És ensordidor el seu silenci submís, que hauria de ser penalment punible, davant del darrer i gravíssim atemptat terrorista dels Estats Units a Europa: la voladura dels gasoductes russos, que provocarà tantes penalitats i patiment als més desafavorits
Arribarem a veure un dia com són jutjats els actuals líders polítics europeus per alta traïció, així com els presstituts/es dels mitjans de manipulació massiva per càrrecs igualment gravíssims? Per quin motiu el judici als qui van col·laborar amb els qui van desencadenar la Segona Guerra Mundial no s’hauria de repetir contra els qui ara estan col·laborant amb aquells que, ja el 2014, van començar a provocar a Ucraïna el gran conflicte actual per acabar amb Rússia, conscients que probablement això ens portaria a la Tercera Guerra Mundial?
O potser el judici a periodistes amb responsabilitats criminals és només per a negres? Recordem que el Tribunal Penal Internacional per a Rwanda tenia el mandat de jutjar els periodistes de les anomenades ràdios de l’odi. Mandat que, per desgràcia es va exercir de manera arbitrària, partidista i injusta. Per quin motiu no haurien de ser jutjats ara “els nostres” periodistes que tant instiguen l’odi i tants crims d’agressió internacional i crims de guerra?
La primera part d’aquest article concloïa amb la probabilitat alarmant que el món estigui a les mateixes portes d’un Apocalipsi Final. Però tot i sense arribar a un Apocalipsi Final, la voladura dels dos gasoductes russogermànics representa una catàstrofe d’una enorme magnitud no només per a aquells a qui cal·lifico com “els més desafavorits” a l’encapçalament d’aquest article, sinó també per als petits i mitjans empresaris que van sent devorats dia a dia per les elits “filantròpiques”. Fins i tot per a les grans empreses energètiques europees, que enumerava Pepe Escobar a l’article titulat “Alemanya i la Unió Europea han rebut una declaració de guerra”.
Per tot això, inicio aquesta segona part amb un altre més dels molt bons articles que, sobre aquest gran acte de terrorisme internacional, han anat apareixent a la Xarxa a partir del 28 de setembre passat. S’hi destaca, més que en d’altres, la magnitud de la destrossa econòmica causada. I també els conflictes entre Alemanya i els Estats Units, amb una referència especial a la disconformitat i la indocilitat d’Angela Merkel, que més tard va emmalaltir. És el titulat “El bombardeig de l’oleoducte Nord Stream: Qui se’n beneficia?”, d’Alex Lantier i Johannes Stern:
“El dilluns, poderoses explosions submarines van obrir enormes forats als gasoductes Nord Stream 1 i 2, que transporten gas natural rus sota el Mar Bàltic a Alemanya. Borbolls de gas d’un quilòmetre de diàmetre estan sortint a la superfície a causa de les explosions, que van tenir lloc en aigües daneses. Desenes de milers de milions de dòlars en infraestructura vital per finançar l’economia de Rússia i impulsar i escalfar l’economia alemanya i europea en ruïnes.
[…] Tot i que els mitjans europeus van acusar instantàniament Rússia d’haver bombardejat els oleoductes de Nord Stream, aquests càrrecs s’estan enfonsant ràpidament.
Fins i tot el New York Times, normalment una font d’agressiva propaganda antirussa, es va abstenir de culpar Moscou del bombardeig. ‘A primera vista, sembla contrari a la intuïció que el Kremlin danyés els seus propis actius multimilionaris’, va reconèixer. ‘Si bé algunes autoritats europeus es van afanyar a especular sobre la participació russa, les autoritats estatunidenques van ser més cauteloses i van assenyalar la manca d’evidència disponible’, va continuar, i va assenyalar que Washington ‘i la majoria dels seus aliats europeus no van arribar a anomenar cap sospitós’.
L’exministre de Relacions Exteriors de Polònia, Radek Sikorski, membre de diversos grups d’experts de l’OTAN i casat amb la destacada comentarista de política exterior estatunidenca Anne Applebaum, va suggerir obertament que Washington estava darrere de l’atemptat. Va tuitejar una foto dels borbolls de gas natural amb l’etiqueta: ‘Gràcies, Estats Units’. Va afegir: ‘Ara 20 mil milions de dòlars en ferralla jeuen al fons del mar, un altre cost per a Rússia […]’.
