Per què sempre tenim coses més importants i urgents que la de cercar informacions veraces i fidedignes sobre com i per què estan destruint les nostres vides? Tan convençuts estem que, com diuen a la televisió, “nosaltres” som els bons i “el Putin” és el dolent? O és que preferim no saber res que pugui pertorbar les nostres tranquil·litzadores certeses atlantistes?
Corre per la xarxa un vídeo del president d’Ucraïna (que, a diferència de tants dels “nostres” comediants polítics, és un comediant professional) amb un discurs dirigit a la societat russa. En ell hi nega l’auge del nazisme a Ucraïna (té molta làbia, aquest actor), reclama el dret d’Ucraïna a no sentir-se amenaçada (i Rússia i els ucraïnesos del Donbass no en tenen?), lamenta que el seu discurs no podrà veure’s a Rússia (jo fa dies que no puc veure RT a la televisió ni fins i tot a l’ordinador, només textos que la gent avui dia no llegeixen; igual que Sputnik, en el qual de vegades m’entrevistaven), etc. Bla, bla, bla.
Els meus articles ja estan sembrats d’enllaços, però n’hi ha molts més a www.l-hora.org que, lamentablement, la gent no llegeix malgrat que siguin fonamentals per entendre què està passant. És una paradoxa tan irracional que cada cop l’entenc menys: estem davant d’esdeveniments que estan afectant greument les nostres vides i que fins i tot poden destruir-la totalment (el projecte de sotmetre “el Putin”, el nou Hitler; o les futures pandèmies, amb les que els grans “filantrops” ja ens amenacen en les seves declaracions, que faran necessari el passaport verd) però mai tenim temps per cercar informacions veraces sobre això. O és que preferim no saber a les mans de qui estem realment?
Si de veritat fóssim conscients del que hi ha en joc i féssim algun esforç més per informar-nos en fonts veraces i fidedignes, segurament ni ens sorprendria el que està succeint: no només ens hauríem pres seriosament les reiterades queixes de Rússia des de fa anys sobre el greu assetjament que està patint, sinó que també entendríem a què es referia el president Putin quan va dir “Sabem i saben que sabem… La gent no entén com n’és de perillosa realment la situació”. És Vladimir Putin, l’embogit nou Hitler, que portarà la humanitat a l’holocaust, si no seguim les recomanacions del “lúcid” líder del món “lliure”, el “carismàtic” president Biden.
Sabem i ells saben que ja el 2019 la Corporació RAND, el més poderós think tank estatunidenc, va marcar l’agenda: Cal reforçar extraordinàriament l’ajuda militar a Ucraïna. La guerra al Donbass obligarà Rússia a implicar-se en un gran conflicte, amb víctimes militars i humanes, i a dur al límit la seva economia (exactament el que ja es va fer fa dècades a l’Afganistan, sota les directrius de Zbigniew Brzezinski). La seva resposta agressiva la deslegitimarà davant del món, la tensarà internament, l’exposarà a demolidores sancions i generarà un front comú contra Putin. Per accelerar aquest procés caldrà forçar l’entrada d’Ucraïna a l’OTAN.
És per aquest motiu que se’ls veia tan eufòrics al president Biden i la vicepresidenta Harris en el moment, tràgic i solemne, en què van anunciar que Rússia havia atacat Ucraïna: Rússia havia caigut per fi al parany. Joe Biden en especial és tan maldestre, que no va ser capaç de dissimular que no sentia la menor empatia amb el poble d’Ucraïna, que patiria els horrors de la guerra, sinó que simplement el feia servir per acabar amb Rússia. Però potser aquesta vegada tingui raó Donald Trump en afirmar davant d’una multitudinària assemblea: “No tenen ni idea del gegant adormit que han despertat”. Són realment uns maldestres aprenents de bruixot que, creient-se tan intel·ligents com grans, són tanmateix uns necis (com tants emperadors caiguts al llarg de la història), que no mesuren bé ni la gravetat ni les conseqüències del que fan. En realitat són una cosa molt pitjor: són autèntics dimonis, cruels, cínics i sàdics, l’objectiu dels quals en aquesta vida no és altre que el domini i la destrucció.
