Si Occident rebutja la pau oferta, cosa que sembla força probable, es donaran totes les condicions per a una guerra nuclear

Dimarts 21 de febrer, el president Putin va pronunciar un discurs que s’esperava fos molt significatiu. Tanmateix, un cop pronunciat, la majoria dels experts van dir que no havia dit res que ja no sabéssim. La majoria es van centrar en el seu anunci de la retirada del tractat START II. No obstant, va dir una cosa molt més significativa.

El que va dir Putin, llegit des de l’òptica del dret internacional, hauria de ser esgarrifós per a Occident.

Faríem bé de recordar que Putin es va especialitzar en Dret Internacional. El discurs va ser un al·legat jurídic contra l’OTAN.

En primer lloc, va enumerar, segons el meu recompte, 30 vies diferents per les quals els països occidentals han atacat Rússia. Entre elles, l’expansió de l’OTAN fins a les fronteres russes, el suport als terroristes a Rússia, la guerra econòmica, el sabotatge terrorista de l’oleoducte Nordstream, el finançament del cop d’Estat i la guerra a Ucraïna, l’ajuda directa a Ucraïna per atacar objectius a Rússia, inclosos els bombarders nuclears russos, i la conspiració per destruir i dividir Rússia en trossos.

Enmig de tot això hi havia una afirmació important.

“Això vol dir que planegen acabar amb nosaltres d’una vegada per totes. En altres paraules, planegen convertir un conflicte local en una confrontació global. Així ho entenem i respondrem en conseqüència, perquè això representa una amenaça existencial per al nostre país.”

L’elecció de paraules de Putin és extremadament significativa a la llum de la doctrina nuclear russa, que estableix que les armes nuclears podrien ser utilitzades per Rússia “en resposta a l’ús d’armes nuclears i altres tipus d’armes de destrucció massiva contra ella o els seus aliats, i també en cas d’agressió contra Rússia amb l’ús d’armes convencionals quan es vegi amenaçada l’existència mateixa de l’Estat”.

Entre els 30 punts de proves de la guerra estatunidenca contra Rússia, el Sr. Putin va enumerar diversos casos d’ús estatunidenc d’armes convencionals contra el territori rus a través d’Ucraïna com apoderat amb prou feines velat, i va declarar que això representa una “amenaça existencial per a [ l’Estat rus]”.

El que el Sr. Putin ens acaba de dir és que el Kremlin considera ara que la condició núm. 2 d’ús nuclear és certa, a dia d’avui.

Aquesta declaració va anar acompanyada de dues accions relacionades. El dia anterior al discurs, Rússia va provar un ICBM Sarmat II. I al final del discurs, el Sr. Putin va anunciar que Rússia es retirarà immediatament del tractat START II, que limita el nombre i l’abast dels míssils nuclears.

El conjunt d’aquestes tres declaracions i esdeveniments hauria d’indicar a l’Occident col·lectiu que Rússia acaba de dir “Fora del meu porxo!”, i ha amartellat el quaranta-cinc.

Això no vol dir que Rússia atacarà els Estats Units demà al matí. Però, definitivament ara estem trontollant a la vora del precipici de la guerra nuclear.

Ofensiva i defensa nuclears

El Sr. Putin va dir anteriorment que ningú pot guanyar una guerra nuclear, i que és una guerra que no s’hauria de lliurar mai. Tot i això, entre bastidors Rússia s’ha estat preparant furiosament per sobreviure precisament a una guerra d’aquesta mena, que espera evitar.

Rússia ha desenvolupat i desplegat les defenses antiaèries S-500 i S-550, dissenyades principalment per abatre míssils balístics intercontinentals (ICBM) a l’espai abans que puguin alliberar les seves múltiples ogives en reentrar. Cada bateria S-500 és capaç de rastrejar i destruir simultàniament 10 míssils balístics intercontinentals a les fases inicial i mitjana del vol.

Les bateries S-300 i S-400 armades amb els nous míssils antibalístics 77N6-N i 77N6-N1 també són capaces d’abatre ogives d’ICBM després de la reentrada a distàncies més curtes que els S-500.

Aquests sistemes creen una ceba d’anells defensius al voltant de ciutats i bases militars russes clau. En cas d’intercanvi nuclear, els S-500 apuntarien als míssils balístics intercontinentals entrants quan encara fossin a l’espai a una distància de 600 quilòmetres, i fora de les fronteres de Rússia; i les bateries S-400 i S-300 apuntarien a qualsevol ogiva desplegada que aconseguís passar. Òbviament, impedir el llançament del nombre més gran possible de míssils enemics milloraria les possibilitats d’èxit de la defensa.

L’S-500 es va desplegar el 2021 per protegir Moscou i va entrar en producció en massa el 2022. Així que és molt possible que Rússia hagi instal·lat silenciosament un escut integral de defensa antimíssils. Tanmateix, no tenim prou informació per saber si podria ser perfectament eficaç contra centenars d’ICBM alhora. Tenint en compte el llançament màxim de 640 ICBM per part de l’OTAN, es necessitarien un total de seixanta-quatre bateries S-500 per interceptar-los tots.

A causa dels tractats de reducció de míssils des de 1990, la tríada nuclear de l’OTAN consisteix en uns 400 ICBM Minuteman III, 240 ICBM Trident II llançats des de submarins, més uns centenars de bombes nuclears B61 transportades pels seixanta bombarders pesants B1 i B2 de la força aèria de l’OTAN.