Rússia no tenia motius per destruir l’oleoducte Nord Stream. El conglomerat rus Gazprom posseïa la meitat de l’oleoducte, juntament amb accionistes alemanys, francesos i holandesos, i l’oleoducte era al cor dels plans de Moscou per reconstruir els llaços econòmics amb Europa, sempre que s’acabés la guerra amb l’OTAN a Ucraïna. No tenia cap raó per volar el seu propi oleoducte.
El 2018, van esclatar conflictes amargs entre l’administració Trump i Berlín, quan Trump va imposar sancions a les exportacions d’automòbils alemanys als Estats Units i va exigir que Berlín tanqués el Nord Stream 2.
El 7 de febrer del 2022, mentre intensificava les amenaces econòmiques i militars contra el Kremlin abans de la invasió russa d’Ucraïna, el president dels Estats Units, Joe Biden, va convidar el canceller alemany Olaf Scholz a Washington per conversar. Durant una conferència de premsa conjunta amb Scholz, Biden es va comprometre a destruir l’oleoducte Nord Stream 2. ‘Si Rússia envaeix’, va dir Biden, ‘llavors ja no hi haurà un Nord Stream 2. Li posarem fi’.
Quan se li va preguntar com ho faria, ja que l’oleoducte Nord Stream és propietat conjunta de Rússia i els ostensibles aliats dels Estats Units a l’OTAN, com Alemanya, França i els Països Baixos, Biden es va negar a respondre i simplement va dir: ‘Us ho prometo, serem capaços de fer-ho’.
La dissolució de la Unió Soviètica per part de la burocràcia estalinista el 1991 no només va aplanar el camí perquè l’OTAN emprengués guerres imperialistes sagnants des de l’Iraq i Iugoslàvia fins a l’Afganistan, Líbia i Síria. Va privar l’OTAN del seu principal enemic, que havia ajudat a unificar l’aliança, i va obrir Euràsia a les principals corporacions estatunidenques i europees. Les tensions entre les potències imperialistes de l’OTAN mentre competien pel repartiment del botí de l’economia mundial van esclatar.
[…] la llavors cancellera alemanya, Angela Merkel, va demanar a Alemanya que ‘lluiti pel nostre propi futur’ […].
L’impacte a Europa és devastador. Milions de treballadors a Europa s’enfronten a la possibilitat de gelades aquest hivern, amb els preus del gas augmentant deu vegades a mesura que Europa reemplaça el gas rus barat transportat per gasoducte amb gas natural liquat estatunidenc. Les pujades de preus es magnifiquen encara més a mesura que les monedes europees cauen davant el dòlar estatunidenc, que puja a mesura que la Reserva Federal dels EUA augmenta les taxes d’interès. Les empreses europees d’acer, productes químics i d’altres, ha assenyalat el Wall Street Journal, ‘estan traslladant les seves operacions als EUA, atretes per preus de l’energia més estables i un fort suport governamental’.
[…] La burgesia alemanya en particular aspira, després de perdre dues guerres mundials, a ressorgir com la principal potència militar d’Europa. Aquest mes, Scholz ha demanat que Alemanya ‘es convertís en la pedra angular de la defensa convencional a Europa, la força millor equipada d’Europa’ i ha exigit un seient alemany al Consell de Seguretat de l’ONU.
Si bé Berlín va acabar oficialment el suport al Nord Stream 2 després de la invasió russa, està plantejant el tema dels llaços energètics renovats amb Rússia. Aquesta setmana, Merkel va dir que mai s’ha de perdre de vista ‘l’endemà’. Va cridar a pensar en allò que és ‘absolutament inimaginable en aquest moment, a saber, com es poden desenvolupar novament alguna cosa així com les relacions cap a i amb Rússia’.
És més creïble explicar l’atac del Nord Stream, no com un acte de suïcidi econòmic i polític de Rússia, sinó com un senyal enviat per Washington als seus ‘aliats’ de la Unió Europea: ‘Sí, es poden remilitaritzar, però la seva energia i la política militar s’establirà en els nostres termes’.
Aquests conflictes fan encara més clars els enormes perills que enfronten les masses de treballadors i joves mentre l’OTAN i Rússia trontollen a la vora d’una conflagració global total.”
