral.”
Dos dies després, Larry Romanoff publicava l’article titulat “COVID-19: Apuntant a Itàlia i Corea del Sud – La cadena de transmissió de la infecció”, https://l-hora.org/?p=13462&lang=ca. Per qüestió de brevetat no recolliré les seves referències al cas de Corea de Sud ni la seva anàlisi dels paral·lelismes, entre les circumstàncies en què es va originar allà la pandèmia i aquelles molt similars en les que es va originar tant a la Xina com a Itàlia, sense cap vincle entre elles. Però és important recordar les recents greus tensions entre Seül i Washington. No només per l’acostament entre les dues Corees sinó, sobretot, per la dissolució de les converses entre tots dos: ha estat notable l’enuig de Seül davant de l’exigència per part del secretari de Defensa dels Estats Units, Mark Esper, que es dediquessin 5.000 milions de dòlars a la defensa contra Corea del Nord. El mateix dia en què es van dissoldre les converses amb els Estats Units, Corea de Sud va signar un acord de defensa amb la Xina. La societat sud-coreana és una altra que, com la italiana, s’està allunyant cada vegada més dels Estats Units. Larry Romanoff conclou així aquest últim article:
“Tanmateix, hi ha un punt important que no pot ser passat per alt, és a dir, el fet de brots simultanis d’un nou virus en tres països diferents, i en els tres casos no hi ha una epidemiologia clara, i la incapacitat d’identificar la font original o un pacient zero.
Múltiples experts en armes biològiques coincideixen unànimement en que els brots en una població humana d’un patogen nou i inusual en múltiples llocs simultàniament, sense una idea clara de la font i els casos sense vincles provats, és pràcticament una prova prima facie d’un patogen alliberat deliberadament, ja que els brots naturals gairebé sempre poden resoldre’s en un sol lloc i un pacient zero.”
És evident que els grans mitjans globalistes de l’anomenat Estat Profund es troben immersos de ple en una autèntica guerra “informativa” per anul·lar tot “intoxicador” que estigui deixant en evidència tota la intoxicació generada per aquests mateixos grans mitjans. Especialment per a neutralitzar tots aquells anàlisis que apunten que darrere d’aquesta pandèmia s’hi podria entreveure una autèntica conspiració. Perquè potser estigui en joc molt més que l’èxit d’una nova conspiració més. No hi haurà darrere d’aquesta pandèmia un projecte molt més vast i profund, de la qual ella n’és només una etapa? A això semblen apuntar molts esdeveniments. I a això apunten diversos experts marginats pels grans mitjans convencionals, però els anàlisis dels quals són incomparablement més honestos i lúcids que els que ens venen cuinats cada dia els “savis” professionals de “reconegut prestigi”. Aquest serà el contingut del meu nou article.
De moment, en aquest diumenge de Resurrecció, vull acabar amb un cant a l’esperança certa del nostre triomf final. I ho faré amb les paraules finals de l’article de Matthew Ehret que vaig destacar en el meu tercer article sobre el coronavirus. Un article en què aquest canadenc honorable analitzava i treia importantíssimes lliçons d’aquella pàgina “oblidada” de la història oficial en què els ciutadans de la gran nació estatunidenca, amb líders com el seu president Franklin D. Roosevelt i Ferdinand Pecora al capdavant, van recuperar admirablement les regnes de la seva economia i el seu destí:
“Hi ha una sola solució sensata i justa per desfer el mal que s’ha fet a tants durant tant de temps: abolir el sistema de la Reserva Federal i tornar el poder que aquesta té actualment a un Govern Federal que treballi pel bé públic. Recuperar-la del poderós càrtel bancari que treballa en contra seva i no tornar a permetre mai més que torni a caure a les seves mans.
La història prova que un món millor és possible quan hi ha gent compromesa que treballa prou per aconseguir-ho. Així es va acabar l’esclavatge; els treballadors van conquerir el dret a organitzar-se i a la negociació col·lectiva; les dones van aconseguir el mateix dret a vot que els homes, el control sobre els seus propis cossos, i més drets i condicions en la força laboral; els negres i altres minories van obtenir importants drets cívics; i els polítics van instituir importants lleis socials encara que fos només per por al que podria succeir si no ho feien.”
[1] https://www.ultimahora.es/deportes/rafa-nadal/2020/04/02/1153851/coronavirus-toni-nadal-afirma-bill-gates-aviso-rafa.html
[2] Professor titular (HDR) de la Universitat de la Sorbona, ISYEB – Institut de systematique, Evolution, Biodiversité (CNRS, MNHN, EL SEU, EPHE, UA), Museu Nacional d’Història Natural (MNHN).
[3] Ha ocupat càrrecs executius d’alt nivell en empreses de consultoria internacionals, professor visitant a la Universitat Fudan de Xangai. Actualment està escrivint una sèrie de deu llibres relacionats principalment amb la Xina i Occident. És investigador associat del Centre d’Investigació sobre la Globalització (CRG).