Si les defenses ICBM de Rússia poguessin eliminar el 90% dels 640 míssils entrants, podria sobreviure a un intercanvi nuclear a costa d’absorbir els impactes d’unes 50 ogives que ho aconseguissin. Donades les ogives modernes més petites de les forces de míssils de l’OTAN, causaria danys terribles però localitzats. Moscou probablement patiria danys massius, però la resta del territori rus estaria bé.

Les forces ofensives nuclears de l’OTAN depenen dels envellits ICBM Trident II i Minuteman III. La majoria d’aquests sistemes tenen més de trenta anys. Això vol dir que probablement tindran una important taxa de fallades en el llançament. Les modernes defenses aèries i ECM de Rússia han estat dissenyades per derrotar aquestes velles tecnologies.

Com a contrapartida a l’esforç per perfeccionar les defenses contra els ICBM, Putin va anunciar que les forces nuclears russes s’han modernitzat en un 91%. Això vol dir que els ICBM que Rússia dispararia tenen tots ogives hipersòniques maniobrables. Les defenses aèries estatunidenques són actualment incapaces de defensar-se contra ells.

L’espaiat de les sitges Minuteman estatunidenques va ser dissenyat perquè la majoria sobrevisqués a un primer atac i llancés represàlies. Tanmateix, els sistemes de reentrada múltiple hipersònics maniobrables russos anul·len aquesta defensa si les dades de punteria són precises. Rússia ha d’assolir amb precisió 400 objectius terrestres en el primer atac per anul·lar una resposta.

Per tant, si Rússia ataca primer, pot eliminar la majoria dels míssils entrants destruint-los a terra. Els 240 míssils Trident llançats des de submarins serien la principal amenaça contra la qual defensar-se. Així, un primer atac podria reduir un 62% el nombre de míssils de represàlia previstos.

És poc probable que l’envellida flota de bombarders pesants de l’OTAN pugui penetrar les defenses aèries russes. Tot i que aquests bombarders es mantenien constantment a l’aire en l’apogeu de la guerra freda, ja no és així.

Un primer atac faria improbable que els bombarders i els avions de reabastament poguessin enlairar-se a temps per respondre eficaçment.

Rússia té actualment una finestra de superioritat tant en atac com en defensa nuclear que l’OTAN intenta tancar ràpidament. A Rússia no li interessa permetre que l’OTAN tanqui la bretxa tecnològica en defensa aèria i atac amb míssils balístics intercontinentals.

El món és ara al llindar de la guerra nuclear. Rússia continua advertint Occident. Occident continua ignorant els advertiments i redoblant l’aposta. L’objecte inamovible s’enfronta a la força imparable.

Des de la guerra freda han canviat tres coses importants que han modificat la probabilitat d’un intercanvi nuclear:

1. La proliferació nuclear significa que la MAD (destrucció mútua assegurada) es pot eludir si la identitat del primer atacant és incerta per a l’objectiu. Un míssil que apareix des d’una direcció inesperada pot no haver estat llançat pel sospitós més obvi.

2. La MAD depèn de que les dues parts siguin actors racionals. Occident va deixar de ser racional quan va destruir el Nordstream.

3. Rússia ara pot tenir un escut antimíssils eficaç, mentre que l’OTAN no en té.

El mètode rus projectat cap al futur

Igual que el desembre del 2021, quan Rússia va demanar a l’OTAN garanties de seguretat, Rússia segueix la lletra de la llei i el procediment. Van donar a l’OTAN l’oportunitat de recular o negociar. Quan van ser desairats, Rússia va intervenir militarment a Ucraïna, uns 70 dies després de la demanda inicial de negociació amb l’OTAN.

Seguint el mateix mètode, el 2023 Rússia acaba de presentar el cas legal que els Estats Units i l’OTAN estan en guerra amb Rússia i representen una amenaça existencial per a l’existència de Rússia.

Em sembla probable que les properes setmanes l’aliat de Rússia, la Xina, ofereixi un acord de pau que congeli el conflicte d’Ucraïna dins de les actuals línies de contacte, és a dir, que Ucraïna concedeixi a Rússia el territori perdut.

Si Occident rebutja l’oferta de pau, cosa que sembla força probable, es donaran totes les condicions per a una guerra nuclear. N’hi haurà prou amb una nova provocació de l’OTAN perquè Rússia llanci un primer atac. O pitjor encara, si les dues parts s’adonen que aquest és el cas, totes dues tindran l’incentiu per atacar primer.

Els propers 360 dies correm un perill d’intercanvi nuclear entre Rússia i l’OTAN més gran que mai. Queda una finestra de 60 a 90 dies per evitar aquest desenllaç. Preguem perquè Déu aparti els cors dels líders occidentals de la bogeria suïcida que han abraçat.

Font: Global Research

Foto: En aquesta foto difosa pel servei de premsa de l’Agència Espacial Roscosmos el dimecres 20 d’abril de 2022, el míssil balístic intercontinental Sarmat II, conegut com a Satan, és llançat en una prova des de Plesetsk, al nord-oest de Rússia.

Discurs de Vladímir Putin sobre l'estat de la nació, a la Duma, el 21 de febrer de 2023