Per la seva banda, John Laughland, al seu article titulat “Ho han fet els estatunidencs”, recorda fets tan interessants com les maniobres realitzades setmanes abans al lloc mateix dels atemptats o les insultants paraules de Victoria Nuland que van revelar que Europa, per a l’Estat Profund, se’n pot anar “a la merda”:
“Al seu notable llibre La psicologia del totalitarisme, el psicòleg flamenc Mattias Desmet explica com la psicosi col·lectiva pot fer que les persones perdin les seves facultats crítiques […].
Desmet està escrivint principalment sobre la psicosi coercitiva de la Covid. Però els mateixos arguments s’apliquen a la psicosi col·lectiva actual sobre Rússia. Durant anys i dècades ens han alimentat amb històries de terror sobre Rússia. Aquestes, és clar, només han augmentat en intensitat des de la invasió d’Ucraïna. Ara hem arribat a una situació en què seccions senceres dels mitjans de comunicació i els seus governs nacionals respectius afirmen creure coses que són simplement impossibles.
L’últim exemple és l’aparent sabotatge dels gasoductes del Nord Stream. S’ha culpat immediatament Rússia, però l’acusació no és creïble […].
Els estatunidencs s’han oposat al Nord Stream 2 durant anys.
Aquesta és una posició estatunidenca de fa temps. Sota l’administració Trump, es van imposar sancions extraterritorials a les empreses europees que treballaven en la construcció de l’oleoducte […].
Els estatunidencs, juntament amb els polonesos i els ucraïnesos, han estat muntant una vociferant campanya contra el Nord Stream 2 durant anys, […]. L’excanceller alemany, Gerhard Schröder, ha estat vilipendiat i gairebé expulsat del seu propi partit per treballar per al Nord Stream 2. Davant tota aquesta hostilitat, Rússia va seguir construint l’oleoducte, i l’any passat el va completar davant l’absoluta fúria de tots els països esmentats anteriorment. Per què Rússia el volaria després de gastar-hi milers de milions?
Rússia no té cap motiu per destruir els oleoductes, sinó que té un interès actiu en que segueixin operatius, fins i tot per raons polítiques.
[…] Mentre Rússia continua subministrant gas a través dels gasoductes terrestres Yamal i Druzhba (Amistat), i donat que Rússia ha frustrat recentment un complot per fer esclatar el gasoducte Turk Stream, és increïble al·legar que Rússia vol deixar de subministrar gas a Europa.
Per contra, el subministrament continu de gas, que ara es ven per rubles, ha ajudat a que el ruble es converteixi en una de les monedes amb un dels més bons rendiments del món, i la seva fortalesa ha permès al Banc Central de Rússia reduir les taxes d’interès i recuperar-se de l’impacte inicial causat per les sancions del març. Rússia té tot l’interès per continuar venent gas, fins i tot en les condicions actuals de guerra econòmica. De la mateixa manera, els enemics de Rússia tenen tots els motius per treure aquesta influència a Rússia.
[…] Les explosions es van produir a pocs quilòmetres o a unes desenes de quilòmetres de les costes poloneses, daneses i alemanyes, totes elles membres de l’OTAN. Si l’OTAN no és capaç de protegir un element clau de la infraestructura europea, de què serveix?
Per contra, els estatunidencs van realitzar exercicis el juny del 2022 a Bornholm, l’illa danesa on va explotar l’oleoducte, provant explosius submarins i drons. Aleshores, si bé és molt difícil entendre com els homes granota russos podrien haver dut a terme una operació als mateixos nassos de l’OTAN, és fàcil veure com els estatunidencs podrien haver-ho fet perquè estaven practicant això mateix allà mateix fa tres mesos. Potser d’això anaven realment els exercicis.
Tanmateix, si vostè creu que els russos podrien haver enviat un esquadró secret per volar un oleoducte sota el Mar Bàltic, llavors és inconcebible que volessin el seu propi oleoducte i no el Baltic Pipe, que (casualment?) es va obrir oficialment justament el dia després de l’atac al Nord Stream 2. Baltic Pipe és un projecte noruec-danès-polonès dissenyat per subministrar gas des de Noruega a Dinamarca i Polònia i per reduir la dependència de Rússia. Si creu que Rússia intenta sabotejar els subministraments de gas d’Europa, segurament ha de concloure que, en canvi, volaria el Baltic Pipe. Si Rússia vol privar Europa de gas, només necessita no posar gas al Nord Stream 2, no necessita fer-lo explotar.