I si ens remuntéssim almenys dues dècades enrere veuríem amb quina claredat s’exposa sempre en els documents més importants dels Estats Units el veritable objectiu, ben definit per Zbigniew Brzezinski: el Domini de l’Espectre Complet, i en especial el domini del cor del Continent Euroasiàtic. Qui el domini controlarà el món. A diferència dels neocon, autèntics obsessos pel Pròxim Orient i els recursos energètics, els demòcrates, els veritables instruments polítics de les elits globalistes, apunten directament des de fa temps a les peces majors: Rússia i la Xina. Ja fa més d’una dècada, al lloc més destacat (la tapa posterior) del llibre La hora de los grandes “filántropos”, m’hi vaig referir en uns termes la vigència dels quals és ara encara més gran que abans:
“Amb Barack Obama s’ha activat el pla Brzezinski, anomenat així pel seu autor: Zbigniew Brzezinski, el geoestrateg creador de la Comissió Trilateral. Avança cap al seu desenllaç el gran joc: el domini de tot el Continent Euroasiàtic […].
Estem ja a l’etapa final del projecte les bases del qual van començar a ser posades els darrers anys del segle XX […]. Però el pitjor sembla que encara està per arribar. Aquest projecte anglosaxó de dominació mundial (econòmica, política, militar) que porta la humanitat cap a l’abisme, és el que en realitat estem pagant amb les càrregues de la crisi. És molt més ambiciós, astut i perillós que el dels neocon i els falcons del complex militar-industrial estatunidenc que van ocupar l’Iraq.”
És fonamental també la qüestió dels mitjans i mètodes utilitzats per assolir aquest objectiu. A l’apartat del llibre titulat “El frau Obama” recullo parts de l’extraordinària entrevista que li va ser realitzada el 2008 a l’historiador i periodista de recerca Webster Tarpley, entrevista titulada “Els homes darrere d’Obama”. Hi explica que, a diferència dels neoconservadors amb les seves guerres i invasions, els demòcrates de Brzezinski (i per descomptat la Corporació RAND) segueixen les pautes que aquest ja va utilitzar a l’Afganistan: aconseguir que els enemics s’enfrontin entre ells mateixos. Ara toca enfrontar Rússia amb Ucraïna.
Així ho vaig intentar resumir aleshores:
“Webster Tarpley s’aturava a analitzar quins són els mètodes d’aquest astut geoestratega [Zbigniew Brzezinski]: enfrontar els enemics entre si, de manera que ells mateixos facilitin el domini anglosaxó. Divideix i venceràs, l’antiga però sempre sentència vigent. Per això recordava també com, dècades abans, Zbigniew Brzezinski havia aconseguit enfrontar russos i afganesos. En aquest moment, per tant, l’objectiu prioritari no és atacar l’Iran, cosa que exigiria una quantitat ingent de recursos econòmics i militars. És molt més realista i efectiu crear divisions internes als països que cal dominar i enfrontaments un darrere l’altre entre aquests diversos països. L’escac i mat seria l’enfrontament entre la Xina i Rússia.”
Sorprèn trobar ja en aquesta entrevista realitzada el 2008 el paràgraf següent, que confirma plenament que els temors de Rússia estaven molt ben fundats i defineix amb precisió l’objectiu final d’aquest assetjament a Rússia:
“Una altra faceta del pla Brzezinski és l’expansió de l’OTAN molt més enllà de les línies estipulades a l’acord del 1990-1991. L’OTAN no hauria pogut ni entrar a Alemanya de l’Est, i ara ja és a Lituània, Ucraïna, Geòrgia i en altres llocs. Després de la crisi dels míssils a Cuba el 1962, estem encaminats cap a una crisi similar a Polònia que serà molt pitjor. A més d’aquests elements a Polònia, ja hi ha una presència a la República Txeca i fins i tot a Lituània, sobre la frontera amb Rússia. Quin és l’objectiu d’això? És el de tenir la capacitat per a un primer atac sorpresa que destruiria el potencial nuclear rus a terra i després neutralitzar un contraatac rus a través dels míssils estacionats a Polònia. Això representaria un pas cap a la Tercera Guerra Mundial.”
