En aquests dies un nou assumpte acapara titulars als grans mitjans occidentals: la detenció a Bielorússia de Roman Protasevich. En aquests titulars la Unió Europea brilla com a gran capdavantera mundial dels Drets Humans. La seva “preocupació” per la democràcia i la llibertat és admirable. És tan intensa i generosa que, en estreta col·laboració amb el gran padrí de mar enllà (Anthony Blinken, secretari d’Estat estatunidenc, ja ha creat doctrina al respecte), la porta a autoerigir-se en autèntic jutge davant del que succeeix en països que no formen part de la Unió Europea i fins i tot en legítima autoritat mundial que ha d’imposar tota mena de sancions.

Encara que resulta que, quan cerquem en fonts alternatives d’informació, aviat descobrim un cop més massa coses inconvenients: aquest admirable bloguer té un currículum encara més tèrbol que el  d’Aleksei Navalni. Ja estan disponibles a Internet les fotos d’aquest “heroi” de la democràcia i la llibertat amb l’uniforme i casc nazi del batalló Azov. Però la gran massa de conciutadans de la nostra “informada” societat europea segur que mai veuran unes fotos tan reveladores. I els qui sí que les hem cercat i vist seguirem sent uns individus atípics i estranys. Fins i tot uns antisistema. Els nostres raonables conciutadans segur que tampoc s’assabentaran mai d’algunes de les coses que nosaltres ja comencem a saber-ne:

“[…] que des del 2017 va treballar a l’emissora anticomunista Ràdio Free Europe/Radio Liberty, finançada pel govern dels Estats Units des del 1949. I que s’ha foguejat com a militant del batalló nazi ‘Azov’ al Donbas ucraïnès des del 2014 fins que va començar la seva etapa ‘periodística’. El batalló nazi ‘Azov’ va enviar diverses caixes amb caps de milicians del Donbas als seus familiars seguint l’exemple dels gihadistes sirians. Però abans d’entrar al batalló nazi ‘Azov’, a aquest simpàtic i agradable ‘periodista opositor’ ja li agradava tallar caps. Aquí està amb la de Lenin a Kíev aquell any 2014.”

Però, encara que la “imparcial” versió europea sobre l’afer Protasevich fos la bona, resulta que hi ha alguna cosa que no aconsegueixo quadrar: aquestes mateixes elits europees que estan emprant tanta i tan “generosa” energia en aquest confús afer d’una Bielorússia que no forma part de la Unió Europea (afer en el qual –només faltaria!– sembla estar-hi implicada altra vegada la “perversa” Rússia i el “criminal” Putin que ho controla tot) són les mateixes elits que no han mogut ni un dit en altres assumptes molt més greus i que a més afecten directament ciutadans europeus. Citaré només les dues barbàries més recents d’una inacabable llista que es remunta ja a tres dècades: l’assassinat de tot un ambaixador d’Itàlia a la RD de Congo, al costat de la frontera amb Rwanda, o el segrest de l’heroi de nacionalitat belga Paul Rusesabagina pel criminal règim ruandès de Paul Kagame.

Les nostres hipòcrites i cíniques elits de la Unió Europea segur que saben molt bé que l’absoluta impunitat que des de fa tres dècades estan atorgant a aquest gran criminal té com a resultat “col·lateral” una increïble multitud de víctimes: milions d’assassinats i violacions, ferits i sofriments incomptables, destrucció sense fi. Fa dos mesos jo mateix recollia l’estremidor testimoni de les massacres que es continuen fent dia rere dia a l’est de la RD del Congo. Fa un parell de dies n’hem tornat a rebre un altre de semblant d’algú que també coneixem directament:

“Amb profund dolor els informo que el poble de Ruwenzori ha estat novament víctima de massacres. Torna a ser altra vegada a les rodalies de Kilya-Kisima, a la carretera cap a la frontera amb Uganda. Precisament en les proximitats de les posicions dels militars i les forces de pau. Segons Donat Kibwana, administrador del territori de Beni, l’atac va tenir lloc dimarts a les 19 hores. Ja han estat trobats 18 cossos. En falten d’altres. Les investigacions continuen. Com és habitual, els assassinats van ser lligats i decapitats pels assaltants. Entre les víctimes hi havia el cap del poble de Kisima i la seva dona.

L’estat de setge segueix perdent el temps en el repartiment d’escons. Mentrestant, hi ha un silenci sepulcral mentre la gent mor a les mans dels anomenats humans. No hi ha paraules de consol ni compromís real amb les víctimes. Entre el silenci de la impotència i el vergonyós silenci de la complicitat… pertot arreu fa olor a mort!!!”

Hom es pregunta: si només en una aldea hi ha hagut desenes de crims en un dia, què estarà passant en altres centenars o milers d’aldees en les que no hi tenim cap conegut ni de les que, per tant, podem disposar de cap informació? En aquest moment s’està organitzant una nova campanya ciutadana de signatures contra Paul Kagame. Les seves negacionistes declaracions a França sobre la inexistència –segons ell– dels descomunals crims comesos a la RDC estan indignat molta gent digna. I és bo que les nostres hipòcrites i cíniques elits constatin aquesta creixent indignació.