La subsecretària d’Estat dels EUA, Victoria Nuland, que, com vam veure anteriorment, va dir el gener que havia dit als alemanys que el Nord Stream 2 no seguiria endavant, va tenir una famosa conversa telefònica el 2014 amb el llavors ambaixador dels EUA a Kíiv, Geoffrey Pyatt, en què els dos van decidir la composició del nou govern ucraïnès. En un moment donat, Nuland va expressar en termes vulgars però sucints la política estatunidenca sobre Ucraïna: ‘A la merda amb la Unió Europea’.
Això és exactament el que acaben de fer els estatunidencs. Almenys, això és el que pensa l’exministre de relacions exteriors i exministre de defensa de Polònia, Radek Sikorski. Un dels russòfobs més despietats en un país molt russòfob, Sikorski està molt a prop dels serveis de seguretat. El dia de l’atac, va tuitejar de manera molt simple, amb una foto del gas bombollejant cap a la superfície del mar, ‘Gràcies, Estats Units’.”
En altres articles posteriors de veritables experts en aquest conflicte seguim descobrint o confirmant elements realment interessants i importants. És el cas d’un nou article de Pepe Escobar, titulat “Qui es beneficia del terror dels oleoductes? Un atac de l’OTAN a l’OTAN”, que porta un clarificador subtítol: “Les converses secretes entre Rússia i Alemanya per resoldre els seus problemes del Nord Stream 1 i 2 s’havien d’evitar tant sí com no”.
S’hi donen noves dades tècniques sobre l’execució dels atemptats, com els moviments militars sobre el lloc dels atemptats uns dies abans. S’afirma també: “Fonts diplomàtiques confirmen que Berlín i Moscou estaven implicats en una negociació secreta per resoldre els problemes del NS i el NS2. Així que calia aturar-les, sense dissimulació. Des del punt de vista geopolític, l’entitat que tenia motius per aturar aquest acord té com a anatema una possible aliança a l’horitzó entre Alemanya, Rússia i la Xina”. Realitza a més unes clarificadores consideracions plenes d’ironia, com no pot ser altrament davant de tant d’absurd:
“[…] Moscou ja té una idea força clara del que va passar (els satèl·lits i el monitoratge electrònic funcionen les 24 hores del dia, els 7 dies de la setmana), però no ho faran públic.
La hipòtesi se centra en la Marina i les Forces Especials poloneses com a autors físics (força plausible; l’informe ofereix molt bons detalls interns), la planificació i el suport tècnic estatunidencs (extra plausible), i l’ajuda dels exèrcits danès i suec (inevitable, tenint en compte que això estava molt a prop de les seves aigües territorials, encara que tingués lloc en aigües internacionals).
La hipòtesi encaixa perfectament amb una conversa amb una important font d’intel·ligència alemanya, que li va dir a The Cradle que el Bundesnachrichtendienst (BND o intel·ligència alemanya) estava ‘furiós’ perquè ‘no n’estaven al corrent’. Per suposat que no. Si la hipòtesi és correcta, aquesta va ser una operació manifestament antialemanya, amb el potencial de convertir-se en metàstasi en una guerra dins de l’OTAN.
El molt citat article Article 5 de l’OTAN –’un atac contra un de nosaltres és un atac contra tots nosaltres’– òbviament no diu res sobre un atac de l’OTAN contra l’OTAN. Després de les perforacions als oleoductes, l’OTAN va emetre un dòcil comunicat ‘creient’ que el que ha passat ha estat un sabotatge i ‘respondrà’ a qualsevol atac deliberat a la seva infraestructura crítica. NS i NS2, per cert, no formen part de la infraestructura de l’OTAN. […].
Aquesta és una declaració de guerra contra Alemanya i contra les empreses i els ciutadans de la Unió Europea, no contra la kafkiana maquinària euròcrata de Brussel·les. No s’equivoquin: l’OTAN dirigeix Brussel·les, no la cap de la Comissió Europea (CE) i russòfoba rabiosa Ursula von der Leyen, que només és una humil serventa del capitalisme financer.
