El perill infernal és que Washington i Londres estan empenyent Europa i el món cap a l’abisme d’una guerra nuclear amb Rússia.
Els angloamericans estan duent a terme una reelaboració moderna de l’Operació Overlord, el pla d’invasió militar del juny del 1944, que es va anunciar per alliberar l’Europa Occidental de l’Alemanya nazi. Aquesta vegada, l’objectiu és “alliberar” la Unió Europea de la seva “tirànica” dependència del gas natural rus.
De fet, l’objectiu tàcit és mantenir el control tirànic dels Estats Units sobre Europa. Aquest control és essencial per mantenir l’hegemonia dels Estats Units i el poder mundial. El preu final és la devastació econòmica i fins i tot la guerra per a Europa, que el “noble” hegemonista estatunidenc està molt disposat a que els seus peons paguin.
Aquesta setmana, el president dels Estats Units, Joe Biden, va fer gala de la seva condició de senyoret quan va parlar arrogantment en nom del canceller alemany Olaf Scholz en una conferència de premsa a la Casa Blanca. A Biden li van preguntar pel destí del gasoducte Nord Stream 2 des de Rússia a Alemanya en l’hipotètic cas d’una invasió d’Ucraïna per part de Rússia. Biden no va perdre el temps en consultar el líder alemany. Va afirmar amb rotunditat que el projecte de gas s’acabaria.
“No hi haurà més Nord Stream 2”, va dir Biden sense dubtar-ho. “Farem que s’acabi”.
Es va preguntar al president estatunidenc com es podria fer això, atès que el funcionament del gasoducte Nord Stream 2 està nominalment sota el control d’Alemanya, no dels Estats Units. “Ho farem, els ho prometo, serem capaços de fer-ho”, va afirmar Biden sense ni tan sols cercar alguna mena d’acord amb el canceller alemany.
La seguretat de la presumpta capacitat de Washington per passar per sobre de la sobirania europea va ser una mostra reveladora i inquietant de l’arrogància imperial estatunidenca.
També va ser una mostra insuportable del menyspreu estatunidenc pels suposats “aliats” europeus. Scholz, Alemanya, Europa, van quedar com una nul·litat davant de Biden. Els reportatges de premsa posteriors també ho van indicar.
Washington i Londres han liderat l’augment de les tensions geopolítiques amb implacables acusacions que Rússia està a punt d’envair Ucraïna i posar en perill la seguretat europea. Per la manera com la propaganda angloamericana ho ha ordit, hom pensaria que l’escenari és una reedició de l’agressió nazi que amenaça Europa de la qual només ells en són els nobles defensors. Putin és Hitler, el Kremlin és el Tercer Reich i la diplomàcia és l’apaivagament, segons l’absurda propaganda.
Moscou ha dit moltes vegades que no té intenció d’envair Ucraïna i que, de fet, és Rússia la que es veu amenaçada per l’aliança militar de l’OTAN liderada pels Estats Units després de l’expansió any rere any del bloc fins a les fronteres de Rússia.
Augmentant encara més les tensions, Washington i Londres exigeixen que Europa adopti sancions draconianes contra Moscou, inclòs el compromís d’abandonar el gasoducte Nord Stream 2 de Rússia a Alemanya. Aquest gasoducte ha trigat cinc anys i una inversió de 10.000 milions d’euros en completar-se malgrat les constants objeccions dels Estats Units. La crisi al voltant d’Ucraïna, ordida per Washington i el seu lacai britànic, ha fet que el subministrament de gas estigui suspès des de fa sis mesos, malgrat la crisi energètica a Europa. El que els senyors angloamericans volen veure finalment és el desballestament de tot el projecte del gas. Aquest és l’objectiu final, fins i tot si això vol dir que les llars europees es congelin per les factures de gas impagables. Als senyors no els importa.
Per això els estatunidencs i els britànics estan fent tot el possible per tirar per terra qualsevol esforç diplomàtic per calmar la desmesurada crisi amb Rússia per Ucraïna. Per això Washington i Londres estan canalitzant armes a Ucraïna i desplegant paracaigudistes a Europa de l’Est en un intent temerari d’intensificar la confrontació.
Durant la seva visita a la Casa Blanca aquesta setmana, el canceller Scholz va ser crivellat amb demandes petulants perquè declarés explícitament que el projecte Nord Stream 2 seria eliminat “si Rússia envaïa Ucraïna”. Scholz es va negar a declarar-ho, tot i que en un aparent intent d’oferir un respir va afirmar que Alemanya i els Estats Units estaven units en la seva decisió. Entre els estatunidencs i els britànics és palpable la sensació que Berlín no està sent prou hostil amb Rússia.
De la mateixa manera, quan el president francès Emmanuel Macron va anar a Moscou aquesta setmana per mantenir converses diplomàtiques amb el rus Vladimir Putin, també hi va haver una inequívoca sensació de rancúnia per part de Washington i Londres de que la seva “unanimitat” militarista estava sent soscavada.
Hi ha pocs dubtes que Berlín i París saben que les fanfarronades angloamericanes són una cínica provocació que està signant “noblement” una nota suïcida en nom d’Europa en cas de guerra amb Rússia.
L’amarga experiència de Macron, quan França va ser enganyada l’any passat pels Estats Units, la Gran Bretanya i Austràlia en relació amb el contracte de submarins AUKUS, per valor de 50.000 milions d’euros, probablement també hagi contribuït a generar un sa escepticisme. També té un ull posat en les eleccions presidencials franceses del mes d’abril.
La conclusió és que Washington vol sabotejar l’associació estratègica entre Europa i Rússia per al comerç energètic i la normalització general de les relacions. Els objectius són mantenir l’hegemonia dels Estats Units, vendre el propi gas més car a Europa i, per descomptat, la venda interminable d’armes per als membres de l’OTAN en un estat d’inseguretat perennement agitat. Els britànics, com sempre, hi són per congraciar-se amb l’Oncle Sam i complir la seva funció habitual de ser el majordom geopolític del poder imperial estatunidenc.
Els analistes energètics saben que Alemanya i Europa no poden sobreviure econòmicament sense el gas rus, que representa com a mínim el 40% del consum del continent. Ni tan sols Biden, a la roda de premsa de la Casa Blanca, va poder pretendre que els Estats Units fos capaç de substituir el subministrament de Rússia. Si el comerç de gas rus a Europa es veiés interromput per un conflicte o per sancions més profundes, les repercussions per a les economies de la Unió Europea serien devastadores. És impossible que Alemanya, França i la UE puguin sobreviure sense el petroli i el gas russos. Que els Estats Units i la Gran Bretanya exigeixin a Berlín que faci declaracions definitives sobre la cancel·lació del Nord Stream 2 és una forma de coacció i xantatge. Operació Overlord II.
Però el perill infernal és que Washington i Londres estan empenyent Europa i el món cap a l’abisme d’una guerra nuclear amb Rússia. Així de demoníac és el fallit imperi angloamericà.
Font: Strategic Culture Foundation