Sembla que hi va haver un atac de falsa bandera per part de les forces ucraïneses contra el seu propi poble a l’estació de tren de Kramatorsk. Mentre que un article de la BBC mostra clarament que el míssil era un Tochka utilitzat només pel costat ucraïnès, un informatiu de televisió de la BBC va dir que el míssil utilitzat “era d’un tipus utilitzat pels russos”, exactament el contrari de la veritat com la seva pròpia imatge va mostrar.

Fins i tot el president Zelenski va confirmar que va ser un míssil Tochka el que va impactar a l’estació de tren de Kramatorsk matant unes 50 persones que esperaven ser evacuades. Aquest article de la BBC confirma amb aquesta imatge al seu article que aquest va ser el míssil:

Està força clar que NO es tracta d’un míssil Iskander usat per Rússia, que apareix a la imatge de baix. Noteu que el míssil rus emprat no té aletes a l’extrem inferior.

L’exèrcit rus va dir que havia localitzat el lloc des d’on suposadament s’havia llançat el míssil. Segons els funcionaris de defensa, procedia de la ciutat de Dobropole, situada al sud-oest de Kramatorsk i que ha estat sota el control de les forces ucraïneses. Les forces russes tenen un control gairebé total de l’espai aeri i han rastrejat míssils i forces terrestres durant aquesta guerra, per això aquest informe de rastreig és creïble.

L’atac a Kramatorsk també s’assembla molt a un altre atac amb míssils que va matar 17 persones a la ciutat de Donetsk a mitjan març.

El Ministeri de Defensa rus va dir que el míssil Tochka U és un sistema d’armes que “només utilitzen les forces ucraïneses”.

La milícia local de Donetsk, que considera Kramatorsk com a part de la República Popular de Donetsk, va afirmar que el míssil era un Tochka U de les forces ucraïneses. Els dirigents van dir que Ucraïna té un llarg historial de desplegament d’aquest sistema d’armes que ni Rússia ni les forces de la RPD utilitzen.

Els següents míssils Tochka numerats van ser utilitzats a Donetsk i Luhansk per les forces ucraïneses el febrer i ara altre cop, l’abril:

SH91565 atac sobre Alxevsk LNR, 2 de febrer de 2015
SH91566 -ii- Logvinovo DNR 13 de febrer de 2015
SH91579 -ii- Estació de tren de Kramatorsk 8 d’abril de 2022

Mai hi ha hagut una guerra “virtual” més descarada amb finalitats propagandístiques. En aquest enllaç es donen 7 exemples de notícies falses,  incloent-hi l’ús d’imatges de videojocs i una pel·lícula de Starwars!

Recentment, el govern i la premsa dels Estats Units han admès l’ús d’incidents totalment no verificats com a propaganda. S’hi refereixen com a “narratives”.

Segons un article de NBC News, “múltiples funcionaris estatunidencs van reconèixer que els Estats Units han utilitzat la informació com a arma fins i tot quan la confiança en l’exactitud de la informació no era alta. De vegades ha utilitzat la intel·ligència de baixa confiança per obtenir un efecte dissuasori…”. No és estrany que només el 7% dels estatunidencs tingui un alt grau de confiança en els seus mitjans de comunicació.

Com cita Harley Schlanger en aquest vídeo, les afirmacions que “Rússia farà servir armes químiques”, “Xina arma Rússia” i “Rússia va mentir als assessors per encobrir les pèrdues” no tenien cap fonament, però van ser utilitzades deliberadament com a armes de propaganda per guanyar “la guerra mediàtica”.

No hi ha hagut cap guerra en la que cap dels bàndols s’hagi lliurat de les acusacions de “crims de guerra”. Els aliats van lliurar una guerra justa contra l’Alemanya nazi i l’Europa feixista entre 1939 i 1945, però molts els van acusar de crims de guerra per bombardejar ciutats de forma desproporcionada. Tots els soldats corren el risc de reaccionar de forma despietada en el fragor de la batalla, però hi ha una diferència entre això i la crueltat conscient, l’atac a civils, la tortura o l’assassinat de presoners, la utilització de civils com a escuts humans i, per descomptat, el muntatge d’atacs de falsa bandera en el teu propi bàndol per fingir que l’enemic n’era el responsable. Tot això sembla una característica d’almenys la part ucraïnesa d’aquest conflicte.

El problema de les mentides i la propaganda eficients és que atien l’odi fanàtic i provoquen crims de guerra. També donen als ucraïnesos, en aquest cas, la falsa creença que estan “guanyant la guerra” i, en lloc d’arribar a un acord en les conferències de pau, es comprometen a vessar més sang. No hi ha espectacle més repugnant mentre continua la matança que Boris Johnson dient-li al president Zelenski que no es comprometi amb Rússia. No hi ha res més perillós que creure’s la pròpia propaganda i aplicar a la guerra real els perillosos mites de la guerra de propaganda virtual.

Font: Freenations

Foto: L’estació de Kramatorsk el 5 d’abril, tres dies abans de l’atac.