No és estrany que els alemanys estiguin absolutament callats; ningú del govern alemany, fins ara, ha dit res substancial.
[…] Però, per què la insignificant Polònia estaria a l’avantguarda? Hi ha una russofòbia atàvica, una sèrie de raons polítiques internes molt complicades, però sobretot, un pla concertat per atacar Alemanya basat en el ressentiment reprimit, incloses noves demandes de reparacions de la Segona Guerra Mundial.
Els polonesos, a més, estan terroritzats que amb la mobilització parcial de Rússia i la nova fase de l’Operació Militar Especial (SMO), que aviat es transformarà en una Operació Antiterrorista (CTO), el camp de batalla ucraïnès es mourà cap a l’oest. La llum elèctrica i la calefacció d’Ucraïna segurament seran destruïdes. Milions de nous refugiats a l’oest d’Ucraïna intentaran travessar Polònia.
Alhora, hi ha una sensació de ‘victòria’ representada per l’obertura parcial del Baltic Pipe al nord-oest de Polònia, gairebé simultàniament amb el sabotatge.
[…] El Baltic Pipe transportarà gas de Noruega a Polònia a través de Dinamarca. La capacitat màxima és de només 10 mil milions de metres cúbics, cosa que resulta ser deu vegades menor que el volum subministrat per l’NS i l’NS2. Per tant, el Baltic Pipe pot ser suficient per a Polònia, però no té cap valor per a d’altres clients de la Unió Europea.
Mentrestant, la boira de la guerra es torna més espessa per minuts. Ja s’ha documentat que helicòpters estatunidencs van sobrevolar els punts del sabotatge fa tot just uns dies; que un vaixell d’investigació del Regne Unit estava rondant en aigües daneses des de mitjans de setembre; que l’OTAN va tuitejar sobre les proves de ‘nous sistemes no tripulats al mar’ el mateix dia del sabotatge. Sense esmentar que Der Spiegel va publicar un informe sorprenent titulat ‘La CIA va advertir el govern alemany contra els atacs als oleoductes del Mar Bàltic’, possiblement una jugada intel·ligent per a la negació plausible.
El Ministeri de Relacions Exteriors de Rússia va ser esmolat com una navalla: ‘L’incident va tenir lloc en una àrea controlada per la intel·ligència estatunidenca’. La Casa Blanca es va veure obligada a aclarir que el president Joe Biden –en un vídeo del febrer que s’ha tornat viral– no va prometre destruir l’NS2; va prometre ‘no permetre’ que funcionés. […].
A molt pocs a la Unió Europea no se’ls ha rentat prou el cervell per comprendre com s’està preparant Europa per a la caiguda final. […].
La guerra, per part dels estraussians instal·lats a l’Estat Profund (neoconservadors i neoliberals per igual) no cedirà. És una guerra contra Rússia, Xina, Alemanya i una varietat de potències euroasiàtiques. Alemanya acaba de ser talada. La Xina està observant actualment, amb cura. I Rússia, nuclear i hipersònica, no serà intimidada.
El gran mestre de poesia CP Cavafy, a Esperant els bàrbars, va escriure ‘I ara, què serà de nosaltres, sense bàrbars? Aquestes persones eren una mena de solució’. Els bàrbars no són a les portes, ja no. Estan dins de la seva Ciutadella daurada.”
Finalment recolliré algunes de les consideracions de l’article “Omertà a la Guerra de Gangsters”. Considero que la seva autora, Diana Johstone, encerta plenament en tractar totes aquestes qüestions amb categories pròpies del món de les màfies. Es tracta de les grans màfies globalistes, les més grans del nostre món. És el motiu pel qual jo mateix recorro amb freqüència des de fa anys al terme famílies per referir-me a les elits “filantròpiques” anglo-occidentals. A més, ella centra el seu article en la profundament menyspreable omertà dels líders polítics europeus. Exactament el que he fet jo, deixant-ho reflectit sense cap equívoc, en el mateix títol i subtítol del meu article.