El següent pas, que ja s’està donant, és utilitzar gihadistes de l’ISIS i companyies privades d’assassins a sou per intentar desgastar o fins i tot derrotar Rússia a Ucraïna. Qui ens ho havia de dir, els Estats Units treballant colze a colze, aquesta vegada contra la gran Rússia, amb els gihadistes que van executar l’atemptat contra les Torres Bessones, amb els gihadistes amb els qui Hilary Clinton ja estava tan contenta de treballar-hi a Líbia i Síria! I els mitjans sobiranistes catalans frec a frec amb Josep Borrel (el cínic portaveu dels més poderosos cínics del món), emetent el mateix discurs! Tot i que semblant capacitat econòmica per contractar veritables exèrcits no seria possible sense allò que alguns venim denunciant insistentment com el més gran dels problemes existents a Occident: tolerar que els bancs centrals, en especial la Fed, i la impressió de moneda, en especial el dòlar, hagin estat sostrets als estats per les grans famílies “filantròpiques”.
Però tenim tantes coses quotidianes importants que no ens permeten informar-nos de veritat sobre el que està passant! Tot i que, això sí, seguim veient les televisions. Unes televisions que es mouen a l’uníson a cop de consigna impartida pels propietaris globalistes. Avui el titular a totes les televisions i diaris d’Espanya és el mateix: “Putin s’acarnissa amb els civils”. Com molt bé diu Ramiro Gómez des de Donbass, “per més que tots repetiu mil vegades que la tele manipula, seguiu ballant al ritme que us marquen des dels mitjans de masses d’occident”. És increïble la dependència, fins i tot d’“intel·lectuals” i “progressistes”, d’uns mitjans que, des que els fons d’inversió Black Rock i Vanguard s’han anat apoderant d’ells, no són res més que instruments de dominació de les ments (la pitjor de les dominacions), veritables armes de destrucció-desinformació massiva.
Per això avui vull fer una enumeració dels articles publicats a www.l-hora.org referents a la intervenció de Rússia a Ucraïna, acompanyant-los d’un comentari breu. Deixen en evidència les mentides de les quals està infectat el discurs del president Zelenski: la negació de l’auge del nazisme a Ucraïna, el menyspreu de les persistents i pacients crides durant molts anys de Rússia perquè s’aturi l’assetjament que pateix per part de l’OTAN amb els seus míssils el més propers possible a la frontera, la negació del genocidi sofert pels ucraïnesos d’ascendència russa, la seva crítica a la censura de la informació a Rússia sense cap referència a la realitzada a Occident cada vegada amb més desvergonyiment i prepotència…
La realitat és que des del principi Zelenski ha estat actuant sota ordres de Washington i implementant l’agenda de Washington, no la seva ni la d’Ucraïna. És l’única interpretació possible de totes les actuacions i mesures que ha anat prenent i que només tenen un denominador comú: una insensata i constant provocació a Rússia. Tractaré els esmentats articles per ordre cronològic:
El caos que va causar Nuland [Robert Parry – Consortium News, 13.07.2015]
En aquest article del 2015, el ja difunt Robert Parry va explicar com Victoria Nuland va idear el “canvi de règim” d’Ucraïna a principis del 2014 sense sospesar el probable caos i les seves conseqüències. A mesura que l’exèrcit ucraïnès s’enfrontava a les milícies d’ultradreta i neonazis a l’oest i la violència contra els russos ètnics continuava a l’est, la bogeria evident de la política de l’administració d’Obama a Ucraïna sortia a la llum. La subsecretària d’Estat per a Afers Europeus “Toria” Nuland va ser el “cervell” darrere del “canvi de règim” del 22 de febrer de 2014 a Ucraïna, tramant el derrocament del govern democràticament elegit del president Víktor Ianukóvitx mentre convencia els sempre crèduls mitjans de comunicació estatunidencs que el cop no era realment un cop sinó una victòria de la “democràcia”. El seu marit (i arxi-neocon) Robert Kagan havia cofundat el Projecte per al Nou Segle Americà el 1998 al voltant d’una demanda de “canvi de règim” a l’Iraq, un projecte que es va dur a terme el 2003 amb la invasió del president George W. Bush.
