M’ha vingut de gust rellegir l’encíclica
Pacem in Terris, de Joan XXIII.
M’agrada el seu caliu d’optimisme,
la seva alenada d’esperança:
“Pau entre tots els pobles
fonamentada en la Veritat, la Justícia,
l’Amor i la Llibertat”,
adreçada a tothom de bona voluntat.
Poca retòrica, poc sentimentalisme: drets i deures,
convivència civil, exhortació espiritual,
lectura de les característiques de l’època
–el món del treball, la presència pública de les dones
i l’emancipació dels pobles–,
defensa de la política i de la democràcia,
i del rerefons diví de la moral i la natura humana.
Va bé que les esperances més altes
es concretin en principis ordenats, estructurats,
en llenguatge analític i serè que inviti a l’acció,
on la fe més inspiradora dialogui amb la raó més àmplia,
individual i social, política i econòmica,
pacificadora i dinàmica.
Veritat, justícia, amor, llibertat:
Com hem retrocedit, darrerament!:
Les grans esperances utòpiques, com han deixat pas
a pors, decepcions, angoixes i distopies!
M’ha vingut de gust rellegir Pacem in Terris,
i viure’n l’horitzó lluminós, la coratjosa i sàvia energia.
Fragment de la pel·lícula Il Papa buono de Ricky Tognazzi (2003)
Fragment de la pel·lícula Papa Giovanni – Ioannes XXIII de Giorgio Capitani (2002)