Diana Johstone torna a donar noves informacions sobre com ha estat tècnicament possible el sabotatge. També argumenta que aquest sabotatge ha fet esclatar no només tota possibilitat de negociacions i entesa entre les parts en conflicte sinó que, a més, ha fet esclatar el despertar dels moviments pacifistes, que començaven a créixer exigint el final de les sancions i la utilització dels gasoductes russos. Es refereix finalment a les dècades d’infiltració a Europa de les elits anglosaxones. Important i greu qüestió, aquesta referent a aquesta infiltració, a la que m’he referit reiteradament durant més d’una dècada. Especialment per argumentar que amb aquesta infiltració als cercles elitistes de França i Bèlgica van fer possible la sanguinària conquesta de Rwanda i Congo, així com el silenciament de qualsevol veu dissident digna i informada.
“La guerra de gàngsters és el que fas quan ja ets el cap i no permets que cap foraster entri al teu territori. Pels senyors de Washington, el territori pot estar pràcticament a tot arreu, però el seu nucli és l’Europa ocupada.
Per una estranya coincidència, Joe Biden sembla un cap de la màfia, parla com un cap de la màfia, té un mig somriure tort com un cap de la màfia.
[…] El Mar Bàltic és un cos d’aigua gairebé tancat, amb un accés estret a l’Atlàntic a través d’estrets danesos i suecs. Les aigües properes a l’illa danesa de Bornholm, on les canonades de Nord Stream van ser sabotejades per explosions submarines massives, estan sota vigilància militar constant per part d’aquests veïns.
‘Sembla completament impossible que un actor estatal pugui dur a terme una operació naval important enmig d’aquesta àrea densament monitoritzada sense ser notat pels innombrables sensors actius i passius dels estats riberencs; certament no directament davant de l’illa de Bornholm, on danesos, suecs i alemanys conflueixen per monitoritzar la superfície i les activitats submarines’, escriu Jens Berger a l’excel·lent lloc web alemany Nachdenkseiten.
El juny passat, informa Berger, ‘La maniobra anual Baltops de l’OTAN va tenir lloc al Mar Bàltic. Sota el comandament de la Sisena Flota dels EUA, 47 vaixells de guerra van participar a l’exercici d’aquest any, inclosa la força de la flota dels EUA al voltant del portahelicòpters USS Kearsarge. D’especial importància és una maniobra particular realitzada per la Força d’Intervenció 68 de la Sisena Flota, una unitat especial per a l’eliminació d’artefactes explosius i operacions submarines dels Marines dels EUA, la mateixa unitat que seria la primera referència per a un acte de sabotatge en un oleoducte submarí’.
[…] Berger considera que una gran operació de sabotatge ‘no es podria haver dut a terme directament als nassos de diversos estats litorals sense que ningú se n’adonés’. Però afegeix aquesta intel·ligent observació: ‘si vols amagar alguna cosa, el millor és fer-ho en públic’.
Per poder col·locar artefactes explosius en un gasoducte sense ser notats, caldria una distracció plausible: una raó per bussejar a prop de Bornholm sense que se sospiti immediatament que s’està cometent un acte de sabotatge. Ni tan sols ha d’estar directament relacionat en el temps amb els atacs. Els artefactes explosius moderns poden, evidentment, ser detonats a distància. Aleshores, qui ha estat realitzant aquesta mena d’operacions a la zona marítima les darreres setmanes? Per sort, exactament la mateixa força d’intervenció al voltant de l’USS Kearsarge va estar novament a l’àrea marítima al voltant de Bornholm la setmana passada.
[…] el primer significat dramàtic del sabotatge és que, d’ara endavant, no es pot arribar a cap acord. El Nord Stream 2 hauria estat la clau per a alguna mena d’acord entre Rússia i els europeus. El sabotatge pràcticament ha anunciat que la guerra només es pot intensificar sense un final a la vista.
A Alemanya, la República Txeca i alguns altres països començaven a créixer moviments demanant el final de les sancions, en concret per solucionar la crisi energètica posant en funcionament per primera vegada el Nord Stream 2. El sabotatge ha invalidat així la demanda principal dels possibles moviments de pau a Alemanya i Europa.
Aquest acte de sabotatge és abans que res un sabotatge deliberat de qualsevol perspectiva de pau negociada a Europa. El següent moviment d’Occident ha estat que els governs de l’OTAN exhortin tots els seus ciutadans a abandonar Rússia immediatament. En preparació de què?