Protegint els nazis: El vot extraordinari d’Ucraïna i els Estats Units [Craig Murray, 21.12.2021]
El 16 de desembre de 2021, l’Assemblea General de l’ONU, amb tan sols el vot en contra d’Ucraïna i els Estats Units, va adoptar el projecte de resolució I, “Lluita contra la glorificació del nazisme, el neonazisme i altres pràctiques que contribueixen a alimentar les formes contemporànies de racisme, discriminació racial, xenofòbia i formes connexes d’intolerància”. En aquest article, Craig Murray explica com “a Ucraïna, el suport a les divisions nacionalistes ucraïneses que van lluitar al costat dels nazis s’ha convertit, els darrers vuit anys, en la ideologia fundacional del modern Estat ucraïnès”. En aquesta votació la Unió Europea i el Regne Unit es van abstenir per no denunciar els seus propis membres dels estats bàltics (Estònia, Letònia i Lituània), amb un historial de col·laboració amb els nazis semblant al d’Ucraïna.
Així és com a «dialoguen» els Estats Units [Pepe Escobar – Strategic Culture Foundation, 13.01.2022]
Per a Rússia l’entrada d’Ucraïna a l’OTAN és una línia vermella que no es pot traspassar. Però Washington ni ha considerat les propostes russes sobre la no expansió de l’OTAN amb els seus sistemes de míssils emplaçats a prop de les seves fronteres ni té cap intenció de discutir-ne ni tan sols la idea. Fins aquí el “diàleg”. Per contra, l’OTAN està molt preocupada per les tropes russes “a la frontera amb Ucraïna”, en realitat a una distància d’entre 130 i 180 quilòmetres, dins del territori europeu rus. I l’aliança considera “fals” que la seva expansió sigui “un acte agressiu”. Per què? Perquè ella “difon la democràcia”.
La vella màgia negra ja no és el que era [Matthew Ehret – Strategic Culture Foundation, 20.01.2022]
Som al 2022 i les fórmules de canvi de règim ja no funcionen, la màgia revolucionària de colors que va funcionar durant dècades ja no funciona i fins i tot la implantació d’equipaments militars de la vella escola al voltant de les problemàtiques nacions euroasiàtiques de l’aliança multipolar ja no funciona. La vella màgia ja no funciona com abans per als vampirs de Washington, Londres i Brussel·les. Hi havia mil i una maneres d’eliminar un molest polític nacionalista, fins algun moment del 2013, quan alguna cosa va canviar. Ara només un devot de la CNN o un llicenciat en empresarials de Yale podria passar per alt el fet elemental que la bombolla de casino que una vegada es va conèixer com l’economia transatlàntica s’està dirigint cap a una implosió hiperinflacionària amb res més que deutes impagables que creixen hiperbòlicament.
El perill infernal és que Washington i Londres empenyen Europa i el món cap a l’abisme d’una guerra nuclear amb Rússia. Els angloamericans estan duent a terme una reelaboració moderna de l’Operació Overlord, el pla d’invasió militar del juny del 1944, que es va anunciar per alliberar Europa Occidental de l’Alemanya nazi. Aquesta vegada, l’objectiu és “alliberar” la Unió Europea de la seva “tirànica” dependència del gas natural rus. De fet, l’objectiu tàcit és mantenir el control tirànic dels Estats Units sobre Europa. Aquest control és essencial per mantenir l’hegemonia dels Estats Units i el poder mundial. El preu final és la devastació econòmica i fins i tot la guerra per a Europa, que el “noble” hegemonista estatunidenc està disposat que els peons paguin. Però si el comerç de gas rus a Europa es veiés interromput per un conflicte o per sancions més profundes, les repercussions per a les economies de la Unió Europea serien devastadores.
La guerra a Europa i l’auge de la propaganda pura i dura [John Pilger, 17.02.2022]
La profecia de Marshall McLuhan que “el successor de la política serà la propaganda” s’ha complert. La propaganda pura i dura és ara la norma a les democràcies occidentals. L’engany ministerial es presenta com a notícia. Se censuren els fets incòmodes, s’alimenten els dimonis. El model és la propaganda corporativa, la moneda de l’època. El que és nou és la virtual eliminació de la dissidència als principals mitjans de comunicació. El gran editor David Bowman, autor de The Captive Press, ho va anomenar “una defenestració de tots els qui es neguen a seguir una línia i a empassar-se el que és desagradable, i són valents”. Després del cop d’Estat a Ucraïna el 2014 –orquestrat per la “persona de contacte” de Barack Obama a Kíev, Victòria Nuland– el règim colpista, infestat de neonazis, va llançar una campanya de terror contra el Donbass de parla russa. Però els nostres mitjans mai fan referència a aquesta Ucraïna genocida neonazi.