Però, des del meu punt de vista, Kagame no és altra cosa que un monstre que des de fa un temps s’ha convertit en un veritable zombi. Viu en un deliri que em recorda massa el d’Adolf Hitler en els seus anys finals. Per això no dedico gaire energia en blasmar aquest ésser pervers i trastornat. Em sembla molt més important deixar en evidència les elits occidentals que el van crear i el sostenen en el seu deliri (tan rendible per a elles): les mateixes elits que estan “horroritzades” pel que passa a Bielorússia.

Remuntant-nos més enrere en el temps caldria recordar que, entre altres moltes coses, són les mateixes elits que, després dels quaranta mandats d’arrest emesos pel jutge Fernando Andreu, van canviar a Espanya la llei de justícia universal per tal que no fos molestat aquest personatge execrable, assassí de nou espanyols excepcionals. Però possiblement no val la pena tant d’esforç de part meva. Ja ho diu el refrany: “No hi ha pitjor cec que el qui no hi vol veure”. Per això tampoc crec que valgui la pena recordar episodis com el de la detenció a l’espai aeri europeu de ni més ni menys que un avió presidencial, el d’Evo Morales. O el d’un avió bielorús, obligat per Ucraïna a aterrar a Kíev.

Algú com jo, que diuen que és una mica conspiranoic, es pregunta si per casualitat tot això no tindrà alguna cosa a veure amb la ferma decisió que les elits occidentals han pres de “frenar” d’una vegada tant la “totalitària” Xina com la Rússia de l'”autoritari” i fins i tot “criminal” Putin (un veritable líder valorat pels seus conciutadans incomparablement més i millor que qualsevol “líder” occidental pels seus), assetjant-les militarment cada vegada més a prop de les seves fronteres. Algú una mica conspiranoic com jo es pregunta si tot això no tindrà també alguna cosa a veure amb la gran satisfacció d’aquestes mateixes elits occidentals respecte a l’eficaç manera amb què el zombi criminal Kagame està duent a terme tant l’espoli del riquíssim est de la RD del Congo com l’assetjament genocida a la indefensa població autòctona per tal d’anar avançant en la balcanització i apropiació del seu riquíssim territori.

Durant el meu dejuni de quaranta-dos dies al Parlament Europeu el gener i febrer de 1997 (un gest de comunió i suport als centenars de milers de refugiats hutus que eren assassinats a l’est de l’exZaire) ja vaig poder comprovar que, tot i el suport unànime i generós que ens van dispensar la pràctica totalitat dels grups polítics, les decisions que es prenien finalment al Consell de Ministres estaven absolutament determinades per les elits que ja llavors se servien de l’Administració estatunidenca per dur a terme el seu projecte genocida de “remodelació” de l’Àfrica Central, eliminant de l’escena la no gens “dòcil” França de François Mitterrand.

Són les mateixes elits que se segueixen servint ara d’aquesta Administració estatunidenca i de la Unió Europea per desestabilitzar Bielorússia o reforçar el decadent règim ruandès al qual el president Macron està proporcionant en aquests moments un indecent baló d’oxigen. Unes elits amb un projecte globalista molt més ambiciós que el dels republicans referent al control dels recursos energètics de l’Orient Mitjà “Allargat”. Unes elits globalistes que apunten directament a Rússia i la Xina i que pretenen un control mundial unilateral en què l’Àfrica és un objectiu molt important.

Però altra vegada he de dir que res de tot això apareixerà als mitjans occidentals. Mai oblidaré una escena que jo mateix vaig viure aquell gener de 1997. Dos dies després de l’assassinat de tres cooperants espanyols de Metges del Món a Ruhengeri, assassinat ordenat per Paul Kagame, jo anava a ser rebut al Parlament Europeu (acompanyat per la consellera Mercè Amer en representació del Consell de Mallorca) pel ministre espanyol d’Exteriors, Abel Matutes. Tant la tragèdia dels refugiats hutus al Zaire com l’assassinat dels tres espanyols acaparaven tots els titulars d’aquells dies.

Estàvem a punt de lliurar al ministre espanyol una dura carta adreçada a Bill Clinton signada tant per una vintena de premis Nobel com pels grups polítics del Parlament Europeu. A les portes del despatx del ministre ens esperaven nombrosos professionals de la informació, molts d’ells amb les seves càmeres de televisió. Va ser llavors quan es va acostar la corresponsal de TVE1 (Canal 1 de la Televisió d’Espanya) i, molt visiblement emocionada em va dir: “Joan, és admirable el que esteu fent. Ho he seguit tot dia a dia. Però em sap greu dir-te que no m’autoritzen a gravar ni una sola imatge teva”.

Roman Protasevich, periodista de Bielorússia, havia format part del batalló neonazi Azov a Ucraïna