En aquesta situació catastròfica, els principals mitjans de comunicació occidentals es pregunten qui podria ser el culpable, i les sospites automàticament se centren en… Rússia. Motiu? ‘Pujar el preu del gas’ o ‘desestabilitzar Europa’: coses que estaven succeint de totes maneres. Qualsevol idea desgavellada serveix.
Els formadors d’opinió europeus estan mostrant el resultat de 70 anys d’americanització. Especialment a Alemanya, però també a França i a d’altres llocs, els Estats Units han identificat sistemàticament durant dècades joves prometedors, els ha convidat a convertir-se en ‘joves líders’, els ha convidat als Estats Units i els ha adoctrinat en ‘els nostres valors’, i els va fer sentir com a membres de la gran família transatlàntica. Estan connectats en xarxa en les posicions més altes de la política i els mitjans. Els darrers anys s’aixeca una gran alarma sobre els suposats esforços russos per exercir ‘influència’ als països europeus, mentre que els europeus es banyen en la perpètua influència estatunidenca: pel·lícules, Netflix, cultura pop, influència a les universitats, mitjans, a tot arreu.
Quan el desastre sacseja Europa, no es pot culpar els Estats Units (excepte l’expresident Donald Trump, perquè l’establishment estatunidenc el menyspreava i el rebutjava, per la qual cosa els europeus han de fer el mateix). Cal culpar al dolent de la pel·lícula, Putin.
[…] Oficialment, fins ara, cap govern de l’OTAN sap qui ho ha fet. O potser tots ho saben. Potser això sigui com el famós misteri d’Agatha Christie al tren Orient Express, on les sospites cauen sobre tots els passatgers, i tots són culpables. I tots units en Omertà.”
Fa uns dies, en una conferència de premsa conjunta amb un alt diplomàtic del Canadà, el secretari d’Estat Antony Blinken va afirmar que Washington considera que el sabotatge dels oleoductes és una “tremenda oportunitat” per reduir molt les importacions d’energia europea des de Rússia. Com s’atreveix a fer una proclamació tan descarada? Certament tot psicòpata es caracteritza per una absència total de pudor i complex de culpa. Però també per la manipulació i l’astúcia en un grau malaltís. Per això Blinken va completar la seva descarada afirmació precisant que així es podria acabar amb els projectes imperials de Putin.
De manera que el més sanguinari dels imperis de la història, de les bases militars actuals del qual, gairebé un miler, no se’n lliura ni el lloc més recòndit del món, qualifica d’imperialisme el fet que Rússia vulgui recuperar, després d’anys de pacient espera i pacífiques demandes, uns territoris limítrofs. Uns territoris on es parla el rus; que formaven part de la Unió Soviètica; que des del Govern colpista de Kíev s’intenta des de fa anys sotmetre, fins i tot amb l’assassinat de molts milers de persones que han estat sistemàticament massacrades des del 2014; en els que s’ha prohibit l’ús de la pròpia llengua russa; en els que s’hi havien instal·lat desenes de laboratoris per a la guerra biològica; que anaven a ser atacats en breu per un enorme exèrcit; en els que s’hi emplaçarien míssils nuclears…
Uns territoris que, en definitiva, estan sent utilitzats per l’OTAN per intentar sotmetre Rússia, tot i que sigui amb els mètodes més sagnants imaginables. Uns territoris en què s’acaben de realitzar uns referèndums que, per més que se’n critiqui la realització en una situació d’emergència com la que hi ha ara, són com a mínim la definitiva confirmació del que ja van decidir de manera aclaparadora el maig del 2014, en unes condicions molt menys traumàtiques que les actuals. Una decisió de profund rebuig al règim de Kíiv que fins i tot incloïa el desig de formar part de Rússia. Una decisió que en aquell moment Rússia no va voler o no va poder recolzar. Una decisió que no només no va ser respectada per Kíiv sinó fins i tot castigada amb la crueltat més gran. Si això és imperialisme, què es pot dir de les inacabables guerres anglo-occidentals d’agressió arreu del món?
Richard Black, exsenador estatunidenc i coronel retirat: Estats Units ha destruït el Nord Stream (Infodefense, 05.10.2022)
Putin, sobre les fuites al Nord Stream: Ja han passat als sabotatges (RT, 30.09.2022)