Ucraïna: On trobar la veritat amb tot detall [Craig Murray, 20.02.2022]
Al bombardeig massiu de propaganda sobre Ucraïna, hi ha un lloc on es pot trobar, amb tot detall, la veritat sobre el que està succeint a la zona de conflicte de la guerra civil diàriament. Es tracta dels informes diaris de la Missió d’Observació de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE). L’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa és una organització brillant creada per supervisar l’aplicació dels acords sobre drets humans i control d’armes durant el període de la Guerra Freda. Compta amb Rússia, el Regne Unit i els Estats Units entre els seus 57 membres, així com amb tots els Estats de la Unió Europea. Fa més de mig segle que opera en zones de conflicte. La seva feina és molt completa i els seus detallats informes diaris són públics. Aquests proporcionen el recurs periodístic més fantàstic per saber el que està passant realment sobre el terreny, raó per la qual els principals mitjans de comunicació occidentals mai fan servir aquest recurs, perquè la veritat és l’oposada a la imatge que volen pintar. Tres països han retirat el seu personal de la Missió d’Observació de l’OSCE en preparació per a una propera guerra: el Regne Unit, els Estats Units i el Canadà. Segons Craig Murray, això diu molt sobre qui està planejant realment iniciar una guerra aquí. Un cop més, el paral·lelisme amb la guerra de l’Iraq és sorprenent per a aquells que recorden la burla dels informes de l’equip d’inspecció d’armes de l’ONU per part dels Estats Units i el Regne Unit, a favor de la propaganda i les mentides descarades per iniciar una guerra.
Sens dubte, els Estats Units i la seva aliança de l’OTAN van prometre a l’URSS que l’OTAN no s’expandiria a l’espai evacuat per la retirada de l’Exèrcit Roig d’Europa. Però ara van més enllà i reclamen el dret d’ampliar la seva aliança. Afirmen que les nacions tenen dret a unir-se a l’OTAN per voluntat pròpia, però això també és una distorsió dels fets. El Tractat de l’OTAN estableix que l’adhesió al Tractat només és per invitació. És una decisió controlada en última instància per l’OTAN, pels Estats Units de fet, i no per la nació que pretén ingressar. Els estatunidencs volen ampliar la seva aliança militar en aquests països no com a mitjà de defensa, com afirmen, sinó com a preparació per a l’agressió, que han estat duent a terme contra Rússia obertament des que l’OTAN va atacar, sense cap justificació, la República Federal de Iugoslàvia el 1999 guanyant el control dels estats balcànics i construint la seva major base militar, Camp Bondsteel, amenaçant el flanc sud-oest de Rússia. La guerra econòmica ha estat constant des de llavors, disfressada de “sancions” i acompanyada de moviments diplomàtics hostils, provocacions al llarg de les fronteres de Rússia, des de Geòrgia fins al Bàltic, des del Mar Negre fins al Pacífic, tot això acompanyat d’un constant bombardeig de propaganda antirussa. Els estatunidencs i els seus aliats a l’OTAN són els experts de la hipocresia.
L’amenaça nuclear de Putin [Scott Ritter – Consortium News, 27.02.2022]
Scott Ritter és el respectat antic oficial d’intel·ligència del Cos de Marines dels Estats Units que va supervisar a l’Iraq el desarmament d’armes de destrucció massiva. Abans d’això, va servir a l’antiga Unió Soviètica implementant tractats de control d’armes i al Golf Pèrsic durant l’Operació Tempesta del Desert. Després d’explicar que Putin no és el boig autoritari que les autoritats occidentals ens volen fer creure, conclou així el seu article: “El president Putin sovint s’ha queixat que Occident no l’escolta quan parla de qüestions que Rússia considera d’importància crítica per a la seva seguretat nacional. Occident està escoltant ara. La qüestió és si és capaç de comprendre la gravetat de la situació. Fins ara, la resposta sembla ser no”.